“L’ocellet al mig de l’hivern” Victòria Fàbrega i Moiseyeva / 5è A LLENGUA CATALANA_POESIA_ACCÈSSIT Cada dia, cada nit, cada gèlida ventada que em desperta gelada cada hora del matí. Tinc ganes de llevar-me com un ocell que vol volar, però el fred m’ho impedeix i em quedo quiet com un ocell petit que no vol saltar i volar per no caure avall on els mantells blancs amaguen la fredor amb la seva claror. Per uns fatídics moments, les seves mil agulles se’t claven al més profund. Per uns instants, et quedes atrapat, no pots marxar, allà t’has de quedar, atrapat a les seves mans.
71