direcció de la Ciutat Santa. El local principal, destinat a la pregària, té al seu centre la plataforma de l'oficiant. Al mur oriental, s'hi troba un armari que guarda els rotlles de la Llei. La figura principal de la sinagoga és el rabí. Ell dirigeix la pregària , però també ensenya als infants, i encara, a més, porta el control de naixements, casaments i traspassos. Finalment, intervé en els judicis.
18
a vida de l'Aljama de Girona, com la de totes les comunitats jueves, es concentra entorn de la · sinagoga .
L
La sinagoga és el veritable nucli del Call: el centre de la pregària, de la cultura, del govern i de la vida social. A la sinagoga, s'hi resa, s'hi predica , s'hi elegeixen els càrrecs públics, s'hi reuneixen els regidors i s'hi fan les proclames matrimonials. A la sinagoga hi ha alhora l'escola, l'hospital i l'~ostal per als transeünts . Es un lloc públic, de propietat comunal. L'edifici de la sinagoga és orientat cap a l'Orient, en la
Amb la llei del seu temps a la mà, tal com ha explicat Jaume Riera, les sinagogues són institucions il ·legals, només consentides gràcies a la protecció reial sobre els jueus. Sovint, però, el poder eclesiàstic, que les considera una provocació, malda per clausurar-les. Això és el que fa Benet Xlii, el Papa Luna, l'any 1415, amb la seva famosa Butlla. Una fórmula legal per clausurar i confiscar sinagogues és la d 'acreditar que abans havien estat esglésies cristianes . Aquest argument és el que fa servir el vicari general de Girona per fer tancar la sinagoga que havia estat abans, segons diu, capella de Sant Llorenç . Una altra excusa per tancar sinagogues
és la de ser massa luxoses o "precioses ". Als calls, no hi ha una sola sinagoga, sinó diverses successives. En el cas de Girona, els estudis recents de Jaume Marquès i de Josep Calzada han trobat el rastre de tres sinagogues diferents. La primera sinagoga gironina sembla que es pot ubicar a la plaça dels Apòstols, i concretament a l'angle que avui fan el Palau Episcopal i la Catedral. Seria, en tot cas, un edifici molt humil, de la darreria qel segle IX o de començament del X, que correspon a la primera instal·lació dels jueus a les antigues cases dels clergues, abans de la formació del Call pròpiament dit. La segona sinagoga s'estableix al capdamunt del carrer de la Força, al costat de la muralla que dóna a les Ballesteries. Més o menys, a l'espai ocupat per l'Institut Vell, abans convent de caputxins. Això succeeix els segles Xl o Xli, segons Calzada, o els Xlii o XIV, segons Carme Batlle. Jaume Marquès situa els fets a la segona meitat del segle XIV, quan l'autoritat eclesiàstica vol recuperar l'edifici de la plaça dels Apòstols per ampliar la catedral i el
