ALÍCIA, NOM PROPI D’ORIGEN GREC QUE SIGNIFICA: VERITAT M. Francisca Sempere Crespo
D
ues dones han omplert d’una manera molt especial la meua vida, una ha sigut ma mare, l’altra, la meua neboda, les dos es diuen ALÍCIA.
ALÍCIA, MA MARE La recorde al fons del menjador que també el feia servir de taller, asseguda en la seua cadira de boga davant d’un tauler recolzat per dues cadires. En una mà la tela, en l’altra, l’agulla de cosir enfilada, un muscle tot ple de fil d’embastar i agulles de cap enganxades al seu pit. Cosia, creava noves formes amb els patrons fets per ella amb paper de “manila”, ajudada per aquelles tisores grans, el regle, el llapis... i de les seues mans eixien tota mena de peces, abrics, vestits, jaquetes... exigent amb ella mateixa, res conformista, sempre pensant que podia fer-ho millor.
com moltes del seu temps, dones exemplars, fortes i lluitadores que s’ocupaven de les tasques de la casa i ajudaven com podien a l’economia familiar. Recorde aquella mirada tendra, dolça, que em curava, i les seues llàgrimes tan plenes d’eixa tristesa amagada. Va passar per la meua vida omplint-la de llum, de serenitat, però per damunt de tot d’amor, deixant-me òrfena massa temps, enyorant aquelles mans fetes per acariciar. Sols desitge que la meua mare siga recordada per tots els que la van conèixer, amb un somriure, perquè a banda de ser una bona mare i una perfecta professional, era sobretot una bona persona.
Era modista des dels quinze anys, quasi una xiqueta. Per sa casa van passar un nombre molt gran de persones per a que els fera tot tipus de peces, des del més senzill dels vestits fins als de núvia, passant per abrics, vestits de bateig i comunió, en fi, tota mena de roba. Les seues clientes eren com amigues per a ella, a totes les estimava, sent molt amable i delicada en el tracte personal, perquè segons deia: “A totes les estime per igual, són com una segona família”. També recorde totes les aprenentes, xiques molt joves que anaven per aprendre a cosir i formar-se per arribar algun dia a ser modistes, elles portaven l’alegria i les ganes de viure que té la joventut, i com no, a la meua germana, la recorde al costat de la nostra mare ajudant-la a cosir, mare i filla compartint vetllades d’insomni per acabar algun encàrrec; de fons el so d’alguna emissora de ràdio per combatre la son que amenaçava. Aquets records han quedat impresos en la meua memòria i m’han acompanyat tota la meua vida, són els d’una mare treballadora i afectuosa, una dona
Alícia Crespo, Miss Modista 1932. Alcoi. “Modistes i Estudiants”: era una festa molt popular que es celebrava en Alcoi, on els estudiants triaven una modista. Apareix en la fotografia amb un vestit fet per ella mateixa.
238
11.Col·laboracions Festeres.indd 238
8/2/19 17:12
