20
ls jueus viuen en el clos del Call una vida pacífica i tranquil·la. Enfeinats de dia , es retroben a si mateixos cada vespre a la seva llar, on la figura del pare conserva una tradicional i suprema autoritat domèstica. La família és, entre els jueus, l'eix de la comunitat.
E
La vida privada del jueu és regida per la tradició i per les prescripcions de la llei. Per a les oracions matinals, es lliga al front i al braç esquerre les filactèries, estoigs de cuiro amb quatre compartiments, en cada un dels quals hi ha un petit rotlle de pergamí amb passatges de la Torà.
El Deuteronomi recomana tenir els preceptes de la Llei prop dels ulls i a l'abast de la mà, i el jueu ho interpreta d'aquesta manera literal. També ordena, simbòlicament, que els preceptes fonamentals siguin escrits en el brancal de les cases, però el jueu s'ho pren al peu de la lletra i, en entrar i sortir, posa la mà sobre la mezuzà i diu les paraules rituals: "El Senyor guardi la meva sortida i la meva entrada, ara i sempre ". A la paret del dormitori, una pedra sense emblanquinar recorda sempre al jueu la pèrdua de Jerusalem i alimenta la creença en un messies que durà tot el poble a la terra promesa. L'activitat professional dels jueus és múltiple, perquè els seus oficis són molt diversos. Documents i escriptures fan esment de terres posseïdes pels jueus als afores de la ciutat, sobretot a les Pedreres, i això podria fer pensar que es dediquen a l'agricultura. Però, tal com conclou David Romano, aquests camps i vinyes, situats gairebé sempre arran del nucli urbà, només són conreats subsidiàriament, un cop acabada la feina que constitueix la seva ocupació principal.
A partir del segle Xli hi ha notícia de jueus que es dediquen a l'artesania, al comerç i als afers administratius. En la relació de conversos batejats a Girona després del daltabaix de 1391, hi figuren marxants, sabaters, sastres, perolers, matalassers, carnissers, mercers, torners, un argenter i un metge. Durant molt de temps els jueus exerceixen majoritàriament la medicina i . arriben a ser metges de nobles i de prínceps, tot i que l'Església prohibeix que els cristians se serveixin de metges jueus. Hi ha també un nombre considerable de jueus dedicats a activitats intel·lectuals i especulatives, com els cabalistes de l'Escola Gironina . Destaquen, els jueus, com a gestors, negociants de diners i de valors públics, prestamistes, cobradors i pagadors d'impostos i de rendes en nom de tercers, i especuladors amb censos vitalicis i béns immobles. Compren terres als cristians, o bé les aconsegueixen en qualitat de creditors, expropiant-los quan el propietari queda endeutat i no pot tornar el préstec.
