EL BALL DE “LA VENTAFOCS” ANOMENADA PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ. Nacho Romero Faller de l’A.C. Falla Taüt
OPORTUNITAT DE LES LLETRES VALENCIANES PER A DESTACAR DE LA FESTA EN ÈPOCA CONVULSA. En saber que ens quedàvem sense falles i en saber que estaríem tancats a casa la fredolina de quasi tres mesos, tots ens llançàrem “al carrer” digital per trobar a la gent i poder recrear moments, anècdotes, per sentir que estàvem a prop. En eixos moments, sense ser-ne conscients, li donaren un impuls sense precedents a la promoció del valencià i a la cultura de les falles. Comissions com la A.C Falla Taüt, A.C Falla el Canet, Rei en Jaume I, Raval de Sant Agustí, entre d'altres, començàrem a crear espais de cultura, més si cap, que anys enrere. Calfàrem les ànimes digitals gelades amb la visió que les lletres valencianes, mitjançant textos, poesies, records, música, jocs, concursos… són la manera de viure i de mantenir l'esperit faller tot l'any. Gestos, com el fet de reinventar un llibret en un any tan atípic i tan escàs
de contingut faller, són mostres que quan tot no va tan bé com pensem, ací està l’essència de la festa, la cultura, que a la fi és qui tot ho meneja, la gran revolucionària de tot el folklore faller i la gran marginada fins al moment. Perquè cal ser sincers, la promoció i ús del valencià, per més que hi som moltes persones treballant i defensant-la, no és prioritària en el si de les comissions. No són pressupostos significatius dins d'una comissió, el fet de dotar a llibret, concursos literaris, contacontes, espectacles culturals, teatre… Més aviat al contrari; són partides que han de deixar benefici, sí o sí. La promoció del valencià a les falles estava convertint-se en “la ventafocs” del conte de les falles, que sols apareix en els moments típics (que són molt importants) però sense recorregut ni manteniment al llarg de l'any. Tot i lluitar-la en algunes comissions durant anys, és eixa la realitat i no vull pensar quina cantonada més humida 76
tindrà aquesta disciplina en les comissions que no busquen despuntar i reivindicar la cultura valenciana, en tots els seus vessants, com a puntal, juntament amb el monument, la festa i la música, que justifique la nostra volguda festa josefina. Clar està que a totes les comissions, a falleres i a fallers ens ompli el ball, la música, la festa, els vestits regionals, l'olor de pólvora, cercaviles comboiantes amb la xaranga, els dinars i sopars de germanor, els monuments… Qui pot negar-se a la màgia del conte de les falles? Jo no. Pense que sense el teatre, incloent el sainet, sense els llibrets de falla que ens conten la història d'un any i que, a la fi, és el que ens quedarà per a poder recordar i saber el que va passar o no en eixe exercici faller tant en l'àmbit de la comissió i del món de les falles, com el pensament de la societat en general, no serien unes falles normals tampoc. I eixa és una de les màgies d'aquest any, que tot i no tenint unes
