Camins d’aigua Restauració i ús del patrimoni hidràulic. Proveïment
Recuperació del dipòsit de Can Boada per al patrimoni industrial català David Garcia Carrera Dr. Arquitecte per la UPC i Director General de Bis structures
Resum Amb aquest treball hem recuperat la imatge i l’accés del dipòsit, des del respecte de la idea original de l’enginyer, hem garantit la seva seguretat estructural, amb la consolidació dels elements degradats, i hem restituït l’estanqueïtat amb un nou vas. Calia posar en valor un edifici industrial, com el dipòsit de Can Boada, patrimoni que mai havia estat suficientment apreciat. Paraules clau: Rehabilitació, dipòsit, consolidació, patrimoni, industria Resumen Con este trabajo hemos recuperado la imagen y el acceso del depósito, desde el respeto de la idea original del ingeniero, hemos garantizado su seguridad estructural, con la consolidación de los elementos degradados, y hemos restituido la estanqueidad con un nuevo vaso. Había que poner en valor un edificio industrial, como el depósito de Can Boada, patrimonio que nunca había sido suficientemente apreciado. Palabras clave: Rehabilitación, depósito, consolidación, patrimonio, industria Abstract With this work we have recovered the image and access to the deposit, respecting the original idea of the engineer, we have guaranteed its structural safety, by consolidating the degraded elements, and we have restored the water-tightness with a new lining. An industrial building such as the Can Boada deposit, with a heritage that had never been sufficiently appreciated, had to be valued. Keywords: Rehabilitation, deposit, consolidation, heritage, industry
INTRODUCCIÓ
ciutats, la part executiva la van realitzar dos enginyers locals de l’enginyeria Sala Amat.
El dipòsit de Can Boada és un dipòsit de 10.000 m3 d’aigua potable que La mina d’Aigües de Terrassa va construir el 1946 per garantir l’abastiment d’aigua de la ciutat, en un moment en que la seva població estava creixent ràpidament. Es tracta d’una construcció de formigó de planta circular, d’uns 74 metres de diàmetre exterior, amb una coberta molt característica, formada per 42 nervis en forma d’arc i una sèrie de voltes de formigó entre ells. L’autor d’aquest projecte és de l’enginyer ovedense Ildefonso Sanchez del Rio, encara que donada la distància entre les dues
ILDELFONSO SÁNCHEZ DEL RIO Ildefonso Sanchez del Rio (1898-1980), enginyer de Camins, Ponts i Canals, tot i que era nascut a La Rioja, la major part de la seva obra es troba a Astúries, perquè va ser 17 anys Enginyer de l’Ajuntament d’Oviedo. Va construir nombroses estructures de formigó que recorden alguns dels models de Candela, Isler, Nervi o Dieste, projectant amb mètodes geomètrics basats en les teories de l’es-
101
