ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO
Sant Serni de Canillo L’església de Sant Serni és d’origen romànic, però s’hi van fer una sèrie d’ampliacions barroques, als segles XVII i XVIII, que li donen l’aspecte que avui dia coneixem. És també a la fase barroca quan s’hauria aixecat el seu campanar de torre, el més alt del Principat.
L’ Sant Serni de Canillo Plaça de Sant Serni · AD100 · Canillo
Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad
edifici original hauria estat bastit en un moment indeterminat, tot i que anterior a la segona meitat del segle XII, com denoten les restes de l’antiga construcció romànica que encara es conserven, a l’exterior del mur de llevant. L’església és de planta rectangular i té un absis quadrangular, capelles laterals i un baptisteri, actualment en desús, al peu de la nau; la pica baptismal, d’època indeterminada, que hi havia en aquest espai ha estat traslladada a la capella més propera a l’altar major, al costat meridional. La porta d’accés a l’església és d’arc de mig punt, amb dovelles i impostes, i està oberta
al mur sud. En aquest mateix parament s’observen dos contraforts i els forats de les bastides. La coberta és amb volta de canó i a l’exterior és acabada a dues aigües, amb lloses de pissarra.
L’interior de l’església conserva un retaule de Sant Martí, que data del segle XVII
26 · Andorra és Cultura · núm. 2
El campanar és una estructura adossada, situada al costat sud. És de planta quadrada i té tres pisos, amb finestres de mig punt i diverses espitlleres. Està cobert amb cabirons de fusta i lloses de pissarra, disposades a quatres aigües. La nau, amb soler de fusta modern, conserva encara una part del mobiliari i el cor de fusta, d’època barroca (segles XVII-XVIII). Una pica,
