Camins d’aigua Restauració i ús del patrimoni hidràulic. Agricultura, sistemes urbans i usos lúdics
La xarxa d’abastament d’aigua a la Cartoixa d’Escaladei Josep Maria Vila Carabasa
Carlos Brull Casadó
Andreu Alfonso Jardí
Arqueòleg i Historiador
Arquitecte
Arquitecte
Universitat Autònoma de Barcelona
Brull i Alfonso, Arquitectura
Brull i Alfonso, Arquitectura
i patrimoni SLP
i patrimoni SLP
Resum A la Cartoixa d’Escaladei s’ha pogut estudiar, en base a diferents treballs realitzats en els darrers 10 anys, l’extens i sovint complex sistema que permetia abastir d’aigua el monestir i distribuir-la per la totalitat de les 30 cel·les que hi havia repartides en tota l’extensió del recinte i també a les diferents fonts i altres espais que en tenien necessitat. Paraules clau: Escaladei, monaquisme, cartoixa, canalització, distribució d’aigua Resumen En la Cartuja de Escaladei se ha podido estudiar, en base a diferentes trabajos realizados en los últimos 10 años, el extenso y a menudo complejo sistema que permitía abastecer de agua el monasterio y distribuirla por la totalidad de las 30 celdas que había repartidas en toda la extensión del recinto y también a las diferentes fuentes y otros espacios que la necesitaban. Palabras clave: Escaladei, monaquismo, cartuja, canalización, distribución de agua Abstract In the Carthusian Monastery of Scala Dei it has been possible to study, based on different work carried out in the last 10 years, the extensive and often complex system that allowed the monastery to supply and distribute water to the 30 cells throughout the extent of the enclosure and also to the different fountains and other spaces where it was needed. Keywords: Scala Dei, monasticism, Carthusian, channeling, water distribution
Les grans dimensions dels monestirs cartoixans, l’existència d’horts i jardins a totes les cel·les i de grans patis als claustres comporten la necessitat d’un proveïment regular d’aigua i de xarxes sovint complexes que la distribueixin per tot el monestir. En el cas d’Escaladei s’han detectat arqueològicament algunes restes de les conduccions medievals que proveïen un recinte força més petit que l’actual. De tota manera, l’estructura que descriurem aquí es correspon amb la que es va configurar al segle XVII durant la gran reforma de la Cartoixa que va configurar el recinte tal i com ha arribat a nosaltres.
CAPTACIÓ DE L’AIGUA L’aigua que alimenta la Cartoixa (Figura 1) es capta en la zona coneguda com la Pietat situada per sobre d’Escaladei, en els contraforts del Montsant. En aquest punt, on a finals segle XVI es va construir una capella, es recull l’aigua d’una font natural i també la que baixa pel barranc de la font de la Pregona entre altres punts de captació menors. Aquestes aigües es recullen en una bassa de capçalera (Figura 2) situada al peu de l’ermita de la que neix una mina que la condueix fins a la Cartoixa. En els punts en què s’ha pogut estudiar, la canalització té de mitjana una alçada d’entre 1,4 i 1,5 m i una amplada que s’acosta als 60 cm. Està feta amb uns murs laterals de fàbrica de maó arrebossats i lliscats amb morter de calç i coberta amb una volta cilíndri-
181
