206
“Lola” Clara Font i Barniol / 2n de Batxillerat LLENGUA CATALANA_PROSA_2N PREMI Carregada amb una motxilla que pesa massa, recorro els carrers buits de gents i bruts d’un dia d’acció. Plou, plou molt. Plou sobre les carreteres, les porxades, sobre els pocs cotxes que circulen encara. Intento no mullar-me gaire i faig una última corredissa abans de pràcticament llançar-me per les escales de l’estació de metro de Camp de l’Arpa. La parada, com el carrer, està desert, i el silenci m’intimida. M’assec al banc metàl·lic completament sola i trec el Mercè Rodoreda que hauria d’estar llegint de la motxilla. Per primer cop en tota la tarda, em permeto respirar. Unes passes em treuen dels meus pensaments, i el noi que seu al meu davant em somriu encara que ens separi una via, o potser dues. Encara que ens separi una vida. El metro es para a l’altra banda de l’andana, i l’estació s’omple de paraules. La primera a baixar del vagó és una dona gran que va de bracet del seu marit, tornant potser de l’Hospital de Sant Pau. L’ambient, carregat i ple de gent, els deixa indiferents, i circulen amb seguretat i serenor pel laberint subterrani. Els segueixo amb la mirada mentre pugen les escales amb lentitud i desapareixen del meu camp de visió al cap de pocs segons. Després d’ells, dos estudiants de Medicina surten del metro remugant. Vesteixen encara una bata blanca i intenten tapar la maqueta d’una clavícula, perquè la tempesta els ha enganxat i els seus esforços de salvar-la han set en va. Una seva companya se’n riu, però els ajuda a recollir les peces que els van caient pel camí. Una parella de turistes es mira el grup peculiar de joves durant uns segons abans de tornar a concentrar-se en el mapa lluminós que semblen incapaços d’entendre. “Camp de l’Arpa”, llegeix ell laboriosament, i el seu amic es frustra aixecant les mans enlaire. Després l’arrossega cap amunt, segurament per canviar d’andana de nou i recular. Es frenen un segon per ajudar una mare a baixar un cotxet bressol del compartiment, on hi dorm una
