Ramon Sangles i Moles
De mal dit a ben dit Malauradament, les nostres orelles senten sovint paraules o frases mal fetes. Heus-ne ací unes quantes, amb la solució al costat. Molts diuen, des de fa un cert temps: Cal fer-ho «sí o sí», quan sempre s’havia dit: Cal fer-ho tant sí com no (o de totes passades). I encara: Jo «no puc amb» tu. En comptes de: Jo no t’aguanto (Jo no et resisteixo, Em mates). I no ens cansarem de denunciar l’ús castellanitzant del verb estar, com els d’aquests exemples: — Des d’on «estem» ara Des d’on som ara. —« Estem» davant un interès general Ens trobem davant un interès general. —«Estem» a la plaça Nova. Som a la plaça Nova. — Això «està» essent difícil. Això és difícil (o és cada vegada més difícil). — Aquesta sopa «està» salada. Aquesta sopa és salada.
La qualitat de la llengua Recordem unes encertades paraules d’Albert Jané: «La qualitat de la llengua és importantíssima. S’ha de desfer el vell tòpic, fals, que el català correcte és difícil o artificiós. Això no és veritat. És una fal·làcia que s’han inventat els qui no el volen aprendre. El català s’aprèn.» A propòsit d’això, heus ací unes frases sobre com dir ben dit allò que sovint hom diu mal dit. — Parlen sobre aspectes clau (no: «claus»). — La temperatura augmenta, puja, disminueix. Igualment direm que les nuvolades creixeran (o amainaran), que el vent minvarà (o desapareixerà, es dissiparà), que d’aquests casos n’hi haurà cada vegada més, que el seu èxit funciona (no: «va a més, va a menys»). — A còpia de repetir-ho, ho aprèn (no: «a base de»). 106
DIR-HO BEN DIT
— Ajornarem l’anada a Núria (no: «Aplaçarem»). — Arran de la pandèmia s’han suspès molts actes (no: «Arrel de, A rel de»). — Encén l’escalfador de l’aigua (no: «el calentador»). — Porta el llevataps (no: «sacatapos»). — Baixa un bon cabal d’aigua pel riu Ges (no: «caudal»). — Com a màxim (o A tot estirar) podem ser dotze de colla (no: «Com a molt»). — Si ho hagués sabut (o A haver-ho sabut), t’hauria ajudat (no: «D’haver-ho sabut»). — G uiat per tu (o Al costat teu, Acompanyat de tu, Donant-te la mà), aniré on vulguis (no: «De la mà de tu»). — Això m’ha caigut a terra (no: «al terra»). — A la plaça tots hi eren drets (o dempeus, de peu drets) (no: «de peu»). — Rega el jardí amb una mànega (no: «manguera»). —A aquest nen l’han malcriat (o l’han mal pujat, li ho han consentit tot) (no: «l’han mimat»). — Amb tanta pompa (o faramalla) no farem res de bo (no: «parafernàlia»).
«Apoiar» és un castellanisme El verb «apoiar» és clarament un castellanisme, en tots els usos. I molt poques vegades l’hauríem de substituir per recolzar. Quan volem dir ‘prestar suport’, ‘aguantar’ (entès en diferents sentits) tenim un munt de verbs (o locucions verbals) equivalents al verb cast. apoyar» i a l’angl. to support, com afavorir (anar a favor de, parlar a favor de), afermar, aguantar, ajudar, apuntalar, assistir, complaure, confirmar, corroborar, defensar, emparar, estintolar, fer costat, fer valença, patrocinar, prestar ajut, prestar (o donar) suport, refermar, satisfer, secundar, sostenir, suportar... Exemples: Les pilastres suporten les arcades del pont. / Patrocinem una candidatura. / La Generalitat ens ha prestat suport per a fer la gimcana. / 107
