Èpics - llibre faller Falla La Dula 2023

EDITA

Associació Cultural Falla la Dula

GRUP DE REDACCIO

Mario A. Soler Merenciano

Pura Palomares Gascón

Melanie Puig Alberola

Noèlia Palomares Gascón

Ana Gómez Tur

Júlia Palomares Cabanilles

Laura Martínez Merenciano

Gustavo Verdú Chover

David Vega Vercher

Maria Vercher Estruch

Rosa Corella Torres

Llum Ripoll Corella

Jéssica Soler Sanchez

Ana García Peiró

Marta Isidoro Garcia

Pepe Talens Tur

Salva Tent Ferrando

Paula Vega Vercher

Carles Merenciano Martí

Carles Gregori Palomares

Francisco Juan Ferrando

Àngels Chofre Bò

Maria José Boscà Servà

Valeria Palomares Laparra

Andrea Brines Fons

Nerissa Sabater Pareja

Maria Torres Benavent

Alícia Ortells Grau

COL·LABORADORS

Jaume Talens

Llorenç Talens Garcia

CORRECCIO LINGUISTICA

Melanie Puig Alberola i

Llorenç Talens Garcia

DISSENY I MAQUETACIO

Melani Chova Albero

IL·LUSTRACIONS LLIBRET

INFANTIL

Mario A. Soler Merenciano

IMPRESSIO

Blauverd Impressors

FOTOGRAFIES FALLERES

MAJORS I PRESIDENTS

Estudi Fotogràfic Ke Foto

FOTOS DIVERSES

Estudi Fotogràfic Ke Foto

Marina Martí Blasco

Maribel Delfa Chover

PUBLICITAT

Amparo Tur Cerdà

Conxin Mollà Almiñana

Salvador Almiñana Mollà

Maribel Delfa Chover

Mª José Martínez Merenciano

Ana Talens Pellicer

Carlos Torres Fillol

Ana Benavent Gascón

Pepe Garcia Bo

Nani Fons Callejón

Jordi Meló Cremades

Estefania Arlandis Martinez

Núria Almiñana Mollà

“El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023”

“Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”.

"Els noms propis de persona que apareixen als articles d’aquest llibre no estan tots en valencià. En el cas de les persones que existeixen a la vida real i que apareixen anomenades, hem optat per respectar l’idioma original dels seus noms”.

“La Falla la Dula no es fa responsable ni comparteix, necessàriament, les opinions i idees expressades pels seus col·laboradors”.

DIPOSIT LEGAL V-314-2012

Fa ara quaranta anys, l’any 1983, un xicotet grup de veïns i veïnes del barri de la Dula, a Tavernes de la Valldigna, es reunia amb el propòsit de plantar una falla. Aquelles persones no haurien imaginat mai allò que aconseguirien. Emprenien un camí que marcaria molta gent amb el pas del temps, que seria continuat per noves generacions, i que conduiria molt lluny a aquell xicotet grup de veïns i veïnes que va anar fent-se cada vegada més i més gran. Començava, sense ser-ne conscients, una història que seria èpica per a aquella gent. Naixia aleshores, la nostra benvolguda falla la Dula.

Hui, quaranta anys després, els “dulers” i les “duleres” segueixen tenint cura d’aquell camí amb molt d’afecte, respecte i estima per les falles. Aquell grup de gent que començà aquesta aventura no en serien més d’una trentena, ara hi ha més de 500 falleres i fallers.

Enguany és un any molt emotiu, i no només perquè estem d’aniversari sinó també perquè el nostre artista faller, Alfredo Bayona, s’acomiada de la nostra comissió després de 15 anys al nostre costat perquè ha arribat el moment de la seua jubilació. És un any important per a ell i per a nosaltres. Com cada 15 de març, esperarem impacients a la plaça de la Dula per a veure la “plantà” de la nostra falla, però enguany amb més ganes que mai, ja que serà l’última falla elaborada pel nostre benvolgut Alfredo. Serà èpica.

“Èpica” serà el títol del nostre monument faller de 2023. I és així, barrejant el lema de la nostra falla i atenent l’època viscuda durant aquests quaranta anys, com s’ha creat la primera part, o llibre adult, de 2023: “L’època èpica”. Un llibret fet amb molta cura i estima per la nostra llengua i que compta amb una participació elevada de falleres i fallers de la Dula. En “L’època èpica” podem llegir entrevistes, relats, poesia satírica, articles literaris o d’investigació, i microrelats, entre d’altres. En aquest treball recordarem moments, històries, fets, anècdotes, successos, esdeveniments o inclús vides que han estat èpiques per alguna raó. I podrem gaudir, especialment, d’una secció que vam introduir el darrer any al nostre llibret amb la intenció de que romanga per molts més: un poemari.

Pensem que la poesia és un gènere lligat a les falles que hem de potenciar per tal que no s’apague mai la seua llum.

De la mateixa manera, la segona part, o llibre infantil, també ho fa seguint el lema de la falla infantil, “Un dia èpic”, i els 40 anys de vida de la nostra falla. “Un dia èpic” reivindica, amb les seues escenes, distintes dates de celebració que transcorren durant l’any. Així que, barrejant el lema de la falla infantil i fent homenatge al 40é aniversari de la nostra falla, naix “40 dies èpics”, un llibre enfocat als més menuts que també compta amb la seua participació. Ens endinsarem en 40 distingides dates que cal celebrar durant l’any entre contes, endevinalles, jocs i molt més. I és que els nostres fallerets i les nostres falleretes estan cada vegada més interessats en el llibret de la falla. El darrer any, amb “Ressorgim”, ens emportàrem una gran sorpresa, ja que vam estar nominats al Premi Confet de les Lletres Falleres, en el qual només es valora la part infantil del llibret. Així que, amb més ganes i il·lusió que mai, hem preparat “40 dies èpics”.

I sense més dilacions, esperem que gaudiu del nostre llibret de 2023: “ÈPICS”.

01 UN ANIVERSARI EPIC

02 HISTORIES EPIQUES DE LA DULA

03 RÀNQUINGS EPICS DEL MON FALLER

04 CANVIS EPICS DE LA HISTORIA

05 EPICS RELATS I MICRORELATS

06 EPIC POEMARI

1.1. Els orígens de l’èpica 1.2. Falla gran “Èpica” d’ Alfredo Bayona i breu introducció de la crítica local 1.3. Salutació de la Fallera Major 1.4. Dedicatòries per a Virginia 1.5. Salutació del President 1.6. Dedicatòries per a Salva 1.7. Acomiadament Ainoa i Pedro 1.8. Presentació del logotip amb motiu del 40é aniversari 1.9. Cens faller 1.10. Programació Falles 2023

Actualment, la paraula èpic és un adjectiu que significa fabulós, grandiós, cèlebre o llegendari, entre altres accepcions. Sol remetre’ns a qualitats positives i ens és útil per descriure allò que és gran o impressionant i que sobresurt per la seua importància. Així mateix, aquest adjectiu també pot ser utilitzat per indicar-nos intensitat i emoció, com quan parlem d’una derrota èpica.

Els orĺgens de l’èpica

autora Melanie Puig

autor imatge/ il·lustració

El rapte d’Helena, de Gavin Hamilton

Però si retrocedim fins als orígens, fins a l’arrel de la paraula èpic, trobarem que el seu significat s’allunya molt del significat que li atorguem hui en dia. L’adjectiu èpic prové del llatí epĭcus, que l’havia pres del grec epikós, derivat d’épos Épos simplement significava ‘paraula’, cançó’ o ‘narrativa’, segons el context.

Així doncs ens podem preguntar: com és que el significat ha evolucionat des de referir-se a una simple paraula a tindre unes connotacions tan intenses? La resposta la trobem a la història de la literatura. Si fem una ullada al seu ús primerenc, épos és simplement això: paraula, narrativa i cançons.

Els primers èpics eren poemes que contaven una història i que estaven destinats a representar-se en veu alta, de forma oral i enmig d’una multitud de gent. Per descomptat, els primers poemes èpics com ara La Ilíada o L’Odissea d’Homer han sobreviscuts fins als nostres dies perquè en algun moment els van escriure, però van circular com a poemes orals, de vegades centenars d’anys, fins que algú els va posar per escrit. De fet, l’autor conegut com a Homer molt probablement no va existir mai sinó que és el nom que li donem a tot el grup d’intèrprets que van contar, recontar, refer i van canviar la forma de les històries que coneixem com a La Ilíada i L’Odissea i que conten la guerra de Troia i les aventures d’Odisseu (Ulisses), respectivament.

Aquestes històries èpiques tenen en comú algunes característiques ben importants, a banda de la seua tradició oral. En primer lloc, els protagonistes d’aquests poemes presentaven unes qualitats que eren considerades exemplars pels seus contemporanis, per la seua cultura, tradició i país. En altres paraules: eren herois (com Aquil·les i Odisseu).

A més, es van desenvolupar en emplaçaments que podem considerar universals. Malgrat que l’acció ocorre en diversos llocs i en diferents moments ja que els protagonistes viatgen molt i van canviant de lloc, els escenaris són fàcilment reconeguts pels seus contemporanis. Fins i tot, de vegades l’acció pot desenvolupar-se en un únic escenari, com és el cas del cavall de Troia, per tal de centrar-se a explorar idees i sentiments sobre l’experiència humana.

En tercer lloc, aquests poemes èpics inclouen deïtats i fets sobrenaturals (Atenea, Zeus, Ares...). Es basen en mites i llegendes que el públic sabia a la perfecció i formaven part de la seua tradició i del seu bagatge cultural.

Per últim, aquest tipus d’escrits èpics són utilitzats com a textos fundacionals d’una nació. Aquesta és una qualitat ben important. L’Odissea i La Ilíada, que són llargs poemes sobre herois que realitzen diferents gestes tot sent ajudats o enfonsats pels déus, venen a representar els ideals sobre els quals la gent s’emmirallava i volia imitar.

No únicament són èpics poemes grecs com La Ilíada i L’Odissea. Els poemes èpics es remunten a les primeres civilitzacions humanes. Menció especial mereix El poema de Gilgamesh, considerat la mostra supervivent més antiga de gran literatura. Aquest poema fou escrit aproximadament l’any 2100 aC a l’antiga Sumèria i conta la història d’un rei, descendent dels déus que emprén un viatge a la recerca de la immortalitat. No podem oblidar-ne d’altres com el Mahabarata, escrit en sànscrit. Amb més de 200.000 versos, es considera el poema més llarg escrit i conta les lluites entre dos branques de la família reial. Durant l’Imperi Romà ens trobem L’Eneida de Virgili, que conta en hexàmetre dactílic les gestes d’Enees, avantpassat dels romans i descendent dels troians. Posteriorment en podem trobar d’altres com el Beowulf, un poema anglosaxó que conta la lluita d’un guerrer contra el Grendel o el Cantar dels Nibelungs, poema alemany que conta la història de Sigfrid. Podríem seguir amb obres com la Cançó de Roland o d’altres obres èpiques que han continuat apareixent al llarg dels segles dins de la història de la literatura universal. Fins i tot, El Paradís Perdut de Milton se sol classificar com a èpic.

Amb el pas del temps ha deixat de tindre importància la forma en què s’escrivien les primeres obres èpiques i ens hem quedat amb la noció de ser gran culturalment. És a dir, hui en dia una obra en qualsevol format és considerada èpica si pot utilitzar-se per parlar àmpliament de la condició humana i que és ambiciosa en els seus objectius artístics. Una història llarga sobre un heroi que serveix com a punt organitzador de la identitat cultural o social com, per exemple, La Guerra de les Galàxies o El Senyor dels Anells són considerades èpiques en la societat actual.

Comptat i debatut, la paraula èpica continua sent utilitzada per a descriure alguna cosa que és gran o impressionant en grandària o en magnitud, ja siga en el context de la literatura o de la cultura popular en general. I tot basant-nos en aquesta concepció que tenim de l’èpica als nostres dies, podem afirmar que, una falla que fa 40 anys, que ha passat dies bons i grans vicissituds, que ha tingut moments de feblesa i que ha assolit grans fites, que inspira alhora que reuneix, que la gent recorda i admira, sens dubte, aquesta falla és digna de ser recordada com a èpica.

Ja estem ací de nou amb tot a punt per començar. Agafeu molta energia que açò és un no parar!

I és que les falles de 2023 seran molt especials, amb una crítica carregada i amb eleccions municipals!

Enguany ens endinsem en l’època èpica d’abans amb una falla majestuosa, colorida i elegant.

Viatjarem en el temps però no hi haura diferència, les batalles d’aquells moments segueixen sent tendència.

Perquè si hi ha eleccions sembla que tot val.

D’atacs, n’hi ha, a milions, sobretot a les xarxes socials.

Com el cavall de Troia, a dintre han d’esperar a veure el moment oportú per a poder-ho publicar.

Vorem com enfoquen la campanya, que alguna fa mesos va començar: a xarrar amb els veïns s’afanya, vol ser la més popular!

L’equip de govern actual no té temps per a campanya: la batalla ara és brutal i la medalla per a qui més s’afanya.

Van acabant projectes com mana la tradició, i per les dos parts del pacte s’aprofiten de l'ocasió.

Corren a fer-se la foto, i l’èxit sempre s’adjudiquen, tots volen vendre’ns la moto i entre els socis es critiquen.

I els altres que van per lliure alguna cosa tenen molt callada. A les xarxes no paren d’escriure que la ciutat està abandonada.

Abandonaran ells les files? Canviaran de bandada? Ciutadans o gavines? No està la cosa massa amagada.

Una campanya que es presenta d’allò més emocionant. Veurem qui la butaca conquesta o si acabaran negociant.

I no versem més per ara que hi ha molt d’espavilat. que els seus versos prepara segons el que veu publicat.

Vos convidem a la falla, “Èpica” serà especial. Després de quinze anys de batalla, ella escriurà un final.

Breu introducció a la crltica local

Alfredo Bayona

Salutació de la Fallera Major

Fallers i falleres,

És un orgull dirigir-me a vosaltres com a fallera major de 2023, any en el qual la nostra falla compleix 40 anys.

Les meues primeres paraules són de reconeixement a aquelles persones que van crear aquesta família. A poc a poc ha anat creixent i molta gent s’ha incorporat progressivament, aportant el seu granet d’arena i treballant de manera desinteressada per a aconseguir allò que actualment és la gran Falla la Dula.

Estic molt agraïda a la comissió per confiar en mi i deixar-me complir el meu somni de representar la nostra falla. Vull dir-vos que faré tot el que estiga a les meues mans per a dur el càrrec de la millor manera. A més, soc molt afortunada de poder fer-ho acompanyada de Salva, Mar i Emili. Tots junts gaudirem del nostre millor any com a fallers.

“Duleres” i “dulers”, vos convide a participar en cada acte de la festa fallera. El nostre casal, on podrem disfrutar de les festes josefines, està obert per a totes i tots.

Vos espere!

Fallera Major de 2023

Quan parlem de les falles ens ve a la ment el monument faller, la festa, l’alegria, la diversió, el foc, la pólvora… però la falla és molt més que tot això. És un sentiment, una forma de vida que necessita molta dedicació, sacrifici, treball desinteressat i organització per tal que vaja de la millor manera possible. La falla que tant estimes des de xicoteta, enguany celebra el seu 40é aniversari i, en una data tan assenyalada, has fet realitat el somni de ser la seua fallera major. Estem convençuts que estaràs a l’altura de les circumstàncies i compliràs amb la responsabilitat de representar a la Falla la Dula com es mereix ja que eres alegre, oberta, divertida, t’agrada la festa i, com no, eixa olor a pólvora tan característica.

Vestida de fallera eres el reflex de la bellesa que té esta festa, però, a més, tens el sentiment duler arrelat dins del cor i aportes el teu granet d’arena perquè la falla continue endavant. Ixes als playbacks des de menudeta, fa molts anys que formes part de la comissió i sempre estàs disposada a col·laborar en allò que et requereixen: muntar taules el dia de les paelles, fer monyos al pavelló a l’hora dels dinars, ajudar a buscar qualsevol complement faller o inclús deixar el vestit de fallera si és necessari. Tot el que calga per la teua falla, per la seua gent i sempre amb un somriure.

Durant molt de temps no has disfrutat de la setmana josefina al carrer duler com t’haguera agradat. Et sacrificaves per estar al nostre costat a la Falla Portal i estaves pendent que no ens faltara res a nosaltres. Tanmateix, este any serà molt diferent i marcarà la teua vida per sempre perquè viuràs una experiència única: ser la fallera major de la Falla la Dula. És per aquest motiu que volem que gaudisques al màxim de cada moment i visques intensament tots els actes perquè el 2023 siga inoblidable.

Estigues tranquil·la que nosaltres ho disfrutarem amb tu i ens assegurarem que no et falte cap detall. Així mateix, no estem sols, tenim la sort de poder comptar amb les nostres famílies, i malgrat que enguany ve ben carregat (Aitana també es fallera major, Migue acompanyant de regina i Alejandra acaba el seu regnat), mans no ens en faltaran.

MOLTS BESETS DE PART DE XAVI, DANIELA I JOSE.

Vir, enguany formaràs part de la història de la Falla la Dula com a Fallera Major de l’any 2023. Viuràs la festa fallera des d’una altra perspectiva, amb més intensitat, amb més sentiment, crearàs records que romandran amb tu per sempre i tindràs amistats noves i moments únics i irrepetibles.

Aquest any no compliràs un somni, més bé el realitzaràs, ja que els somnis no es compleixen sense més, els somnis es treballen, es lluiten, es persegueixen i es viuen dia a dia com ho has fet tu al llarg de tots aquests anys per la teua estimada falla. Per tant, únicament calia esperar que arribara el teu moment a fi d’aconseguir-lo.

I nosaltres, la teua família rulleta, tenim la sort de poder viure al teu costat tot el que t’espera, d’emocionar-nos amb tu, de viure aquesta festa que tant estimem en tota la seua plenitud. I sols podem donar-te les gràcies per deixar-nos formar-ne part.

T’estimem molt!! Gaudeix al màxim del 2023!! Nosaltres, com no podia ser d’una altra manera, ahí estarem!!

FAMILIA RULLETA

Vas ser nomenada al maig la nova Fallera Major I des d’aquell moment els actes no han parat. Realitat un dels teus somnis faràs.

Gran amiga

I millor persona.

No hi ha millor representant per a l’any 2023 I de segur que ho gaudiràs com la que més. A posta que nosaltres per acompanyar-te allí estarem.

Fallera Major 2023 Falla La Dula

AMIGUES

Hui és 13 d’octubre i ja portem 2 mesos assajant per a l’espectacle de després de la presentació de la Fallera Major 2023 que se celebrarà en poc més d’un mes. Dos mesos practicant coreografies i compartint moments d’eixos que tant ens agraden i ens trauen de la nostra frenètica rutina diària. Aquest any es nota, i molt, un buit al nostre grup de “cadetes”, tot i que tenim un bon substitut que, quan estigues llegint aquestes lletres, ja hauràs descobert. Eixe buit no és altre que el de la nostra Fallera Major, una de les nostres, la nostra Virginia.

Vir, quan tingues a les mans aquest llibret ja hauràs gaudit del nostre espectacle d’aquest any i de segur que tot i no haver participat serà el més especial per a tu. Saps que “les cadetes” sempre ho donem tot però aquest any la motivació ha pujat un nivell més ja que estem desvanides que sigues la nostra fallera major!

Saps que ens tindràs sempre ben propet, a punt per a passar les millors estones de falla, de festes, de feina, t’acompanyarem allà on vages a dur el nom de la nostra falla i gaudirem orgulloses de la Fallera Major de la Falla la Dula!

Moltes felicitats, Virginia. Prepara’t per a unes falles històriques i, sobretot, viu-les amb l’energia i l’alegria que tu li poses sempre a la vida!

“CADETES”

Que llesta que va ser aquella persona que un dia va dir: «No hi ha dos sense tres!» I així és, la nostra Virginia és la tercera de les germanes que enguany serà nostra fallera major.

La família, sols vol desitjar-te que tingues un regnat que mai pugues oblidar. No tingues cap dubte que les teues germanes, cunyats, nebots i els teus pares estarem ací per a que tot isca de la millor forma possible.

Des del minut u, deixa’t portar, gaudeix de l’ambient faller i, si en algun moment ens necessites, estigues tranquil·la: serem la teua ombra!

Virginia, molt de temps has hagut d’esperar però el 2023 ja ha arribat. Gaudeix-lo perquè t’ho mereixes!

FAMÍLIA MARTÍNEZ MERENCIANO

La paraula “glamour” significa tindre un encant especial, cridaner, estar de moda, elegància, soltesa… i, definitivament, eixa eres tu! No hi ha millor paraules per poder definir-te.

Vir, enguany representaràs la teua benvolguda falla i sabem que ho faràs de la millor manera que sàpigues. Estem molt orgullosos i orgulloses de tu i somriurem en veure't somriure, soltarem una llagrimeta quan tu la soltes i ens emocionarem en veure que tu estàs feliç perquè t'estimem moltíssim.

Al costat de les nostres famílies farem que estigues envoltada en cada moment, no tancarem els ulls per no perdre'ns res i sols desitjarem que sigues la persona més feliç de la terra.

Amiga, a gaudir del teu any! Ací ens tens per a sempre!

EL GLAMOUR

Des de ben xicoteta t’han agradat les falles, tant a tu com a les teues germanes. Tant és així que jugàveu les tres a ser fallera major! Però, un dia, elles van complir eixe somni que va deixar de ser un joc. Laura, l'any 2011 i Majo, el 2012. Ara és el moment que el teu somni, que interpretaves de menuda, es faça realitat. Eres la Fallera Major de la Falla la Dula de l’any 2023!

Nosaltres, la teua família, et donarem suport ara i sempre en tot allò que calga. Saps que estem disposats a tot. Les teues ties, per fer xocolate o cosir disfresses si fa falta; els teus tios, els teus cosins i les teues cosines, per pujar dalt l’escenari i fer de “barrieros”; qualsevol de nosaltres per fer-te fotos i acompanyar-te on calga. Sempre estarem al teu costat per al que necessites. Així que ara només ens resta divertir-nos tots junts i gaudir del teu any, que també és el nostre. Enhorabona Virgina, t’estimem.

FAMÍLIA MERENCIANO

Salutació del President

Estimats fallers i estimades falleres,

La falla La Dula sempre ha estat ben lligada a la paraula “èpic”, ja que des de la seua fundació, l’any 1983, ha anat forjant una història plena de moments irrepetibles, únics. Aquestes fites històriques estan present des dels inicis (en què els primers fallers lluitaven per poder plantar, any rere any, el monument, quan fins i tot no hi havia ni casal) fins a les últimes dècades, en les quals la progressió de la comissió s’ha realitzat de forma exponencial.

A la Dula vivim les falles amb intensitat, treballem i ens divertim per la nostra falla i sempre amb un caràcter familiar. Aquesta és la nostra essència, remar tots en la mateixa direcció per la nostra falla i, així, la convertim en un racó on els nostres fallers es troben en harmonia, on poden trobar la motivació i inspiració suficient per a dur a terme activitats i fer realitat idees que en altres ocasions podrien ser impossibles.

Sí, tot el que he citat és cert, i tot gràcies a la gent que forma la comissió de la falla la Dula. Cadascun dels seus fallers compleix un paper fonamental en el funcionament d’aquest engranatge, i jo, com a president, sols puc dir que fan molt fàcil la meua feina, fet que em du a donar les GRÀCIES de tot cor, per fer-me la vida fallera més fàcil i per estimar la falla com l’estimen. Des dels amics més veterans fins al nadó més menut de la falla, m’agradaria dir-vos que la Dula sou vosaltres.

Si parlem de facilitar la feina d’un president, és imprescindible parlar de la família, peça fonamental en la meua aventura com a president. Un pare i una mare que no paren de fer feina per tal que al seu xiquet no li falte de res, un germà que és ben treballador, igual o més que els pares, però a més és el millor company per acudir a les festes falleres i, finalment, una parella que tot i haver passat com a Fallera Major per l’època de la pandèmia en una altra falla, s’ha preocupat en tot moment de sorprendre’m, d’entrar en el cor dels “dulers” i fins i tot de ser una fallera més. Mil gràcies, sense vosaltres esta meravellosa realitat no seria la mateixa.

Aquest any és el nostre 40é aniversari i per això, amb aquestes poques paraules de salutació, vull fer una crida perquè tots i totes, fallers i no fallers, passeu de drames quan sentiu la paraula “falles” i veniu a conéixer el nostre casal, les nostres festes, la nostra comissió i, com no, l’essència de la falla la Dula, aquell lloc on jo, des de ben menut, quan he eixit a buscar l’alegria, sempre he acabat al seu carrer.

Salutacions, President de 2023

Hola, amics. Hui volem contar-vos un poc la història d’aquest faller tan especial per a nosaltres, Salva.

Tot va començar uns dies abans de les falles de l’any 1994. Estàvem tots afaenats arreglant el carrer perquè ja teníem les falles allí, però aquest xiquet no podia esperar i va decidir que ja era la seua hora d’eixir, que ell també volia gaudir de la festa.

Bé, doncs... cap allà que anàrem tots nerviosos a l’hospital. Això sÍ, ell ja sabia com fer-nos esperar i dos dies va tardar, però finalment va arribar el senyoret. I clar, com no, va nàixer el dia més important per a la falla: el dia de la Plantà.

Ai, mare. Quan en la falla s’assabentaren que anaves a eixir a l’ofrena amb sols uns dies de vida, cap allí que varen vindre estendard i tot. Quina festa vam muntar. Això sí, en arribar a casa, la tia Encarna estava tota nerviosa perquè arribàrem tard. Tard? En un segonet et vam vestir amb el jupetinet i els saragüells i a l’ofrena vas eixir. Com no t’havia d’agradar la falla?

I així va ser, des de ben menut ja mostraves la teua passió per la falla: darrere de nosaltres tot ajudant a traure cadires, muntant falla amb el papà i “els homes majors” que deies tu. Sempre darrere de Xispa amb el buso col·locat. Però també tenies temps de jugar amb l’arena de la falla i t’ho prenies tan seriosament que sempre omplies casa d’arena després.

I si ens posem a parlar dels coets... no acabem! Els coets se’t van clavar tan a dins des que eres menut que va ser quasi automàtic que entrares a la delegació de coeters de la comissió i, qui et coneix, sap que mai dubtes a posar-te a jugar amb els més menuts la setmana fallera i ensenyar-los algun truquet per tirar coets.

