10 DE MARÇ DE 2020 Dunia Valero Fallera de l’A.C. Falla Taüt El 20 de marc de 2019 començaven per a tots els fallers i falleres les falles de 2020, cansats i amb la ressaca emocional pròpia dels enamorats d’aquesta festa ja començàvem a projectar unes noves falles. Unes falles que tots esperàvem expectants després d’haver celebrat els actes més importants: la proclamació, la presentació, competicions esportives, el concurs de teatre, la presentació del llibret... Actes que ens apropaven al nostre mes preferit de l’any, el mes de març. Un mes que començava amb els dinars i sopars al casal i celebrant el primer dissabte del mes, el dia 7, el tren faller. Com tots sabem per als membres del nostre col·lectiu quan arriba aquest mes ja comencem a alienar-nos, poc a poc, de la resta del món i de tot allò que va passant al nostre voltant… Ens centrem en complir amb les nostre obligacions més bàsiques i a la falla! I aquest mes de març no seria diferent, lluny quedava el que passava en altres països i com no en altres continents. Xina està a tants quilòmetres, a tantes hores de vol… Però, de sobte, la distància s’acurta, Itàlia ja és quasi un país veí però clar, per als fallers i falleres el maleït COVID respectaria les fronteres i no s’atreviria a arribar ací, almenys fins al 20 de marc!
68
I així ho pensàvem tots i totes… Res, absolutament res ens feia preveure que 3 dies després d’haver celebrat el primer acte de tot el col·lectiu faller de Cullera als Jardins del Mercat de sobte, tot acabaria… i així va ser. El dia 10 de març, el president de la Generalitat anunciava la pitjor de les notícies, la suspensió de les falles del 2020. Aquesta vegada el món es parava per a tots els fallers i falleres però no com es para del 16 al 19 de març sinó d’una manera molt diferent, l’expectació passava a ser decepció, l’alegria passava a ser tristesa, i les llàgrimes d’emoció, que solen aguaitar algun dia de falles, es transformaven en llàgrimes de ràbia i dolor… La millor paraula per a descriure l’estat en què vam quedar, i crec que, a dia de hui molts seguim tenint, és en estat de xoc. Sí, aquest mes de març el món també es detenia però no per 3 dies sinó quasi per 3 mesos, i no per a omplir els carrers de llum, color, música i alegria, sinó per a buidar-los de gent i omplir-los de res, absolutament res… En un obrir i tancar d’ulls intentàrem assumir que l’esforç de tot un any no es voria culminat; que els nostres monuments fallers no eixirien al carrer; que no escoltaríem la melodia celestial de les mascletades; que els instruments dels nostres músics quedarien silenciats; que hauríem d’espe-
