“La llegenda de l’armadura” Carlota Sanchez i Pla / 4t D LLENGUA CATALANA_PROSA_PRIMER PREMI Hi havia una vegada una nena de 7 anys que es deia Jana. A la Jana li agradava pintar amb aquarel·les, jugar a futbol... però el que més li agradava era voltar per Gurb. Un dia la Jana va decidir anar a veure el castell. Quan va arribar-hi es va ajuntar amb un grup de persones. Al cap d’uns minuts va arribar un home que era gras i duia roba beix i que es deia Guillem. Era el guia turístic d’aquell grup de persones. La Jana estava entusiasmada per començar la visita, i quan ja es va anar tranquil·litzant, en Guillem va dir: -Anem a veure el castell? -Sí! –van dir tots. Primer van veure els dormitoris, després van parlar de les coses que hi havia al passadís i per últim, però no menys important, van entrar a la sala d’armes. A la Jana li va encantar aquesta sala. Hi havia espases, escuts... i quan va veure l’armadura de Sant Jordi, la Jana no va poder resistir-se a tocar-la, però quan estava a punt de fer-ho, en Guillem es va posar al davant i va dir: -No pots tocar res! La Jana es va enfadar, i quan el grup de visitants i en Guillem van anar tirant, ella es va amagar darrere d’una estàtua plena de teranyines i de pols, però es va aguantar. Quan tothom ja se n’havia anat, la Jana es va emprovar l’armadura. Li va costar una mica perquè mai no se n’havia posat cap, i també perquè li anava gran. De sobte, l’armadura va brillar i es va tornar de la seva talla! I encara més estrany... va donar 1000 voltes a la sala en 10 segons i va fer 100 salts tan alts que gairebé va tocar el sostre! La Jana es va espantar i se’n va anar del castell. Va berenar, va jugar, va sopar, va llegir i se’n va anar a dormir, però no hi havia manera que deixés de pensar en allò que li havia passat.
65