Ara ja has viscut molts moments a la falla, però te’n queden molts més. Eres un home dret i fet i mira on has arribat, a ser President de la teua estimada Falla la Dula. I nosaltres estem molt il·lusionats, encara que de vegades ens portes a tots de cap i rebolicats per casa.

Per finalitzar, sols ens queda dir-te que gaudisques d’aquest any i que nosaltres estarem sempre amb tu donant-te suport.. PASSA-T’HO SÚPER BÉ!

Enhorabona, fill.

RESU I SALVA

Salva, ja són 19 anys els que portem junts. Supose que sols en dirte açò ja sabràs qui soc, no? Sí, ho has encertat: soc el teu germà menut, Vicent. Ja són uns quants els anys que portem compartint experiències i històries junts i enguany no serà diferent.

Espera, que açò no s’acaba ací. Faltem nosaltres, els teus uelos. Ara vens tots els dies a casa a fer-te el cafenet, sobretot amb el uelo, però ja sabem que, en arribar falles, no et veurem el pèl per a res.

Saps que nosaltres no som de falles ni del món faller, però estem molt orgullosos del càrrec que tens a la teua estimada falla.

El uelo i la uela t’estimem molt. Felicitats!

VICENT I ENCARNA

Vull que gaudisques al màxim d'aquest any tan meravellós que t’espera. Et puc assegurar que la teua família i els teus amics estarem al teu cosat i gaudiem amb tu mentre ens deixem guiar per la màgia que desprens.

Això sí, em veig en l’obligació de recordar-te que no tot serà diversió i alegria, també hi haurà moments de molta feina, nervis, plors i moltes emocions més que ens intentaran portar al límit.

Tot açò no t’ha de preocupar perquè jo estaré al teu costat en tots aquests moments, sense dubtar-ho.

També voldria aprofitar aquesta oportunitat per agrair-te moltes coses, però, sobretot, que des de menudet em transmeteres la passió pels coets i per la nostra falla, la Dula. Vas ser tu qui em vas apuntar per ser president infantil i ara, uns quants anys després, m’has nomenat vicepresident. Moltes gràcies, tete.

Salva, eres un dels meus pilars fonamentals i no m’imagine la vida sense tu. Per això, vull que sàpigues que enguany estaré al teu costat per ajudar-te amb tot el que necessites, tant en la falla com fora d'ella. Sols et done un xicotet consell: agafa amb calma aquest any. I ja saps que, sempre que estigues desbordat, pots vindre a parlar amb mi del que siga.

I no et pots ni imaginar com d’orgullós estic de veure’t complir el teu somni.

Per finalitzar, sols em queda dir-te que el 2023 serà el nostre any!! VICENT

2023, quin any més bonic. Quatre numeros molt importants per als dos: el 20 del meu any i el 23 del teu. Saps que vol dir això? Que tot el que passe aquest any no pot ser roín, sinó tot el contrari.

Recorde perfectament el dia que et vaig dir la il·lusió que em feia que fores president de la falla que t’ha vist créixer, però a tu no et feia massa la idea. Fins el dia del teu nomenament que la teua cara de felicitat deia tot el contrari perquè millor president no podien tindre en aquesta falla. Faller fins la medul·la i que no li dol fer qualsevol cosa per la seua comissió.

Tornaria a viure eixe nomenament mil vegades més per veure’t feliç.

Però en aquest 2023 no estàs sol, sou quatre: Vir, Mar, Emili i tu que, al costat d’Ainoa i Alejandra passareu un any que recordaràs per sempre. No podia tocar-te millors acompanyants. Junts formeu un gran 2023.

Salva, per experiència et dic: gaudeix de cada moment des del teu nomenament fins el dia de la Cremà perquè el temps passa molt ràpid i és un any per a viure al màxim; plorar, però d’alegria i riure. Tranquil, jo no em separaré del teu costat en cap moment per a poder viure amb tu tot el que passe, perquè no hi ha cosa que em faça més feliç que veure’t gaudir de la teua falla.

No tenia cap dubte que series un bon president.

Recorda: DISFRUTA!

T’estime molt, Salva.

MELANI

AMIC, poc podem afegir a tot allò que significa aquesta gran paraula i, amb ella, tot el que representes per a nosaltres.

GRAN PERSONA, que ha estat sempre en els bons moments; de rialles i de festa, i en aquells no tan bons, on has estat donant-nos suport incondicionalment.

AMIC, des de la infantesa ens has vist créixer i nosaltres a tu i sentim gran orgull en veure l’ENORME PERSONA, en qui t'has convertit. Al llarg del nostre camí de vida, un milió d’anècdotes hem pogut compartir:

Recordes, Salva. No puc deixar de riure cada vegada que ho pense, aquell mític dia en què decidírem passar el dia al parc aquàtic. I, amb la delicadesa que ens caracteritza, tots plegats tornàrem a casa amb el cul ben blau.

AARON

Em venen mil records de la falla. De ben menuts tiràvem coets i féiem fogueres, les berbenes,revetles i discomòbils, les presentacions i muntades de falla… Mai han faltat les rialles i l'amor per la Dula.

MARCEL

Açò és sols una petita mostra de tot el que hem compartit ii esperem que t'haja tret alguna rialleta.

Estem ben segurs que la tasca com a màxim representant de la teua falla, que t'ha vist créixer i gaudir del món faller valencià, serà, sens dubte, INMILLORABLE.

Saps que estarem per tot allò que necessites. Esperem que siga un dels millors anys de la teua vida i que et quede gravat a la retina per sempre. Els teus amics per sempre: AARON, RAÚL I MARCEL.

No sabria quin record triar de tots els que tenim junts, tant amb la resta d'amics, com els dos mà a mà. Jugàvem a futbol en qualsevol lloc que poguérem traure el baló. Anàvem a ca la teua àvia, amb les bicis, després amb les motos, etc. Un dels moments que sempre ens riem en recordar-lo (alguns més que altres) va ser aquelles paelles universitàries que vaig anar amb els de la teua classe. Eixe dia va tindre de tot!

RAÚL

Nano, ja ha arribat el moment que amb tanta il·lusió esperaves: ser president de la nostra benvolguda falla. Des que vas nàixer un 14 de març, que la setmana fallera estava a punt d’esclatar, no t’has perdut cap moment de falles. Podem dir i afirmar que les teues arrels estan ben ancorades al món faller però, sobretot, a la nostra falla. Com sempre en tots els moments de les nostres vides, ho viurem junts. Saps que quan gires el cap sempre estaré al teu costat.

En la nostra família portem sang dulera, però ningú treballa i estima tant la falla com ho fas tu, i sé que seràs un gran mestre per a mi, encara que jo siga el germà major.

Seràs un gran president perquè et conec ben bé i no et guanya ningú a responsable i divertit. Sé que seràs el primer a comboiar a tots per a fer feina però també per a la festa, que això també ens agrada. >

Saps massa bé tot el que signifiques per a mi. No dubtes en recolzar-te en mi en tot el que necessites perquè ara i sempre estaré al teu costat tot donant-te suport en totes les teues decisions. Ara sols et toca gaudir dels actes que la comissió prepara i gaudir d’un any inoblidable. T’estime barbaritat, nano.

AGUSTÍ

Hola, Salva o nano, encara que la culpa de nano sabem que és d’Agus. Sols vull dir-te que saps de sobra que estarem ací per a tot el que faça falta al peu del canó. Ja saps tot l’apreci i estima que et tinc. Per això vull que gaudisques molt perquè les falles són llargues i també que tingues coneixement, he he he.

Enhorabona, Salva!

T’estime molt.

JORDI

Es fàcil dedicar unes paraules si a la persona que li les dedique eres tu, Salva, un amic de sempre que es pareix més a un germà. Les nostres passions sempre han estat prou unides, jugar a futbol junts, però sobretot el meu company de ruta. Ens posem a caminar i podem

fer quilòmetres i quilòmetres tot contant-nos els nostres problemes i donant la nostra opinió per poder ajudar-nos. Els problemes, per un instant, desapareixen. Sempre donant-nos suport en tot el que podem i més, si fa falta. És un honor haver-te pogut dir tot el que eres

per a mi en aquestes paraules i vull que sàpies que sempre estaré ahí per al que necessites. Este any és el teu; gaudeix al màxim. Saps que sempre estarem al teu costat.

SERGIO PENADÉS

Estimats fallers i falleres,

Ací estem els qui hem sigut els vostres representants en l'època més complicada i llarga de les falles. Fa tres anys escrivíem la nostra salutació al llibret sense imaginar que el nostre comiat tardaria encara molts dies a arribar. Han sigut uns anys en què ens hem hagut d’adaptar i viure les falles d’una forma diferent: primer, des de casa i després, tornant a poc a poc a la normalitat. És per això que volem donar-vos les gràcies pel vostre suport durant tot aquest temps. Heu fet que els dies no foren tan llargs i que, finalment, al 2022 poguérem disfrutar dels nostres monuments.

Les falles de 2021, a part de ser èpiques pel retorn de la festa al carrer, també ho van ser per la pluja, perquè la setmana fallera va ser la més passada per aigua que recordem! Però una vegada més, la comissió de la Falla la Dula, va intentar fer que ho passàrem d'allò més bé. Nii l'aigua ens va poder llevar tots eixos moments tan bons a l’envelat que ens van fer tan feliços!

Per tot això, estarem enternament agraïts a tots vosaltres: fallers i falleres de la Dula, que poseu un somriure en cada dificultat, que vau saber fer que la nostra il·lusió no decaiguera en cap moment. Moltes gràcies! Ens heu fet sentir orgullosos d'haver estat al capdavant de la Dula en tots els actes als quals hem assistit, amb els representants infantils, Joan i Alejandra, els quals començaren sent uns xiquets vergonyosos i han acabat sent uns adolescents d'allò més festers! Els quatre som una pinya i hem creat una amistat que durarà per sempre.

Hem intentat representar a la Falla la Dula el millor que sabíem malgrat les circumstàncies. Ara hem de passar a un segon lloc i tornar a la nostra comissió com un faller i una fallera més. Continuarem ajudant la nostra estimada falla com sempre ho hem fet.

Per a finalitzar, voldríem felicitar a Salva, Virginia, Emili i Mar, grans fallers i falleres que estem segurs que disfrutaran de cada moment. Gaudiu de cada minut, els moments bons passen molt ràpid!

A la resta de dulers i duleres, vos desitgem que passeu unes grans falles.

Una forta abraçada a tothom!

Visca la Falla la Dula

Fallera Major i President de la Falla la Dula 2020-2022

Presentació del logotip

Aquest 2023 estem d’aniversari, complim quaranta anys com a falla. Aquest és un motiu de celebració molt important per a les duleres i els dulers, especialment per a la gent que va començar aquest projecte l'any 1983. Per commemorar aquesta data s’ha elaborat un logotip que ens acompanya durant tot aquest exercici faller ja siga a l’elaboració d’un cartell, als vídeos que s’hi projecten o a les imatges que es pengen a les xarxes socials. El logotip va ser molt ben rebut quan fou presentat l’estiu passat i ha estat dissenyat pel faller Mario Soler.

Com podeu observar, la idea principal del logotip és remarcar els anys que celebrem com a associació cultural: quaranta. I encara que són molts anys, esperem complir-ne molts més. I és per això que l’aspecte del número és juvenil i hem deixat l’estil clàssic quasi més típic per a quan se celebren cinquanta o cent anys. El color viu i les línies desencaixades intenten transmetre eixa frescor que sentim els fallers de la Dula, a la qual li augurem una llarga vida. L’escut de la falla havia d’estar present però, al mateix temps, havia de ser un logotip no molt carregat i més bé senzill. Per això, es va situar només la seua ombra com si estigués projectada sobre el número 0.

El detall més especial d’aquest logotip és, sens dubte, el pastor i les ovelles que es troben sota la paraula “aniversari” que recorre el camí que marca la senyera valenciana. Fent honor al Camí la Dula, d’on naix el nom del nostre barri i de la nostra falla, el camí il·lustrat ens transmet els valors que sempre hem tingut i que no volem que canvien tot recordant-nos qui érem. Érem una família xicoteta que, amb humiltat i molt d’esforç, ha lluitat per arribar fins on estem. Una família de més de cinc-centes persones falleres però que continua sent humil i lluitant perquè no falte cap detall a tots i cadascun dels esdeveniments que s’organitzen.

Amb tot això, només ens queda celebrar l’aniversari i felicitar totes les falleres i els fallers que fan que la Falla la Dula siga el que és. Per molts d’anys més!

logotip amb motiu del

Aaron Grau Giner

Adrian Gimeno Ortiz

Adrian Merenciano Martí

Africa Bosch Sansaloni

Agusti Blasco Martínez

Agusti Blasco Brines

Aida Vercher Roca

Ainhoa Pardo Lirio

Ainoa Tomàs Félix

Ainoa Ciscar Vieco

Ainoa Sala Serva

Barbara Selfa Mazarrota

Begoña Bononad Bo

Blanca Garcia Peiró

Brenda Ibañez Vele

Aitana Palomares Laparra

Aitor Ciscar Vieco

Alan Camarena Grau

Alba Benavent Garcia

Alejandro Serra Montes

Alejandro Lorente Perello

Alex Merenciano Cerda

Alex Brines Pellicer

Alexander Salom Martínez

Alexandra Camarena Fernandez

Alexandre Jose Nuñez Félix

Carles Magraner Selfa

Carles Gregori Palomares

Carlos Torres Fillol

Carlos Cavas Corchero

Carlos Merenciano Martí

Carme Peris Grau

Carmen Herrero Corella

Carmen Blasco Brines

Carmen Escrihuela Palomares

Carmina Peris Almiñana

Encar Talens Garcia

Enric Chofre Tàrrega

Enrique Mogort Climent

Enrique Nácher Pastor

Enrique Morant Felis

Enrique Jimenez Guerrero

Erica Zanón Palomares

Esteban Llano Cardona

Estefania Ferrando Almiñana

Estefania Arlandis Martínez

Ivan Peris Escrihuela

Ivan Sánchez Clemente

Eva Mª Verdú Chover

Eva Mª Rodriguez Palomares

Alexis Talens Talens

Alice Clemente Adsuara

Alicia Adsuara Talens

Alicia Ortells Grau

Alicia Cardona Romero

Almudena Libro Escribano

Almudena Ruiz Sánchez

Amparo Tur Cerda

Amparo Rodriguez Belenguer

Ana Benavent Gascón

Ana Talens Pellicer

Carolina Bononad Bo

Carolina Grau Álvarez

Cecilia Juan Ferrando

Celia Laparra Perez

Cesar Solanes Torres

Cesar Sala Álvarez

Clara Cabanilles Arnau

Claudia Almiñana Molla

Conxa Artés Peiró

Conxin Molla Almiñana

Fabiola Vercher Estruch

Fabiola Ripoll Vercher

Fatima Claros Lorenzo

Francisco Juan Ferrando

Jacobo Cavas Corchero

Jade Palomares Palomares

Janelle Belenguer Vidal

Jaume Martínez Borràs

Javier Paredes Mazarrota

Jéssica Soler Sánchez

Jesus Álvarez Casanova

Joan Manclus Ausina

Joan Sánchez Ferrando

Joan Vercher Vercher

Joan J. Martí Muñoz

CJoan V. Martí Mafe

Joana Fabregat Verdú

Joaqui Félix Martínez

Joaquin Solanes Brines

Joaquin Serva Grau

Jordi Rodriguez Lara

Jordi Meló Cremades

Jorge Brines Donet

Jorge Escandell Grau

Jose Ciscar Aragó

Jose Rodriguez Bosch

Ana Castellblanque Rodriguez

Ana Ochoa Valdés

Ana I. Serva Martorell

Ana Mª Garcia Peiró

Anais Clemente Adsuara

Andrea Reyes Palomar

Andrea Herreros Merenciano

Andrea Vercher Ruiz

Andreu Andrés Palomares

Andreu Pelegrí Garcia

Andreu Bolo Pons

Cristian Gascón Pelegrí

Cristina Pelegrí Serra

Cristina Ferrando Exposito

Angel Palomares Fayos

Angel Sierra Estruch

Angel Manuel Álvarez Pastor

Àngela Ferrando Garcia

Àngela Limón Exposito

Àngela Torres Bertomeu

Àngels Chofre Bo

Anna Gómez Tur

Anna Pardo Lirio

Antonio Sánchez Muñoz

Arantxa Pons Lara

Daniel Grau Bo

David Hernandez Hernandez

David Fernandez Tudela

David Ruiz Company

David Vega Vercher

David Muñoz Vazquez

David Vincent Mahiques

Davinia Borràs Cruañes

Demelsa Escriva Donet

Arantxa Sales Rodriguez

Aroa Escrihuela Gimeno

Ascensión Escribano Roman

Assumpció Muñoz Felis

Gala Verdú Peris

Gema Corella Torres

Gemma Vercher Diaz

Guadalupe Gimeno Gasco

Guillem Rodriguez Corella

Gustavo Verdú Chover

Hector Soler Merenciano

Herminia Cristina Monteiro Da Silva

Hugo Martí Magraner

Eduardo Palomares Armengol

Electra Palomares Grau

Elena Vidal Boscà

Eliana Llano Cardona

Elisa Vieco López

Emili Gonzalez Perez

Emilio Gonzalez Muñoz

Encar Brines Escrihuela

Encar Garcia Bo

Encar Talens Meló

Inma Almiñana Molla

Inma Sánchez Clemente

Irene Chova Félix

Isa Martí Benavent

Isabel Muñoz Felis

Isabel Bononad Bo

Isabel Benavent Talens

Isabel Bosch Clar

Isidro Libro Benito

Ivan Vidal Montero

Jose Nieto Porta

Jose Vercher Basset

Jose Cremades Talens

Jose Talens Artigues

Jose Merenciano Cerdá

Jose A. Hernandez Brines

Jose Antonio Herrera Sánchez

Jose Carlos Torres Tejada

Jose Miguel Selfa Mazarrota

Josefa Bernabeu Palomares

Juan Manclus Cuñat

Juan Fabregat Escrihuela

Juan Cerda Vidal

Juan Borrull Ferrando

Juan B. Ausina Hernandez

Juan F. Vidal Hernandez

Juan Pedro Salinas Navarro

Juanjo Campos Gonzalez

Juanjo Tur Pineda

Julia Talens Molla

Julia Palomares Cabanilles

Julia Peris Peris

Julia Sala Serva

Julia Gascón Grau >

Laura Martínez Merenciano

Laura Palomares Talens

Laura Gregori Palomares

Laura Bosch Muñoz

Laura Muñoz López

Lidia Grau Borràs

Llum Ripoll Corella

Lorena Zanón Palomares

Lucia Enguix Medrano

Mª Cruz Vercher Estruch

Mª Isabel Delfa Chover

Mª Jesus Grau Ibañez

Mª Jose Català Sánchez

Mª Jose Estruch Moncho

Mª Jose Boscà Serva

Mª Jose Fons Callejon

Mª Jose Magraner Martínez

Mª Jose Artés Peiró

Mª Jose Martínez Merenciano

Maikel Grau Regueragui

Mamen Cueva López

Manoli Escribano Ortega

Manuel Alberola Escribano

Mar Navarro Cortes

Mar Escrihuela Palomares

Marc Jorge Almiñana

Marcel Palomares Cabanilles

Maria Vercher Estruch

Maria Palomares Selfa

Maria Torres Benavent

Maria Sansaloni Sala

Núria Almiñana Molla

Núria Rodriguez Lara Olga Almiñana Borràs

Olga Lucia Londoño Betancourth

Oscar Izquierdo Sánchez

Paco Altur Bononad

Pascual Palomares Escrihuela

Paula Sempere Félix

Paula Vega Vercher

APaula Hernandez Navarro

Paula Castelló Escriva

Pedro Bataller

Pep Garcia Bo

Pepa Torres Bosch

Pepa Martorell Palomares

Pepa Tur Cerda

Ruben Puig Arenas

Ruben Gonzalez Ferrando

FSalva Talens Tur

Salva Enguix Brines

Salva Polache Solanes

Salvador Almiñana Altur

Salvador Gómez Hijarro

Salvador Talens Espí

Salvador Tent Ferrando

Salvador Enguix Altur

Salvador Vercher Estruch

Salvador Ripoll Grau

Salvador Almiñana Molla

Salvador Gómez Tur

Salvador Talens Correoso

LSalvador Solanes Cantus

Sandra Perez Otero

Sandra Grau Bo

Sara Saiz Fernandez

Sarai Esteban Rodriguez

Sergi Penadés Alonso

Sergio Isidoro Estruch

Vicent Sansaloni Vercher

Victor Pons Espí

Victor Pons Català

Virginia Martínez Merenciano

Xavi Català Verdú

Xavier Tent Bernabeu

Xavier Talens Talens

Ximo Corella Miñana

Ximo Serva Martorell

Ximo Serva Grau

Marina Martí Blasco

Mario A. Soler Merenciano

Marta Urban Royo

Marta Magraner Dios

Marta Isidoro Garcia

Melani Cremades Giner

Melanie Puig Alberola

Miguel Rodriguez Lara

Miguel Fons Martínez

Miguel Angel Grau Ferrando

Minerva Salinas Bosch

Pepa Ausina Hernandez

Pepe Talens Tur

Pilar Escribano Roman

Pura Gascón Vercher

Pura Palomares Gascón

Minerva Pelegrí Garcia

Mireia Jareño Talens

Miriam Rubio Espuig

Miriam Gascón Pelegrí

Miriam Vercher Ruiz

Mónica Sancho Barranco

Mónica Verdú Gimeno

Mónica Selfa Escrihuela

Mónica Salinas Bosch

Natali Gonzalez Muñoz

Natalia Al Saghir Mora

Nekane Magraner Selfa

Nerea Libro Escribano

Nerissa Sabater Pareja

Neus Tarraso Pelegrí

Nieves Ortiz Martínez

Noelia Palomares Gascón

Noelia Belenguer Vidal

Noelia Ciscar Felis

Noemi Grau Garcia

Rafaela Sala Palomares

Raisa Esteban Rodriguez

Raquel Ortiz Zanón

Raquel Mafe Ausina

Raquel Coscollà Cantús

Raul Herrero Grau

Raul Jorge Estruch

Raul Jorge Almiñana

Rebeca Costescu

Rebeca Rodriguez Ferri

Resu Brines Escrihuela

Sergio Minguez Perea

Sergio Boscà Serva

Sergio Corella Martínez

Silvia Tàrrega Selfa

Silvia Martí Espí

Silvia Muñoz López

Soraya Sales Rodriguez

Susana Talens Garcia

Susana Bono Bo

Tania Canet Escribano

Tania Gimeno Escribano

Teresa Peris Almiñana

Trinidad Brines Revert

Ricardo Vercher Colomer

Robert Vercher Roca

Rosa Chover Pons

Rosa Torres Bosch

Rosa Corella Torres

Rosa Costa Company

Rosa Ferrando Almiñana

Rosabel Sánchez Ortiz

Rosana Grau Ortega

Rosana Delfa Chover

Rosana Ausina Escrihuela

Vanesa Vercher Sifres

Vicent Brines Escrihuela

Vicent Gascón Torres

Vicent Palomares Gascón

Vicent Jareño Rodriguez

Vicent Palomares Ciscar

Vicent Laparra Perez

Vicent Palomares Selfa

Vicent Enguix Brines

Vicent Gómez Gonzalez

DISSABTE de febrer

Pregó faller a la Plaça Major i primer lliurament de premis

DISSABTE de febrer

A partir de les 16:30h, Cavalcada del Ninot

DIUMENGE de febrer

A partir de les 12:30h, presentació del Llibre Faller 2023

DIVENDRES de febrer

A partir de les 21:00h, nit d’albades

DISSABTE de febrer

Vesprada amb LA PATO

Vermut musical A les 12:00h

Concurs de MACARRONADA A les 14:00h

Dinar al pavelló A les 14:00h

Vesprada amb el grup LA PATO A les 17:30h

Burger Dula i DJ A les 21:30h

DIUMENGE de febrer

Excursió a València per a assistir a la CRIDA FALLERA 2023

DISSABTE de marc:

FESTIVAL DULEMBER

Dinar de pa i porta al pavelló A les 14:00h

Parc infantil A les 18:30h

3r FESTIVAL REMEMBER FALLA LA DULA A les 18:30h

Burger Dula A les 21:30h

DIMARTS de

A les 20:00h, inauguració de l’exposició del ninot

DISSABTE

XXII

DIUMENGE

DILLUNS DIMARTS

de marc

Durant tot el dia, trasllat de peces dels monuments

DIMECRES de marc

Durant tot el dia: Plantà de la falla gran

Esmorzar al pavelló A les 10:00h

Dinar al pavelló A les 14:00h

Sopar de pa i porta al pavelló A les 22:00h

DIJOUS de marc

Durant tot el dia: Plantà de la falla infantil

Esmorzar al pavelló A les 10:00h

Dinar al pavelló A les 14:00h

Sopar de pa i porta al pavelló A les 22:00h

Festa Dulera A les 00:00h

Sopar de pa i porta al pavelló

La comissió de la Falla la Dula es reserva el dret de poder modificar qualsevol acte. Els horaris d’eixida s’anunciaran amb l’antelació suficient.

2.1. 40 motius per brindar 2.2. No som èpiques però ho podríem ser 2.3. De llaurador a artista faller 2.4. Uns fallers èpics 2.5. 40 anys versant 2.6. La Dula i la seua gent 2.7. Una vida èpica .8. La nit de les paelles, una festa èpica! 2.9. Simplement, èpiques 2.10. Una ullada al passat

La falla ha arribat ja als quaranta i això és motiu per a celebrar. De fer-se vella ella no s'espanta: per complir-ne molts més vol brindar.

De la crisi dels quaranta no vol sentir ni parlar. Ella ben jove s'aguanta i amb ganes de disfrutar.

Amb una salut privilegiada: forta, sana, gran i viva enceta una nova dècada amb més de 500 de quadrilla.

Quaranta anys donen per a molt i recordar vells temps és normal. Les coses han canviat molt i comparar no sempre és mal.

Canvien les èpoques i la vida i la falla continua endavant adaptant-se al que ara s'estila. El que importa és anar contant.

Ara tot és menys complicat amb els avanços que tenim. Això no és del tot veritat, que ara tots filem molt prim.

Recordeu les arreplegades? I la rifa del titot? Són coses ara impensables que a més d'un/a pegarien tort.

Diumenges en tenim molts passats recorrent carrers i places amb el cabàs d'espart carregats demanant durets per les cases.

Tot era molt natural. El protocol no coneixíem i la pissarra del casal, la xarxa social que teníem.

