A causa de la pesta que assola Barcelona, el Tribunal de la Inquisició es trasllada en dues ocasions a la ciutat de Girona per tal d 'exercir-hi les seves activitats.
50
ls que, per tal d'evitar l'expulsió, opten per convertir-se al cristianisme, són objecte del rigor de la Inquisició perquè, si continuen practicant la seva religió d'amagat, són considerats heretges per l'Església Catòlica. Fins després de l'expulsió, doncs , continua la persecució antijueva, ara per uns camins diferent s però no menys fatals.
E
Des del temps de Jaume I existeix a Catalunya una Inquisició sota l'autoritat episcopal, concedida pel Papa a l'arquebisbe de Tarragona i estesa pel rei a tot el Principat l'any 1234 .
El gironí Nicolau Eimeric assoleix, l'any 1356, el càrrec d'Inquisidor General de Catalunya i Aragó. Julian de Chia pot acreditar que a Girona hi ha constituït un Úibunal de la Inquisició des de molt abans de 1277. Yitzhak Baer reporta el cas de Berenguer Duran, un mercader cristià de Girona del qual, l'any 1265, se sospita que observa els manaments del judaisme. L'Inquisidor s'ocupa de la seva vida i costums, però no se li pot provar la culpa, i el rei l'allibera de tota pena a condició que juri davant dels frares predicadors que no entrarà mai a casa d'un jueu. És el primer testimo ni peninsular d'un judici de la Inquisició contra un cristià acusat d'haver judaïtzat. El rei Jaume 11, enfrontat amb els inquisidors, aconsegueix d'establir el principi que els jueus, donada la seva vinculació directa amb el rei, no entren en la jurisdicció de la Inquisició sinó que depenen directament de la justícia reial.
Així, quan l'any 1453 l'Inquisidor instrueix un procés contra el patriarca Benvenist Samuel, amb la secreta esperança d 'allunyar l'acusat, home influent, i de dissoldre així tota l'Aljama gironina, la reina adverteix els Jurats, instigadors d'aquesta obscura trama, que ni per ordre de la Inquisició ni de ningú consenteixin cap vexació sobre el patriarca ni sobre cap altre membre de l'Aljama, i el procés queda sobresegut. Però en els anys immediatament anteriors i posteriors a l'expulsió, els jueus gironins es veuen sotmesos a la Inquisició castellana que, suspesa
