40
I 1391 és un any negre per als jueus de Catalunya i de tota la península ibèrica. D'una manera sobtada són atacats brutalment a tot arreu. A Sevilla, l'ardiaca Ferrant Martínez fa unes predicacions incendiàries contra els jueus, i una passió ferotge s'escampa per totes les jueries del regne fins a desencadenar fortes violències.
E
Mentre arriben notícies dels motins de València i de Barcelona, a Girona s· organitza el complot a plena llum del dia. Els sediciosos treballen a cara descoberta i els Jurats sembla que fan els ulls grossos.
El dia 10 d'agost, una munió de pagesos dels pobles dels encontorns, vinguts a la ciutat per a la fira de Sant Llorenç i prèviament avinguts amb gent de la ciutat, cremen el portal del Call i entren a la jueria, on roben i saquegen i degollen alguns jueus . Només se salven els que s'afanyen a demanar a crits el baptisme: Pau Piferrer diu que es tracta d'una orgia de sang en la qual el sagrament que purifica es barreja amb el crim i amb la .violència. Quan els Jurats comuniquen els fets al rei, parlen de 40 víctimes mortals, Nmalgrat que els jueus afirmin que són més les persones que troben a mancarw. Aquest es el tràgic balanç de la salvatge follia. Però els assaltants, no contents amb això, adopten actituds amenaçadores i es preparen ostensiblement per tornar a entrar a Girona . Aleshores els Jurats prenen una mesura extrema i disposen que tots els habitants del Call siguin traslladats a la Torre Gironella, en el punt més alt de la ciutat. Els assaltants, frustrats, s'apleguen al voltant de la torre i sotmeten llurs ocupants a burles i amenaces. Des de la propera torre del convent dels Predicadors, alguns disparen contra els jueus refugiats. Alguns
ciutadans pugen a les muralles i disparen les ballestes contra els atacants. El rei Joan, en resposta a les cartes dels Jurats, aporta contingents armats per contenir els aldarulls i sembla donar a entendre que vindrà a Girona per tal de fer un escarment. Però s'entreté caçant pels boscos propers i així, al cap d'un mes, els jueus encara continuen confinats a la Gironella. Només l'actuació, aquesta vegada enèrgica, dels Jurats i d'uns quants ciutadans impedeix, el dia 20 de setembre, una altra agressió dels pagesos àvids de rapinya que hauria augmentat les proporcions de la catàstrofe. Però quan els Jurats, per tal d'evitar l'entrada dels forans, acorden el tancament dels portals de la Ciutat, els gironins es queixen i diuen que no és just que, per emparar els jueus, s'hagi de perjudicar tota la població . Algú arriba a formular aquesta alternativa per als hebreus : o que es converteixin o que se'n vagin al diable i surtin de Girona. Els Jurats fan esforços notables per
