86
“Éssers marins” Gal·la Martínez i Vinyeta / 6è A LLENGUA CATALANA_PROSA_ACCÈSSIT Voleu una història d’una nena que va a l’escola cada dia i us explica com li passen les hores?¿Sí? Doncs no llegiu aquest conte i llegiu-ne un altre. Explicaré una història de tres éssers vells. ¿Que què? Que no el voleu llegir? Sereu pesats! Bé, no patiu, que ja la canvio una mica. I, per cert, aquest llibre és impermeable? Perquè marxem al fons del mar, estimats lectors… Era una tarda i en Lied, el pop, la Martin, l’estrella, i la Rut, la gamba, estaven prenent unes algues refinades amb sal de la més bona qualitat quan van veure una ombra per la finestra. De sobte en Globo va aparèixer tot deixant un paquet gros al moble i tancant la porta. Tots ens vam preguntar què devia ser, fins que la Martin va decidir que havíem d’obrir-lo. En Lied va obrir el paquet i van veure que era un quadre en què sortien tots ells feia trenta anys, el dia que van salvar el poble de la temible barca. En Lied es va estarrufar amb totes les seves potes al sofà i la Martin també, mentre que la Rut es col·locava ben bé a la seva butaqueta. De cop, en Lied va començar a rememorar la història que havien viscut: -Era una nit d’estiu i nosaltres érem joves. Vam anar a una festa d’aquelles de joves amb molta música, molts éssers, beguda... -Beguda? -exclama la Rut-. Com que begudes? No te n’assabentes, Lied, que es nota que has anat algun cop a la superfície, que a dins el mar no n’hi ha, de begudes! -va continuar la Rut. En Lied va pensar que tot i ser la nit, allò estava molt fosc i la Martin va mirar amunt i va veure una barca. La son no ens feia veure el perill, així que ens en vam anar a casa. I just quan ja havíem entrat i jo tancava la porta, ens vam fixar que en Lied no hi era.
