Així, l'any 1267, la Corona pren la decisió de convertir en !)na important vila reial el que fins aleshores no és res més que una petita parròquia rural, i d'aquesta manera minvar la puixança de Peralada i sobretot de Castelló d'Empúries, que eren viles senyorials .
74
a Figueres de la Baixa Edat Mitjana és una vila poc important, clarament superada en població i riquesa per Castelló d'Empúries, Peralada i Torroella: al llarg dels segles Xlii, XIV i XV la seva població oscil·la entre els cinc-cents i els mil habitants.
L
La competència dels mercats de les viles esmentades, l'escassa entitat de les operacions comercials i la negativa incidència de les pestes que n'han delmat el poblament, fa que es pensi en l'establiment a Figueres d' una comunitat hebraica com a mesura que esperoni la somorta activitat econòmica.
Per això el 12 de març del 1269, l'Infant Pere fa exempció de tributs per cinc anys als jueus que vinguin a viure a Figueres, a condició que no pertanyin a la col·lecta o districte de Girona i Besalú. Com assenyala Santiago Sobrequés, del que es tracta clarament és d'atreure gent nova, jueus d'altres estats, i, per damunt de tot, jueus del veí comtat d'Empúries i d'altres terres de jurisdicció senyorial que no són contribuents de la col·lecta del rei. La comunitat israelita de Figueres es nodreix mercès a les aportacions humanes d'Empúries, del vescomtat de Rocabertí i d' altres terres llunyanes. S'ha documentat l'establiment de jueus procedents de Peralada (1285) i de Castelló d'Empúries. Tot i així, les conseqüències de la invasió francesa del 1285, que suposa el saqueig i l'assalt de molts Calls, es palesa també
a Figueres, cap on sembla que la comunitat hebrea fuig per un temps. En els anys següents el Rei emet diverses disposicions reials per tal d'afavorir el redreç de les aljames de la Col·lecta de Girona, a la qual pertany Figueres. Així ordena exempcions de tributs, moratòries de deutes i devolucions de béns, llibres i títols dispersos. ·Malgrat tot, el setembre de 1290 el rei lliura una ordre per la qual es disposa a executar els béns i estatges dels jueus figuerencs que no volen acceptar el repartiment de l'impost i es neguen a fer-lo efectiu. Al capdavall sembla que s'arriba a un acord. Pel que fa a la localització del Call figuerenc, hi ha dues opinions: Eduard Rodeja i Galter el situa a l'actual carrer del Magre, atenent el fet que antigament quan passava el Viàtic per aquest carrer hom el cobria amb un vel i es procedia a suspendre els cants litúrgics. Aquest mateix autor planteja la hipòtesi que el nom de "Magre" pot ésser una forma de la paraula "Magref', que serveix per identificar una mena de campana que empraven els jueus per tal de reunir llurs assemblees. En canvi,
