“Les ulleres futuristes” Aniol Riera i Serrano / 6è B LLENGUA CATALANA_PROSA_ACCÈSSIT Hola, em dic Arnau, tinc 42 anys i soc científic espacial. Tinc els ulls blaus i era ros, ja que ara soc calb per culpa d’un experiment amb àcid. La meva esposa es diu Bruna. Té 42 anys, el cabell negre i els ulls marrons. Tenim 2 fills, un es diu Daniel i l’altre Guiu. En Daniel té 12 anys i està vivint la preadolescència, i en Guiu només té 1 any. En Daniel és castany amb els ulls marrons. En canvi, en Guiu és ros amb els ulls blaus. Vivim en un àtic de 70 plantes a Berlín, i la veritat és que estem sols perquè ningú més no s’ho pot permetre. Un dia, mentre estàvem esmorzant a la nostra espectacular terrassa, vam sentir un soroll molt fort. -Què ha estat aquest soroll? -va dir la Bruna. Vaig dir que no ho sabia, i per tant, vam anar-ho a mirar. Vam estar més de dues hores buscant, però res de res fins, fins que en Guiu va començar a gatejar cap a un lloc on mai no hauríem pensat: el nostre jardí artificial! Allà vam veure un objecte estrany, semblant a una nau alienígena. -Però com pot haver entrat aquí, si està cobert? -va dir en Daniel. -Potser ha vingut d’una altra dimensió -vaig dir, sorprès. Una hora després, la nau es va obrir. De dins en va sortir un petit alienígena, que es va presentar: -Hola, em dic Mitsubishi. Tinc 159 anys i visc a Klepper-45*... Bé, més ben dit, hi vivia, perquè fa 2 dies va ser destruït per Pentona-347*. Ens van atacar per sorpresa, era un disprescres a les 32 h. Just després de sopar va caure una bomba nuclear a sobre el planeta i… BOOM!!! Es va partir per la meitat. La meitat dels habitants van sobreviure i l’altra meitat, no. Jo vaig ser molt afortunat, perquè una hora abans vaig anar a buscar llet perquè no podia dormir, i just en aquell moment va caure la bomba. Necessito la vostra ajuda per arreglar aquestes ulleres per teletransportar-me. Amb elles i la màquina del temps podríem anar al passat, derrotar a Pentona-347* i així podríem salvar el meu planeta.
89