A la pissarra tot s'anunciava: horaris, novetats i torns de treball. Per a fer feina no es llogava: no estava per a tant el ball.

Al casal convivíem. No teníem envelat. I no sé com ho féiem però ningú sopava plantat.

Ara cada nit veus grans curses. S'han entrenat per a falles? Si a la cursa per la taula concurses et perds l'hora de les cassalles.

No queda altra que elegir. És qüestió de prioritats. Elegim la sopaora sense patir, després ja vindran els debats.

Èpiques eren les batalles per a aconseguir anar pagant. Anant a cobrar per les cases Per arreplegar durets de tant en tant.

Eixíem al carrer sempre que podíem per anar a cobrar quotes. La feina ens repartíem per a anar pagant les coses.

No era tan fàcil com ara que tot es cobra pel banc. Havíem de posar-li cara i demanar que anaren pagant.

Com en la vida també passa les persones ara exigim més. De drets i lleis en sabem massa i no ens conformem amb res.

Pareix que hi ha gent que no veu que tot és fa amb bona intenció i que ací ningú som cap déu tot i que treballem per devoció.

Tots volem ser la millor falla i això és ben complicat. Si durant l'any no es treballa no eixirà com està planejat.

No penseu que estem queixant-nos, simplement fem un repàs. Tots hem d'anar adaptant-nos als canvis dels anys al seu pas.

Però ja posats farem una crida perquè se sentiu part de la falla. Poseu la Dula a la vostra vida i uniu-vos a la batalla.

És una batalla emocionant que comença i acaba amb el foc. Un sentiment gegant que cada any és més fort.

autora Pura Palomares

1986. La Falla la Dula fa dos anys que es planta al C/Pintor Sorolla.

Són vora dos-cents components entre majors i infantils: 118 fallers (49 majors i 69 infantils)

—Mareeeee ja sabem que demanarem als Reis!

—Serà possible estes xiquetes? No maregeu tant, que amb tot açò d’Europa i l’OTAN, no sé com quedarem. Tan bé que estem quiets ara que fa uns quants anys que no tenim a Paquito a Espanya!

—Vinga vaaaaa, no vols saber què posarem a la carta? No és cap joguet que ja tenim prou nines, tranquil·la!

— Que pesades que sou! Vinga va, que me’n vaig a treballar!

—Volem ser... falleres!!

—Falleres?? Si nosaltres no coneixem a ningú de la falla. I ara que la iaia, desgraciadament, està al cel i no tenim la falla a la porta de casa, per a què voleu vosaltres dos ser falleres?

—Com? I a tu qui t’ha dit que volem ser falleres de la Falla Portal? Mareee, que volem ser de la Falla la Dula, com Marina! Que nosaltres ja hem preguntat i allí son poquets i és barat apuntar-te: tan sols val 2000 pessetes a l’any, més barat que la Via, el Portal o el Cambro que són les altres tres falles del poble!

—I vosaltres com sabeu el preu de les quotes?

Esteu molt espavilades per a tindre menys de 10 anys!

—Perquè l’altre dia vam acompanyar Marina a assajar per als playbacks que faran en el carrer de la falla a casa d’una dona que li diuen Rosa i després vam anar al casal amb Marina i altres xiquetes i la mare d’Ana (que li diuen Amparo); ens va informar de tot i ens ho va apuntar en un paperet!

—Sou molt marejadores! Me’n vaig al magatzem que ja se m’ha fet tard. Ja parlarem a la nit!

1993. 10é aniversari

Ring, ring, ring... Sona el telèfon a casa de Núria, que travessa corrents el corredor per despenjar l’auricular. Diga melón —Eh, Núria. Com estàs? Recorda que esta vesprada tenim assaig amb els majors i demà de matí amb els infantils, que este any tenim feina al coll! Jo duré el radiocasset que em va gravar Rosa l’altre dia la cançó de la Década Prodigiosa i la de “Que canten los niños”, que eixim totes.

—Collins, Ana, que pesada que eres! Saps que encara són les 10 del matí i m’has fet agafar una suada de por corrents a pel telèfon? Clar que ho sé, a vore si l’any que ve ens lliurem ja d’eixir dos dies seguits, que açò de passar a majors però haver d’eixir també amb els infantils és un rotllo! Hui sopem al casal, no?

—Síiii, però la presentació serà sols este any, que m’ho ha dit així Mª José perquè elles també van eixir el primer any els dos dies. I efectivy wonder, jo sí que sope al casal hui que en vint durets fem la festa i em va dir

Resu que ells farien aigua de València a les safes, com l’últim dia! Així estem una bona estona al casal després de sopar perquè segur que no ens deixen entrar ni a Vertical ni menys a Keops, que demanen el carnet a la porta.

—Ja tia, i damunt jo estic prou pelà, que ma mare diu que no li arriba a tant per donar-me la paga totes les setmanes i arreglar-nos els vestits de fallera a les tres! Així que anem al casal, sopem entrepà de casa, bevem aigua de València i baixem de marxa!

—Ostres, Núria. No m’he enrecorda’t de contar-te que ahir vaig vore Natalí, la fallera major. I em va dir que enguany serem prou a la presentació i que volien llevar allò de pujar, seure i després baixar perquè ens posen la banda; però finalment ho deixaran com ara i ens posarà ella les

bandes. Que si veuen que es fa massa llarg, ja miraran l’any que ve de canviar-ho i que ens torne a posar la banda Natalí. Ah, i també em va dir que si volem ajudar a fer decorat que com enguany és el 10é aniversari de la falla, estan fent un sol gegant i cada raig del sol serà un any de la falla, que estan fent-lo a ca Carlos i que tenen molta faena perquè està super guai!

—Clar, ara no tenim exàmens. Podem anar qualsevol vesprada, si vols! Li ho direm a estes, a vore si la penya s’anima!

—Bé, guapa, me las piro, vampiro que ma mare està pegant-me la brasa que he de fer-me l’habitació. Ens veiem al casal a les quatre! Adéu, pimpolla!

Hasta luego, Lucas!

No som èpiques però ho podrlem ser

2004. 21 anys de falla

—Uf! Encara com que s’han acabat les falles! Ara tenim bodes a punta pala, però que nos quiten lo bailao, que ja no ens ho conta ningú!! Mare meua, quins mesos hem passat!! Vam començar abans de Nadal i no hem parat!

—Va quedar bé, al remat, el musical d’Studio 54 a la presentació, eh? Va ser un poc show arribar a la casa de la cultura i que estiguera el pi de Sant Antoni encés però, la resta, molt bonic tot i Ana s’ho va fer ben plorat! Com canvia no fer les presentacions en un magatzem! I de categoria especial que poguérem utilitzar les disfresses per a la cavalcada també!

—No em parles de la cavalcada! Crec que encara tinc ressaca! Hi havia un moment que ens vam perdre i no sabíem ni en quina falla estàvem desfilant! Vam parar a pixar al bar Els lleons, ens vam despistar i ja no vos trobàrem fins al Passeig! Crec que anàvem amb els del Cambro perquè em sona que, al tractor de la beguda, estava el pare de Colero però no ho tinc clar, tinc llacunes mentals d’eixa vesprada!

—La veritat és que eixe dia vam flipar en colors! La llàstima va ser el dia de les paelles que no vam poder fer res per culpa dels atemptats de l’11M, pobres persones, no hi ha dret que vages en un tren i, de sobte, explote i et trobes enmig d’una massacre. Quasi dos-centes persones mortes i més de dos mil ferides. Quina barbaritat!

—Mal començament de falles vam tindre, tens raó. Quasi com després, malgrat que ens va ploure els primers dies i la falla més bonica que hem plantat mai es va remullar i no li van donar el premi que es mereixia, hem passat molts bons moments també, eh? Que no em digues tu a mi el dia 18 per la nit, al torn de les hamburgueses, que hem de dir que per a l’any que ve no ens posen eixe dia que la gent dona molt pel sac i se’ns fa tard per a la discomòbil!

—El millor d’eixa nit va ser el collar d’Ana! Ha, ha, ha! Quan ja portàvem mitja nit fent hamburgueses i barallant-nos amb la gent va i la Gata diu: «Mariisss, el collar de fallera, que encara el porte posat!»

—Sí, i el dia 19, què? Vam fer vindre a la xaranga i als pocs que anaven vestits a casa Marina a per nosaltres!

—Ai, sí. No estem bé! Això quedarà per a la posteritat. Estic segura que d’ací uns anys contarem als nostres fills aquell matí. Obviarem, és clar, que el nostre estat no era el millor després d’una nit de festa i haver empalmat amb la despertà. Ens vam vestir de falleres per acompanyar la nostra amiga i teníem tanta burrera que vam seure ca Marina, cridàrem a Botoi i li diguérem que, si no venia a per nosaltres amb la banda de música, no anàvem a la processó! I clar, com hi havia molt poca gent, falleres majors, presidents i xaranga a per nosaltres que van vindre! I per a rematar, la gossa de Marina va i s’adorm damunt del vestit de Núria!

—La veritat és que han sigut unes falles completes; un poc diferents però, com sempre, especials. I pense que en venen un parell d’anys així a la quadrilla, que Rosana i Pura tenen prou clar que agafaran el relleu d’Ana i seran les falleres majors de 2005 i 2006. Mamma mia, quin perill!

—Acabe de rebre un SMS de la Mariana. Diu que li ha dit sa mare que s’ha apuntat molta gent este any, que som quasi 350 persones! La setmana que ve anirem a sa casa i, com ja tindrem la comissió, l’ajudarem a passar els fulls del cens per a enviar-los a la Junta Central Fallera que s’han de posar les dades de cada persona a mà.

2011. Tercer any consecutiu que la Falla la Dula guanya el premi a la millor falla de Tavernes en el monument gran

—Mare meua, estic baldà i és el primer dia de falles!

—El primer dia? Si ja portem quasi un mes de festa i sols ens faltava ahir el monument! A vore qui ens mana a nosaltres clavar-nos també en eixe embolic, per a tot ens troben en esta falla!

—No negaràs que ens agrada estar en tots els llocs, som omnipresents! Fins i tot el dia dels “autos bojos” m’ho vam passar bé agranant la palla que pareixia que no s’acabava mai! De fet, encara hi ha palla a l’albelló, espere que no ploga!

—Tu flipes! Omnipresents, diu! Jo també tinc agulletes al cul… serà de posar les flors i les pedres en el monument. Mala currada que ens vam pegar! Ara, és la més bonica del poble altra vegada.

—Sí, és molt bonica. I encara que ha fet molt d’aire esta nit passada, les fades han aguantat com unes campiones!

—Xiques, bon dia! Anit vam anar a pegar una volta per les falles de baix i no vull paréixer una creguda, però tenim LA MILLOR FALLA en diferència! Estem en secció especial, com Convento!

—Sí, això han dit que, quan ha vingut el jurat, els ha agradat molt. Collins, recordeu quan nosaltres érem menudes i mai passàvem d’un 5é premi? Ahí sí que anàvem tranquil·les a la plaça i véiem com els altres ploraven pel premi que els havien donat! Una vegada recorde que Marina va dir los ricos también lloran quan ens vam creuar amb una comissió que estaven tots plorant perquè no havien guanyat. La veritat que no recorde a quina falla es referia, però nosaltres no pertanyíem a eixe món ni ens els nostres millors somnis!

—I vos heu adonat que els nostres fills i filles estan molt mal acostumats? Per a ells la Dula sempre guanya, des que van nàixer que hem guanyat el primer premi! Necessiten baixar a la terra un poc, la veritat, encara que és molt bonic guanyar i el que diga que no, menteix, però també és bo saber que no sempre som els millors!

—Sí, és bonic guanyar el monument perquè és molt emocionant el moment de la plaça però jo sempre pense que quedar amb un bon premi al llibre, a la cavalcada o a qualsevol altre guardó que recompense l’esforç dels fallers i falleres, és millor. Perquè el premi al monument és realment el reconeixement al treball de l’artista faller, al qual li paguem per fer-nos-el. En canvi el llibre, per exemple, el fem entre unes quantes persones i ens lleva moltes hores de la nostra vida.

—Tens raó, Noe. Però la gent vol guanyar el monument i això també fa que s’apunte més gent a la falla. Quan nosaltres érem xicotetes hi havia poc cens però ara som quasi 450 entre infantils i majors!

—Va, menys recordar vell temps i més espavilar-nos i agafar taula esta nit quan vinguem de la plaça; a vore si tenim sort i hui sopem dins del pavelló, per a variar perquè entre arreglar cacaus i la sopaora… no tenim mai lloc!

—Jo he de repartir hui tiquets de cadira, agafeu-me lloc, per favor.

—Dona, si guanyem hem de sopar fora i no trencar la tradició de sopar al peu del monument que ha guanyat, com diu Pepe! — Sí, a este pas ens podríem posar de nom en la quadrilla “Les duleres que no tenen mai taula dins”. Encara com els xiquets es queden a ca les ueles perquè sinó de la rosada ja tindrien pulmonia amb el fred que fa!

—En uns pocs anys tindrem taula. No patiu que els nostres fills i filles seran presdents i falleres majors infantils. De segur que si no tots, quasi tots!

2023 – 40é aniversari de la Falla la Dula

Grup de Whatsapp Nemm...

Rosana G

Xiqueesssss moltes gràciesss, quadrilla! La presentació va ser BRUTAL; el decorat, una passada i l’acte i els playbacks, per a flipar!

Rosana, estàs un poc desfassada, cal dir espectacle musical, playbacks és el que féiem nosaltres quan érem menudes. Però enguany molta gent ens va dir que es pensaven que estaven a Madrid veient un musical.

Ana G

Tens raó, Pura. Va ser un gran espectacle tant dissabte com diumenge! Com canvien les coses. Recordeu quan ens cardaven el monyo per a eixir a ballar i, amb una camisa i pantalons negres, ens apanyàvem? Aquellos maravillosos años..

Clàudia

I el decorat? Jo no sé a qui se li va ocórrer, però la veritat que va ser espectacular amb els vídeos projectant-se alhora, mare meua, vam tirar la casa per la finestra! I Mar, Emili, Virginia i Salva també estaven radiants de felicitat! Va ser un cap de setmana de pel·lícula.

Ana B

Molta feina vam fer, és cert. Però ja sabeu que càrrega a gust, no pesa. I gràcies a Nani i a Pepe que ens van deixar sa casa per poder construir l’estructura amb els tubs i els suros ho vam poder acabar a temps! I les vespradetes de berenar i vinet blanquet ja no ens les lleva ningú!

Noe

Aii,i que re artistes que som!! Enguany tenim molta feina també, a nosaltres no hi ha qui ens pare: ni COVID ni COVAD! Xiques, no ens podem encantar que el llibre cal anar tancant-lo ja. Si a alguna li apeteix escriure alguna cosa, que ens ho diga.

Pura

Marinaaaaa, passa les fotos al correu de la falla!

Marina

Si Porin, quan acabe de treballar que en tinc quasi 1000! Per cert, Gata, que fadrina que està Maria que va eixir en els majors!

Ana B

Si Marina ja té 16 anys! No et penses que li ha passat com a nosaltres que havíem d’eixir en les dos presentacions, això ja ha passat a la història! Males ganes tenien pobres que fa dos anys que en teoria ja estan en majors!

Rosana G

Que plorat ens ho vam fer i que guapos i guapes estaven els nostres xiquets i xiquetes!!

Noe

Mar i Emili pareixien trets d’un conte de Disney: el príncep i la princesa!! Més bonicos no hi ha!!

Rosana G

Ai, xiques, ara tenim també la cavalcada. Jo vos apunte a ajudar, eh? Necessitem moltes mans! Noe, necessitaré una llista de majors i d’infantils. Quants en som més o menys ara?

Noe

Uf! Quants som, diu! Cecília i jo anem de cap. Som 510 persones ja al cens. Este any la gent es veu que té moltes ganes de falla!

Demà te’ls passe per correu electrònic. Nani Rosana, a mi i a Ana ens apuntes ja però per a dur cartells o el que faça falta eixe dia!

Ana B

A mi, també. Per cert, xiques: hui és l’últim dia per a apuntar-vos al cap d’any anticipat; no vos encanteu!!

Ana G

Ens veiem all casal demà, xiques. Descanseu!

Este anava a ser un article sobre l’evolució de la Dula relacionat amb com ha canviat la societat i la falla al llarg de tots estos anys, però ja sabeu que la realitat sempre supera la ficció i, si hi ha algú que ha crescut amb la Dula i que han fet de tot en 40 anys, són elles. Per això, no podia deixar passar l’oportunitat de contar algunes de les anècdotes que ens han passat en la falla. Els noms ja els heu descobert i de segur que si no sou d’esta comissió, a més d’una relacionareu amb la Dula. I els que sí que ho sou, ja ens coneixeu de sobra. Amb quaranta i tants d’anys continuem per la falla a tothora, amb càrrecs diversos o ajudant en tot allò que la nostra vida personal ens deixa. Si m’he deixat alguna persona, disculpeu però no era la meua intenció. Tants moments donen per a molt i en un llibre no tindríem prou per a posar a tota la gent que ha estat al nostre costat durant estes quatre dècades.

Si mirem enrere 40 anys en adonem que han canviat els models de viure en societat, de relacionar-nos i de viure la falla. No es tracta de dir si abans vivíem millor o pitjor. Esta és la realitat en la qual vivim ara i la que viuen els nostres fills des que van nàixer. Hi haurà coses bones i coses pitjors però el que he d’intentar és que els nostres fills i filles continuen la tradició que un dia els seus avis van començar i que, d’ací 40 anys, acumulen tants bons records i anècdotes com tenim nosaltres que hem crescut a i amb la Dula i ens sentim orgulloses de pertànyer a aquesta gran família.

Alfredo Bayona Calatayud,

nascut el 23 de juliol de l’any 1956, fill de Cullera (València) i artista faller de la Falla la Dula des de l’any 2009 fins el 2023

De llaurador a artista faller

autor Mario Soler

És un professional de l’artesania valenciana per excel·lència que ha donat grans alegries a aquesta comissió i, sobretot, ha complit somnis que fa quaranta anys mai haguérem pensat.

Va créixer molt feliç junt a la seua família la qual sempre s’havia dedicat al camp. Tenien horts amb tarongers i arrossals així com hivernacles on cultivaven pimentons. Alfredo ajudava els seus pares en tasques de regadiu i collita però, sempre que el temps lliure li ho permetia, passava el seu temps lliure dibuixant. Ja de ben menut mostrava molt d’interés per l’art. La seua mare contava que, a festes de Cullera, van fer un concurs de dibuix al mercat on assistiren il·lustradors dels pobles del voltant i Alfredo va arribar a casa amb una medalla. Tot pensant que l’havia furtada, la mare d’Alfredo va anar al mercat a tornar la medalla i quina sorpresa es va endur quan els organitzadors del concurs afirmaren que, efectivament, Alfredo havia sigut el guanyador, tot i que van haver de posar un caixó de taronges per a que poguera arribar al cavallet. La mare esi va adonar que realment el seu fill tenia un do perquè, com podia ser que haguera guanyat un concurs per a adults?

Els professors de l’institut insistien que Alfredo havia d’estudiar Belles Arts. Però en aquella època no hi estava ben vist ja que s’havia de treballar al camp per dur endavant la tasca familiar. Així que no va ser possible. Però Alfredo seguia trobant temps lliure d’on fora per seguir dibuixant. Poc a poc i com podia, feia portades de llibres de falles així com cartells que presentava a concurs de la Junta Local Fallera de Cullera. A més a més, va anar introduint-se en el món dels decorats tot fent els decorats de les presentacions de la seua falla, la Falla Taüt de Cullera. En realitat, era un artista polivalent: fins i tot modelava figuretes amb pastilles de sabó!

L’11 d’octubre de 1980 es va casar amb Rosa amb qui, a dia de hui, continua sent molt feliç. Conten les males llengües que, quan festejaven, Alfredo realitzava els treballs de plàstica que Rosa havia de presentar a la facultat de Magisteri. Junts formaren una bonica família i prompte va arribar el primer fill, Robert, que va nàixer al gener de 1982. Dos anys després, a l’octubre de 1984, arribava la xiqueta de casa, la seua filla Àngels, la qual coneixem molt bé a la Falla la Dula per ser ajudant d’Alfredo i una persona propera a la nostra comissió.

Alfredo i Rosa, formaven part d’un grup de teatre amateur anomenat Màgic Versus el qual actuava per tot arreu del país i, com no, Alfredo s’encarregava d’elaborar les escenografies.

Això va propiciar que altres companyies de teatre sol·licitaren els servicis d’Alfredo que va arribar a fer escenografies per al Teatre Escalante. Al cap del temps, alguns integrants de l’agrupació Màgic Versus van passar a dedicar-se al teatre professional i passaren a anomenar-se Màgic 6.

A dia de hui, Alfredo encara elabora algunes escenografies per a aquesta companyia de teatre, amb els quals guarda una magnífica relació personal. En la seua falla Alfredo era delegat de monument, una tasca que no li pesava gens sinó tot al contrari: gaudia com un xiquet tot coneixent artistes fallers i visitant tallers.

Va fer molta amistat amb Charli, un artista que va tindre la Falla Taüt i, aleshores, Alfredo es va oferir per a ajudar-lo i anar fent cosetes al seu taller. Va començar fent detalls, després, unes màscares i així fins arribar a fer ninots. La dona de Charli era l’encarregada de fer la falla infantil de la comissió d’Alfredo però en 2005 va avisar que el següent any no podria ser l’artista infantil. Fou en aquell moment que Charli li va proposar a Alfredo ser l’artista infantil de la Falla Taüt per a l’any 2006. Justament en aquells anys Alfredo patia molt per dolors a l’esquena i s’havia plantejat canviar d’ofici i deixar el camp, així que no ho va dubtar dues vegades i va acceptar aquella proposta. Que curiós! L’artista faller li proposa fer la falla al delegat de monument i no a l’inrevés! I és així com Alfredo, després de vint anys com a delegat de monument, canvia els papers per passar a ser l’artista.

Encara que va estar un temps combinant ambdues professions i, per poc, quasi va anar a treballar de fuster, finalment va enfocar el seu dia a dia en allò que sempre havia somiat: ser artista faller. En poc de temps, gràcies a la feina ben feta i les seues ganes de seguir evolucionant, va començar a fer falles grans. És a l’any 2009 quan arriba a la nostra falla, i de quina manera!

Va conquerir Tavernes amb la Falla la Dula i va fer que les falles d’aquell 2009, foren unes falles inoblidables per a tots els dulers i les duleres. En vint-i-sis anys d’història de la nostra comissió, mai havíem obtingut el primer premi a la falla gran. Fins que va arribar ell per donar un gir a la nostra història! Aquell 17 de març de 2009 la plaça Major de Tavernes estava de gom a gom quan se sentia a la presentadora comunicar: «I primer premi de les falles de Tavernes a la Falla la Dula!». Tot seguit el poble sencer esclatava en aplaudiments per una comissió que estava fent història i, finalment, aconseguia un primer premi. Amb el pas del temps això va canviar, ja no feia tanta gràcia quan vam guanyar tres anys seguits el primer premi. Però a nosaltres sí que ens en feia.

Ara, catorze anys després i tot havent-nos deixat les millors falles mai plantades a la nostra plaça, és hora d’acomiadar-nos del gran mestre. Una jubilació més que merescuda per una persona inesgotable que a dia de hui encara té ganes de seguir superant-se ja que Èpica s’anomena l’última falla que Alfredo plantarà a la nostra plaça i èpica ha sigut la seua trajectòria a la Falla la Dula. No tindrem mai prou per agrair tot el que ha fet per la Dula.

El nostre casal sempre serà ta casa, Alfredo. Gràcies per tant.

Hui, com que ve directament del centre de salut de les seues revisions rutinàries (que cada dia són més freqüents), ha arribat uns vint minuts abans de l’hora sagrada de l’esmorzar amb els seus amics. Com que ja du l’entrepà a la butxaca per si se li feia tard al metge, decideix seure al solet en el banquet de davant del casal de la falla. Aquell és un lloc privilegiat per a dulers i duleres, des d’on es pot contemplar tota la plaça. Salvador la recorre tota amb la vista i sent un calfred que li fa tremolar les cames. Quantes hores haurà passat en aquella placeta tan especial en la seua vida? Quants moments d’alegria? Quants de nervis i de preocupació? A quanta gent han aconseguit fer feliç allí des que van decidir plantar una falla?

Sense adonar-se’n, els ulls se li han omplit de llàgrimes d’emoció i això és perquè hui està especialment sensible després del cap de setmana tan intens que ha viscut. S’ha celebrat la presentació de la seua falla i tres dies després, encara està rebent felicitacions pel barri i pel poble. Sent orgull d’haver sigut un any més partícip de l’èxit, tot i que ja sobrepassa els huitanta anys. Orgull de veure on està la falla quaranta anys després, de com es treballa per ella, de com creix cada any, de com la gent estima eixe estil de vida tan especial i de com es contagia el sentiment duler.

Un altre Salvador acaba de seure al banquet i sense adonar-se’n els dos fan marxa enrere en el temps i comencen a recordar aquells dies.

FALLERS EPICS

autora Pura Palomares

—Recorde com si fora hui aquell dia que vam marxar de la falla la qual pertanyíem per a dur endavant eixa il·lusió que no em deixava ni dormir.

—Tenim sort, Salvador, alguns dels que estàvem en aquells dies ja no estan i altres no poden recordar-ho. Som afortunats de poder estar encara ací treballant i cuidant d’allò que tanta vida ens ha donat. I és molt satisfactori veure com els nostres fills i nets continuen cuidant la nostra falleta.

—Home, Sauret, falleta falleta.... no sé jo, eh?

—Tens tota la raó, de falleta res! La Dula és ara una de les més nombroses de la ciutat, però per a mi sempre serà la meua falleta entre d’altres coses perquè mai ha perdut aquella essència familiar que li donàrem des del principi.

—Ahir parlàvem la meua dona Amparo i jo del primer llibret. De quan algú ens va recordar que havíem de fer-lo i allà que vàreu anar els dos, a l’antiga impremta que hi havia al Prado. Poc o res a veure amb el que la joventut fa ara amb el llibret que cada any té més importància arreu de la província.

—Només ens va donar temps a posar el més precís i ja està, ho recorde com si fora ahir —diu Salvador amb un somriure un poc nostàlgic.

—Eren altres temps i tot era nou per a nosaltres (que érem també molt joves). Ens va costar alçar el vol però ho vam aconseguir. Quanta gent haurà passat per la falla durant estos quaranta anys?

