A LES 23:00 H LA PARTIDA MÉS DISPUTADA DELS ÚLTIMS 102 ANYS, CLUB DE COVID CONTRA L’ ASSOSSIACIÓ ESPORTIVA MUNDIAL!
No vaig a perdre’m per camins que sols han de portar-me al nucli de la pandèmia, la Gran Partida temporada 2.02-2.021. Quan les autoritats ens van permetre eixir de nou de casa, durant un breu període de temps, i a unes hores determinades del dia, les persones ens llançàrem a la pràctica esportiva, cridant-me l’atenció significativament dos fets: Un, la determinació d’algunes persones per fer esport quan el seu CV esportiu era ben simple. I l’altre, com alguns jugadors de waterpolo, per poder continuar el seu entrenament mentre que les piscines seguien tancades, s’endinsaven a la mar, amb l’aigua encara ben fresca, per poder practicar llançaments de baló.
REFLEXIONS ESPORTIVES EN TEMPS COVID Alejandro Creus Gestor esportiu
Conforme es jugava la partida entre el Club Covid i l’Associació Esportiva Mundial, vaig redescobrir què poc valor donem, en general, al poc o al molt que tenim, referint-me a les possibilitats esportives, i a qualsevol altre aspecte de la vida quotidiana.
Quan començaven a caure, una darrere d’una altra, la pràctica de les activitats esportives, significava que la cosa no anava bé. Es necessitava prendre mesures contundents per enfrontar la problemàtica sanitària que ens injectava la por al cos, ens infectava i ens matava.
En general, continuem queixant-nos de les mesures adoptades per guanyar esta partida; però el ben cert és que tenim camí pandèmic per recórrer, per este motiu, caldrà que apliquem els nostres coneixements i experiències esportives per reprendre la vida que volíem viure. Per aconseguir alçar-nos victoriosos d’esta partida, no estarà de més que mirem la natura i al món, al qual no parem d’atacar per tot arreu.
Un partit de futbol, a Itàlia, va fer canviar la direcció de les coses ben a prop de casa nostra. L’estat d’alarma, i el posterior confinament, van gestar la necessitat de fer-li front a la situació a través de la pràctica esportiva domèstica, tot i no ser l’única solució. Aquells dies estranys posaven fre a la vida de tots tal i com la coneixíem i la conduíem. Van nàixer nombroses activitats dirigides per la xarxa i idees esportives per tot arreu.
Si tornem a organitzar activitats esportives, i vore públic en elles, ens atorgarà una glopada d’aire més per eixir guanyadors davant el Club Covid. Per concloure este escrit, demane que volen les paraules com mai abans havien volat, les bones paraules, les bones decisions i encertades accions, mogudes per un vent de les terres i muntanyes que maltractem, de les mars que contaminem, i que ens alliberen d’este mal son.
Les olimpíades tardaren a retardar-se. Pareixia que els organitzadors no volien rendir-se davant les evidències. Tot i això, bona part de la població mundial es posà a practicar esport i aquest ens va aportar allò que necessitàvem, un respir.
1/11/20. Una abraçada i un bes a dos metres de distància!
Dins de ma casa vaig vore practicar ioga, pilates, fitness, i algunes modalitats d’atletisme adaptades al moment i l’espai, que els meus veïns recordaran per l’escama que movíem.
Més que mai: “CITIUS, ALTIUS, FORTIUS” 91
