RESISTÈNCIA I RESILIÈNCIA Àlex Morales Escriu a vegades i, sobretot, quan li ho manen
L’humanisme ha estat, sense dubte, el major canvi de paradigma i de consciència social de la història recent de la humanitat. Són evidents les grans aportacions dels filòsofs grecs, romans, àrabs, judeus i cristians que, alhora, han anat configurant la nostra història dins del món. Amb l’arribada de l’humanisme es trencà amb la visió que sols Déu havia de ser la preocupació i que, per tant, el nostre pas per la vida havia de ser un simple reforç a eixa divinitat creadora del bé i del mal. Per tant, amb l’arribada de l’humanisme canviem la percepció i comencem a estimar-nos. Potser les altres grans revolucions morals hagen vingut amb la Revolució Industrial i les teories liberals, demòcrates i marxistes, que malgrat que han anat evolucionant cap a molts altres aspectes, tingueren el seu naixement al s.XIX i, al s.XX, els seus grans enfrontaments: el model socialista front el model capitalista. Potser d’ahí podem extraure totes les ideologies polítiques de hui en dia, moltes d’elles barrejades entre sí i pensades en la conservació del de sempre o la destrucció del de sempre. Imatge: Arxiu global lliure
74
Va ser en la dècada dels 20 quan es podruïren quatre fets constatables: l’arribada del feixisme com a ideologia política, la caiguda del sistema econòmic amb el crack del 29, la I Guerra Mundial i una pandèmia que sacsejà la vella Europa causant millons de morts i arrossegant misèria i fam. Després vingueren temps convulsos amb el cop d’estat feixista a la legal i democràtica República Espanyola desembocant en una Guerra Civil i posteriorment en una dictadura feixista i nacionalcatòlica i en una II Guerra Mundial que va empobrir encara més la moralitat d’eixa Europa que mai havia pogut renàixer de les cendres de la I Guerra Mundial. El nacionalisme i el feixisme s’imposaven i el socialisme soviètic innundava Àsia i part d’Europa i les Amèriques fent també de les seues: alguns encara estan entre nosaltres i sinó que li ho diguen a Cuba o l’extrema dreta a Europa. Les grans fites, els grans canvis, sempre han estat produïts per colps forts, per convulsions que han fet esclatar el sistema i capgirat tots els elements per transformar-los i adaptar-los a la
