78
es primeres notícies dels jueus de Banyoles són de mitjan segle Xli, si bé l'època de màxim apogeu cal situar-la en els segles Xlii i part del segle XIV. Viuen barrejats amb els cristians, i la majoria de llurs cases són situades als carrers de la Vila Vella . Joan Baptista Torroella calcula a tall aproximatiu que el seu nombre oscil·la entre els 80 i 130 individus, la qual cosa evidencia un pes demogràfic inferior al de les comunitats hebrees de Girona, Besalú, Castelló d 'Empúries i la Bisbal.
L
Pel que fa als oficis que exerceixen, i si bé inicialment es pot trobar algun jueu
conreant la terra, generalment s'ocupen en oficis tan diversos com els d'argenter, joier, mercader, corredor, paraire, sastre, pellaire, blanquer, cirurgià, metge i, sobretot, canvistes i prestamistes. Aquests darrers es relacionen amb tots els pobles de la rodalia mitjançant la realització de préstecs als estadants dels llogarrets.
notícia d'avalots o aldarulls contra els hebreus banyolins, ni tan sols l'any 1391. Paradoxalment, en l'assalt al Call de Girona d'aquest any és nombrosa la participació en aquelles brutalitats de pagesos de Banyoles i de pobles de la seva rodalia, com ara Cornellà, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Sorts, Corts, Borgonyà i molts altres.
La seva dispersió en habitatges de la vila vella fa que no tinguin Call i segurament tampoc Aljama, i explica que en tot moment mantinguin excel·lents relacions amb els seus convilatans cristians i fins i tot amb els diversos abats del Monestir de Sant Esteve. Això fa que no hi hagi cap.
Tanmateix, de la comunitat de Banyoles en sobresurten insignes metges i escriptors de fama a l'època, com Bonjuà Cabrit, nascut a BanyoJes, d'on emigra molt jove. Es metge-cirurgià de la casa reial de Barcelona, on compta amb gran predicament. L'any 1349 el rei el dispensa d'usar la
A la vila vella de Banyoles, els jueus hi viuen dispersos. Això fa que no tinguin Call ni tampoc Aljama, i explica que en tot moment mantinguin excef.lents relacions amb els seus convilatans cri~tians.