del sobirà, i per tant és el rei el qui nomena com a representant seu el Batlle de l'Aljama, persona de la seva confiança. El Batlle obra amb absoluta independència del govern de la ciutat, i no ha de donar compte dels seus actes a ningú més que al rei. Com que no és fàcil reunir tota l'Aljama, es crea el Consell de l'Aljama, que de fet és una Aljama restringida.
14
a paraula Aljama ve de l'àrab, i vol dir assemblea o congregació. Amb el nom d'Aljama es designa la comunitat de jueus, amb tota la seva complexa organització civil, social, cultural i religiosa. Si el Call és l'espai físic on viuen, l'Aljama és l'organisme jurídic que reuneix i regeix els hebreus . Només existeix a les ciutats o viles amb un cens elevat de població jueva. Cada Aljama constitueix una unitat independent, i exerceix la seva influència sobre els jueus que habiten a les localitats de les rodalies.
L
L' Aljama de Girona , com totes les de la Corona catalano-aragonesa, es troba directament sota l'autoritat
El Consell de l'Aljama, nomenat pels mateixos jueus, regeix tota la vida de la comunitat mitjançant les seves pròpies lleis de règim intern, d'una manera molt semblant a les dels municipis. El seu lloc de reunió és la sinagoga . L'Aljama vigila també de prop el compliment religiós de la comunitat i la puresa dels costums. En cas de transgressió greu de la moralitat, el Consell procedeix a l'anatema del delinqüent amb el corresponent càstig per part de les autoritats rabíniques o comunals. La principal funció del Consell de l'Aljama és la d'assessorar els regidors o secretaris, que de fet formen un grup executiu. Dels altres càrrecs de l' Aljama n'hi ha .d' administratius, com el clavari (o sigui, tresorer), els
rebedors de comptes i els taxadors d'impostos. N'hi ha també de caire religiós: en primer lloc el rabí i també els jutges i notaris, que han de tenir coneixements religiosos. Tal com explica Santiago Sobrequés, l'Aljama de Girona és com un petit govern autònom en el si de la ciutat, directament lligat al sobirà. Els jurats que governen el municipi no tenen, doncs, cap jurisdicció sobre els jueus del Call, i ni tan sols disposen d'un funcionari que els representi qins del Consell de l'Aljama. Unicament poden prendre mesures per garantir la tranquil·litat dels ciutadans cristians, i n'han d'adoptar d'altres per evitar que aquests puguin atropellar o perjudicar els jueus. Aquest estat de coses, diu Sobrequés, és forçosament una font de conflictes. D'una banda, el rei no vol perdre ni un grau de la seva autoritat, perquè el sistema establert li permet d'intervenir, encara que sigui indirectament, en la vida del municipi. De l'altra, el mateix municipi tendeix naturalment a estendre el seu domini sobre un col-lectiu que es troba dins l'àmbit geogràfic de la seva _demarcació. Així s' explica l'actuació contradictòria dels