—Difícil saber-ho, amic, sense voler aquell comboi de fer una falla s’ha convertit en tot un moviment social: uns venen, altres se’n van, altres no se n’aniran mentre visquen, altres mai vindran... Però la nostra falla ja no morirà mai.

—Això pareix, que tenim un gran futur. Sinó va morir en les èpoques més difícils que érem pocs i amb pocs diners.... —diu Salvador mentre fixa la vista al terra i sospira —Quins temps més complicats! Però, per sort, la il·lusió i les ganes sempre podien amb tot.

—Així és, hem passat moments i dies preocupants i tots són part de la nostra història, però els bons moments tripliquen de segur els menys bons. Esta placetaenshadonatlavidadurantestosquarantaanys.

La falla ens ha servit de refugi també per a escapar de moments roïns a les nostres vides privades, quan hem passat males ratxes a casa, al treball i és que venint ací sempre hem trobat almenys moments bons de desconnexió.

—Per descomptat, encara ens passa el mateix. Què faríem ara sense la falla? Els nostres fills tenen la seua vida amb un dia a dia frenètic i els nostres nets cada dia ens necessiten menys. Per tant, vindre ací al casal i ajudar a fer falla dins de les nostres possibilitats, és una sort i un orgull molt gran.

—Exacte, Salvador, és la màgia de la nostra falleta: tots fem falla i uns ajudem als altres a poder fer falla. Ara que ha passat la presentació no tardaran a manar-nos feina per a la cavalcada i la farem de bona gana!

—Mira a la dreta, amic, crec que aquells dos són este any delegats de carrossa i venen cap ací amb un entrepà a la mà; de segur que hui esmorzen amb nosaltres. —Si abans ho dic, abans arriben! Hala, ja tenim feina els pròxims mesos.

—Bon dia, que no teniu gana hui o què? Vinga, que venim a esmorzar amb els millors fallers de Tavernes!

Quaranta anys versant monuments que millor dit, en són trenta-huit, ja que la covid i els durs moments dos anys ens ha deixat buits.

La crítica és fonamental en tot monument faller. Fem sàtira sense censurar el que vol saber la gent.

Milers i milers de paraules versades de forma graciosa tot fent crítica d’allò que passava, de vegades, de manera penosa.

Hem anat evolucionant en gramàtica, ortografia i matèria. Hem millorat els nostres versos i en valencià correcte, això faltava!

Recorde llegir als llibrets paraules com “doncs”, “in situ”, era petita… Com ha canviat l’estructura i l’el·laboració de la crítica!

El material que utilitzàvem en realitat era costós. Si comptem les hores que gastàvem, se’ns anava el pressupost.

Els cartells, tots manuals quasi sempre en lletra cursiva. A qui se li donava bé l’escriptura, tot a mà, feina tenia!

Després venia la cosa d’enllestir el pergamí. Uns anys cremàvem les vores; d’altres, dobladets cap a dins.

Ara resulta més fàcil confeccionar els cartells. Un bon programa informàtic i fet en un tres i no res.

Cada any resulta un repte la decoració del monument. Sempre intentem superar-nos per a que agrade a la gent.

Decorem amb molta gràcia tot fent referència al lema i envoltem tota la falla amb arena, gespa i graveta.

De fa uns anys, al poble, un nou premi estan donant entre totes les sis falles a la millor crítica local.

Ara resulta més fàcil escriure els nostres versets. Coneguem de bona mà el que passa a l’ajuntament.

Els polítics fent i desfent que ja s’apropen eleccions. Gran favor que estan fent als nostres versadors.

Continuarem fent crítica satírica siga nacional o local perquè una falla necessita versos per entendre-la i admirar.

anys versant

La falla la Dula és una associació cultural sense ànim de lucre, i com a tal, està integrada per persones, que en són la part més important.

Sense els seus fallers i falleres, la Dula no tindria sentit: som la saba que necessita l’arbre per a viure cada dia, créixer i fer-se gran.

Partint d’aquesta idea, podem afirmar que la gestió de la relació de gent que forma part de la comissió, és de les tasques més importants dins la falla. El primer pas és la inscripció a l’associació fallera, en la qual intervenen tant les delegades de quotes, per una banda, com les de cens, per una altra, ja que recullen totes les dades que es necessiten per a poder formar part de la Dula i, al mateix temps, les introdueixen en el programa informàtic de gestió dels cens.

Aprofitant el 40é aniversari, hem fet un estudi de la gent que forma part de la Dula a través de l’anàlisi dels censos. És a dir, n’hem extreta la informació que hem considerat més important o més curiosa, com per exemple: quina és la mitjana d’edat, qui és la persona més vella i també la més jove; els noms més comuns a la Dula o si realment la falla la Dula és la falla del barri dels ‘dulers’ i les ‘duleres’.

Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat.

La història de la falla la Dula és la d’una comissió humil que va nàixer fa 40 anys amb un cens molt xicotet (118 persones entre majors i menuts). De fet, durant els primers anys érem una de les comissions més menudes de Tavernes i, encara que hem passat èpoques menys bones, actualment estem vivint uns anys d’esplendor en els quals les noves incorporacions han fet que puguem presumir de ser una de les més nombroses, ja que durant el mes de setembre de 2022 vam superar la línia de les 500 persones, tot un rècord!

En els primers 24 anys (de 1984 a 2007), els censos es feien a mà o amb la màquina d’escriure, i durant tot este temps sempre han sigut les mateixes persones les que s’han encarregat tant dels censos com de demanar les recompenses que atorga la Junta Central Fallera pels anys d’antiguitat. És a partir del 2008 quan els censos de la Junta Central Fallera es realitzen en format Excel, malgrat que continuen enviant-se a València en paper, però les delegades introdueixen les dades ja en la base de dades informatitzada. O siga, que ja és a partir d’aquest any, i sobretot de l’entrada en vigor de la Llei de Protecció de Dades, quan els censos estan en suport informàtic i la base de dades en funcionament.

En aquesta base de dades tenim les dades personals de cada persona que forma part de la Dula i també el seu historial faller (número de cens i càrrecs que ha tingut en la nostra comissió o en altres comissions falleres). Aquestes dades normalment les usem per a elaborar llistes per a quotes, relacions diverses, per a presentacions, etc. A banda, des de 2021, la Junta Central Fallera va posar a l’abast de totes les comissions de juntes locals una base de dades compartida per a gestionar els censos que sempre està actualitzada amb les altes i les baixes que es van produint al llarg de l’any i que també conté l’historial faller per a poder sol·licitar les recompenses. Aquest últim apartat, tot i que estiga en fase de construcció i moltes dades s’han d’introduir encara a mà, és un gran avantatge a l’hora de fer les gestions anuals amb la Junta Central.

Per tant, ara ja sabem que els censos són les llistes de fallers, falleres, fallerets i falleretes que formen part de la Dula. Fins la pandèmia (2020) als censos també estaven inscrits els socis, una figura que es va decidir suprimir amb la reducció de l’import anual de les quotes durant els anys 2021 i 2022 per la suspensió d’actes a causa de la COVID-19.

Al següent gràfic podem veure com ha evolucionat el cens faller durant els últims anys. Com veieu, és a l’última dècada, i especialment durant els últims anys, quan més s’incrementa el número de fallers i falleres, fins arribar a aquest exercici faller en el qual la diferència entre les altes i les baixes es decanta molt més cap a les altes. És a dir, 2023 serà l’any en el qual, de moment, més incorporacions hem tingut en tota la història de la nostra falla.

Als censos fallers, l’edat sí importa!

I per què diem açò? Perquè segons l’edat que tinga una persona, pertanyerà a la comissió major o a la dels infantils. Des de fa temps, la comissió de la Dula va decidir que el pas a la comissió major es produïra l’any en què la persona compleix els 15 anys, perquè si seguim les instruccions de la Junta Central Fallera (són majors els que compleixen 15 anys abans del 19 de març de l’any en qüestió) les quintes es desquadraven i a l’hora de demanar les recompenses hi havia gent a qui li faltaven anys en el cens o es quedava despenjat de la colla d’amics perquè complia els anys o a principis d’any o després de falles. Tot un embolic, sobretot quan eres adolescent!

Aleshores, al cens de la falla la Dula, la primera divisió es fa entre majors i infantils, i dins d’aquestes categories en els majors tenim els jubilats (majors de 65 anys) i en els infantils els nadons (menors de 3 anys). Tant els jubilats com els nadons tenen una reducció en la quota anual de la falla.

Del cens de la Dula, amb data de 6 de desembre de 2022, hem extret aquestes dades:

CENS TOTAL: 505 DULERS I DULERES

1. Comissió Major

(Majors de 15 anys): 349 persones:

- 148 homes i 201 dones

- 25 persones jubilades (és a dir, majors de 65 anys)

- La persona més major de la comissió és Carmen Herrero, “La Carmela”.

- L’edat més nombrosa són els que van nàixer el mateix any que la Constitució Espanyola, és a dir 16 persones tenen ara 44 anys.

2. Comissió Infantil (Xiquets i xiquetes de 0 a 14 anys): 156:

- 75 xiquetes i 82 xiquets.

- Bebés: 22 personetes que encara no van a escola.

- La xiqueta més jove de la comissió és Eda Muñoz Rodriguez, que va nàixer el 15 de novembre de 2022.

- En els infantils, guanya la quinta del 2012, que tenen ara 10 anys i que en són 19, 11 xiquets i 8 xiquetes, quasi una classe escolar sencera!

La mitjana d’edat dels dulers i duleres està en els 36 anys, i per últim i conforme podem veure al següent gràfic, el rang d’edat dels 10 al 19 anys és el que més persones acull, ja que en són 116 en total:

COM ET DIUEN? QUI ERES?

Aquesta és la primera pregunta que fem quan coneixem a algú per primera vegada. El nom diu molt de nosaltres i de qui ens l’ha posat, així com també de la societat, les seues modes, històries i evolució.

En la Comunitat Valenciana els noms més habituals són ‘Jose’ i ‘Maria’. Però, i a la nostra comissió? Sempre hem sentit dir que hi ha moltíssims fallers que es diuen Salvador, i sí, és cert que n’hi ha uns quants, però no són els noms més freqüents als cens. Com podeu veure a continuació, tant ‘Maria’ com ‘Jose’ i derivats són els més repetits:

- 27 persones són Pepe (1), Pep (2), Pepa (4), Jose (7), Jose Antonio (2) , Mª José (7), Jose Carlos (1), Jose David (1), Jose Luis (1) i Jose Miguel (1). >

- 21 persones tenen Joan o Juan en el seu nom: Joan (8) o Juan (4), Juan José (3), Joan Vicent (1), Joana (1), Joan Baptista (1), Juan Francisco (1), Juan Manuel (1), Juan Pedro (1).

- A part d’estos, els noms més comuns són, Salva o Salvador (17), Vicent (10), Paula (9) i David (8).

Si anem més enllà i ens atenem a l’onomàstica dels noms propis, és a dir, al seu origen històric i etimologia, trobem que:

- Maria és el nom de dona més freqüent, ja que hi ha 18 dones que es diuen Maria o Maria amb algun altre nom afegit. I a més, tenim una xiqueta anomenada Mia, nom hebreu i diminutiu de Maria.

- En el cas d’Alejandro (2) , que és un nom de pila masculí d’origen grec,14 persones comparteixen este origen etimològic:

- La versió femenina: Alejandra (1),

- Alexandre (1) o Alexandra (3) en català,

- Alexander (1) en alemany, i o,

- Alexis (1), Àlex (3), Alexa (1) o Aleix (1) en anglés

- Pel que fa a Ana (6), nom femení que prové de l'hebreu, en tenim un total de 12 amb les seues variants Anaís (1), Aina (2), Anna (3).

- Les 5 persones anomenades Andrea i els 4 Andreu tanquen aquest rànquing de persones que comparteixen nom o origen etimològic.

Alguna curiositat més que hem trobat als censos referents al nom és que apareix el mateix nom escrit de dues formes diferents: ‘Ainhoa’ (4) i ‘Ainoa’ (3). Les dos formes són vàlides, passa també amb ‘Ester’ i ‘Esther’ o amb ‘Helena’ i ‘Elena’.

I DE COGNOM SOM...

A Espanya, el cardenal Cisneros va iniciar, en 1505, el sistema de fixar cognoms que continua vigent. Abans, germans nascuts del mateix pare i de la mateixa mare podien tenir cognoms diferents. És a partir del segle XIX quan es va anar imposant, primer com a ús i després com a norma en diversos àmbits administratius, legals, militars, entre d’altres, el sistema de doble cognom: en primer lloc el procedent de la família del pare i, en segon lloc, el de la mare (cognoms patern i matern, respectivament).

Hui dia, tal com estableix l’article 109 del Codi Civil, és possible decidir pel pare i per la mare, de comú acord, l'ordre de transmissió del seu respectiu primer cognom, abans de la inscripció registral. Si no s'exercita aquesta opció, regirà el que es disposa en la llei. L’ ordre de cognoms inscrit per al major dels fills regirà en les inscripcions de naixement posteriors dels seus germans del mateix vincle. A més, el fill, en aconseguir la majoria d’edat, podrà sol·licitar que s'altere l'ordre dels cognoms.

Ara que ja sabem d’on venen els cognoms, indagarem quins són els més habituals a la Dula.

Fa uns mesos circulava per les xarxes socials un rànquing dels cognoms més usuals a Tavernes que estava encapçalat per Grau, Escrihuela i Palomares (amb aquest ordre). Doncs bé, ací a la Dula, hi ha un empat entre Grau i Palomares al rànquing; però, a més, els 10 cognoms més usuals dels ‘dulers’ i ‘duleres’ són els següents: Doncs bé, ací a la Dula, hi ha un empat entre Grau i Palomares al rànquing però, a més, els 10 cognoms més usuals dels dulers i duleres són els següents:

Si anem un poc més enllà i parlem de famílies, la més nombrosa és una de les fundadores de la Dula: la dels “Sabetes”, que amb Salvador Almiñana, Conxín Mollà i els seus fills (Inma, Clàudia, Salva i Núria), els seus gendres (Raül i Juan), la seua nora (Mamen), amb la seua filla (Andrea) i els seus nets (Raül, Marc, Clàudia, Joan i Salva) sumen un total de 15 fallers i falleres! A més, en aquesta família han tingut presidents, presidents infantils i falleres majors, un poc de tot!

No es queda massa enrere la família de la nostra fallera major, Virginia. Si a la seua casa li sumem la de les seues germanes, ja en són 12! I, si a més comptem els seus cosins, cosines o nebots (amb el cognom Merenciano), 11 comparteixen a més l’idioma propi, el “merencianito”.

Com a curiositat i per a finalitzar l’apartat dels cognoms, vos direm que els quatre representants de 2023 tenen algun dels seus cognoms entre el rànquing dels deu primers: busqueu-los a la taula anterior i ho sabreu!

Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del meu carrer?

L’última dada estadística que hem extret dels censos és el lloc on viuen els ‘dulers’ i les ‘duleres’, i si realment la falla la Dula és la falla del seu carrer, com diu la cançó fallera per antonomàsia, o almenys la que tenen més prop del seu domicili.

Un barri és tota subdivisió, amb identitat pròpia, d'una ciutat, poble o parròquia. El seu origen pot ser una decisió administrativa, inferior al municipi i al districte, una iniciativa urbanística o, simplement, un sentit comú de pertinença dels seus habitants basat en la proximitat o història, i moltes vegades reforçat per l'antagonisme amb un altre barri contigu.

Aleshores, considerant que formen part del barri de la Dula totes les cases que estan en un radi d’un quilòmetre al voltant del camí la Dula, 1, que a més de ser on està el nostre casal és el lloc on es planta el monument faller, el 61% del cens viu ací. I en el carrer on més fallers i falleres de la Dula viuen és al carrer La Barca, ni més ni menys que 52 persones! El segueix el camí la Dula amb 37 persones i el Carrer Calvari amb 31.

A més si filem més prim, 32 ‘dulers’ i ‘duleres’ viuen en el mateix complex residencial, que inclou diversos portals i carrers: el residencial La Dula.

Ampliant fins al rang de municipi, dels 505 ‘dulers’ i ‘duleres’ censats, el 93% viuen a Tavernes de la Valldigna i el 7% restant o bé a viu a la Safor, en concret a les següents poblacions:

O bé viu fora, fins i tot de la Comunitat Valenciana, ja que tenim una família que viu a Pamplona, dos a Barcelona i una tercera a Huesca. Fins ací el nostre estudi estadístic de la gent de la Dula, esperem que haja estat entretingut almenys. Si voleu conèixer més qui som el ‘dulers’ i les ‘duleres’, només heu vindre al casal i comprovar que, tot i que som uns quants, continuem acollint la gent nova com ens sentim, com la família que érem fa 40 anys!

Corria l’any 1973. A Suïssa eixe estiu no havia fet gens de calor i ara que estàvem a finals d’agost es deixaven veure ja eixes primeres baixades de temperatura que anunciaven el final del bon temps A eixe país els hiverns són ben gelats, sobretot si resulta que has d’anar a treballar pel carrer. Has d’aguantar la teua jornada laboral tot i que faça un fred de collons de mico. Com sabia de sobres Ximo, el millor era mantenir el cos ben calentet sempre que es poguera amb roba tèrmica, menjar contundent i algun que altre licor que rascara la gola.

Ximo havia nascut a França on els seus pares havien emigrat per a poder tirar endavant. Els seus primers anys d’escolanet van fer presagiar que seria un molt bon estudiant però la necessitat va poder més i, com a casa no en cantava ni un, va haver de posar-se a treballar massa prompte perquè darrere d’ell encara venien quatre germans més. Als quinze anys, ell ja era un oficial d’obra molt aplicat que treballava de sol a sol per guanyar tot el que podia. El seu somni de ser metge es va esfumar abans de començar.

Quan era un adolescent, els seus pares van tornar a Espanya a instal·lar-se en una casa velleta on van viure tots conforme van poder. Per eixes dates Ximo, que ja tenia edat de festejar, va conèixer al primer i únic amor de la seua vida: Rosita.

Ella treballava de pastissera i junts anaven fent plans de futur i estalviant per a poder casar-se arribada l’hora. Era l’època eixa de la qual tots hem sentit parlar-ne als nostres pares: cines amb varietés, balls a la Pista del Nano, guateques amb els pick-ups… en definitiva, aquells temps que ara ens apareixen a les novel·les de la tele.

En eixes estaven quan li se va presentar l’oportunitat d’anar a treballar fora del poble i guanyar molts més diners que guanyava ací.l'única pega era que el destí estava un poc lluny: Suïssa. Quan ací encara hi havia gent que a penes n’havia sentit parlar, Ximo va haver d’agafar l’avió per a emigrar com els seus pares havien fet temps enrere. >

autora Rosa Corella

No hem faltat mai a cadascun dels actes protocol·laris i tant la meua germana com jo hem viscut sempre amb la Falla la Dula com a un membre més de la nostra família. El pare i la mare així ens ho van ensenyar.

El temps va passar i Ximo i Rosita van anar fentse majors. Van tornar a vindre temps dolents i una greu crisi econòmica va sacsar el país. La construcció va ser un dels sectors que més es va vore afectat. I clar, la nostra família, que depenia dels ingressos de mon pare, es va vore molt afectada. Per si fora poc, Ximo va caure malalt per eixa època. Tenia l’esquena molt castigada per la seua professió i tants anys d’esforç, se li havia de fer una operació molt forta a l’esquena per a llevar-li les hèrnies de disc que li feien tant de mal. Eixa va ser una època dura a casa. El pare després de l’operació va haver d’estar molts dies gitat cap per avall recuperant-se de les lesions. Rosita treballava des de ben matí a la pastisseria i la meua germana i jo, que ajudàvem en tot el que podíem, vàrem deixar passar de llarg el somni que les dos havíem tingut: representar la nostra falla com a FALLERES MAJORS algun any. No es podia. Eixa era la realitat. Ho vam haver d’acceptar i gaudir igualment de la falla perquè no en va quedar altra. Algun dia tindríem fills i reviuríem el somni amb ells. Ironies de la vida, ni la meua filla ni els meus nebots han volgut mai tindre eixos càrrecs a la falla. Que li farem!

Els propers anys foren molt bons. Les filles de Ximo i Rosita es van fer majors i es van casar. Per circumstàncies de la vida, cap de les dos se’n va anar fora a viure i es veien a sovint. L’alegria més gran va arribar amb la notícia de que prompte vindria la primera neta; després, el segon i el tercer. La seua vida va ser molt feliç tot veient-los créixer.

A Llum, la neta major, li contava la història de la burreta moltes nits d’estiu abans d’anar a dormir i ella se’l mirava amb els ulls com si foren pàmpols. Ningú va aconseguir que aprenguera a anar en bici fins que el iaio Ximo es va posar a la feina. Amb Guillem sempre va tindre una relació especial perquè va ser el primer xiquet de casa i l’home, que volia fer que fora igual que ell, no va tindre eixa sort. I amb Pau en va tindre de sobres perquè eixe era igual que el iaio però en menudet. >

En definitiva, temps molt bonics perquè vam estar tots junts compartint la vida.

I un bon dia a Ximo li va arribar l’hora de jubilar-se. Ja havia treballat prou en esta vida! En un primer moment continuava alçant-se del llit ben matí com era el seu costum. Passejava amb el gos per la Marina i després de fer una bona caminada, anava a esmorzar al bar amb els altres homes jubilats a discutir per vore qui tenia les tomaques i els pebres més grans. La resta del matí el dedicava a arreglar-se els hortets que sempre havia tingut llepats de caragol i onl cultivava tot el que es podia cultivar. A casa mai han faltat fruites, verdures o hortalisses de l’hortet de Ximo.

Tornava a casa a dinar i, després de la becadeta, a mirar la tele tota la santa vesprada perquè posaven pel·lícules de vaquers que són les que més li agraden a ell. I així un dia darrere d’un altre.

Recorde un migdia que tocaren al timbre. A ma casa no venia mai ningú a eixes hores. Era principis de març de 2018. En obrir la porta i vore ma mare vaig saber que alguna cosa passava. Ma mare sempre venia a ma casa de vesprada a deixar-me alguna coca de tomaca que ens havia fet. En vore-la vaig saber que venia a donar-me males notícies. Les seues paraules em van caure al damunt com un poal d’aigua freda: “A ton pare li passa alguna cosa”. I eixe dia ens va canviar la vida a tota la meua família. Era el començament d’una nova etapa que ni ens haguérem pogut imaginar que ens podia passar.

Ximo tenia 70 anys. Se’l veia bé, com sempre. El seu aspecte no deixava entreveure que li passara res dolent però dins del seu cap alguna cosa havia passat. Quan parlaves amb ell no estava centrat i et contestava coses que no tenien massa trellat. A poc a poc li costava més trobar la paraula que volia utilitzar. Se li oblidava esporàdicament alguna cosa. I després de tota una odissea de metges i proves ens van confirmar el pitjor diagnòstic: mon pare patia demència senil.

El remolí d’emocions que aclaparen una persona a qui li diuen que un familiar proper té una d’estes malalties tan devastadores és enorme: primer tens ràbia i la panxa se’t fa com una pansa; després tens por perquè no saps com fer les coses; després ve la pena i la tristesa i el nuc a la gola que no passa cap avall molts plors; moltíssims plors. I arriba un dia en què acceptes la realitat i te n’adones que has de passar-ho i estar fort davant d’esta situació. Simplement has d’aprendre a tornar a viure amb ella present cada dia. Costa molt. De fet jo encara estic en eixe procés després de quasi cinc anys.

Tota la família hem estat units per portar la situació endavant el millor possible: grans i menuts tots hem posat el nostre granet d’arena. Estem barallant-nos dia a dia perquè Ximo i Rosita puguen viure la vida com ells es mereixen tot tenint en compte el que hi ha a casa. Cada poc de temps la malaltia de mon pare va canviant i necessita més i més atencions. Ens arrastra a tots inevitablement darrere. Però cal seguir lluitant perquè els meus pares s’ho mereixen tot.

Hui, 29 de setembre de 2022, Mario que s’encarrega del llibret faller de la Falla la Dula m’acaba d’enviar un missatge amb un escrit per a que m’inspire i escriga un article. Este any s’ha d’escriure sobre alguna cosa que puguem descriure com a èpica. Un personatge èpic o una vida èpica, èpica com la de Ximo i Rosita, els meus pares.

En totes les històries èpiques sempre els herois han tingut un tràgic final. Però esta història no el tindrà. No sé quant de temps gaudirem de mon pare entre nosaltres i diria mentides si diguera que no trobe moltíssim a faltar eixes converses que teníem els dos. Mentiria si diguera que no m’agradaria vore’l el dia de la plantà de la falla pegant brams per tot arreu mentre enllesteix el monument.

I el dia de la cremà, eixe dia quedarà per sempre guardat a la meua retina, quan es posava el mono de fer feina i foradava la falla encertant el lloc exacte per a que es cremara perfectament. Però no em dona la gana que esta història acabe tristament. Mon pare un dia es va crear un món a mida on es va quedar feliç i cada dia s’alça tranquil i es gita tranquil. No hi ha sobresalts en eixe món. Ell s’ha quedat només amb els bons records de la seua vida i estem tots al seu costat. No hi ha coses dolentes al seu món. Ni una. Sempre té un somriure als llavis i dona gust estar compartint les poques coses que podem amb ell. Però ens conformem perquè totes són boniques i sempre ho seran. Quan estem amb ell tot és perfecte i eixe és el seu regal per a tots nosaltres. I cap a ma mare, no tinc paraules. Senzillament no en tinc. Simplement és la dona més valenta que ha existit i que existirà. El meu referent en tot. Com jo voldria ser. Eixa és la meua lectura de tota esta història. No en faig altra.

Així que si he de triar parlar d’algú encomiable, que haja tingut una vida memorable, ho tinc clar. Ningú millor que ells, que els meus pares. Per a mi són dignes de la millor història èpica.

Com va començar la Nit de les Paelles? Era l'any 2001 i jo era la Fallera Major. Un matí, mentre estava a la feina, el meu company Paco em diu:

—La Direcció de l'empresa vol ferte un regal perquè ens hem assabentat que enguany eres Fallera Major, però no sabem què regalar-te. Així que, dis-nos què et faria il·lusió i vorem si ho podem fer.

Jo em vaig quedar molt sorpresa ja que no esperava res i realment no sabia què demanar. Vaig estar tot el dia pensant què podia demanar i, de sobte, una idea em va vindre al cap: li demanaria una festa per a la meua falla.

