“EL QUE M’HAN CONTAT LES PEDRES” Llibre a benefici dels malalts l’Alzhéimer
Miguel Sempere Martínez
E
n aquesta publicació recordem als comerciants i als qui entren a comprar, als industrials i als que estan al peu d’una màquina, als mestres i als alumnes, als agricultors, als metges, als dedicats a l’hostaleria etc.
En el llibre, vorem com era la vida del Banyeres del segle passat. Apareixen quasi totes les activitats socials i econòmiques, pel que la majoria de famílies del poble són recordades en un estudi casa per casa i carrer per carrer, amb els múltiples serveis prestats en cadascuna d’elles, en benefici del nostre poble i la seua gent.
Des de sempre, els nostres majors, fins l’actualitat, van habitar i habitem este poble denominat Banyeres de Mariola. Tots som fills de Déu i per tant formem part de la seva obra creadora. Ell està en cadascú de nosaltres, però amb més intensitat en la innocència del xiquet o el sofriment del malalt. Hi ha milions de galàxies a l’univers, la terra en sí és una petita part d’una d’elles i l’home una minúscula figura dins de la mateixa. I Déu ens ha dut a cadascú de nosaltres a aquest lloc privilegiat, anomenat Banyeres, per tal que contribuïm amb amor i servei, per a cooperar amb el que és anomenat el Pla de Déu. La vida d’una persona és curta, per molts anys que ens dure. Però la convicció de l’obra i el servei a Déu és precisament el que fa que el seu amor es reflectisca a través de la família, el treball i la convivència humana. Els nostres pares van captar el missatge, esforçant-se en el treball, el progrés i el benestar del nostre poble. Crec que en l’actualitat seguim en la mateixa tònica. “El que m’han contat les pedres” no és més que una sèrie d’imat-
Estic assabentat de les meues limitacions i demane perdó si en alguns moments no he sabut interpretar la veu de les pedres, o involuntàriament he donat un pas més llarg de lo previst saltant-me'n alguna d’elles.
ges escrites amb el cor, per tal de deixar constància de les grans il· lusions, dels molts esforços i d’innumerables hores de treball. Per tot això, dic que no és el meu llibre, és el llibre de tots els banyeruts al llarg del temps, gravat en la història i el record. Els meus records són només una gota d’aigua en mig de l’oceà. En les seues pàgines podem veure, fins i tot recordar els que som majors, moments de les nostres vides, i espere que els més jovens sapien apreciar l’esforç dels seus pares, gràcies a que han pogut tindre accés a uns coneixements, un estudis i una cultura, que ajudarà a multiplicar el benestar i garantir el futur del nostre poble.
Si esta col·laboració de tots, no meua soles, de tots, produix algun benefici, es per a l’Associació de Malalats d’Alzhéimer, el que considere just i equitatiu. Vaig sol·licitar la col·laboració a nombroses persones, per tal d’assegurar-me que podia complir el meu objectiu. Afortunadament em contestaven favorablement, animant-me, sense saber a què es destinaven els beneficis. Gràcies a tots ells. Pot ser que no els agrade el llibre, o l’autor, però és la vida del nostre poble. El llibre a benefici dels malalts d’Alzhéimer està a la venda en les llibreries Baldomero i Al Vent, on poden adquirir-lo els qui estiguen interessats i encara no el tinguen.
304
13.Altres col·laboracions.indd 304
8/2/19 17:20
