El pantà de Vallvidrera Josep Mascaró i Català Arquitecte Cap del Servei de Projectes i Obres del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (1988-2018) Idoia Martin i Giró Arquitecta, Servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Resum La història del pantà és la historia de Sarrià, de l’expansió de Barcelona cap el Vallès, de la persistència d’un arquitecte, d’un gran oblit, i d’una recuperació. El pantà, creat per al rec dels horts veïns, es va convertir, gràcies a un gran arquitecte, en una obra modèlica que, traslladant les seves aigües, va servir a Sarrià en una època de puixança social i econòmica. La foradada que es va fer, el “Mina-Grott”, va servir al seu torn d’inspiració per connectar Barcelona amb el Vallès. Després d’anys d’oblit, la nova època l’ha convertit, mitjançant una treballada rehabilitació, en la casa de les reinetes, gripaus i d’altres habitants de les seves ribes. Paraules clau: Elies Rogent, Mina-Grott, Herpetofauna Resumen La historia del pantano es la historia de Sarrià, de la expansión de Barcelona hacia el Vallés, de la persistència de un arquitecto, de un gran olvido, y una recuperación. El pantano, creado para el riego de los huertos vecinos, se convirtió, gracias a un gran arquitecto, en una obra modèlica que, trasladando sus aguas, sirvió a Sarriá en una época de pujanza social y económica. El túnel que se hizo, el “Mina-Grott”, sirvió a su vez de inspiración para conectar Barcelona com el Vallés. Después de años de olvido, la nueva época lo ha convertido, mediante una trabajada rehabilitación, en la casa de las ranas, sapos y otros habitantes de sus orillas. Palabras clave: Elies Rogent, Mina-Grott, Herpetofauna Abstract The history of the reservoir is the story of the Sarrià district, of the expansion of Barcelona into the Vallés area, of the persistence of an architect, of a forgotten great, and a recovery. The reservoir, created for irrigation of the neighbouring vegetable allotments, became, thanks to a great architect, a model work that, in transferring its waters, served Sarriá in an era of social and economic strength. The tunnel that was constructed, the “Mina-Grott”, served in turn as inspiration to connect Barcelona with the Vallés. After years of being forgotten, the new era has made it, through careful rehabilitation, a home for frogs, toads and other inhabitats on its banks. Keywords: Elies Rogent, Mina-Grott, Herpetofauna
LA HISTÒRIA
per a tal fi. Es va foradar doncs la muntanya, es va excavar un
A mitjans del segle XIX la vila de Sarrià havia crescut molt. Te-
1290 m, anomenat més endavant i fins avui dia el “Mina Grott” i
nia prop de 4.000 habitants. Conreus, industries, famílies, tots necessitaven aigua, i amb la dels pous no n’hi havia prou. Així que la societat Campañá y Compañía de Sarrià va aprofitar un embassament camperol que hi havia a l’altre banda de la muntanya per fer-la arribar a la vila, a través d’una mina construïda
80
túnel en línia recta i amb un mínim pendent, d’una longitud de s’hi va fer passar l’aigua a través d’un canaló. El pantà de Vallvidrera estava emplaçat en una petita conca hidrogràfica d’unes 145ha que recull les aigües dels torrents de l’Espinagosa, de can Llevallol i de can Sauró. La presa del pan-