Sense explicar res a cap persona de la comissió per si a la feina no m’ho concedien, li ho vaig dir al meu company: que em regalaren allò necessari per a fer deu paelles per a deu persones cadascuna. Paco es va quedar mirant-me i em va dir:

—Això està fet!!

Uf! Ja teníem l’embolic en marxa. Ara havia d’anar a la falla i dir-ho, però abans ho vaig comentar amb la gent més jove perquè la idea que jo tenia al cap era fer les paelles de nit. El motiu era perquè per aquell temps la Dula no tenia festes nocturnes. No teníem pressupost per a tant i, si la gent s’apuntava a les

paelles, seríem cent persones per a sopar al pavelló, un fet impensable en eixos anys. Així que, amb el suport del jóvens, presentàrem el projecte a la comissió.

Mare… Ningú s’esperava això! Cadascú deia una cosa: «Paelles per la nit?», per què no les fem a migdia?»,«per la nit la paella és indigesta», «la gent no vindrà», «serem els quatre gats de sempre»…. Però els vam transmetre les ganes de fer alguna cosa nova. «Poc podem perdre. Si la gent s'apunta, perfecte; si no, congelem la carn i ja anirem fent». Eixa nit començà tot. Era finals de febrer i vam decidir posar les paelles un dia de la setmana

LA NIT DE LES PAELLES,

fallera que no teníem revetla, així faríem un poc més de festa. Sense xarxes socials ni mòbils, però amb moltes ganes, vam fer arribar al màxim de fallers possibles allò que faríem. Quina sorpresa vam tindre en vore que les deu paelles es van quedar curtes!

Ara teníem un altre problema: el lloc al pavelló. Si no ho organitzàvem bé, les taules no cabrien dins. Així que, per primera vegada, vam muntar les taules abans del sopar i les vam numerar per a que tots tingueren el seu lloc reservat.

I arribà la nit. Quin comboi! A les 20:00h, amb el soroll d una carcassa, començà tot. Ho recorde com si fos ahir. Darrere del pavelló, al Camí la Dula, vam habilitar el lloc per a fer les paelles i, tots carregats amb el calder, les potes, la taula… omplírem el carrer.

La gent al voltant de les paelles. Alguns miraven el cuiner, d’altres les tastaven de sal. Tot estava de gom a gom. La gent tenia ganes de festa i nosaltres estàvem desvanits de vore l’ambient.

Per aquells anys, Amparo la Mariana sempre tenia al casal tiretes de rifa i un saquet de tela amb deu boles del bingo per poder fer un sorteig en qualsevol moment. En veure el pavelló ple no s'ho va pensar i va marxar al despatx per agafar els numerets i va començar a vendre. Ana la Gata no es va quedar enrere: va agafar una caixa plena de llibrets que no havíem venut i va passar taula per taula. Els va vendre tots!

Qui ens haguera dit que, el que va sorgir com a una festa familiar, acabaria sent el que és a hores d'ara. Han canviat moltes coses i hem millorat. Entre la dedicació i l'esforç de tots hem aconseguit que, el que va començar com una festa familiar, passe a ser una de les festes més conegudes de les falles de Tavernes.

Per molts anys més de PAELLES DULERES!

PAELLES, UNA FESTA

autora Mª José Boscà

10 campionats obtinguts des que l’any 2011 n’aconseguírem un per primera vegada, després d’estar caient els primers anys sempre a les semifinals, moltes vegades de manera injusta, però impossible de demostrar.

A poc a poc el nostre dream team es va anar forjant i les peces es van anar acoblant a la perfecció en l’engranatge “duler”. És un espectacle veure-vos jugar amb totes les ganes del món, inclús moltes de vosaltres sent l’únic dia de l’any que podíeu gaudir del vostre esport preferit, ja que a Tavernes encara no hi havia equips femenins quan els campionats fallers van començar per això eixe era un dia marcat al calendari per a moltes de vosaltres.

Simplement, èpiques!

Han passat un bon grapat d’anys i hem acumulat molts bons records de vesprades de futbet en les quals heu fet vibrar d’emoció tota la falla sencera. A més de 10 copes de campiones, també hem aconseguit uns quants títols de màxima golejadora. I tot siga dit, també hem hagut de suportar cada any els típics comentaris i crítiques al nostre equip perquè la gent deia que ‘elles no haurien de jugar, saben massa’. Crítiques sense cap sentit, i més quan a l’endemà se celebra un campionat infantil en el qual xiquets de 14 anys poden jugar contra xiquets de 5 i tots volen que la seua falla siga la que més en tinga de 14… En fi, coses de futbol i falles.

Canviant un poquet de tema, volem parlar-vos del darrer campionat aconseguit: campiones del futbet femení a les falles de 2023. De tots els que hem aconseguit, pot ser que siga el més especial per ser la tornada a la normalitat després de la pandèmia, perquè teníem moltes ganes de tornar al camp i perquè vora trenta falleres de totes les edats van formar un equip on fins i tot jugaven mares i filles i el color rosa de les nostres samarretes va inundar les pistes de futbet. Vàrem gaudir de totes i cadascuna de les jugadores en el camp, i vàrem viure una de les finals més emocionants i ajustades que recordem. Després de fer una gran remuntada, els penals van decidir que tornàvem a ser les campiones. La desena vegada, una fita que serà difícil d’igualar i que segurament encara no ha acabat. Una gesta èpica, com vosaltres. Sou un orgull per a la falla la Dula!

No fa ni deu, ni vint, ni trenta: fa quaranta anys que pertany a aquesta família fallera. Una família que va començar amb pocs integrants i a dia de hui s’ha convertit en una família ben nombrosa.

Era un xiquet quan vaig començar a jugar a la plaça de la Dula, els divendres al casal, i poc a poc, el temps va fer que en la meua joventut fora un addicte a aquesta xicoteta plaça. Aquesta plaça és el punt d’encontre de tots els dulers, xiquets, joves i adults, lloc on he crescut, viscut i jugat com en cap altre.

La veritat siga dita, que el lloc no ha canviat molt en tots aquests anys, tan sols ens han fet una molesta rotonda. I el millor de tot, que ens han posat un bon banquet per a seure i vore tot el que allí està passant.

El que ha canviat un poc he sigut jo i tota aquella gent que va començar fent possible el que actualment encara continua sent un aventura. Han canviat els temps i els costums i nosaltres ens hem anat adaptat alhora que creixíem.

Recorde de menut, en els primers anys, quan els xiquets i xiquetes eixíem a l’arreplegà. Anàvem de casa en casa arreplegant la voluntat per a la falla i sempre lluitàvem un poc per veure qui arreplegava més diners al cabàs de palma.

També era típic a la nostra falla, sempre per Nadal , fer la rifa d’un polit i, de vegades, un corder, que passejàvem com un xiquet de bolquers per tot arreu a veure si així es treien dinerets per poder anar fent coses.

Totes estes coses han anat desapareixent. Actualment, continuen fent-se rifes però com aquelles. El que ja no es fa és l’arreplegà

El mateix ha passat amb els jocs tradicionals com són les carreres de sacs, el sambori, la gallineta cega, el joc de les cadires, els concursos de pintura i els playbacks que sempre estan presents en algun acte infantil. Ara, els més menuts de la falla prefereixen els castells inflables i les competicions de consoles i videojocs.

UNA ULLADA

al passat

autor Pepe Talens

Una de les coses que ha canviat i molt són els playbacks a la nostra falla. Quan jo era menut féiem dels cantats que duia l’època: un any, de Pimpinela amb Marina; un altre any, d’Àlex i Cristina amb Pura i, altres vegades, en solitari. La cosa era eixir i tindre alguna cosa que oferir després de la presentació i alguna nit de falles.

Després ja ens vàrem modernitzar un poc i deixàrem el casset per fer bons musicals. I així ens ha anat de bé! Dalt l’escenari igual hem fet de Manolo Escobar i Las cosas del querer, que en la seua època va tindre molt d’èxit, com musicals tan bonics i treballats com els d’Aladí, La Bella i la Bèstia, Peter Pan i un fum més que van quedar genials. >

Al principi, les revetles durant la setmana de falles no eren el nostre plat fort, però a poc a poc la cosa va anar canviant i les festes joves anaven prenent forma. Vàrem començar tot portant al nostre envelat les festes de Coco-loco i Bananas per acabar alguna que altra matinada amb la ruta de la Xulla. Després es proposà fer el concurs de paelles nocturn, cosa que agradà molt i que, a dia de hui, continua tenint molt d’èxit. Anàvem modernitzant-nos i entrà al nostre envelat el Sansaru i l’especial Dulember que fa que la plaça de la Dula i els voltant estiguen plens de gom a gom.

En aquests anys de vida, les presentacions també han anat canviant, tant pel que fa a la ubicació com a la qualitat. Encara que jo era ben menut, recorde les presentacions que es feien al saló d’actes de l’institut; érem tan poquets que al mateix acte es presentaven a la fallera major i a la infantil. Tant de bo fora un poc més gran i sense eixir de la nostra barriada podríem realitzar les exaltacions.

La cavalcada del ninot també ha tingut un abans i un després. Abans ens disfressàvem i anàvem un poc cadascú a la seua. Però ara, cada any val més la pena anar a veure la desfilada i la posada en escena dels nostres fallers.

També els llibrets han canviat molt en aquesta falla; bé, els llibrets i tantes tantes coses que podria estar escrivint una eternitat.

Una cosa abans d’acabar: m’agradaria expressar que, aquesta família s’ha fet molt gran, però una de les millors coses que té és que és molt acollidora i especial i això no ha canviat ni canviarà mai perquè els seus integrants ho duen a la sang.

3.1. Els moments més èpics que viu una fallera major 3.2. La barreja d’emocions falleres 3.3. Les crítiques més escoltades al món faller 3.4. El procés de preparació d’un playback 3.5. Els moments èpics que viu un fotògraf 3.6. Els millors dies de l’any faller

ELS MOMENTS MES EPICS

QUE VIU UNA FALLERA MAJOR

autora Laura Martínez

Les falles de 2022 ja són història i han quedat reduïdes a cendres, imatges i records. Des de la meua experiència, he pogut comprovar que tots eixos moments, vivències i records es multipliquen per cent quan eres fallera major. Encara que faces i vages als mateixos llocs, no ho vius amb la mateixa intensitat, a més, el punt de vista és diferent iet canvia la teua visió.

Sempre m’he parat a pensar quin és el moment més culminant i el que mai, mai oblidaria, encara que passaren els anys. I, gràcies a aquestes reflexions, he pogut aconseguir fer el meu rànquing dels moments èpics d’una fallera major.

En el top 10, trobem el moment en què la teua ment et deixa veure clar que el pròxim any seràs tu la fallera major. Un moment inexplicable que sols la persona que ho passa, sap el que se sent. Una mescla de nervis, por, alegria, passió... pura dinamita que posarà en marxa el teu any tan esperat.

En el top 9, entren els primers moments de conflictes amb tu mateixa, eixos conflictes que fan que no pu-

gues dormir per no saber de quin color serà el vestit que lluiràs el dia de l’exaltació. Encara que veges milers de teles, saps que sols hi ha una per a tu ja que, només tirar-te-la per damunt, saps que és la teua. El teu cos reacciona amb la pell aborronada i les llàgrimes caient. I així comproves que eixe conflicte ja està més que superat.

I tot baixant al top 8, arriba un moment èpic que qualsevol fallera major desitja: acostar-se a la finestra o balcó de sa casa i veure tota la seua benvolguda falla esperant-la per veure-la baixar com una reina, com una deessa, com la seua fallera major. En eixos moments no tens prou paraules per donar-los les gràcies a totes aquelles persones que estan ahí, a la porta de casa, ansiosos de veure com eixirà la fallera major.

I sols baixant un esglaó més, ens trobem al top 7. Sense deixar el dia de la presentació, ens trobem en un altre moment èpic. Quan encara estàs pujada al núvol i creus que ja estàs al punt més alt, s’obrin unes cortines que fan que el teu cos es revolucione, el cor bategue al dos-cents per cent i la teua respiració es talle en sec.

Moment èpic que estarà gravat a la teua ment per a sempre. Són d’eixos moments indescriptibles que sols s’entenen si els vius en primera persona.

I en el moment que creues la passarel·la, arriba el top 6, quan veus a tota la teua família, ja siga amb sang fallera o sense ella, que aplaudeix i gaudeix de veure’t allà dalt. En aquest moment és quan penses que el teu cor no ho suportarà i els mires per demostrar-los que gràcies a tots ells, eres la persona més feliç del món.

I, quan el teu cos comença a relaxar-se un poc perquè vol agafar forces per als últims dies, comencen a arribar els premis de totes aquelles persones que han posat el seu esforç per aconseguir guanyar un premi al llibret, en un escrit, en una postal, en un esport o a la cavalcada del ninot. És aquest moment, que jo el qualifique com a top 5, ja que tens la satisfacció de cridar-los per donar aquesta bona notícia o reunir-los al casal per compartir-la tots junts. És un moment en què l’adrenalina es fa visible i no saps si riure, plorar, botar o abraçar fort totes aquelles persones que, gràcies al granet d’arena que han aportat, han pogut construir una gran muntanya de satisfacció i alegria per a tots, i sobretot, per a la persona que anirà a recollir aqueixos banderins guardonats. >

I ara sí, sols queden quatre dies de falles i no sé ni com classificaré els últims moments, però com diuen els grans savis: el cor no s’equivoca mai. Així que ho faré des del cor, des del sentiment més profund.

Arriba el top 4 i amb ell, el moment de la Plantà, moment esperat per milers de persones, ja siguen d’una comissió o simples turistes. Aquest és un moment èpic per a la fallera major, és un moment de preguntes, de nervis, d’incertesa, de treball, d’esforç, de no dormir, de banyar-se sota les gotes de la pluja... i, com no, moment de satisfacció de veure com van encaixant les peces, com si d’un trencaclosques parlàrem, però a gran escala i en 3D. I quan els delegats de monument estan posant l’última pedreta a terra per posar-li fi a la plantà, eixe és el moment on el teu cor està ple i sols et queda la cara de satisfacció de la gent que t’envolta, de la gent de la falla, de la gent que vols i de la gent que et vol, perquè és aquest el moment on te n’adones que sí, que som una família.

I arriben els tres moments èpics més culminants i que faran que la teua traca final sone i ressone com la de la mascletà de València.

Top 3. Sens dubte, els dia dels premis als monuments, perquè no és un moment èpic sols per a la fallera major, sinó per a tots els fallers i falleres, tot començant pels més xicotets, que encara que no saben massa de què va la cosa, ells volen guanyar, fins als més majorets que ja han fet les seues apostes per veure quin serà el monument guanyador. Aquest sí que és el millor moment per a patir nervis, uns nervis que ixen en forma de rialles, de plors, de ràbia, de comprensió i de milions de coses més, per-

què cada persona expressa aquest moment d’una forma diferent. I, per a mi, que ho vaig viure en primera persona, guanyar el primer premi va ser un gran moment d’aquells que mai es podran esborrar de la ment. L’acumulació de treball de tantes i tantes persones s’havia vist recompensat amb el número 1.

I si el moment dels premis va ser èpic, com classificaré aquest? Top 2 per a l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, que tot i sent un acte tradicional i sense canvis al llarg de la història, és l’acte més sentimental, si cap, d’una fallera. Encara que al nostre poble no siga com a la capital, sols creuar la Plaça Major en direcció cap a la Mare de Déu, sota la mirada de centenars d’assistents que aplaudeixen la teua arribada, no hi ha paraules per a descriure-ho. I tampoc hi ha definició exacta d’eixe moment perquè és únic, personal i intransferible. I ja per acabar aquest rànquing, passem sens dubte al top 1, al millor moment, al moment més èpic de qualsevol fallera major: el moment de la Cremà. Uf!! Quin moment!! Moment de tancar un episodi més de la teua vida, moment de reflexió, moment de donar les gràcies per tant, moment de satisfacció, i com no, moment de posar punt i final a eixe any que tu tant vares desitjar i que altres persones t’han fet viure.

Encendre la metxa és el moment que tota fallera major espera, ja que és l’últim acte que culmina i tanca el seu regnat. Ho fa amb pena i tristor però sap que el seu somni ha sigut acomplert. Pel seu cap passen molts records, imatges i moments que sempre recordarà, però el seu cor està encès en flama i per a sempre. I aquest moment, no ho entén ningú si no eres la fallera major de la teua estimada falla.

És tota una barreja d’emocions les que experimenten els fallers durant tot l’exercici faller. Són respostes o reaccions envers certs estímuls que es perceben en experimentar algun dels esdeveniments que se celebren a la festa més desitjada pels valencians. Tot seguit veurem algunes de les emocions que sentim i, encara que en cada persona poden experimentar-se de manera distinta, podem intentar classificar-les segons els moments viscuts. Sens dubte, l’ingredient principal d’aquesta barreja és l’ALEGRIA. Aquesta emoció ens acompanya durant tota la setmana fallera. Arriba dalt de la grua al costat de les peces que formaran el monument i no desapareix fins el dia de la Cremà. Ja és una realitat: la setmana més esperada ha començat!

La IL·LUSIÓ és, indubtablement, el motor dels fallers. Està present quasi sempre i naix del desig de poder gaudir de cada acte faller i ens impulsa a treballar de valent durant tot l’any; és el motor que mou la resta de l’engranatge. Experimentem la il·lusió en veure tota la comissió que desfila en carnaval i ens imaginem allò que sentiran els màxims representants en viure el dia de la seua presentació. També ho podem experimentar, per exemple, quan ens han confeccionat un vestit nou de fallera i tenim moltes ganes de lluir-lo. >

La barreja d'emocions falleres

Són dies d’ADMIRACIÓ, però pot ser aquest ingredient és escàs si tenim en compte tota la feina que hi ha darrere d’aquesta festa durant tot l’any. Som conscients de quantes hores han passat els artistes treballant al seu taller? I del temps dedicat per les modistes per confeccionar els vestits de valenciana? I d’aquells fallers que han passat tantes i tantes hores al casal per tal que cada esdeveniment estiga llest? Sí, sentim admiració per tot açò però mai està de més ser-ne conscients i, per què no, donar l’enhorabona quan cal.

La INCERTESA tal vegada és l’emoció que més ens costa de gestionar. Ens deixarà l’oratge disfrutar d’aquests dies? Plourà? Quina falla guanyarà aquest any el premi a la millor crítica local? Tindrem dificultats a l’hora de la Plantà? Ens donarà temps a tindre-ho tot enllestit? Bé, són coses que no podem controlar fins que arribe el moment però sí que podem fer tot el que estiga a les nostres mans perquè el resultat final siga el millor possible. Muntar un bon envelat per gaudir de les falles encara que ploga, preparar una crítica local original i elaborada, començar amb els preparatius el més aviat possible i de manera organitzada...

L’ ORGULL és una emoció molt fallera. I és que el simple fet de pertànyer a una comissió ja t’ompli d’orgull. Com sempre s’ha dit: «La Dula és la més xula». Sentim orgull a cada desfilada que fem amb la resta de falleres i fallers i aleshores pensem:

«Que bé que ens ho passem; no canvie la meua falla per cap altra!». I aquest orgull pot experimentar-se també en observar als altres, per exemple, quan veiem els xiquets créixer dins de la falla i observem que tenen moltes ganes d’estar al casal perquè ho gaudeixen. També ho sentim quan un amic o famíliar ens visita i coneix la nostra festa, quin orgull! Li ho explicarem tot desvanits.

Sentim moltíssima NOSTÀLGIA quan es tanquen etapes o acaben els processos. Després de tres mesos d’assajos finalment se celebra la presentació i ballem el que durant tant de temps hem assajat, però arriba la setmana següent i sentim nostàlgia perquè ho trobem a faltar. Especialment se sent nostàlgia el dia 20 de març en pensar que s’han acabat les falles i ens resta un any sencer per tornar a viure-les. Ens adonem que el primer dia de l’any per als fallers és aquest i, el nostre cap d’any, és el 19 de març.

L’ALLEUJAMENT també s’experimenta al món de les falles, i molt! És allò que se sent després d’acabar un playback i veure com el públic s’alça en peu per aplaudir tot el treball que s’ha fet dalt de l’escenari. Sentim que ho hem aconseguit, perdem cinc quilos de preocupació i ens sentim alleujats. O quan l’artista faller posa l’última peça de la falla i veiem que tota la Plantà ha sigut un èxit. O quan, a la fi, el llibret està imprés, el podem tenir a les nostres mans i podem fullejar tota la feina realitzada durant tants mesos.

Es pot sentir també FRUSTRACIÓ quan les coses no han eixit com esperàvem i, en moltes ocasions, va acompanyada de la IMPOTÈNCIA si ha ocorregut així per alguna raó que creiem que és injusta. Pot sentir-se aquesta emoció quan t’has oblidat d’un pas de ball que et sabies perfectament però que els nervis han fet que et bloqueges. Pot ser també quan esperaves un premi que no ha sigut obtingut. O simplement per haver arribat tard a un acte que tant esperaves perquè t’has adormit a causa del cansament.

Però si hi ha una emoció especial en aquesta barreja és, sens dubte, la GRATITUD. És ser conscients de com d’afortunats som de ser valencians i ser fallers. De saber i agrair que vivim en un lloc privilegiat on celebrem la millor festa del món i que tenim la sort, l'oportunitat, de viure-ho. Però també ho sentim a xicoteta escala simplement quan ens serveixen un got de xocolate calent i podem gaudir-lo amb fartons i l’oloreta a pólvora de fons.

Aquestes només són algunes de les emocions que podem sentir les persones falleres però no són les úniques. Les emocions són infinites i cadascú les experimentarà d’una manera o d’una altra en funció de les seues vivències. Així que, cada barreja d’emocions serà única i especial per a cadascú de nosaltres. Bones falles i que viviu una bona barreja d’emocions!

A sovint escoltem crítiques cap a la festa fallera que, tot i que sempre les crítiques constructives poden ser positives, no solen ser del tot certes. Tot seguint intentarem desmuntar una a una algunes de les crítiques que el món faller sol rebre. Comencem

Les crItiques més escoltades al món faller

autor Mario Soler

Amb la posició número 10: No em faig faller perquè no conec a ningú. Per això mateix has de fer-te faller, per conéixer gent nova. Potser saps qui són els teus veïns perquè es veieu a sovint però no heu fet cap relació perquè el dia a dia actualment no és com abans i no eixim al carrer per fer la xerradeta o prendre la fresca (per sort en alguns llocs encara hi és tradició). Així que no t’ho penses i apunta’t a la falla del teu barri; de segur que et divertiràs moltíssim.

Amb la posició número 9: Eixos vestits no són originals de fallera. La indumentària valenciana ha anat evolucionant amb el pas del temps i no hi ha només un tipus de vestit sinó molts models. Segons les poblacions solen utilitzar uns models més que altres però tots són bons, no hi ha cap que no siga original de valenciana. De fet, les modes van i venen i ara torna a estilar-se el que es diu el vestit “’”a l’antiga”’’. T’has de vestir de la manera que més t’agrade però intenta no fer crítica del vestit que li agrade a una altra persona ja que cadascú té un gust.

Amb la posició número 8: Sempre van a la falla les mateixes persones. Això no és del tot cert. A la falla pot anar qui vulga i quan vulga. Tal vegada siguen les mateixes persones les que dediquen major temps per treballar a la falla perquè sempre hi ha algun tipus de feina per fer. Per norma general, tots els divendres hi ha sopar al casal i pot anar-hi tothom. Pots formar part de la comissió i ser delegat d’alguna secció i hauràs de treballar de valent per a que la feina estiga ben feta. Només has d’involucrar-te més. Anima’t!

Amb la posició número 7: Si no eres de la falla no pots anar a cap acte. Tampoc és cert. De fet, a Tavernes de la Valldigna sol dir-se que les vertaderes festes patronals són les falles. En principi sembla una festa per als fallers, però és una festa per a tot el poble i els pobles del voltant.

A més a més, als esdeveniments que s’organitzen durant tot l’any també pot assistir qui no siga faller, això sí, sempre pagarà un poquet més pel sopar o pel dinar que es faça que una persona fallera. Comprensible, no? El faller paga una quota per a que tota aquesta festa siga una realitat i almenys haurà de tenir algun benefici o menor perjudici.

Amb la posició número 6: Tots els monuments són semblants cada any. Els artistes fallers fan falles respectant el seu estil i, per tant, és lògic que trobes semblances en les falles realitzades per un mateix artista. És com qui pinta quadres, sol tractar un únic estil per a que només veges una obra seua la reconegues de seguida. Vindria a ser la firma de l’autor. Per altra banda, no tots els artistes poden permetre’s crear una falla de nou i, sovint, han de comprar motles o projectes elaborats per altres artistes anys enrere. Per això pots veure algunes falles que ja havies vist plantades en altres poblacions. Bé, a qui ens encanten les falles veiem la part positiva de poder visitar una falla que tal vegada no havies pogut observar bé un altre any o pots comparar l’acabat i la pintura respecte a la que ja havies vist. Això sí, sol respectar-se per poblacions el fet de no plantar una falla que ja s’havia plantat abans.

Amb la posició número 5: No entenc perquè cremen la falla. La falla es crema per distintes raons. El motiu més sentimental és perquè simbolitza el final d’un exercici faller i representa el començament d’un nou. Per motius logístics, tampoc hi ha espai suficient per indultar totes les falles que van fent-se. I el motiu principal, al meu parer, és que la feina dels artistes fallers es perdria si guardarem les peces per utilitzar-les un altre any. És molt important el fet de cremar-la perquè indica que tot ha seguit el seu transcurs com cal. De fet, al 2020 quan en plenes falles es va decretar l’estat d’alarma per la pandèmia de la covid i les falles de València van ser retirades del carrer sense cremar-se tot indicava que les coses no anaven bé. Els artistes fallers segueixen intentant remuntar d’aquella crisi que va esdevenir els anys següents.

Amb la posició número 4: Si no guanyen el primer premi, no es diverteixen. Això no pot ser, ja que primer premi només hi ha un i no conec cap falla que es quede sense celebrar les falles en base al premi obtés. Sí que és cert que guanyar el primer premi dona una pujada d’adrenalina que fa que la diversió encara siga major, però passe el que passe a l’entrega de premis, les falles se celebren amb totes les ganes del món. Tal vegada hi ha gent que li dona més importància que altra als premis, però al cap d’una estona ja se li ha passat l’enuig i aprofita el temps de falles que sap que serà curt i no tornarà fins el proper any. Així que la diversió està assegurada passe el que passe. De fet, hi ha premis més importants que els de les falles que cada vegada se celebren amb més força ja que solen ser premis de feina feta pels propis fallers com poden ser els premis de llibrets, cavalcada o l’ús del valencià. Però el més important és tenir ganes per fer-ho bé cada any, independentment del premi, ja que voldrà dir que et diverteixes treballant i gaudint a la falla.

