Ramon Sangles i Moles
«Devers», «envers» i «vers» Mirem d’afinar un xic el significat d’aquestes preposicions: — La preposició devers expressa una direcció física, real (en direcció a, cap a). Exemples: A les deu surt un tren devers París. / S’han instal·lat devers Tarragona. / La inundació avançava devers el poble. — La preposició envers expressa direcció figurada o moral (en relació a, en allò que concerneix a, cap a la banda de, en allò que mira a). És més clàssica que la locució respecte a. Exs.: No has estat just envers els teus companys. / Déu és misericordiós envers els pecadors. / L’amor dels pares envers els fills ... / S’ha de tenir comprensió envers les debilitats humanes. / Ell s’ha captingut molt malament envers els seus parents. / Hi ha un temporal envers ponent. — La preposició vers expressa: cap al costat de, cap a la banda de, pels vols de, devers. Exs.: Les habitacions que són vers el jardí. / Va anar avançant vers el turó. / Caminar vers la perdició. Aquesta partícula té també valor d’indicació aproximativa de lloc, de temps, de quantitat. Exs.: Va néixer vers l’any 1947. / Succeí vers l’any 2017. / Ho trobaràs vers la fi del llibre.
«Altre (l’un i l’altre)», «els uns», «els altres», «altri» Farem ací una explicació succinta de com podem usar aquests adjectius-pronoms. Advertim que, imitant el castellà los demás, no hem de fer servir mai «els demés», com encara algú fa. Ens ha semblat que la millor manera de fer-ho entendre és anar-ne posant exemples. — Exemples amb altre (l’un i l’altre); els uns - els altres Pel que fa a altre (en castellà, otro), en sentit partitiu direm: De poma, en vull una altra. / Ensenya’m un altre llibre. / Ara, quines altres cançons escoltarem? 42
DIR-HO BEN DIT
Pel que fa al correlatiu l’un i l’altre (en castellà, uno... otro), hi ha el correlatiu simètric, equivalent a tots dos, i on els dos mots són determinats: Començaren a plorar l’un i l’altre. / No beureu vi ni l’una ni l’altra. / Hi ha dues solucions, però l’una i l’altra volen sacrificis. / Els uns diuen naps, els altres cols. Quant al correlatiu asimètric, tenim el primer mot indeterminat (o partitiu), i el segon, determinat: Aquí hi ha dues capses. Primer n’agafaré una; després, l’altra. Observem els exemples següents notant-hi els articles determi nats: Tots aquests mots, masculins els uns, femenins els altres ... / Té dues formes, l’una masculina, l’altra femenina. / Tant els uns com els altres fan un mal servei al país. / L’un riu, l’altre plora. / Ni l’un ni l’altre no em convencen. / En l’un cas és correcte, en l’altre no. (Però també podem dir: En un cas és correcte, en l’altre no, perquè un és àton, ja que va seguit d’un nom.) Si ja hem parlat d’una cosa i encara en volem parlar més posant un altre exemple, recorrem a un(a) altre/a, com: Us ho he dit moltes vegades, però us ho diré encara una altra. Si en plural fem servir uns altres, cal que en la ment hi hagi entitats diverses (No votaré els socialistes, tampoc els partits dits d’esquerra ni de dretes; en votaré uns altres). Però si en la ment hi ha sols una quantitat, equivalent a més, aleshores únicament usem altres: En Marc i altres nois. — Exemples amb altri El pronom altri vol dir un altre, els altres, el proïsme: prendre algú per altri / els béns d’altri / Treballa per altri. / No facis mal a altri.
«Assecar» i «eixugar» En català tenim aquests dos verbs que s’usen a vegades errò niament com a sinònims, quan normativament no ho són. El verb assecar vol dir simplement ‘fer que una cosa esdevingui seca, perdent-ne la humitat’. 43
