208
“Revé que revé” Mohamed Dari Bachiri / 2n de Batxillerat LLENGUA CATALANA_PROSA_3R PREMI El soroll trepant de cada dia interromp el meu descans novament. Obro els ulls i em sento pres del meu llit. Immòbil i rígid m’esforço per parar el despertador que sona com una campana dins del meu cap. Les ganes que tinc de quedar-me al llit i reposar em detenen i em fan pensar si començar un nou dia. Més ben dit, em fan pensar si tornar a fer el mateix que ahir, que abans-d’ahir, que el dia anterior d’abans-d’ahir, com si fos una d’aquelles bestioles que gira en una roda i els nens el donen pinso per menjar i el rosseguen com les seves cosines les rates. Jec al llit i em passo els dits pels ulls per treure’m les lleganyes. Respiro profundament i, després de fer un riu, em vesteixo amb l’uniforme habitual brut de dies de desgana. Els carrers es desperten, murmuris per aquí i per allà. La gent parla en veu baixa i el sol encara no saluda. No hi és encara l’amo, però acarono la cadira del meu despatx i m’hi trobo tot de fulls. Em porto les mans al cap, com de costum, fins a sentir que s’obre la porta. Després d’obrir-se, perquè quan s’obre fa poc soroll, sé que ja ha arribat. La meva cara li somriu, però el meu cos s’angunieja i em bufa a l’orella. Em diu que ja porto estona badant, que recorda els fulls que m’havia deixat i encara veu el mateix pilot. I assenteixo amb el cap per començar la feina. Que de ganes no en tinc, però de gana sí. I el metge em diu que no tinc res, i jo li dic que no em puc aixecar del llit, que sento un neguit dins meu, que a la feina no hi vull anar. Malgrat tot hi vaig. Ganes no, però de gana no em vull morir. I ordena aquest full per aquí i aquell per allà, truca aquell d’allí i després el d’allà. I miro massa el rellotge, i sembla que el temps es pari i a vegades el deixo de mirar perquè passi de pressa, però quan torno a mirar sembla que es mogui a pas de tortuga. L’hora arriba. Ell ja marxa abans, perquè, només faltaria, ell és el cap i l’horari se’l posa a mida. Jo tanco i penso que l’hora ha arribat, però
