“Tot dependria de la caiguda” Júlia Paez i Caro / 4t d’ESO LLENGUA CATALANA_2N PREMI
S’alçava un nou dia, igual que s’havia alçat ahir i s’alçaria demà. Un dia gris, un dia seguint la mateixa rutina que seguia des de feia 5 anys. S’aixeca, es vesteix amb l’smoking negre i la corbata a joc, esmorza i surt de casa amb el cotxe. Troba el mateix embús de sempre. Tothom amb presses. Arriba a l’oficina, agafa l’ascensor i puja a la planta 32. Entra al seu despatx, el mateix despatx fred, amb tons neutres, poc suggerent, on havia passat el dia ahir i on el passaria demà. Mira per la finestra i el visita el mateix pensament, el mateix que l’havia visitat ahir i el mateix que el visitaria demà, quan mirés per la finestra i contemplés la ciutat on la vida l’havia portat. Una ciutat difuminada per la contaminació. I pensa, pensa en com és la seva vida, una vida solitària que l’oprimeix. I torna a centrar-se en la idea que fa dies que li ronda pel cap: ser lliure. Poder abraçar aquella llibertat de la que tant havia sentit parlar però que mai havia sabut experimentar. Està cansat, fart d’un món rutinari on no ha trobat un lloc. Decideix allunyar-se de tot el que l’envolta i volar, volar i submergir-se en els seus pensaments, aquells que mai hauria entès ningú. I potser tornaria, potser no. Tot dependria de la caiguda.
163
