Des de març fins ara hem fet molt de camí, sembla que s’ha deixat d’improvisar i ja s’està treballant sobre el terreny. Disposem de més materials i de més informació i, a hores d’ara, en el cas d’un possible confinament, tindríem molt de camí fet.
LA NOVA NORMALITAT ALS CENTRES EDUCATIUS
Marina Collado
Fallera de l’A.C. Falla Taüt
És possible l’educació en temps de Covid? Estem preparats per als canvis? L’escola està preparada per al canvi? Està clar que l’educació està canviant i nosaltres ens hi hem d’adaptar. Quan diem nosaltres vol dir tots els qui formem part de la tasca educativa, família i mestres. Necessitem que la família s’involucre de ple ja que no podria funcionar si no ho feren.
El curs escolar ha començat agafat amb pinces. L’escola de sobte ha canviat. El corredors plens de fletxes, les taules i cadires separades a metre i mig, el mestre lluny dels seus alumnes, tots amb la mascareta ben posada, els patis alterns, gels per tot arreu, plans d’actuació en cas de positius, els grups bambolla... Ara utilitzem un nou vocabulari. L’escola estos últims mesos s’ha anat adaptant a la nova normalitat i, per tal que funcione tot el món ha de seguir les normes del centre. Però, el més sorprenent de tot és quan veus als xiquets i a les xiquetes complint les normes com ningú i sense cap queixa. Hi ha normes molt clares: els familiars hauran de prendre la temperatura al xiquet o a la xiqueta abans d’anar a l’escola (en alguns centres es pren a l’entrada); quan entren a la classe, es posen el gel hidroalcohòlic i, al llarg del matí, es rentaran les mans diverses vegades i, mai es treuran la mascareta a partir dels 6 anys. A l’escola en el cas que algun alumne/a o professor/a tinguera símptomes i do-
97
nara positiu a la PCR, s’informaria de seguida al centre i, en el cas de ser grup bambolla tot el grup faria quarantena a casa durant dues setmanes. En el cas dels més majors, sols el positiu faria quarantena i, els amics més propers que podrien haver-se contagiat. Després de totes aquestes noves normes que hem de complir, també ens hem d’adaptar a la nova manera de fer. Hem passat de voler potenciar les activitats grupals i els projectes, a tornar a ensenyar individualment. Entre ells no es poden deixar cap tipus de material i difícilment col·laborar ja que han de mantenir les distàncies, les activitats han de canviar. També, ha entrat a les nostres vides, a marxes forçades, la tecnologia. Aquesta va entrar a les nostres vides al confinament per a ara, quedar-se. A poc a poc ens hi hem adaptat, tant alumnes com professors i, hem acabat treballant a ‘Aules’, un treball molt difícil amb els més menuts però, no més senzill amb els més majors ja que es necessitava una gran col·laboració familiar. Així i tot, entre familiars i mestres vam aconseguir tirar-lo endavant. Aquest treball a distància s’ha pogut mantenir perquè ha estat un trimestre però, difícilment, es podria mantenir a la llarga. Els xiquets necessiten anar a l’escola, relacionar-se amb els altres xiquets i xiquetes i tenir una relació directa amb el professorat. Les classes presencials han de ser prioritàries però, amb més recursos digitals.
