EL MÓN S'ATURA
Toni Picazo Catedràtic Llengua i Literatura
El món s´atura, mentre nosaltres, criatures vulnerables, ens quedem perplexos davant l´espill de la pròpia fragilitat. Atrapats en el parany d´una vida frenètica, que no sabem ben bé cap a on ens porta, cerquem refugi en les coses senzilles, aquelles que realment són importants.
Aquelles que redolen i redolen pel més prodund del nostre cor, dels nostres pensaments. Que ens fan ser, de nou, un mar d´emocions, un mar de sentiments. Aquelles que ens regalen petits instants de felicitat i joia. I ens fan redescobrir sensacions mig oblidades, d´entre els plecs de la memòria. 50
Tant de bo, després d´aquest malson, continuem assaborint, fins a l´últim glop, tots eixos moments, eixes emocions i sentiments, on rau, en estat pur, l´única veritat. Perquè la vida mai pot ser allò que passa mentre fem altres plans.
