Ramon Sangles i Moles
— espantar: hi ha qui el substitueix pel castellanisme «assustar», totalment incorrecte. Ex.: M’he espantat amb aquest soroll (i no pas: M’he «assustat» amb aquest soroll). — endarrerir: verb indegudament substituït pel castellanisme «atrassar». Ex.: M’he endarrerit una mica, perdona (i no pas: M’«he atrassat» una mica, perdona»); endarreriment: mal substituït per «atraç» o «retrocés». — estona, estoneta: noms que no s’han de substituir pels castellanismes «rato», «ratet». Ex.: Vindré d’aquí a una estona (i no pas: Vindré d’aquí a «un rato»). — darrer -a: adjectiu que no s’hauria d’arraconar en benefici del sinònim últim -a. Exs.: Ahir va sortir el darrer CD d’aquest cantant (frase que s’hauria de sentir més que no pas: Ahir va sortir l’últim CD d’aquest cantant. / Demà serà el darrer dia de vacances (enfront de: Demà serà l’últim dia de vacances»). — cap: adjectiu pronominal que, malauradament, hi ha qui substitueix pel dialectalisme ningun -a. Ex: No n’he vist cap, avui (i no pas, en general: No n’he vist ningun, avui).
«Cassolada» Tenim ja una nova paraula admesa en el Diccionari de la llengua catalana: cassolada. Aquest mot va ser el guanyador del concurs públic que fan conjuntament l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans per a escollir el neologisme de l’any 2017. De tota manera, aquest mot ja constava en el diccionari, però amb un altre significat: cassolada f: Menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola. S’ha menjat una cassolada d’arròs (Diccionari de la llengua catalana, Institut d’Estudis Catalans, 2007). Ara aquest mot ha passat a ser polisèmic, ja que s’hi afegirà com a segona accepció la següent: «Protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles.» Per tant, a partir d’ara podem fer una cassolada, o tantes com vulguem, sense cap por de fer servir un mot inadequat o un barbarisme. 104
DIR-HO BEN DIT
Combatent barbarismes Amb els exemples que posarem a continuació podrem combatre una sèrie de barbarismes. — Això fa (amida, mesura) tres metres (no: «medeix»). / L’armari ha de fer aquestes mides (no: «aquest tamany»). — Això que dius m’ho has d’aclarir més (no: «aclarar»). — Els músics tocaran, i tot seguit (seguidament, a continuació) ballarem (no: «acte seguit»). — A parer meu s’equivoca (no: «Al meu parer»). — Calleu, que l’acte començarà tot seguit, està a punt de començar (no: «va a començar»). — Han fet un escorcoll a casa d’aquest noi (no: «un registre»). — La pedra va anar rodolant fins al riu (no: «rodant»). — Sembla que... (Pel que sembla..., Segons es veu...) aviat hi haurà eleccions (no: «Sembla ser que...»). — Al final han pogut resoldre (solucionar) el problema dels horaris (no: «solventar»). — Aquestes dues peces les haurem de soldar amb el bufador (no: «soplet»). —V a sortir rabent (com un coet, disparat, com un llamp) per agafar el tren (no: «pitant»). — Hem comprat un pastís de poma (no: «una tarta»). — Ratlla totes les incorreccions (no: Tatxa). — Vés a llençar les escombraries (no: «tirar»). — Veig que arriba una tempesta, un temporal (no: «una tormenta»). — Amb bones paraules, però m’has traït (no: «traïcionat»). — Entreu d’un en un (o d’un a un) i amb màscara (o mascareta) (no: «un a un»). — No preveiem unes mesures com abans (no: «contemplem»). — Ho va fer a esquena del seu germà (no: «a esquenes»). — De tant que vol abraçar (o comprendre, incloure, contenir, etc.) no arriba a acabar res (no: «abarcar»). 105
