Alguns autors conjecturen que la comunitat hebrea de Girona procedeix del predi de J uïgues, del terme de Vi/amarí, on avui es pot veure l'església pre-romànica de Sant Pere.
8
L
I any 70 de la nostra
era, quan l'Imperi Romà culmina la seva ocupació de Palestina amb la destrucció del temple i la ciutat de Jerusalem, els jueus que han sobreviscut a la catàstrofe i que no han estat portats captius cap a Roma es veuen obligats a emigrar. És així com comença la diàspora: els fills del poble d'Israel es dispersen i s'escampen per tot el món . Vagin on vagin, el hebreus mantenen vives llurs creences i són fidels a llurs pràctiques tradicionals. Tot i la seva facilitat d'adaptació i la seva voluntat de supervivència,no són gaire inclinats a viure
aïlladament, sinó que s'agrupen en petites comunitats i s'estableixen amb preferència als nuclis urbans. Molts d'ells arriben a Catalunya, on viuen en barris de carrers estrets i de cases atapeïdes, sense integrar-se del tot en la vida social de l'entorn. Aposentats des de l'època tardo-romana, la seva presència no suscita
problemes de convivència ni en temps del visigots ni durant la invasió sarraïna. És possible i fins molt probable , segons Josep Calzada, que almenys al segle VIl ja hi hagués a Girona una comunitat jueva, però no n'hi ha constància documental escrita . El que sí és segur és que els hebreus vénen a
