La famosa estàtua gironina de Carlemany representa, a parer de molts autors, el rei Pere el Cerimoniós, el qual atorga diversos privilegis al jueu figuerenc Cresques Elies, que forma part del seu estol de metges.
76
L
I aljama figuerenca és el
bressol de dos jueus d'una trajectòria personal contraposada . Abraham de la Torra és un personatge contradictori i d 'un caràcter, pel que sembla, força donat a la violència. El 1 5 de març de 1285 l'Infant Alfons dicta sentència contra l'esmentat Abraham i el seu fill imposant-los una multa de més de set mil sous barcelonesos en resultar convictes del següent rosari de delictes: de talar arbres d'un altre jueu, d'haver ofegat dos nounats tinguts amb una sarraïna, de viure en concubinatge amb una altra mora de la qual té diversos fills, de reclamar crèdits ja
pagats, d'usura, de no pagar els seus deutes, de burlar el fisc, d'alteracions de comptes, i de renyines i violències dins i fora de la Sinagoga. L'altre jueu destacat, Cresques Elies, és sens dubte un personatge molt influent prop del rei. Se sap que el 1341 és metge de Pere el Ceri moniós, i que l'agost del 1342 se l'autoritza a deslliurar-se de l'obligació de dur el signe de la roda com a distintiu, atès que és un servidor del rei. A més, el 1 344, actua com a agent secret i directe del monarca en l'afer de la reincorporació del reialme de Mallorca i dels
comtats del Rosselló i la Cerdanya que havien estat separats a conseqüència del testament de Jaume I l'any 1276. A més a més, és demostrable que Cresques és un actiu col·làborador financer en aquesta esmentada operació
