PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ COM A MOTOR DE LA FALLA, EN TEMPS DE COVID Clara Soler Fallera de l’A.C. Falla Taüt
No ens podíem reunir i gràcies a les videoconferències vam poder posar en comú cada una de les idees que ens venien; reptes en família, concursos, manualitats, receptes, recomanacions literàries, cinematogràfiques i musicals... Milers d’activitats per omplir la nova rutina. Estava clar que aquest any no hi hauria falles, però ningú ens impedia gaudir d’elles d’una altra forma… Així que vam celebrar unes falles virtuals. Ens proposàrem omplir les xarxes socials de la nostra història amb els nostres monuments, els nostres fallers i les nostres tradicions.
Tots recordem aquella nit del 10 de març, on ens comunicaren que la nostra festa arribava a la fi per a aquest any.
En veure l’èxit que va tindre aquesta iniciativa ens vam adonar que la cultura podria ser un gran remei per a la quarantena, i que les xarxes socials foren el motor d’unió amb els fallers i les falles.
Al meu casal ens quedàrem tots perplexos… No sabíem què estava passant, si açò era real, o més bé una broma… però tot va cobrar sentit el dia 11 on després de dinar ens vam haver de despedir de la nostra família fallera i de la que era la nostra casa durant aquell mes.
I és que amb una cosa tan senzilla com una publicació hem pogut arribar a les vostres cases, per fer-vos sentir com al casal i gaudir de la festa des d’una altra perspectiva, però sempre units, perquè així fem falla, la NOSTRA FALLA.
No havíem imaginat mai un mes de març tan silenciós, on l’olor a pólvora no fora el nostre millor perfum; la Cerveró, el nostre millor cafè; les pintes, el millor pentinat per a lluir i els coets, el millor despertador…
Amb açò no sols parle de la meua comissió… sinó de totes, i és que des de els grups de cultura hem omplit el buit que la festa ens ha deixat! En conjunt, en aquest confinament, ens hem recolzat, però no sols hem treballat per als nostres fallers i les nostres falles, sinó també per la gent del nostre poble.
Al cap d’uns dies on tot era silenci i tristesa, la delegació d’ús i promoció del valencià de la falla Taüt, va decidir que no podíem quedar-nos quiets, que la festa havia de continuar viva encara que fos dins de la llar de cada faller. I així va ser. Des de la part cultural de la falla (aquella que, en ocasions, no sol ser molt valorada) ,teníem unes ganes infinites d’animar, fer riure i fer saber als nostres fallers, a tota la gent, que no estaven sols, que junts anàvem a passar aquestes setmanes, aquests mesos, i tot el que ens vinguera.
El que m’agradaria transmetre amb aquestes paraules, és que per a l’equip d’ús i promoció del valencià ha sigut molt gratificant treballar agafant com a motor la cultura per animar els nostres dies, esperem que la nostra feina haja sigut igual d’estimulant per a vosaltres. Així que des d’ací vull agrair a tots els equips d’ús i promoció del valencià de les diverses falles, per donar-nos vida, durant un moment tan difícil i fer que el nostre vincle amb la festa no desaparega. Gràcies 194