Amb la posició número 3: Haurien de posar els cartells en castellà per a que ho entenguen els turistes. Si ho mirem així, ho hauríem de posar tot en anglés o xinés per a que la major part del món ho entenga. És una festa valenciana i, en conseqüència, ha d’estar escrita en valencià. A més a més, és interessant conéixer la vertadera cultura quan un turista viatja per sentir de prop les festes tradicionals d’un lloc. I, el més important, no podem fer caure la nostra llengua que, en compartir oficialitat amb una altra llengua dominant, sol ser considerada per molts com a llengua de segona. Per això mateix i amb més motiu, tot ha d’escriure’s en valencià. I si algú, vertaderament i no per raons polítiques, no enten el que hi ha escrit i té interés per saber-ho, estic segur que no tindrà cap problema en traure el mòbil i utilitzar el traductor.

Amb la posició número 2: Els monuments fallers són un malbaratament de diners. Aquesta crítica és tot un clàssic però, és realment així? No. Les falles generen un moviment econòmic que fa possible que molts sectors puguen viure o treballar, en gran part, gràcies a aquesta festa. No només artistes fallers, que és l’ofici de les falles per excel·lència, sinó també indumentaristes, floristes, músics, orquestres i animació, pirotècnics, sector hoteler, fusters, pintors, venedors ambulants, il·luminadors i molts més. Així que tot al contrari, les falles són un potent moviment econòmic del qual moltes famílies viuen.

I, per últim, amb la posició número 1: Falles són només tres dies

Qui diu això és que no coneix realment les falles. Ben al contrari, es podria afirmar que falles són tot l’any. Està clar que la setmana josefina són cinc o sis dies, que no tres, però hi ha infinitat d’esdeveniments que s’organitzen durant tot l’any com la cavalcada, la presentació i els playbacks, la festa de l’estiu, el mig any faller, les festes de Nadal, la nit de Halloween, entre d’altres. A més, sense haver cap esdeveniment oficial, també hi fan sopars totes les setmanes. També hi ha moments de l’any per netejar, pintar i organitzar el casal, veure com va construint-se la falla per al proper any, reunir-se per dissenyar els propers esdeveniments… D’això no hi ha cap dubte, falles són tot l’any. Això sí, hi ha qui guaita pel casal només eixos ‘’tres dies” i ja no el veus més.

I fins ací hem arribat. Esperem haver desmuntat aquestes crítiques típiques contra les falles i haver fet reflexionar a qualsevol que ho haja llegit. Cal dir que sí, que hi ha coses a millorar al món faller i, especialment, hi ha un tema que deuria ser prioritat per als governs valencians: l’estudi i la creació d’un material per fer falles que no contamine quan es creme. Sembla que els primers estudis envers la palla d’arròs ja han començat però queda un llarg camí per portar-ho a la realitat.

És el primer pas i diria que un dels més importants, ja que serà l’argument i la banda sonora amb la qual amenitzarem els últims moments del dia de la nostra presentació. S’han de valorar i discutir diferents aspectes entre els quals està la música, els balls, la popularitat de la banda sonora, l’idioma de les cançons que pot influir a l’hora d’entendre el teatre, el públic al qual va dirigit, la nostàlgia també és una cosa a tindre en compte, el vestuari i el cost. També els recursos que et pot donar el gènere de la película o el musical, entre altres.

2. Divisió dels grups

Una vegada la gent s’inscriu al telèfon de la falla per actuar al playback, toca dividir als quasi setanta artistes en almenys tres grups diferents. Per començar, la gent ens diu prèviament la seua disponibilitat, i alguns, per no dir la majoria, ens deixen caure amb qui voldrien compartir grup, normalment amb les seues amistats més properes, la qual cosa s’ha d’intentar respectar, ja que compartiran els següents quatre mesos i les rialles, les disscusions, les alegries i alguna tristesa formaran part del recorregut.

Personalment, el vestuari és del que més em trau de polleguera, ja que no és el meu punt fort decidir aquest aspecte. Però s’ha de fer i ens sol portar diferents reunions, les quals solen estar acompanyades d’alguns fallers que es troben al casal i solen aportar diverses opinions, que encara que ho fan per bé, normalment fan endarrerir un poc més el procés de selecció.

El procés de

1. Discussió del tema

3. Vestuari

4. Muntatge i producció

Aquest podria ser el pas número 2 i també el número 7, ja que totes les setmanes alguna cosa se'ns ocorre per poder millorar la producció final de l’actuació. Primer, en cas de ser una pel·lícula, s’ha de decidir quantes de les cançons acabarem ballant. Una vegada escollides, toca seleccionar les escenes principals, que sense elles es trencaria per complet el fil conductor de l’argument. Posteriorment, s’ha de muntar, i possiblement, canviar de lloc algunes escenes per tal que la treta de l’atrezzo no siga un impediment. S’ha d’intentar que el temps de diàleg i el de les cançons estiga equilibrat, i tot açò amb un màxim d’una hora de muntatge final. Una vegada està l’àudio a punt, comença el mal de cap del projector, al qual sempre intentem traure-li el màxim partit, tant per crear màgia com per situar-nos en escena, amb un fons que concorde amb el que ocorre a l’escenari. Finalment, si cal, i normalment ho fem, amb l’efecte del chroma creem algunes escenes al casal amb la intenció de donar-li més dinamisme al teatre el dia de l’actuació.

5. Coreografies

Per a alguns és allò més important, ja que s’han de considerar molts factors, com bé siga la dificultat i el dinamisme dels passos, ja que els fallers no són ballarins professionals. Coordinació i accentuació de cada pas diria que són els ingredients principals per aconseguir una bona coreografia.

6. Atrezzo

El decorat cada any va augmentant en nombre i en qualitat, ja que per a mi és un dels ingredients principals per poder crear l’ambient ideal de cada escena. Fa uns anys ens van instal·lar un projector a la casa de la cultura amb el qual evitàrem haver de fer tot el decorat del fons i li vam donar així molt més dinamisme a les escenes. Aquest fet també va provocar que es deixara de fer decorat a les escenes, la qual cosa hem anat recuperant poc a poc fins al punt de necessitar un camionet per tal de baixar tot del casal a la casa de la cultura.

7. Assajos amb els protagonistes

Unes deu persones seran les que han de portar el comandament de les escenes i els balls durant tota l’actuació. Uns han de ser els bons i altres els dolents, però tots han d’aportar el millor que tenen per tal de fer creure a la gent que no són la persona amb la qual estaven parlant fa una estona, sinó el personatge que se’ls ha assignat. Aquestos han de tindre una major disponibilitat durant la setmana que la resta d’artistes, ja que són els que han d’interpretar la majoria dels diàlegs.

8. La programació

Jo sempre ho he dit, el 50% de l’espectacle es crea al casal i l’altre 50%, durant l’última setmana a la cabina de la casa de la cultura, on ens posem mans a l’obra per il·luminar cada escena de l’espectacle. Cada any la tecnologia augmenta i són més les possibilitats, per tant es requereixen moltes hores per poder realitzar tota la programació d’un musical d’una hora de duració.

Heu pensat alguna vegada com viuen les falles aquells que treballen per a capturar tots els moments? Doncs bé, ser fotògraf la setmana de falles o durant tot l’any faller és una feina d’allò més agraïda perquè sempre estàs al capdavant de tots els actes, tant els més importants com els menys, i ho vius quasi amb la mateixa intensitat que els màxims representants. Sempre s’intenta documentar i capturar de la millor manera possible tots els moments i detalls més importants i especials per a tots i plasmar per sempre totes les emocions que es viuen com l’alegria, els plors, la tristesa i un munt de sentiments més. Per tant, viure les falles tan a prop et fa experimentar-les d’una manera diferent perquè pots ser sols faller o sols fotògraf però ajuntar ambdues coses permet que l’experiència siga molt més màgica per al fotògraf.

Però per molt que semble que fer fotos aquesta setmana és una tasca senzilla, de veritat que no ho és perquè sempre hi ha alguns factors que fan que la cosa es complique per segons i quan menys falta fa. Per tant, a continuació vos contaré alguns dels moments èpics que viuen els fotògrafs.

Un dels moments que se sol repetir cada any ocorre a la nit de la Cremà. Més específicament quan encenen la metxa per cremar la falla i els bombers estan banyant els carrers i els edificis dels costats de la falla sense mirament amb les mànegues i, just en el moment en què el fotògraf està a punt de fer la fotografia més especial de la nit −eixa que capta les llàgrimes que roden per les galtes de la fallera i el president−, el bomber gira la mànega i banya el fotògraf. I aquest, per intentar apartar-se de l’aigua no aconsegueix capturar un dels moments més importants i emocionants.

Quan hi ha algun acte important, l’escena se sol il·luminar amb diferents colors, cosa que provoca que les persones que han de ser fotografiades isquen de tots els colors menys del seu color vertader. A més, es fa servir molt la llum blava i, com a resultat, en lloc de semblar persones, els fallers semblen barrufets de pell blava.

Potser un dels moments que més es repeteix durant les falles i més fot a un fotògraf és la sortida d’una fallera major de sa casa, perquè quan ix al carrer i sona

Els moments èpics

El Fallero, un munt de fum inunda l’escena a causa de la traca que ha rebut als protagonistes, tot fent impossible immortalitzar el moment sense que res entele la foto.

Una de les coses que ocorren a sovint durant les falles són les “gracietes” dels propis fallers, que sense ànim de fotre, però normalment amb dos copes de més, s’interposen a la immortalització d’un moment important, havent de repetir-lo o bé d’esperar a que se’ls acaben les ganes de fer-se els graciosos.

En actes com l’entrega de premis o la Crida on es concentren totes les falles a la plaça de l’ajuntament, el fotògraf, a banda de preocupar-se per poder capturar tots els moments d'eufòria i tristesa, també s’ha de preocupar de la gent que està gaudint de la festa ja que les begudes que tenen a les mans van a dalt i a baix i poden acabar banyant la càmera i desbaratar-la tot causant que es perden totes les fotografies que havia fet.

El moment més èpic i a la vegada més aterridor per a un fotògraf és quan s’acaba la bateria de la càmera i més quan ocorre en els actes més importants. Moltes vegades ha passat que en moments com la nit de la Cremà de la falla o l’ofrena, en què no pots perdre’t cap detall, la càmera s’ha quedat sense bateria i això ha fet que l’acte s'endarrerira un poc. En aquests casos també has de desenvolupar l’habilitat de canviar en els mínims segons possibles la bateria ja que has de capturar tots els moments i totes les emocions que estan succeint.

En tots els actes quan fas la fotografia als màxims representants, el fotògraf els arregla per a que isquen tots sense tapar uns als altres. El que ocorre és que quan el fotògraf fa uns passos enrere per fer la fotografia veu que hi ha moltíssims telèfons mòbils preparats per a fer la fotografia i no li deixen espai. Per tant, ha d’esperar-se a que tots acaben de fer-la per a ell ser l’últim en situar-se en bon lloc perquè càpiguen tots i començar a fer la foto. És a dir, és el que s’encarrega d’arreglar als màxims representants però és l'última persona en capturar un dels moments de l’acte.

En definitiva, podem veure com els fotògrafs gaudeixen de les falles en tot moment, i més si són també fallers, però no sempre és fàcil ja que s’ha d’estar pendent i amb la càmera en mà en tot moment per immortalitzar els millors records que tindran les falleres majors i els presidents del seu any.

d’un fotògraf

autora Maria Vercher

Lloc número 10

20 DE MARÇ: Als carrers ja no es troben els nostres monuments, ja no fa l’olor a pólvora, el soroll de la música dona pas al silenci i les festes, que durant la setmana fallera inunden el nostre carrer, han desaparegut. Ens toca esperar un any per tornar a veure els nostres carrers brillar de la millor manera.

Lloc número 9

14 DE MARÇ: Les ganes es noten al casal. Tots tenim moltes ganes que comence la setmana més esperada de l'any. Els monuments ja es troben al carrer, però encara ens queden uns dies d’espera perquè comence la nostra festa.

Lloc número 8

19 DE MARÇ: Tots estem molt cansats. Tenim els peus plens de llagues de portar les sabates de fallera però nosaltres no parem, ens posem una tireta i seguim perquè encara ens queda tot el dia per a gaudir. estem molt satisfets perquè hem viscut unes falles inoblidables.

Lloc número 7

ASSAIG GENERAL DEL PLAYBACK: Tan sols ens queda un dia per al gran dia i ens reunim tots els participants del playback per fer l’últim assaig. Els nervis es noten, tots estem preparats per a demostrar el que tant d’esforç ens ha costat. Ultimem detalls de tot el que queda perquè al dia següent quede tot perfecte i, en acabar, pugem tots junts a la falla a menjar el millor xocolate del món: el que les nostres xocolateres ens han preparat.

Lloc número 6

LA CRIDA: Com diu la fallera major: «Ja estem en falles». Oficialment comença la millor festa del món. Crits d’alegria de vore com un any més comecen les falles.

Lloc número 5

LA PLANTÀ: Els monuments comencen a prendre forma i els carrers s’omplin altra vegada de color i d’il·lusió. La gent està a la falla tot planificant fins el mínim detall perquè el nostre monument lluïsca com cal.

Lloc número 4

18 DE MARÇ: Tan sols queda un dia per a que tot acabe, però això és el que menys importa. Encara que l’esgotament va fent-se de notar, ens vestim de valencians amb molt d’orgull per poder ofrenar-li el ram de flors a la Mare de Déu.

Lloc número 3

CAVALCADA: Disfressar-se amb la gent de la teua falla, riure, ballar i divertir-se pels carrers del nostre poble mentre notem els nervis per vore si la nostra comissió aconsegueix algun premi, encara que si no guanya cap no ens importa, allò principal per a nosaltres és passar-ho bé tots junts.

Lloc número 2

LA PRESENTACIÓ: Comença un nou any faller. Ens alcem prompte dels nervis que tenim perquè ens toca vestir-nos de gal·la després de tant de temps. L’alegria de pujar a la falla i que estiga esperant-te la millor música que hi ha, com se’ns posen els pèls de punta en sentir la cançó El faller i la il·lusió de passar per la passarel·la tot lluint el vestit de valenciana, els nervis que sentim abans d’eixir al playback

Lloc número 1

17 DE MARÇ: Dia dels premis. Els nervis es noten a la panxa. Eixa incertesa que tenim tots per no saber quin premi ens han atorgat. Siga bo o siga roín, a la nostra falla se celebra amb la mateixa intensitat perquè, pot ser que no aconseguim el millor premi, però sí que tenim la millor gent.

autora Marta Isidoro

4.1. Vera i el viatge als orígens valencians 4.2. Evolució èpica de la comunicació 4.3. Dones èpiques .4. Noves tecnologies 4.5. Vull celebrar cap d’any amb biquini i menjar quicos de la sort 4.6. Mahsa, l’inici de la rebel.lió 4.7. Èpica transformació musical

14 de marc de 2023

—Vinga, Vera! Alça’t ja del llit; és hora d’anar-se’n. La mare ha d’anar a treballar i ja et vaig dir ahir que la teua cuidadora hui no podria vindre, ja que a la falla fins a la vesprada no baixen amiguets, perquè sols estan els homes preparant la plantà d’aquesta nit i, per tant, havies de quedar-te a casa de la tia Pepica. La veïna del primer pis s’havia oferit per a quedar-se amb Vera fins que sa mare o son pare tornaren del treball. Mentre sa mare anava remugant per tal que s’alçara del llit, Vera no podia parar de pensar en tot allò que faria durant tot el matí amb una persona de huitanta anys… i sense internet! Tan bé com estaria tirant coets a la falla! —Mare, per favor, deixa’m quedar-me a casa a soles, ja soc major! Vaaa, per fa, per fa, per fa… Pots estar tranquil·la, en plan, si passa alguna cosa jo t’escric al mòbil, vaaaa....

—Vera, “en plan”, com tu dius, ja ho vam parlar anit: eres molt menuda encara i no hi ha altra opció. Estic convençuda que trobaràs alguna cosa per a ocupar el matí en companyia de la tia Pepica… Va, acaba de vestir-te i de segur que allí tindrà alguna cosa que no necessita internet. Mentre Vera feia el que li havien manat, sa mare esperava impacient que eixira ja arreglada i resava perquè la seua filla estiguera de millor humor i no li fera passar un mal matí a la seua veïna. Damunt que s’havia oferit a estar a la mira, no volia que es passara tota l’estona fent mala cara. Sabia que per a ella anar a eixa casa tres plantes més avall de la seua sense connexió a internet seria un suplici (maleït wifi que no aplega fins allà!).

Toc, toc, toc. La mare va picar la porta mentre Vera continuava enutjada.

—Bon dia, tia Pepica –digué la mare de Vera en obrir-se la porta –. Ací li deixe esta “pelailla” que encara que estiga un poc pudenta, estic segura que no li farà patir. I moltes gràcies per quedar-se amb ella. Les vacances i el treball de vegades, ja sap, són difícils de conciliar.

—No et preocupes, per a això estem els veïns — contestà.

—Bon dia, Vera! –exclamà Pepica dirigint-se a la xiqueta –.

Estic segura que passarem un matí d´allò més bo. Vinga,

Vera i el viatge als

autora Ana García Peiró

passa, i deixem que ta mare vaja a complir amb la feina.

—Clar que sí, sense internet –va esbafar i va xiuxiuejar amb sorna Vera. S´havia quedat endarrerida i ningú l’escoltava.

En anar-se’n sa mare, Vera va seguir l’anciana fins al menjador. «Com a mínim hi ha tele! La normal, clar, no de pagament» va pensar Vera.

—Vera, si necessites alguna cosa, no dubtes a cridar-me.

—Gràcies, tia Pepica. Ho faré! —el nivell de enuig que portava havia minvat ja que sabia que ella no tenia culpa de la situació.

En posar en marxa la tele i veure que no feien res que li agradara, Vera va començar a pegar voltes pel menjador fins que un llibre de la prestatgeria li va cridar l'atenció.

—Tia Pepica, tia Pepica! —cridava Vera fins aplegar a la cuina on la seua veïna estava fent encaix de boixets. —He vist un llibre que pareix molt antic i m’agradaria mirar-lo.

Puc agafar-lo? Per fa, per fa, per fa…

La tia Pepica en alçar la mirada es va trobar amb una xiqueta completament diferent. No semblava la xiqueta que havia entrat feia una estona per la porta. Vera estava emocionada pel seu descobriment i no podia deixar de somriure. Pepica sabia de quin llibre li parlava: un llibre secret i màgic que havia estat a la seua família des de feia segles. Pepica es va quedar cavil·lant si mostrar-li el que podia fer el llibre o no però, en mirar la careta de Vera, va decidir que sí. No tenia fills ni nets i va pensar que Vera podria ser una bona successora i cuidadora del llibre. Si aconseguien que el llibre se li obrira, volia dir que Vera seria la pròxima cuidadora del seu secret.

—Vera, aquest és un llibre molt especial i únicament es mostra davant la gent especial… Si tu eres la persona adequada, podrem gaudir de la seua màgia!

Aleshores va baixar el llibre i la cara de Vera era tot un poema ja que les cobertes antigues i plenes de pols auguraven un interior molt interessant. Estava desitjant començar.

—Mira Vera, aquest llibre té un secret que no el pots contar a ningú.

—Sí, sí, sí, per favor… No li ho diré a ningú, ho jure!

—D’acord! Si és així, comencem! Aquest llibre té el poder de traslladar-nos a altres èpoques i podrem aprendre molt dels nostres avantpassats. T’agradaria saber com anaven vestits, per exemple, els valencians de fa més d’un segle? —i preguntà Pepica a una emocionadíssima Vera

—Sí!—contestà la xiqueta eufòrica. No podia esperar a saber més del llibre màgic.

—Va, comencem el nostre viatge. Tanca els ulls, dona’m la mà i repeteix amb mi: «ANYS ENRERE VULL VIATJAR PER VEURE ELS MEUS AVANTPASSATS!!». Vera va agafar la mà de Pepica i, amb els ulls tancats, va repetir en veu alta i segura:

—ANYS ENRERE VULL VIATJAR PER VEURE ELS MEUS AVANTPASSATS!!

En aquell moment, l’aire va començar a fer-se dens i, com si dins d’un remolí d’aire estigueren, els seus peus van deixar de tocar la terra. En obrir de nou els ulls, Vera no sabia on estava; tot pareixia molt antic i València era diferent de com ella la coneixia.

—Tia Pepica!— va exclamar Vera—. Però, on estem?— preguntà sense poder creure el que estava succeint. Els carrers no estaven asfaltats i no s’hi veia cap cotxe.

La gent anava en carros de cavalls i Vera no podia donar crèdit al que estava ocorrent. Les persones passaven al seu davant sense veure-les i Vera, encara al·lucinant, li preguntà a la seua companya d’aventures:

—En quin any estem, tia Pepica?Estem a València? Jo... no puc creure tot el que està passant.

—Ha, ha, ha!— va riure la tia Pepica—. Ja te dit que es un llibre màgic i ens hem traslladat a la València de fa més d’un segle per a que pugues observar d’on ve el vestit de fallera que tan t’agrada lluir a falles. >

orlgens valencians

En aquell moment, Vera va començar a mirar cap a tots els costats i amb els ulls molt oberts va preguntar:

—Però, quanta gent és fallera ara? Si van tots vestits de fallers! —exclamà la xiqueta.

—No, Vera —li respongué la tia Pepica—. Van vestits del que són, de valencians. Abans la roba que ara diem de fallera o faller era realment la roba que utilitzaven els nostres avantpassats per al seu dia a dia, tant dones com homes utilitzaven aquests vestits per a treballar o relacionar-se amb la resta de gent. Fixa’t en aquell grup —li va assenyalar a un grup de persones–. Mira la seua vestimenta. A què creus que es dediquen?

— Són gent d’horta! Mira les dones, Tia Pepica. Porten roba d’hortolana! Encara que veig algunes diferències —digué Vera mentre observava fixament les dones —. Les faldes no són tan llargues com les que portem ara i no porten cancan! Que molles que van! —va puntualitzar la xiqueta. I en mirar als homes del grup es va adonar que la camisa que portaven era molt semblant a la que ella utilitzava per anar per la falla, la que anomenava brusa. En aquest cas era tota negra. Altres homes la portaven grisa i nugada o enganxada sotala panxa. «Ara va solta. Nosaltres no li fem nuc» —va pensar Vera. —Clar, Vera. La gent portava roba de treball per al camp. És el que ara, com tu bé dius, li diem hortolana. I amb el cancan no haurien pogut treballar —va puntualitzar la tia Pepica tot mirant la careta de la xiqueta que no podia deixar d’observar tot el que passava al seu voltant —. Amb el pas dels anys, la indumentària valenciana ha anat modificant i modernitzant la versió real de com es vestien els valencians de fa més de cent anys —continuà contant-li a la xiqueta—. Possiblement, la roba d’hortolana és la que millor ha suportat

el pas dels anys, en canvi, als vestits que anomenem del segle XVIII i del segle XIX, podem observar una evolució molt clara. La llargària de les faldes ha augmentat moltíssim. Els escots no eren tan pronunciats, de fet, fixa’t en la manteleta. Veus com li cobreix tot el pit? — li digué tot assenyalant un grup de dones que portaven els vestits del segle XVIII —. Ara els escots són molt pronunciats i, a més a més, la manteleta és un adornament, no fa realment la seua funció que era que no es veiera el pit. En aquestos moments hi ha un vessant purista que intenta retornar-li als vestit la tradició de com eren realment sense modernitzar. Saps com s’anomena?—li preguntà a Vera, que feia que no amb el cap—. Doncs ara és el que es diu vestir a l’antiga. Intenten que la roba, tant pel que fa a la confecció com en la seua aparença, siga més pareguda a com era abans. I pareix que van aconseguint-ho a poc a poc. De fet, cada dia són més les valencianes que opten per tancar escots i col·locar manteletes de forma que acomplisquen la seua tasca.

Mentres Pepica anava contant-li i explicant-li la diferència entre la vestimenta antiga i l’actual, la xiqueta no podia deixar d’enamorar-se’n més i més de la roba antiga i tenia molt clar què faria en retornar a sa casa: li diria a sa mare que volia un vestit a l’antiga!

—Tia Pepica, ja sé com vull que siga el vestit que em faré quan siga fallera major. Serà un vestit a l’antiga! —.va exclamar la xiqueta totalment extasiada per tot el que passava al seu voltant.

En eixe moment van sentir un soroll molt fort. Van posar l’orella atenta i, de sobte, la tia Pepica va dir:

—Vera, és hora de tornar a casa. Ta mare està a punt d’aplegar. Corre, dona’m les mans i repetim juntes: «ALS MEUS AVANTPASSATS HE VISITAT I A LA MEU ÈPOCA VULL TORNAR»

En pronunciar la frase les dos juntes ben agarrades de les mans, de nou l’ambient es va fer dens, el remolí d’aire va tornar i, de sobte, els peus van deixar de tocar terra. En obrir els ulls....PUM! Tornaven a estar a ca la tia Pepica. En eixe moment van sentir picar la porta: Toc, toc, toc. Era la mare de Vera que venia a buscar-la.

—Vera, corre a obrir-li a ta mare. Recorda que no pots contar-li res a ningú! —li va dir Pepica a la xiqueta

—Mai contaré res del que ha passat ací, tia Pepica. Tampoc em creuria ningú— va exclamar Vera mentre reia i corria per a obrir la porta i retrobar-se amb sa mare.

—Hola, Vera. Ja estic ací. Com has passat el matí? —va preguntar la mare.

—Hola, mamà! He passat el millor dia de la meua vida! —contestà Vera.

La mare de Vera no donava crèdit de la felicitat de la seua filla ja que tan sols feia unes hores l’havia deixada allí tota malhumorada. Què haurien estat fent per a eixe canvi d’actitud? Va quedar mirant la tia Pepica i li va dir: —Pepica, moltes gràcies per cuidar de Vera. Com s’ha portat? Li ha fet patir? —preguntà a l’anciana.

—No gens! Hem estat mirant un poc al passat i la veritat és que ens hem divertit moltíssim —va dir Pepica mentre li picava un ull a la seua companya d'aventures i obria els braços per abraçar la xiqueta que en eixe moment s'abalançava sobre ella.

—Tia Pepica, puc tornar a vindre alguna altra estona per continuar el nostre viatge?

