ESGLÉSIES I MONUMENTS / CANILLO
Fotos: Comú de Canillo / Roger Peña
Sant Miquel de Prats Església romànica sufragània de la parroquial de Canillo, l’església de Sant Miquel donava servitud al llogaret de Prats, situat per sobre la riba esquerra del Valira d’Orient, a mig camí entre Canillo i Meritxell.
S
ant Miquel de Prats és un edifici d’esquema simple, amb la nau rectangular i amb un absis semicircular, afegit pel costat est. A causa de la topografia del lloc on va ser bastida la capella, gran part dels murs laterals i de l’absis queden soterrats. La coberta, construïda a base d’un empostissat de fusta i lloses de pissarra, és a dos vessants, tant a la nau com a l’absis; excepcionalment, la d’aquest sobresurt per sobre la de la nau.
Sant Miquel de Prats Carretera de Prats (CS-250) · Prats · AD100 · Canillo
La façana principal està orientada a l’oest, i s’hi obre la porta d’entrada. L’emmarcament d’aquesta presenta una arquivolta, rematada per un arc lleugerament apuntat, únic testimoni d’arquitectura gòtica al país. Per accedir, des del carrer, a la porta cal pujar una petita escala de pedra, que havia estat protegida per un porxo, avui desaparegut. Sobre el mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya,
Oficina de Turisme de Canillo Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo +376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad 24 · Andorra és Cultura · núm. 2
molt ample i de poca alçada, que desprèn una sensació de robustesa; presenta dues obertures, acabades amb arc de mig punt, i està rematat per una petita creu de ferro. A l’interior, hi ha dos arcs al centre de la nau, els quals suporten unes grans jàsseres, que divideixen transversalment l’espai en dues parts iguals. A la capçalera, un plec, rematat per un arc apuntat, serveix de marc a l’arc triomfal, de mig punt, que dona pas a un absis cobert amb una volta de quart d’esfera. La primera notícia documental que es té d’aquesta església és del 1312. Algun element, com ara l’absis, possiblement correspon al període plenament romànic, però la resta de l’edifici sembla correspondre més aviat a un moment posterior, potser del final del segle XIII.
