La Farinera de Castelló d’Empúries, de fàbrica de farina a museu industrial Carme Gilabert i Valldeperez
Narcís Reverendo i Hospital
Museòloga, Llicenciada en Història de l’Art, Màster en Gestió
Arquitecte de Reverendo-Ginesta Arquitectes
del Patrimoni Històrico-Arqueològic i Màster en Museologia i
President de l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urba-
Gestió del Patrimoni Cultural
na de les Comarques de Girona
Directora de l’Ecomuseu – Farinera de Castelló d’Empúries
Membre del tribunal de treballs final de Màster en Arquitectura de la UDG
Resum La Farinera de Castelló d’Empúries va passar de fàbrica de farina a museu industrial per tal de donar a conèixer el patrimoni de la vila i la important transformació que va patir la producció de la farina a meitat del segle XIX. Per poder donar ús públic a aquest edifici industrial, s’ha dut a terme la seva rehabilitació en diverses fases, preservant-se, en la mesura del possible, tots els trets originals de la instal•lació. Paraules clau: Castelló d’Empúries, museu, farinera, patrimoni industrial, rehabilitació. Resumen La Farinera de Castelló d’Empúries pasó de fábrica de harina a museo industrial para dar a conocer el patrimonio de la villa y la importante transformación que sufrió la producción de la harina a mitad del siglo XIX. Para poder dar uso público a este edificio industrial, se ha llevado a cabo su rehabilitación en varias fases, preservándose, en la medida de lo posible, todos los rasgos originales de la instalación. Palabras clave: Castelló d’Empúries, museo, harinera, patrimonio industrial, rehabilitación. Abstract La Farinera de Castelló d’Empúries went from flour factory to industrial museum to publicize the heritage of the town and the important transformation that the production of flour suffered in the middle of the nineteenth century. In order to make public use of this industrial building, its rehabilitation has been carried out in several phases, preserving, as far as possible, all the original features of the installation. Keywords: Castelló d’Empúries, museum, flour factory, industrial heritage, rehabilitation.
Moldre el blat per fer-ne farina és una activitat que acompanya
rodona i se’ls hi va afegir un primer mecanisme d’accionament
a la humanitat gairebé des del mateix moment en què apareix
(molí rotatori).
l’agricultura. Havien aconseguit cultivar plantes a partir de gramínies espontànies i els calia moldre el gra per poder-ne consu-
A l’època medieval, amb la introducció de l’energia hidràulica
mir la farina. El senzill estri que els va permetre aquesta acció va
aquestes pedres varen augmentar les dimensions i permetien
ser el molí de vaivé, que amb la base d’una pedra plana sobre la
produir molta més farina, però encara abastien a un mercat molt
que es dipositava el gra, amb la fricció d’una altra pedra sobre
local.
aquest, s’aconseguia la farina. La vila medieval de Castelló d’Empúries tenia tres molins fariLa població va anar creixent i calia també augmentar la pro-
ners que funcionaven gràcies a la força del rec del Molí. Aquest
ducció de farina. A poc a poc aquests estris rudimentaris varen
desviava l’aigua del riu La Muga al nucli de Vilanova de la Muga
anar millorant, les pedres (moles) van adquirir una forma plana i
i seguia uns quatre quilòmetres i mig de recorregut fins arribar
254