—És clar que sí, bonica meua. Ja saps que ací no tenim internet però tenim un llibre meravellós amb què poder gaudir de la nostra història per tindre més clar com ha de ser el nostre futur —li va dir Pepica a l’orelleta perquè sols ho sentira Vera.

La mare de Vera continuava al·lucinant mentre mirava com la xiqueta s’abraçava a Pepica. Potser en algun moment li contarien què havia ocorregut aquell matí per a que Vera estigués tan feliç; potser no ho sabria mai… El futur encara estava per escriure.

EVOLUCIO E PI CA

autor imatge/ il·lustració historia.nationalgeographic.com.es

Segons Viquipèdia, un mitjà de comunicació és un instrument o forma de contingut tecnològic a través del qual es realitza el procés de comunicació. Aleshores, a partir d’aquesta definició, podríem dir que els mitjans de comunicació existeixen quasides de l’existència de la vida humana.

Per tant, si ens remuntem a la prehistòria, tant els senyals de fum com l’art rupestre formarien part dels mitjans de comunicació. A través dels dibuixos que existeixen a les coves podem imaginar com podia ser la vida per als éssers que les habitaven. Un gran exemple d'aquest tipus d'art són les coves d’Altamira, situades a Cantàbria, on hi ha pintures datades 22.000 anys enrere.

Però avancem un poc més en el temps: serà cap al 3.100 aC quan trobem els primers signes d’escriptura. Es produeix a l’antiga Mesopotàmia (actualment, Iraq i Síria), encara que este mitjà de comunicació no s’assenta a la societat, tot considerant els egipcis, que poc temps després comencen amb els jeroglífics, com els pares de l’escriptura.

Des d’aquell moment existeix un mitjà amb què transmetre informació més enllà de la via oral, però si hi ha un moment clau per a la història dels mitjans de comunicació, el podem datar a l’any 1440, quan l’alemany Johannes Gutenberg inventa la impremta. Amb aquell útil instrument es van poder eliminar els escrivans de l’edat mitjana, que havien de copiar manualment qualsevol document que havia de ser distribuït a la població. Gràcies a l’impremta es podien fer una gran quantitat de còpies, en un temps molt més reduït, per al seu repartiment entre les persones.

Aquest invent no sols servia per a la còpia de documents, sinó que va fer possible, més d’un segle després, que es publicara el conegut com a primer periòdic de la història. Es tracta de “Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien”, que al valencià es pot traduir com “Col·lecció de totes les notícies distingides i commemorables”, i que va ser editat per primera vegada pel Johann Carolus al 1605. >

CA DE LA COMUNIC

Per a parlar de mitjans de comunicació visuals (no parlem d’audiovisuals, ja que en aquell moment no hi havia possibilitat de captar el so), podem comentar que la primera pel·lícula gravada a la història del cinema és “La Sortie de l’usine Lumière à Lyon” (que es pot traduir com “L’eixida de la fàbrica Lumière a Lyon”), gravada i estrenada al 1895 pels germans Lumière, considerats els inventors del sèptim art.

Aquest primer film sols durava 46 segons i mostraval'eixida de treballadors de la fàbrica que tenien en propietat els directors del curtmetratge. Un any després arribaria l’invent de la ràdio, encara que la primera vegada que es pot retransmetre veu humana seria el 1901.

Per a arribar a la primera retransmissió de la televisió ens hem de traslladar al 1936, i serà l’anglesa BBC la primera en emetre les primeres imatges. A Espanya la televisió no arribaria fins el 28 d’octubre de 1956, quan RTVE comença les seues retransmissions. Però en aquells moments la televisió no era com ara. Sols emetien unes tres hores al dia, sempre en directe, i el senyal no arribava més enllà de 60 quilòmetres de Madrid. A més, els aparells que es venien en aquell moment eren molt cars respecte al sou mitjà dels espanyols, per la qual cosa, sols les famílies més adinerades es podien permetre tindre un d’aquells aparells a casa. Era comú que els bars es feren amb estos articles tecnològics i que la gent es reunira allí per veure diferents esdeveniments multitudinaris com partits de futbol, el Festival d’Eurovisió o l’arribada de l’home a la lluna.

Però si hi ha hagut un invent que ha revolucionat els mitjans de comunicació, eixe és Internet. L’any 1983 és el considerat com a “naixement d’Internet”, però en realitat es va treballar molt en aquest projecte anys anteriors. El seu naixement es deu a la necessitat de comunicació durant les guerres i durant la coneguda com Guerra Freda, que començà el 1947 i enfrontava els Estats Units contra l'antiga Unió Soviètica.

En un món on la informació és poder, Internet ha servit per a que milions i milions de persones coneguen dades que, al passat, els nostres familiars tardarien anys en aconseguir. L’any 2022 es va llançar un estudi que exposava que 4.950 milions de persones tenien connexió a Internet al planeta,

fet que representava un 62.5% de la població. A països com Emirats Àrabs Units, Irlanda o Dinamarca, el 99% de la seua població té accés a esta xarxa global, mentre Espanya ocupava la posició 14, amb un 94% de la població. Altres països com Corea del Nord sols compten amb un 0,1% dels habitants amb connexió a Internet.

Entre les facilitats que ens va portar els inicis d’Internet estaven els correus electrònics: cartes que arribaven de forma instantània al seu destinatari, encara que es trobés a milers de quilòmetres de distància. Tot el que comportava haver d’escriure una carta i enviar-la a través de Correus, es solucionava amb un sol clic. Tan fàcil ha sigut el procés que, a dia de hui, és estrany rebre cartes que no siguen factures de la llum o de l’aigua. Ja no s’envien eixes felicitacions nadalenques, sinó que es reben correus electrònics acompanyats de presentacions de Power Point.

I amb l’Internet també han arribat, més recentment, les xarxes socials. Les webs més visitades a dia de hui són, a banda de Google com a número 1, YouTube, Twitter, Facebook i Instagram. Aquestes ferramentes ens permeten estar en contacte amb els nostres coneguts, amics o fins i tot seguidors (si aconsegueixes interessar a persones amb els teus continguts). Les xarxes socials s’han fet tan conegudes, que per a algunes persones s’han convertit en la seua forma de feina. Els anomenats “influencers”: persones que cobren diners de certes marques per fer publicitat d’un producte als seus seguidors. I és que estem en un món on les coses es “viralitzen”. I no, no té res a veure amb virus de salut. O potser sí, ja que quan parlem que una cosa es viralitza, ens referim a que es comparteix molt ràpid a moltes persones, que és també el que fan aquest tipus de malalties.

I és que, actualment, què faríem sense els mitjans de comunicació? Fa uns mesos es va estrenar a Movistar Plus+ la sèrie “Apagón”, on el món es quedava sense electricitat i tot es tornava un caos. Com creieu que seria un món sense els mitjans que tenim a mà a dia de hui? Potser siga moment de reflexionar...

Ada Lovelace (1815-1852) Matemàtica i escriptora

Sabeu que Ada Lovelace es considerada la mare de la informàtica? I això que va viure al segle XIX! Podem dir sense cap mena de dubte que fou una dona avançada a la seua època i pionera d’una branca de la ciència que encara estava en bolquers.

La seua important contribució al camp de la informàtica fou la creació del primer algoritme pensat per introduir-se en una màquina que havia dissenyat el matemàtic Charles Babbage, que va assentar les bases de la programació tal i com la coneixem tots hui en dia.

Rosa Parks (1913-2005) Activista

Rosa Parks va somoure els ciments dels Estats Units d’Amèrica l’any 1955 quan es va negar a cedir-li el seu seient d’autobús a un home blanc. Aquesta era una pràctica comuna, les persones de pell negra sols podien seure a la part posterior del vehicle i, a més, si alguna persona de pell blanca no tenia seient, el conductor els obligava a alçar-se.

Rosa fou detinguda i la població negra va començar un boicot als autobusos que durà més d’un any. Finalment, es va aconseguir que la segregació racial als autobusos fos prohibida, perquè de vegades, xicotetes accions tenen el poder de canviar el món.

Caterina Albert (1869-1966) Escriptora

A causa de les crítiques masclistes que va rebre en guanyar l'edició de l'any 1898 dels Jocs Florals d’Olot, Caterina es va veure obligada a amagar la seua identitat darrere del pseudònim Víctor Català a les seues obres.

Aquesta autora marcà l’evolució de la literatura catalana del segle XX i va analitzar i criticar a la majoria de les seues obres la posició marginada de la dona dintre de la societat d’aquells temps. Al mateix temps, també va plasmar d’una manera realista la violència dins de les relacions de parella.

Malala Yousafzai (1997) Activista

Malala va sobreviure a un atac talibà que quasi li va costar la vida el 2012, quan tan sols tenia 15 anys. El motiu de l’atac fou que tant ella com son pare estaven lluitant per l’educació al seu país, el Pakistan. No obstant, el seu activisme a favor de l’educació de les xiquetes ja havia començat l’any 2009, quan va escriure un blog sota un pseudònim que versava sobre aquest tema.

Ara des de Regne Unit, Malala continua mobilitzant-se per millorar la situació de les xiquetes. Tant és així que, l’any 2014 va ser guardonada amb el premi Nobel de la Pau per la seua lluita incansable.

Clara Campoamor (1888-1972) Política

Clara Campoamor va ser una de les més clares defensores dels drets de les dones en la seua època. Va ser elegida com a diputada en les eleccions del 1931, en les quals, per cert, les dones podien aspirar a un escó, però no podien participar en les votacions.

Ja com a diputada, Campoamor va lluitar pel dret a votar de les dones, així com per altres qüestions com el divorci, els drets dels infants nascuts fora del matrimoni i per l’abolició de la prostitució. En esclatar la Guerra Civil espanyola es va exiliar primer a Europa i, després, a Amèrica del sud.

Informació extreta de:

1. Joric, C. (12 de novembre de 2019). Ada Lovelace: la primera programadora. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/ historiayvida/historia-contemporanea/20190627/47312240871/ada-lovelace-la-primera-programadora.html.

2. Fons de Nacions Unides per a la Infantesa (UNICEF) (s. d.). Rosa Parks: Un asiento reservado a los derechos humanos. https://www. unicef.es/educa/blog/rosa-parks-asiento-reservado-derechos-humanos. 3. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (s. d.). Caterina Albert (Víctor Català) 1869-1966. https://www.escriptors.cat/autors/albertc/biografia. 4. Organització de les Nacions Unides (ONU) (s. d.). MALALA YOUSAFZAI. https://www.un.org/es/mensajeros-de-la-paz/malala-yousafzai. 5. G. M., A. (01 de desembre de 2020). Clara Campoamor: una vida de lucha por los derechos de la mujer. Historia. National Geography. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/clara-campoamor-vida-lucha-por-derechos-mujer_15092

LA SORT

I MENJAR QUICOS DE èpics 4.4 autor imatge/ il·lustració Jornada Produtora en Unsplash

1 DE GENER. Em trobe asseguda a la terrassa, prenent la fresca. El sol em pega a la cara i m’alce. Em pose protector solar; és gener, però el sol pega. Quinze minuts després, ja em sobra la jaqueta, és suficient la fina camisa de fil que duc a sota. És 1 de gener, però fa calor. És 1 DE GENER i estic gitada a l’hamaca i amb cos i cara dirigits al Sol. Ma mare guaita a la terrassa, sé que és ella encara que tinc els ulls tancats. Té una forma única de caminar.

—Estàs arreplegant reserves de vitamina D? —comenta tot rient. S’asseu al meu costat, es recol·loca a l’hamaca i torna a dir: —Fa dia de falles. Després d’uns minuts de silenci i sense modificar la meua posició, responc:

—No, és 1 DE GENER i fa calor.

Imagines que els pròxims caps d’any els celebrem en un xiringuito? Zara ja no faria vestits plens de lluentons ni purpurina. Faria bikinis, imagine que daurats, per no acabar de cop amb tota la tradició. No brindaríem amb cava. Qui brinda amb cava si pot brindar amb mojito? Es substituiria també el raïm? Segurament, els cultius també canviarien molt si a cap d’any fera tanta calor que poguérem celebrar l’any nou a vora mar… Igual menjaríem quicos, els dotze quicos de la sort

Imagina poder visitar els carrers més emblemàtics de Nova York, com la Setena Avingunda, l’avinguda de Brodway o Times Square. Però no imagines una bicicleta, uns patins o un taxi. No imagines tampoc anar a peu. Imagina visitar Times Square amb aletes, vestit de neopré i bombona d’oxigen, perquè si les coses no canvien, no queda tant de temps perquè una part de Nova York, Shangái, Abu Dhabi o Rio de Janeiro acaben inundats i oblidats sota l’aigua. Una Atlàntida moderna. Imagines les llegendes que podrien crear-se? Convertirien llegendes inventades en un atractiu turístic més.

Imagines no poder tornar a fer esnòrquel a l’estiu perquè, en posar el cap sota l'aigua, sols pots arribar a observar llandes de Coca-Cola, bosses de Doritos, tampons, condons i bosses de Mercadona? Imagines no tornar a dir la frase «Mira que clareta que està l’aigua; puc vore els peixos!»? Que la imatge d’aigua cristal·lina sols siga un record llunyà soterrat en algun lloc de la nostra ment?

Imagines que Madrid aconseguira la seua ansiada platja perquè tota la costa espanyola acabara també sota l’aigua de la mateixa manera que Nova York?

Imagines viure al món de la famosa sèrie Los 100, on els humans han hagut d’emigrar a l’espai per poder sobreviure i la poca humanitat que ha quedat al planeta Terra viu sota terra, tancats en búnquers perquè fora l’aire s’ha tornat irrespirable? Imagines viure al món de la famosa pel·lícula Wal-E, en què tot el planeta s’ha convertit en un femer? >

Un femer ple de plàstic. I poc a poc, asseguda amb els ulls tancats, mentre el sol pega de valent el dia 1 de gener, la meua ment passa d’imaginar coses amb certa gràcia, com celebrar el Festivern a vora mar o tindre una Atlàntica moderna, al pànic d’un futur incert tot vivint a illes fetes de plàstic.

Segons Greenpeace, l’estiu al nostre país dura ara una mitjana de quasi cinc setmanes més que als anys huitanta. Segons l’estimació de la Fundació Ellen Macarthur, l’any 2050 els oceans podrien contindre més plàstics que peixos. I, segons el satèl·lit Grace Follow-on de la NASA, l’Antàrtida perd l’equivalent a l’Everest en gel cada any. El canvi climàtic és una realitat i cada vegada es fa més evident. Seguirem tancant els ulls perquè és un luxe poder tenir la pell bronzejada a l’hivern?

Amb aquest sol i la idea d’una apocalipsi imminent a la ment, vaig recordar la frase que Mufasa li diu al seu fill Simba a la pel·lícula d’El rei lleó: «Tot allò que veus coexisteix en un delicat equilibri». Què passa quan es trenca aquest delicat equilibri?

La posidònia oceànica és una planta aquàtica endèmica del mar Mediterrani. És una planta que floreix a la tardor, trau fruit a la primavera, és longeva i molt gran.

Les fulles poden fer un metre de longitud i es reprodueixen tot formant autèntiques prades aquàtiques.

Tanta és la seua importància, que les prades de posidònia són considerades el pulmó del Mediterrani ja que, una gran part del CO2, s’absorbeix als mars i oceans.

En un article d’El diario.es, s’explica que aquest any, la posidònia ha tret fruit a la tardor i amb una quantitat inusualment gran. Però, això és positiu, no? No exactament. Com qualsevol ésser viu, la posidònia mira per la supervivència de la seua espècie. Les altes temperatures del mar amenacen de mort aquesta increïble planta i ha reaccionat a aquesta amenaça de l’única forma que pot: reproduint-se. Aquesta massiva reproducció és indicatiu que alguna cosa no funciona, que l’equilibri està trencant-se. Aquestes praderes són les responsables de la claredat de l’aigua, serveixen de barrera contra l’erosió i són el refugi d’incomptables peixos i d’altres espècies marines. La fi de la posidònia no sols és la fi del paisatge oceànic.

En un article diferent d’aquest mateix diari, es pot llegir sobre les tortugues marines. Les tortugues marines són una espècie d’animals increïbles.

Una de les característiques que, personalment, més em fascina és la forma en què apareix el sexe. El sexe de les tortugues marines està determinat per la temperatura.

Una altra vegada, les altes temperatures de l’arena on les tortugues marines ponen els ous provoca que el 99% de les cries siguen femelles, cosa que desequilibra enormement aquesta espècie, i que l’acosta, a poc a poc a l’extinció.

Em ve, de cop, el record d’aquell documental de National Geographic que vaig veure un diumenge de vesprada a l’hora de la migdiada. Aquest documental em va resultar especialment interessant, així que, em vaig quedar sense migdiada. “La gran barrera de coral ha sufrido un apocalipsis”. La gran barrera de corall es troba a Austràlia i és un exemple de com de delicat que pot ser aquest equilibri. Un augment de les temperatures oceàniques ha provocat que el corall d’aquesta barrera no tinguera el seu característic colorit: el corall s’ha quedat blanc. El blanc no és un color atractiu per als seus colonitzadors, així que, la gran barrera de corall ha perdut la meitat dels seus coralls. Els esculls de corall a penes cobreixen el 0,1% de tot el fons oceànic, no obstant, alberguen més del 25% de totes les espècies de peixos marins.

La meua fi del món mental no se centra sols en el fons marí. El delicat equilibri també es veu a la superfície terrestre. Segons la WWF, en 2004 es va registrar el primer mosquit tigre a Espanya i ja s’han registrat sis casos de dengue autòcton.

Regions que pel seu clima no han hagut de lluitar ni estan preparades contra malalties tropicals, ara, han de fer-ho. A ningú li ha picat un mosquit aquest hivern? Ahir em va picar un a mi. El problema no són els mosquits ni són les caparres, sinó les malalties que aquests insectes transmeten.

En la mateixa font expliquen que els cultius bàsics de la regió mediterrània podrien reduir-se fins un 25%. Si els preus abusius i la legislació no són suficients per a acabar amb el sector agrícola, el canvi climàtic s’unirà com un enemic més de les nostres collites.

Nacions Unides també alerta que el canvi climàtic pot accentuar la competència per recursos i provocar, guerres i desplaçaments, sobretot a les zones més pobres del planeta.

A ningú li sona la desforestació de l’Amazones, també anomenat per algunes associacions com Greenpeace, el major pulmó del planeta? La comercialització amb oli de palma i fusta amazònica són part dels culpables d’aquesta desforestació.

Una jaqueta que feia uns minuts l'havia deixada a la cadira de la cuina, de sobte, em cau damunt.

—Entra o posa’t la jaqueta. No vull haver de suportar-te si et refredes! —escolte dir a la meua mare en to irònic (o no tant).

El sol quasi ha desaparegut i la frescoreta comença a notar-se. No havien passat uns minuts des que vaig deixar la jaqueta i la meua ment ha viatjat durant hores per futurs distòpics aterradors. Davant de mi vola una bossa de Chetos Pandilla. L'arreplegue i entre a casa. Parada al poal groc de reciclatge i a la dutxa. En tornar a la saleta, la ximenera està encesa. «No feia tanta calor al remat… Si s’amaga el sol, fa rasca». Somric. «Estem a gener, toca fer rasca». I mentre mire com les flames engulen, a poc a poc el tronc, somric més encara: «Queden tres mesos per a falles!»

M’agradaria que quedara com a reflexió final que, una vegada superat un determinat llindar, la física pren el control. Com quan poses aigua a bollir: mentre calfes l’aigua, pots controlar-la. Pots apujar la temperatura o abaixar-la. Pots aconseguir que s’escalfe a 50ºC o es torne a gelar a 3ºC però, una vegada superat el llindar de 100ºC, l’aigua es convertirà en vapor, la física prendrà el control i l’aigua s’evaporarà i desapareixerà per l’extractor sense que pugues tindre cap control sobre ella.

Però jo confie en la ciència i en la humanitat. Hem aconseguit coses impensables, podem aconseguir contindre el canvi climàtic. Mantenim el delicat, ara delicadíssim equilibri. No passem el llindar.

Les noves tecnologies ens han fet canviar la vida. Això sí, sempre que se'n faça un bon ús, sense passar-se’n, més faltaria.

El trending topic, jo diria, és sens dubte el telèfon mòbil, Iphone, Android o el que siga. Sense ell, se’ns va la vida…

Fins el llenguatge ha canviat per a parlar entre la gent: per a dir que “estem d’acord”, sols cal escriure un “ok”.

Les converses, abreujades, amb paraules il·legibles. Senyores i senyors del xat: Ni el B1 vos donarien!

Utilitzem emoticones per a fer saber als altres si estem alegres, trists o enamorats i un miler d’emocions variades.

Per a qualsevol cosa es parla al xat de torn, i per moltes voltes que i donem sempre hi ha algú que no pot.

Fa uns anys era normal quedar el dia d’abans, no calia fer memòria: sempre a l’hora i lloc indicat.

Ara tot és diferent: per a quedar d’anar al lloc, una setmana abans, comença el debat penós.

I ja no parlem del que es munta al xat d’amics i amigues: quasi sempre, per no poder tots, es desfà el pla o es queda a mitges

Recorde quedar pera sopar, ho feiem de dissabte a dissabte. El que venia, benvingut, i el que no, ja vindrà a l’altre

Qui imaginaria que amb tan xicotet aparell es pogueren fer tantes coses… Hem de dir, “quin gran invent!”

Ara ja no s’han de fer cues per a tramitar documents: pots renovar moltes coses amb tan sols moure el ditet!

Però no és per a tots útil, ja que encara queda gent que per molt que els ho expliques no li “pillen el truquet”!

També s’ha de tindre cura quan es tracta de la xicalla: cada vegada més prompte estan cara a la pantalla!

I és que no és d’estranyar, pares i mares ho fem, tot ho mirem al mòbil, quin exemple els donem?

Sort que la majoria els eduquem amb trellat i els expliquem què passaria si fan coses sense pensar.

Però ho hem de tindre en compte i curar-nos en salut, si no ens eixirà gepa, com els camells del desert, tant de mirar la pantalla amb tot el coll cap avall!

Les noves TECNOLOGIES

autora Ana Gómez

Les mans li picaven per les ganes d’escriure un relat que fos fidel a la veritat i que pogués captar l’atenció dels potencials lectors des de les primeres línies, però no ho estava aconseguint.

Havia començat la carrera de periodisme als trenta anys, després d’haver passat set anys treballant en una oficina com a comptable. Allí fou on s’adonà que no volia estar així fins que es jubilara i que preferia triar altra professió que li permetera una llibertat que no podria mai trobar tancada entre quatre parets i amb la mirada fixa a l’Excel.

Ella volia donar a conéixer històries reals i que marcaren la diferència, perquè estava cansada d’alguns mitjans de comunicació que no tenien cap problema en difondre fal·làcies i després no desmentir-les quan es feia extremadament evident que havien enganyat de manera conscient el seu públic.

Va entrar a Twitter per veure que estava passant al món i, de sobte, un coixinet li va cridar l’atenció: #MahsaAmini. Què volia dir? Va prémer sobre el coixinet per poder veure totes les piulades relacionades amb el tema i va descobrir que Mahsa Amini no era cap expressió, com havia pensat en un principi, sinó que era el nom d’una jove iraniana que havia estat arrestada per les forces de seguretat del país.

Unes hores després, es va saber que la jove havia estat assassinada mentre encara estava sota vigilància policial. El seu delicte: que el hijab no li cobria els cabells completament. Va sentir quelcom al pit i una idea va sorgir al seu cap com si d’una boira que opaca tot el que hi ha al voltant es tractara. Havia d’anar-hi. Havia de veure amb els seus propis ulls el que estava passant a la zona kurda d’Iran per poder narrar la història dignament.

El viatge fou llarg i accidentat. Va haver de desplaçar-se a Madrid per agafar un vol fins Erevan, Armènia, i després va agafar un autobús que la va dur fins Bukan, una ciutat molt pròxima a Saqez, el seu destí final, tot i que també volia acostar-se a Teheran, la ciutat on havien detingut a Mahsa.

A Teheran va poder contactar amb Ishtar, una jove intèrpret que dominava l’anglés i que es va oferir a acompanyar-la en el seu viatge per les terres iranianes, molt perilloses si es desconeixia com s’havia d’actuar en certs llocs i situacions −sols calia recordar quin era el motiu que l’havia portada a allí−.

Va veure de primera mà la gent a les protestes i com avançaven sense temor units per la ràbia i l’esgotament que els provocava aquell règim totalitari, units pel desig d’un país més lliure i democràtic.

I, més tard, es va unir al pelegrinatge que molts iranians van realitzar clandestinament i sense planejar fins Saqez, on havia sigut soterrada Mahsa. Durant aquest va poder albirar a la llunyania un jove que semblava desesperat i que es comentava que era el germà de la pròpia jove assassinada. No ho va poder confirmar, però estava segura que era algú que tenia a dintre un dolor sord i desesperat.

Finalment, després de visitar la tomba i poder recaptar informació de fonts totalment primàries, va haver de començar a planejar el seu viatge de tornada, perquè encara necessitava eixir d’aquell país que semblava sumit en una guerra civil.

No obstant això, un tros del seu cor es va quedar allí, a Saqez, on es va acomiadar de la Ishtar. Mai oblidaria tot el que havia fet aquella jove per ella i com l’havia acollit perquè no se sentira sola en cadascuna de les petjades d’aquell viatge inesperat. I, en tornar a casa, va començar a escriure l’article que titulà “Mahsa: l’inici de la revolució” per contribuir a difondre les injustícies i atrocitats que estaven ocorrent en aquell país, perquè el món fos conscient que la lluita no havia acabat.

4.7 autora Júlia Palomares

Si fa uns anys m’hagueren dit quins serien els artistes o grups que encapçalarien les llistes musicals en l’actualitat, tal volta hauria pensat que allò era una broma o que algú volia prendre’m el pèl. Com ha canviat tot des d’aleshores!

