Camins d’aigua Restauració i ús del patrimoni hidràulic. Transport, indústria i energia
Taula rodona. El barri del Rec d’Igualada. La recuperació d’un teixit industrial i motor de la ciutat Carles Crespo Veigas Arquitecte i membre dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament d’Igualada Francesc Balañà Comas Arquitecte de l’Ajuntament d’Esparraguera (1988-2016) Raquel Lacuesta Contreras
Doctora en Història de l’Art, Funcionària del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (1985-2014) i Acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Albert Casals i Balagué Dr. Arquitecte i Professor de diferents màsters i de la facultat d’Arquitectura, tots ells en aspectes relacionats amb la construcció Moderador: Jordi Morros Cardona Arquitecte, Professor de l’ETSAB i del Màster i Postgrau de Restauració de la UPC i vocal d’AADIPA
Resum El Rec, documentat ja al segle XII, és un canal d’aigua situat al sud de la ciutat d’Igualada que, al llarg d’uns 3 km, la portava des d’una resclosa del molí Nou al riu Anoia fins al molí de l’Abadia. En origen servia, a més de portar l’aigua al molí, per regar les terres. A partir del segle XIV es van començar a instal·lar les primeres indústries de la pell, que s’aniran consolidant al segle XVIII, quan els blanquers abandonen el clos de la part sud de les muralles de la vila i comencen a construir les seves adoberies a frec del Rec per recollir l’aigua que necessitaven per adobar la pell. Al segle XIX s’hi instal·laren, també, tints i fàbriques tèxtils, que feren d’Igualada una ciutat pròspera i reconeguda arreu i que ha perdurat fins als nostres dies. Ha donat lloc al Barri del Rec ocupant les terrasses que, des del nucli antic, baixaven cap el riu Anoia. És, sense dubte, un dels indrets més peculiars d’Igualada, estretament vinculat a la seva història i amb un singular paisatge urbà format per diversos tipus i estils arquitectònics que el fa mereixedor d’un especial tractament urbanístic. El barri disposa d’un important patrimoni industrial que va del segle XVII a mitjans del XX, amb una mescla de peces industrials en plena activitat, buits urbans i naus abandonades. S’han dut a terme propostes que han significat una incipient revitalització a través de la modernització d’infraestructures i la introducció d’experiències per aportar nous usos de caràcter cultural i comercial. Tot això dóna lloc a treballar sobre la introducció d’eines per a la regeneració urbana des de la diversitat, la mescla híbrida d’usos i la revalorització d’allò existent. Paraules clau: Rec, Igualada, aigua, barri, desenvolupament urbanístic, protecció, patrimoni industrial, adoberies. Resumen El Rec (la Acequia), documentado ya en el siglo XII, es un canal de agua situado al sur de la ciudad de Igualada que, a lo largo de unos 3 km, la traía desde una esclusa del molino Nuevo al río Anoia hasta el molino de la Abadía. En origen servía, además de traer el agua al molino, para regar las tierras. A partir del siglo XIV se empezaron a instalar las primeras industrias de la piel, que se irán consolidando en el siglo XVIII, cuando los curtidores abandonan la parte sur de las murallas de la villa y empiezan a construir sus adoberías muy cerca del Rec para recoger el agua que necesitaban para adobar la piel. En el siglo XIX se instalaron, también, tintes y fábricas textiles, que hicieron de Igualada una ciudad próspera y reconocida por todas partes y que ha perdurado hasta nuestros días. El canal ha dado lugar a la formación del Barrio del Rec ocupando las terrazas que desde el casco antiguo bajaban hasta el río Anoia. Es, sin duda, uno de los
*Aquest text és una transcripció de la taula rodona que tingué lloc durant el Curset.
259
