Ramon Sangles i Moles
maig i juny (perquè sols consten de quatre lletres) no s’abreugen. L’abreviació dels altres mesos acaba sempre amb consonant seguida de punt (si la síl·laba on fem l’abreujament té dues consonants inicials seguides, hem d’escriure-les totes dues). Procedim, doncs, així: gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. Però, si a l’hora d’escriure els mesos disposéssim de molt poc espai, podríem reduir l’abreviació a dues lletres i sense punt, de manera que aquesta passaria a la categoria de símbol, així: gn fb mç ab mg jn jl ag st oc nv ds Com a símbol, també es podrien escriure amb la inicial amb majúscula, així: G F Mç Ab Mg Jy Jl Ag S O N D
Precisions sobre abreujament, abreviatura i abreviació Heus ací unes precisions útils: — El substantiu abreujament, del verb abreujar (el verb «abreviar» no existeix), indica l’acció d’abreujar, és a dir, de fer més breu alguna cosa en la seva durada o bé en la seva extensió, i també l’escurçament que pugui sofrir un mot (per exemple, cine i cinema són l’abreujament de cinematògraf; micro, de micròfon; Cesc, de Francesc). — El substantiu abreviatura és la representació d’un mot per solament una o alguna de les seves lletres (abreujat per suspensió o per contracció). Es refereix solament a mots escrits. Exemples: Ll. (Lluís), Cl. (Clàudia), Cr. (Cristina), Gl. (Glòria), J.-C. Martí (Joan-Carles Martí), a.c.s. (al cel sia), bibl. (biblioteca), pl. (plaça), tel. (telèfon), Sr./Srs. (senyor/senyors), ex./exs. (exemple/exemples), gna./gnes. (germana/germanes), c/e (correu elec142
DIR-HO BEN DIT
trònic), f/n (a favor nostre), aC (abans de Crist), dC (després de Crist), etc. — El substantiu abreviació és enregistrat en els diccionaris, tant com a sinònim de abreujament com de abreviatura, amb una accepció especial que diu ‘supressió de lletres en un mot per a abreujar-lo, o de mots en una frase per a abreujar-la’, que també participa d’abreujament i d’abreviatura. Remarcarem que l’abreujament etc., cal no fer-lo seguir de tres punts, car etc. i tres punts (...) alhora són incompatibles. Ex.: He comprat pomes, albergínies, figues, carabassots, etc. (no: «He comprat pomes, albergínies, figues, carabassots, etc...»). El mot etcètera significa ‘i més coses’. Els tres punts, en canvi, fan inacabada la frase. Ex.: Si jo no fos una persona educada, et diria que ets un tros de...
Els panellets Per Tots Sants és costum de menjar castanyes, moniatos i panellets. Pel que fa a la paraula panellets, hi ha molta gent que no l’escriu bé, i tan fàcil que seria si es tingués en compte que panellet és un derivat de pa amb l’infix -ell-. Tota una altra cosa són els penellons. El diccionari Alcover-Moll ens diu que penelló prové del llatí pernione. Els penellons consisteixen en una inflor de la pell, principalment a les mans, als peus i a les orelles, causada pel fred. És una ardència de picor i a vegades d’ulceració. Els qui, a pagès, hem anat a arrencar naps i raves sota la neu glaçada, sabem molt bé què son els penellons.
Bon Nadal! Sobre el vocabulari entorn de les festes nadalenques, notem que s’ha de dir: Ja s’acosta Nadal (sense l’article determinat el), Bon Nadal!, bon Nadal! (en singular, car hi ha solament un Nadal a l’any; no molts). De cap manera no hem de fer com els castellans, que diuen: ¡Felices Navidades! Ells, per la raó que 143
