donen nom a la muntanya on es troben, la qual passa a anomenar-se Montjuïc.
22
uan un jueu mor, el seu cos és amortallat, i tota la comunitat assisteix al trasllat de les despulles fins al cementiri. Allà és inhumat a terra enmig de pregàries que manifesten la fe secular en el més enllà. El sepulcre es cobreix amb una pedra enorme que a vegades porta incís un elogi del difunt.
Q
Els jueus de la Corona catalana-aragonesa disposen de cementiris exclusius per a ells en totes les ciutats i viles on habiten: aquest és un dels privilegis atorgats pel rei des del començament. Aquests fossars són sempre fora dels murs i força apartats del nucli urbà, i en més d'un lloc
A Girona, el fossar dels hebreus és situat al nord de la ciutat, en un terreny comunal situat entre dos torrents, en un paratge solitari anomenat Bou d'Or, a la falda occidental de la muntanya Barufa, que des d'ara comenca a dir-se Montjuïc. El nom 'de Bou d 'Or va associat a una llegenda . Sota la tomba del rabí Isaac Alfabis, mort l' any 1120, la gent del poble va començar a fer córrer que hi havia un tresor, concretament un bou d'or. En començar les excavacions, que resultaren infructuoses, diuen que el bou, des de les entranyes de la terra, va fer uns terribles bruels que van espantar tothom . En fer les obres per a la línia del ferrocarril que va de Girona a França , es van trobar en aquell indret algunes pedres sepulcrals, que avui es poden veure al Museu Arqueològic, al claustre de Sant Pere de Galligants. També es van trobar làpides sepulcrals a Palau Sacosta, que havien estat utilitzades com a materials per a la construcció. Les descobertes fa anys es troben al Museu Arqueològic i les trobades fa
poc es poden admirar al Museu d'Història de la Ciutat. Aquestes troballes van fer creure que hi havia hagut un altre cementiri a l'indret on s'aixequen les Torres de Palau. El 14 de juliol de 1492, els rectors de l'Aljama, en vigílies d 'abandonar per sempre més el Call, es desprenen d'un dels tresors comunitaris més preuats: el cementiri de Montjuïc que guarda les tombes de llurs avantpassats. Aquesta propietat comunal no la venen, atès el seu caràcter, sinó que la cedeixen gratuïtament al noble cavaller Joan de Sarriera, en atenció als molts favors que tant l' Aljama com els jueus en particular han rebut i continuen rebent d 'ell. Segons Enric Mirambell, això explicaria la presència de les làpides a Palau Sacosta: els Sarriera devien aprofitar algunes de les grans pedres del cementiri per bastir les edificacions de la seva propietat a les torres de Palau. Segons creuen alguns autors, el fossar del jueus gironins és escenari de moltes profanacions de tombes, perpetrades pels cristians en coincidència amb els assalts al Call. Coneguda la veneració secular dels jueus pels seus difunts, llurs enemics recorren amb particular sadisme a
