MAI PERDREM EL SOMRIURE David Ferrer Sánchez
Professor de música i faller de l’A.C. Falla Xúquer
No m’agradaria començar aquest escrit amb paraules negatives i de confusió davant l’època que estem vivint actualment, perquè ja tenim prou escoltant les notícies per la televisió, les publicacions a les xarxes socials o, simplement, els comentaris que escoltem diàriament quan anem pel carrer. Per aquest motiu, el que m’agradaria fer és parlar del passat fins ara, el present actual i el futur que espere que aplegue. Però amb una visió positiva i sempre amb un somriure que ens alegre un poc a totes i a tots, perquè ens fa falta. Quan allà pel dia 12 de març de 2020 ens van dir que ens quedàvem sense falles, estic convençut que cap de nosaltres es pensava tot el que estava per vindre. Ens va saber mal, però així i tot, encara vam tenir humor per poder eixir als balcons i terrasses el dia 19 per celebrar el dia gran de les falles. Jo, personalment, em vaig vestir de faller, vaig agarrar el clarinet i vaig pujar a la terrassa de ma casa amb la meua dona i la meua filla a tocar el pasdoble Amparito Roca, no sense abans haver tastat un poc de la nostra beguda espirituosa preferida al món faller, la cassalleta Cerveró. VA 132
ESTAR UN BON DIA I PLE DE SOMRIURES. La cosa anava allargant-se,prou més del que pensàvem, però, com he dit, vull treure la part positiva d’aquesta situació i alguns exemples durant el confinament van ser: tenir més temps per estar amb la família, poder jugar amb els fills i gaudir d’ells moltes més hores del que fem habitualment. També hem tingut temps per millorar el nostre nivell informàtic, conéixer aplicacions que desconeixíem fins ara -com el tema de les classes online o les reunions entre amics telemàticament. Jo recorde uns dels dies de Pasqua que estàvem en casa (això està clar) i ens vam connectar a una reunió un bon grup d’amics i amigues al voltant de les vuit de la vesprada per xarrar un momentet i la cosa es va allargar fins a les 4 de la matinada. VA ESTAR UN BON DIA I PLE DE SOMRIURES. Un dels avantatges o part positiva del confinament va ser (encara que parega broma, no ho és) el tema dels calçotets. Mai hem tingut el calaix dels calçotets tan ple, entre pocs que gastàvem i que la llavadora sempre estava en marxa tot el dia, ja que no hi havia molt més a fer, el tema dels calçotets es va notar moltíssim; així com el dels calcetins, encara que en ser estiu, la veritat siga dita, no en gastem tant com calçotets. Mireu fins a quin punt vaig arribar a obsessionar-me amb el tema, que fins i tot vaig fer un xicotet monòleg sobre els calçotets, hehehe... Es va proposar un concurs de monòlegs a les xarxes socials organitzat per un establiment de Cullera i em van demanar que hi participara. La veritat és que el tema em va sorgir de seguida, així que me’l vaig preparar i un dia el vam gravar i enviar. La veritat és que VA ESTAR UN BON DIA I PLE DE SOMRIURES. El millor de tot vingué al cap d’uns dies quan em van notificar que havia guanyat el 3r premi, una cosa totalment inesperada, però que no puc negar que em va fer il·lusió.
