Dir-ho ben dit

Page 58

Ramon Sangles i Moles

Tinguem-ho clar: les formes «sentar», «assentar» i «assentar-se» són incorrectes en el sentit dels tres verbs (seure, asseure i asseure’s) que ara hem estudiat.

«Assentar» i «assentar-se» Els verbs assentar i assentar-se tenen diversos valors, tots relacionats amb el fet de posar quelcom sobre una base, fixar, establir, apuntar, anotar, etc. No els hem d’usar, doncs, en el sentit de seure o asseure’s ni com a sinònims d’aquests, car «sentar» o «sentar-se» són verbs que no existeixen en català. És ben il·lustrativa aquesta frase: El cap ben assentat i el cul ben assegut. Detallem-ho. — El verb assentar és sempre transitiu; té el significat de ‘posar (alguna cosa) sobre la base, en una posició estable i ferma’, de manera que direm: assentar una estructura sobre els fonaments, assentar una estàtua sobre el pedestal, assentar els fonaments d’un edifici. També pot ser sinònim de apuntar, anotar, inscriure, registrar. Podem, doncs, dir: Ja l’han assentat per soldat. / assentar una partida en el llibre major. — El verb assentar-se és intransitiu pronominal. Pot tenir aquests significats: •P ervenir, una cosa que fa moviment, a una posició estable, a un estat de repòs, d’immobilitat: Com que van enguixar abans que l’edifici s’hagués assentat del tot, s’hi han fet esquerdes. / Quan la cúpula estigui ben assentada sobre les columnes donaran per acabat l’edifici. •E l temps, mudar-se de tempestuós, variable, en bo, fix, estable: Sembla que el temps s’ha assentat. •A ssentar-se-li (a algú) el cap; posar seny, posar enteniment: Aquell noi, tan esbojarrat com era, i ara s’ha ben assentat. •U n líquid tèrbol, assolar-se: No belluguis l’ampolla i veuràs com el vinagre s’assenta. 114

DIR-HO BEN DIT

•L es barres, cloure’s de manera que no es pot obrir la boca per a engolir res: Se li han assentat les barres i quasi no pot obrir la boca. •A ssentar-se bé (o malament) alguna cosa. Fer profit al cos: Una rialla s’assenta bé. / Cap menjar no se li assenta bé (i no diguem: «Aquest menjar no m’ha sentat bé», sinó: Aquest menjar no se m’ha posat (o assentat) bé. / Qualsevol medicament se li assenta malament. Per extensió: Aquell arrambatge no se li havia assentat gens bé. •E stablir-se permanentment una població en un territori: Hi ha colons que s’han assentat en moltes parts de Catalunya. Per extensió: El nou diari ja s’ha assentat completament entre els ciutadans. / Aquesta tradició s’ha assentat ràpidament en la nostra cultura. / La democràcia s’ha assentat entre la població. Una assentada significa el fet de deliberar, assegudes, dues o més persones, sobre un tema: Fem una assentada (= Posem-nos a parlar d’un tema concret). Per acabar, oferim alguns sinònims de assentar i assentar-se: fundar, instituir, constituir, basar, consolidar, estatuir, fixar, establir, instal·lar, formar, crear, estructurar, organitzar, fer, col·locar, situar, posar, fonamentar; decretar, ordenar, decidir, apuntar, anotar, inscriure, registrar, passar...

«Ser» i «estar» En català els verbs ser (o ésser) i estar els hem de fer servir d’una manera diferent de com ho fa el castellà. Per això, per tal de no errar en les construccions, cal analitzar-ne bé els usos. Ens sorprenem de com el verb estar ha pres terreny al verb ser i de com es fan construccions duratives on no caldria. Com que es tracta d’un tema ja ben estudiat i exposat en diverses gramàtiques, remetem al manual Català complet / 2, de J. Ruaix, lliçó 25. 115


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook

Articles inside

«Els proveïdors»

7min
pages 72-75

«Bufet lliure»

3min
page 71

«Estar-hi d’acord»

3min
page 66

«Totes li ponen»

3min
page 65

«Ai, que t’atrapo!»

1min
page 64

«Abonar», «abonar-se»i «adobar»

2min
page 61

«Llançar», «llençar» i «tirar»

2min
page 59

«Compondre» i «composar»

3min
page 57

«Creuar», «encreuar», «croada»

2min
page 58

«Anar» i «anar-se’n»

3min
page 56

«Reflectir», i no pas «reflexar»

3min
page 51

«Extradir», i no pas «extraditar»

2min
page 53

«Continuar» i «seguir»

2min
page 54

«Senyalar» i «assenyalar»

3min
page 49

«Nomenar» i «anomenar»

3min
page 48

«Badar», «cloure», «aclucar»

3min
page 44

«Tastar», «provar» i «emprovar»

3min
page 45

«Assecar» i «eixugar»

3min
page 43

«Complert» i «complet»

3min
page 38

«Ací», «aquí», «allí (o allà)»

3min
page 41

«Lògicament»

3min
page 33

El «genet» i la «geneta»

3min
page 32

«Alhora» i «a l’hora»(i «aleshores» i «a les hores»

3min
page 27

L’«esquena» i l’«espatlla»

3min
page 30

La «carpa» i l’«envelat»

3min
page 29

L’«orgue» i l’«òrgan»

3min
page 26

«El llum» i «la llum»

3min
page 21

Ús de la partícula «perquè»

3min
page 15

La «llista» i el «llistat»

3min
page 22

El «que» àton i el «què» tònic

3min
page 14

«Com» i «com a»

3min
page 17

«Sí» i «si»

3min
page 18

«El fi» i «la fi»

3min
page 24

«Tan» o «tant»?

3min
page 16
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.