ESGLÉSIES I MONUMENTS / LA MASSANA
Fotos: Comú de la Massana / Indretsescbergueda.blogspot.com / Wikipedia
Sant Andreu del Prat del Campanar, una capella renascuda
L’actual església de Sant Andreu del Prat del Campanar va ser reconstruïda a mitjans dels anys 70 del segle XX. Tenint en compte les restes de lesenes que es conserven a l’absis, sembla que s’adscriu a les formes de l’arquitectura llombarda i que, per tant, caldria situar la seva construcció en un marc cronològic que va, des del segle XI fins al segle XII.
D Sant Andreu del Prat del Campanar Carretera d’Arinsal, s/n · Arinsal · AD400 · La Massana
Oficina de Turisme de La Massana Plaça de les Fontetes, s/n · AD400 · La Massana +376 835 693 turisme@comumassana.ad www.lamassana.ad
e la capella no se’n conserva cap document escrit antic, però la tradició oral havia deixat constància de la seva existència. Les excavacions arqueològiques van revelar que va patir dues destruccions, a causa de les allaus, una, probablement, al segle XIII, i l’altra, al segle XVII. L’església actual és de propietat privada i va ser reconstruïda, seguint la planta de l’original romànica, l’any 1975. Sant Andreu del Prat del Campanar és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, amb un campanar d’espadanya i amb un absis semicircular, amb decoració de bandes i arcs. De la construcció primitiva només se’n conserva la part inferior dels murs. L’estructura ens presenta una nau rectangular, amb la porta situada als peus de la nau, i un absis semicircular, obert directament
74 · Andorra és Cultura · núm. 2
a la nau. A la part exterior encara és visible l’arrencament d’alguna de les primitives bandes llombardes que el decoraven. Durant la reconstrucció no es van seguir aquestes bandes, però sí que es va construir una volta de canó a partir de les pedres trobades. A la cantonada sud-oest de la nau s’hi van localitzar unes restes de mur, actualment integrades en un porxo, que podrien correspondre als fonaments d’un campanar de torre, que hauria donat nom al lloc; una porta que dona pas a aquest espai, des de l’interior de l’església, reforça la hipòtesi. Les excavacions arqueològiques van revelar molts materials i objectes, entre els quals restes de fragments de pintura mural, que daten de finals del segle XII i principis del segle XIII. També s’hi van localitzar enterraments, ceràmiques, monedes i la lipsanoteca de l’església, feta amb peces de pedra tosca.