En la dècada dels noranta escoltàvem les novetats musicals a través de la ràdio o dels pocs programes musicals televisius que hi existien: Los 40 Principales, Música sí, Sputnik... Utilitzàvem cassettes i cintes de vídeo que regravàvem una i altra volta (i sovint maleíem el locutor quan parlava perquè volíem tindre la cançó sencera gravada!). El brit-pop anglés (amb referents com Oasis, Blur, Suede, etc.) competia amb altres estils com el rock de Bon Jovi, Queen, Aerosmith, AC/DC o Metallica i la música disco amb tocs de pop i funk que oferien grups com Ace of Base. També era l’època d’esplendor de grups i artistes com The Cranberries, Alanis Morisette o The Corrs, i fins i tot el punkrock tenia el seu espai amb bandes com Green Day, The Offspring o més modernament, Blink-182. Això sí, si parlem dels discs que per a molta gent ho van canviar tot, sens dubte hem d’anomenar, entre d’altres, el Nevermind (1991) dels americans Nirvana, referents

del grunge i formats a Seattle (tal com Soundgraden o Pearls Jam, entre d’altres) o Get a Grip (1993) dels també americans Aerosmith (amb el seu hard-rock i les inoblidables balades, pares musicals de grups com Skid Row, Mötley Crüe o Guns N’ Roses).

Molta gent odiava estes “plataformes” musicals perquè les consideraven com el mainstream de la música, o com s’anomenava llavors, la música “comercial” (amb l’aparició de la famosa MTV aquesta idea es va rellançar). Està clar que en aquells llocs quasi sempre apareixen els mateixos grups, però també és ben cert que si no fora per això, segurament no ens hauríem assabentat de l’existència de la majoria d’estos artistes que hem anomenat. Quina sort haver conegut tots estos referents i ídols! A més, de tant en tant sorgia algun grup desconegut que llançava èxits i que després passava a formar part del calaix de la memòria. Eren bandes, la majoria, que no tindrien tant d’èxit prolongat en el temps com les anomenades anteriorment, però que fotografien de manera perfecta aquella gloriosa època musical (em venen al cap Bloudhoung Gang, Terrorvision, Hole, The Presidents os the USA, per citar-ne algunes).

pica tr an sf or

A banda de tot açò, a la nostra terra ja feia temps que es coïa un moviment que amb el pas del temps s’ha convertit en històric: la música dance, col·loquialment anomenada “bacalao”, “maquineta” o, actualment, “remember”. Encara que tingúerem gustos musicals diferents, tots coneixíem (i també ballàvem, per què no!) els grans èxits radiofònics i escoltàvem el famós ‘Bikini club’ de Bartual. Això sí, recorde pocs noms dels artistes dance de l’època, tot i saber les cançons de memòria, ja que formaven part de col·lectiu musical de la majoria dels joves d’aquell temps, tant si havies anat a les dicoteques de la ruta com si no).

Ara per ara, tot ha canviat moltíssim. Hem passat del walkman o el discman a Youtube o Spotify, dels LP, cassettes i CD a l’MP3.Les llistes estan copades per artistes que no tenen massa a veure amb els del passat i que utilitzen la tecnologia (pràcticament desconeguda als anys 90) per a compondre o arranjar les seues cançons. La música pop i rock ha sigut desplaçada per estils musicals com el trap o el reggaeton. Els tops musicals actuals estan formats per artistes tan diversos com Rosalia, Bad Bunny o Bizarrap. Per a algunes persones, este fet suposa un gran pas enrere; per a altres, són els seus referents actuals. La manera de consumir música ha variat tant que tenim a l’abast un

ventall infinit de possibilitats i estils (no sabem si això és millor o pitjor, entraríem en un altre debat). Tots els estils i gustos, això sí, han de ser respectables, encara que no ens agraden.

En la música valenciana tenim també artistes que s’han guanyat un nom com Zoo, La Fúmiga o Smoking Souls. Fins i tot, en la música de carrer, la de les xarangues, podem escoltar èxits com “Tobogan” o “Mediterrània”. Qui ens hauria dit això en la dècada del noranta! Grups valencians sonant a les ofrenes, lliuraments de premis i també a les revetlles!

Què passarà en el futur? Els robots hauran desplaçat els artistes? La gent ja no escoltarà música? Apareixeran nous formats i noves plataformes musicals? La gent ja no assistirà a concerts i els veurà des de casa? Apareixerà algun grup o artista que es convertisca en llegenda? Deixaran de versionar les orquestres els temes de Queen o Bon Jovi? Hi haurà orquestres i, per tant, revetlles o per contra escoltarem música “enllaunada”? Qui sap...

Mentre això arribe, premem play, apugem el volum del reproductor i que sone la música!

ma ció musical

5.1. De professió, artesà 5.2. Espera Èpica 5.3. Fins mai més angoixa 5.4. El vol de l’ocell. 5.5. Mare, vull jugar! 5.6. Perfum d’alegria 5.7. La carta 5.8. La meditadora 5.9. Podràs, hi tant que podràs 5.10. La llar del foc

D’entre les moltes activitats professionals que existeixen, la d’artesà faller és, sens dubte, una de les més satisfactòries a nivell personal.

Ja de xicoteta esperava ansiosa el mes de març, data en la qual mai faltava a ma casa la famosa revista El Turista Fallero. Ja des d’aleshores m’encantava seguir artesans i contemplar eixos esbossos que plantarien en uns dies a la ciutat de València.

Em quedava corpresa tot veient fotos de monuments d’anys anteriors i llegia qualsevol escrit que fera referència a falles i a monuments.

Començava a memoritzar noms d’artesans fallers ja que de dones hi havia ben poques. Els seguia d’any en any mitjançant la revista i ja quan començà l’era d’internet, quina meravella! Podia consultar informació i passava hores i hores cara l’ordinador per observar eixes obres d’art.

Em considere una friqui de les falles però, sobretot, dels monuments i la seua plantà. Per a mi, els millors dies de l’any!

Han estat molts artesans que ja consten en la història de les falles, però vos parlaré d’un dels meus favorits.

Si vos anomene el cognom Santaeulalia, de segur que vos venen al cap diferents noms, però vos parlaré del patró d’eixa nissaga de poder artesà: Miguel Santaeulalia Núñez, fill i pare de grans artesans, tres generacions d’art envolten aquesta família.

Miguel va començar a formar-se al taller de son pare, Salvador Santaeulalia Fitó, gran referent a les falles dels anys seixanta.

Deprofessió, artesà

Començava la seua trajectòria en seccions inferiors i, l’any 1974 debutà en secció especial en la comissió Exposició-Micer Mascó amb el monument “Martiris”.

També plantà a la Plaça del Pilar, Plaça de la Mercé, entre altres, però és als anys noranta quan va aconseguir guanyar diversos primers premis a la comissió Na Jordana amb “El verí del teatre” el 1994, “Ací és Hollywood” el 1995 i “De la festa, la vespra” el 1997. Aquesta última va ser espectacular i ens va demostrar com s’havien de manejar els volums.

Tampoc ens podem oblidar del monument que plantà a la Plaça de l’Ajuntament de València l’any 1989, “Benvolguts Reis...d’Occident”.

Durant la seua trajectòria també obtingué el guardó de ninot indultat en diverses ocasions: 1986, Na Jordana; 1987, Na Jordana; 1991, Na Jordana i 1995, Na Jordana.

Encara que ara porta uns anys apartat de l’activitat laboral, va ser el primer artesà que començà a utilitzar el suro blanc (pantex).

El 2010 i 2011 va plantar les últimes falles infantils a la comissió Convent Jerusalem-Matemàtic Marçal. I al febrer de 2020 la Federació de Falles d’Especial de València li va rendir un emotiu homenatge de tota la seua trajectòria professional.

Actualment el segueixen els seus fills Miguel, Alejandro, Pedro i Jose, tots quatre es dediquen a la professió i cadascú destaca en diferents àmbits.

Moltes paraules necessitaríem per continuar parlant d’ell. Sols espere que eixa nissaga continue per molts anys més fent-nos gaudir del gran art que són les falles!

Fins mai més,

ANGOIXA. Una sensació, emoció, sentiment, pensament, condició o comportament desagradable que he sentit durant molts anys al meu interior. No poder raonar, sentir o actuar com volia. Decidir malament, no poder concentrar-me, sentir tristesa, dolor, impotència, desesperança i, fins i tot, ràbia. Només tenia ganes de desaparéixer d’aquest món en el qual no hi havia lloc per a mi.

Recorde que, des que anava a l’escola, podia haver sentit aquesta angoixa. Tal vegada no era conscient del tot, però ja la sentia. Res no podia fer-me sentir bé i no sabia per què. I això, la resta de persones ho notaven i encara se n’aprofitaven per fer-me sentir pitjor. I és que l’ésser humà pot ser cruel des de ben aviat; no importa l’edat sinó l’empatia o l’educació que hom té o adquireix durant el transcurs de la vida. Si a casa escoltaven certes opinions, com no havien de transmetre-les a l’escola? Encara que a l’escola tampoc és que hi feren res al respecte.

Però, i a ma casa? Tampoc. Només a la meua habitació és on podia trobar una mica de pau interior, però només una mica. Sé que la mare és així i és difícil canviar-la i que el pare és un home de poques paraules, sempre ha volgut que solucione els meus problemes, supose que perquè creu que així adquiriré major fortalesa. Però, de vegades, no pots superar els obstacles i aquests poden amb tu. I no hi ha res que ho puga frenar ni ningú que et puga ajudar encara que tothom ho sap però fa entendre que no.

«Vinga que ja ens toca, només queden dues parelles i serà el nostre torn».

Segons anava creixent, l’angoixa creixia més i més fins arribar a ser una companya inseparable. Mentre la resta gaudia d’aquelles festes jo només hi anava perquè la meua mare m’obligava. Entenc que era la seua manera d’ajudar-me. Estava allí però com si no estiguera, tant per a mi com per a la resta. Bé, excepte per a la Júlia. Ella sí que estava sempre amb mi i és l’única raó per la qual mai me’n vaig anar d’aquest món. Quina llàstima no haver aprofitat aquells temps i ser-ne conscient que el temps vola i no torna. Però no podia i no puc culpar-me per això. Em perdone. Ara, em perdone. O almenys ho intente.

I bé, el temps ha anat passant i la vida ha fet que me n’adone que això no podia continuar. Ja estava bé de culpar-me, maleir-me, odiar-me... I sense cap motiu! Viure en depressió no és una cosa que s’elegeix però, per què no enfadar-me amb els altres i sí fer-ho amb mi? Supose que és per l’actitud que sempre he tingut: pensar que el problema sóc jo.

Aquest article ha participat en el concurs Lletra

Però ara, finalment, puc dir que no, que no tinc cap problema; que el problema ja no és meu, que és de qui siga però no meu. Que després d’anys de teràpia i esforços desmesurats he pogut arribar on volia. Que he lluitat de manera incansable per estar hui ací. Que encara que em queda un llarg procés, el camí el veig curt. Que pensava que no tenia res i ho tinc tot. Que qui havia d’estar ja estava i jo no ho veia. No sabré mai com agrair la vida i donar gràcies per la que m’ha tocat viure.

I allí estava ella, la Júlia. Agafada del meu braç com si res haguera passat encara que, per a mi, havia passat tot. Però ella ho feia fàcil. M’ ho feia fàcil. Sempre em trobava encara que jo no la buscara. I és que ella m’ha ajudat a trobar-me i a deixar enrere l’angoixa que durant tants anys m’acompanyava. Aquella angoixa anomenada Joana.

«Ara sí, després d’aquests ens toca a nosaltres. Quina emoció!»

«Ara sí que ja ens toca».

«Fallera Júlia Company i Escrivà acompanyada pel faller Joan Altur i Martí».

d'Or de la FDF Junta Local Fallera de Tavernes.

Quina nit més llarga. Pep no havia pegat ull ni tan sols una estona. Havia estat moltes hores al llit però amb els ulls com a plats mirant el sostre, escoltant el despertador fer tic-tac sense parar. Això li havia fet pensar que el temps mai s’atura, la vida sempre va endavant, no espera ningú. I els mesos havien passat i la il·lusió i les ganes per veure-la per primera vegada havien anat augmentant dia a dia mentre amb dedicació, inexperiència i esforç es preparava tot per a la seua arribada. I en eixa nit de març en què Pep pegava voltes al llit, tot estava a punt o hauria d’estar-ho, tot enllestit per a la seua arribada, per a veure-la, conéixer-la i disfrutar-la.

Recordava les paraules de la seua dona, Carme: «Relaxa’t Pep, no cal que siga tot perfecte. Si fallem en alguna coseta, intentarem millorar-la. Som joves i primerencs. Cal anar dia a dia i segur que tot anirà bé. I cada dia, millor».

Però a Pep no hi havia res que aconseguira tranquil·litzar-lo aquells dies; l’endemà tenia una cita molt important…

Amb un somriure i ulls brillants, Pep ha acabat de veure el vell àlbum de fotos que ja feia anys que no obria. Sembla mentida que se celebre ja el 40 aniversari del dia que la va veure per primera vegada. I quantes coses viscudes al seu costat, quants moments d’alegria, d’emocions, d’esforç, de preocupacions, de sacrifici per ella. Aquell dia va ser especial, inoblidable, el dia que tot s’acomplia i que per primera vegada lluïa a la seua plaça preferida allò que durant mesos havien somiat i que tan feliços els ha fet durant els darrers quaranta anys: la primera falla.

Espera èpica

autora Pura Palomares

L’ocell que emprén el seu vol i lluita contra la incessant pluja de tardor que fa que se’n vaja l’últim raig de sol. Per moments s’ha de refugiar a l’espessor dels arbres per lliurar les seues ales d’aquella sensació feixuga. L’ocell que li prega que ature prompte el seu plorar perquè ha de reprendre ja el seu vol.

S’ha quedat sol en estes terres; tots han volat ja on no hi ha fred i mai s’està en solitud. Allà on sempre estàs al caliu dels dies i voles en plenitud. L’ocell que ja té massa fred i ha d’alçar el vol. S’ha mullat… potser massa. Les seues ales són incapaces de moure’s. L’ocell que en eixe instant té la certesa que mai arribarà al seu destí final, s’arrauleix tot intentant escalfar-se. Millor ho intentarà demà. L’ocell que tanca els ulls i somia que vola lluny, molt lluny...

EL VOL DE L’OCELL

autora Rosa Corella

—Puc anar a jugar amb ells, mare?

—No, ja saps que tu no pots anar-hi. Em sap greu haver de dir-t’ho tots els dies.

—Però és que jo també vull jugar i poder fer el que fan tots els altres xiquets! No és just!

Cada dia li fa la mateixa pregunta a sa mare, perquè li agradaria ser com els altres xiquets. Aquells que sempre veu a través de la tanca que juguen, riuen, canten i que, de tant en tant, es queden mirant-lo i se’n riuen. A sa mare sols li queda el consol que, igual que el seu fill, hi ha d’altres com ell allí dins tancats i altres mares que també pateixen el mateix que ella pateix quan el seu fill li demana anar a jugar fora.

Un dia, una xiqueta es va apropar a la tanca. Amb un poc d’incertesa primer, es va quedar mirant-lo fixament, mirant la seua cara, les seues mans, el vestit que duia... Ell es va quedar quiet, no sabia què fer ni que dir. Ella, a poc a poc, va perdre la vergonya i fins i tot es va atrevir a preguntar-li coses per poder conéixer-lo millor:

—Hola, que bonic que eres! Què fas ahí dins? Sempre estàs amb ta mare?

Per què no jugues amb els altres xiquets que també estan amb tu? Com et dius? Jo em dic Àngela. Una pregunta rere una altra.

—Ei, para, un poc més lent, que són moltes les preguntes que m’has fet. Feia molt que no parlava amb ningú. Si et soc sincer, crec que mai no he parlat amb ningú de l’altra part de la tanca. Però anem per parts. No sé què faig ací, per a mi també és molt estrany.Ma mare diu que és el lloc on hem d’estar. Cada dia li dic si puc eixir però sembla que no pot ser.

—I per què no li ho preguntes, per veure quin és el motiu?

—On estàs? Què fas? Aparta’t de la tanca no caigues i et faces mal —li va cridar la mare d’Àngela. I en eixe moment la xiqueta va haver d’acomiadar-se d’ell.

—Mare, la tornaré a veure algun altre dia? —li va preguntar.

—No ho sé fill meu. Sols estarem ací uns dies, ja saps que sempre és el mateix: desapareixem i naixem en un altre lloc.

autor Gustavo Verdú

L’aroma de la pólvora i la melodia de les bandes de música em fan estar eufòrica. Agafe la brusa i la caixeta de coets. Al casal, una bona xocolatada m’espera. Em sent feliç i emocionada. La meua casa fallera està plena de gom a gom i la gent riu. Els xiquets fan xicotetes mascletades; els majors, ballen i canten. La ciutat, enllumenada pels colors dels vestits valencians. Sona l’himne, el foc il·lumina el cel. Les cendres desapareixen en forma de records. Març s’apaga.

PERFUM D’ALEGRIA

autora Maria Torres

La Nit de Nadal estava apropant-se i la filla, com sempre, encara tenia dubtes sobre què regalar-li a la mare.

Va anar a comprar-li un llibre que va acabar destinant a la seua amiga. Després va pensar en una polsera però tampoc la convencia massa. Va entrar a diverses botigues i de totes va eixir amb les mans buides.

Hores i hores de reflexió més tard va arribar a la conclusió que, el millor regal que podia fer-li a la mare que tan poc amant era de les noves tecnologies, era una carta manuscrita on li expressaria tota l’estima que li tenia. Així que, molts esborranys, bolígrafs i idees després (i alguna que altra llagrimeta), va signar l’escrit que deixa així:

Tavernes, 24 de desembre de 2022

Estimada mare, Per molts regals que puga comprar-te, no he trobat cap millor que expressar-te tot el que t’estime amb paraules.

En primer lloc, vull agrair-te el que has fet per mi durant aquests anys. Has sigut una mare carinyosa, respectuosa, i una gran amiga i confident. Has sabut cuidar-me i educar-me per tal de ser una persona empàtica, valenta i, sobretot, lliure. Et dec moltes coses i una d’elles són els meus valors.

Eres la millor mare que haguera pogut tindre. Dona forta, determinada, creativa i molt, molt especial. D’eixa classe de persones que alegra el dia sols amb la seua presència.

Eres un gran exemple a seguir com a mare i com a dona. Tan de bo un dia poguera arribar a ser com tu. Felicitats en estes festes que per a les dos són tan especials. Sempre ens recordaré muntant el nostre arbre cada dia 6 de desembre i obrint els regalets la nit del 24 en tornar de ca la iaia de sopar. I també la meua insistència en deixar tots els llums posats. fins a finals de gener.

Passe el que passe sempre estarem unides i, per molt lluny que estiga, tornaré a buscar-te cada Nadal i a enviar-te una carteta com esta per a que seguim compartint i creant tradicions però sempre unides.

T’estime, ja ho saps.

La mare, que estava desvanida des d’aquell dia que la filla li havia regalat aquella carta tan sentida, no podia evitar quan li venia al cap que li apareguera un somriure als llavis.

S’acostava la data de l’aniversari de la seua xiqueta i encara que li havien comprat un regal, notava que faltava alguna cosa en aquell escenari.

Ja complia 18 anys i per això ella volia que el seu regal també fora inoblidable. Al cap i a la fi, la majoria d’edat era només una vegada a la vida. De sobte ho va veure clar: contestaria la carta de la seua filla. Sí, això faria. Posaria el full en un sobre ben perfumat i li la faria arribar la data exacta.

Tavernes, 10 de febrer de 2023

Estimada filla, La mare t’escriu esta carteta per a felicitar-te.

Felicitar-te per haver-te convertit en una gran dona de la qual estic molt orgullosa. Felicitar-te per ser una persona amb moltíssima qualitat humana que fa que ens sentim afortunats de tenir-te tots els qui t’envoltem.

Felicitar-te perquè t’has creat a mida unes ales precioses i fortes amb les quals volaràs per la vida perquè les ales, mareta, no són per a estar plegades. Les ales són per a volar.

I felicitar-te pels teus dihuit anys que hui compleixes.

Et desitge que cada nit quan parlem, sigues on sigues, quan et pregunte com estàs tu em contestes que molt feliç.

T’estime amb tot el meu cor com mai m’haguera imaginat.

Era bonica i era lliure. Ella, la Meditadora, tan lliure que va decidir passar a la història obligada per una maleïda pandèmia. Ningú s’imaginava que es convertiria en un símbol d’esperança per als i les valencianes, però ella ja sabia que allò també passaria. La creació d’Espuig, Martín i Escif va ser la primera en donar exemple i posar-se la mascareta, tot desitjant que el virus s’esfumara mentre esperava impacient el gran dia pel qual havia sigut creada.

Tan icònica i èpica és la seua història que eixe dia va arribar inusualment en ple mes de setembre, amb totes les mirades posades sobre els seus ulls tancats i serens. Ella ja sabia que mai ningú l’oblidaria.

LA MEDITADORA

autora Paula Vega

A l'espil, Rosa contempla el seu rostre. Hui els seus ulls brillen d'una manera inusual; està il·lusionada com feia anys que no ho estava i ell, que també la mira a través de l'espill, ho sap i també està feliç. Hui per fi lluirà el vestit amb què tant va somiar fa unes dècades i eixe pentinat que ja li estan fent i que tanta curiositat tenia per saber si podria suportar.

«Podràs, i tant que podràs!» li repetia sempre ell. Quanta força li donaven a Rosa eixes paraules. Mai havia sentit tanta estima com la que ell li donava, i el més greu és que sempre havia pensat que no tenia perquè notar l’estima de ningú.

Ja sols faltaven les sabates, les havien reservat per al final perquè ella estigués menys hores amb aquells talons i, encara que sabien que no es queixaria, els seus ossos ho agrairien. Ara sí, el somni estava complit i Rosa no va poder amagar les llàgrimes que rodaven per les seues galtes. Tampoc ho volia fer, ja havia amagat prou llàgrimes en la vida i no volia fer-ho més. A més, feia poc que havia descobert que la felicitat també podia fer plorar. >

PODRÀS, I TANT QUE PODRÀS

autora Pura Palomares

Ell l'agafava de la mà i ella es sentia tranquil·la com poques vegades ho havia fet. Necessitava tindre'l a prop en aquest dia tan especial en què, gràcies a ell, s'allunyaria un poc més del malson de la seua vida. Enfilaren a poc a poc el carreró cap amunt i deixaren enrere el bar de baix del seu antic pis, eixe pis que havia sigut per a ella una autèntica pressó. Al seu cap va aparéixer, de sobte, aquella veu, aquell record. «Quina ximpleria això de fer una falla al barri, no ens deixaran viure. Quina quadrilla! Es reuneixen ací al bar de baix. Els he vist hui i cap de tots té trellat. No faran res. I, per cert, com he de dir-te que no vull vore' t al bar!? El bar és per a homes, tu no n’has de separar fer res allí; més val que t'espaviles en allò que toca».

El cor se li ha accelerat de sobte mentre avança a poc a poc per la pujada i ell, que ho ha notat, li acarona la mà per fer-se sentir a prop. Eixa porta d'entrada a la seua antiga finca, quantes vegades l'hauria creuada carregada amb bosses, que pesaven més que ella i convençuda que ningú havia d’ajudar-la perquè allò de la casa era la seua obligació? Fins i tot la seua mare li ho repetia: «No et queixes, no faces enfadar el teu marit que ve cansat del treball i es normal que renegue». I així un dia i un altre fins a passar més de mitja vida pensant en complaure'l, en no fallar i sentint-se malament cada vegada que no estava al nivell que ell li exigia. Havia somiat moltes vegades en creuar aquella porta amb el vestit que ara duia posat. Pensava que el seu marit algun dia li ho permetria, però el dia no va arribar mentre ell va estar viu. «Què et creus, que els diners els regalen?! No tens trellat, Rosa. No som rics ni tenim un duro de sobra!!» li cridava ell embogit quan ella li ho anomenava.

Havien deixat enrere l'antic edifici i ja pràcticament havien arribat a la plaça. Rosa va voler fer un descans per agafar aire i des d'alli va veure la seua amiga Carme, aquella amb qui havia crescut i a qui va deixar de costat per creure que era una fresca i una mala companyia que li omplia el cap de ximpleries. Així li ho havia fet creure l'home que li havia furtat la vida. Carme la mirava ara amb tota l’estima que es podia, satisfeta de veure la seua amiga per la qual es va cansar de lluitar allí on sempre havia volgut estar.

Ja estaven dalt. Rosa se sentia pletòrica tot envoltada de colors, d’art, de soroll, de pólvora... Sonaren les primeres notes d'un conegut pasdoble i a Rosa se li feu la pell de gallina. Ara sí, ell la va abraçar ben fort i li va dir a l'orella: «Disfruta del teu regal, iaia. Mai més ningú et fara sofrir. Feliços huitanta-cinc, fallereta meua».

Aquest article ha participat en el concurs Lletra d'Or de la FDF Junta Local Fallera de Tavernes.

El foc és l’element més característic de les Falles i, probablement el més identitari de la cultura festiva valenciana. Foc, definit com el conjunt de partícules o molècules incandescents de matèria combustible capaces d’emetre calor i llum. Una calitja i unes espurnes al cel que els fallers i les falleres associem a tants i tants records que tenim dels monuments fallers que veiem cremar cada 19 de març.

Les flames són la part del foc que emeten la llum, mentre que el fum és el conjunt físic de les que ja no l’emeten. Les flames converteixen en cendra els monuments i tot el treball d’un any i és així per tal de renàixer amb més il·lusió i força per encarar el següent exercici faller. Cada flama dona pas a un nou somni i noves il·lusions que poc a poc van prenent forma. Ni la Cremà, ni les mascletades, ni l’encesa de coets, ni la paella dels diumenges al casal, res seria possible sense el foc. La festa fallera és foc i flama, no hi ha dubte.

Ens hem de remuntar 400.000 anys enrere per a trobar l’origen del control del foc per part dels primers homínids, una fita històrica per a la humanitat en permetre generar calor i llum. A més, va fer possible la cocció d’aliments, augmentant la varietat i disponibilitat de nutrients i reduint les malalties a causa dels bacteris dels aliments. La calor produïda pel foc també va ajudar als primers homínids a mantindre’s calents en climes molt més freds que els actuals tot permetent-los expandir-se a climes més freds.

I, amb orgull, podem dir que un dels bressols del foc el tenim a casa, al jaciment de la Cova del Bolomor, situada a l’extrem meridional de la Valldigna, just en la muntanya del Montdúver. Gràcies a les excavacions fetes al Bolomor, s’han trobat evidències de l’ús controlat del foc des de fa més de 250.000 anys. Les àrees de combustió i els indicis de vida detectats en el jaciment valler es troben entre les evidències més antigues de la presència del foc a tota Europa i la Península Ibèrica. Els primers homínids van escollir la nostra vall per a viure i desenvolupar-se amb la gran ajuda del foc.

Com no havia de ser Tavernes un poble amb tan arrelada tradició fallera si fa milers d’anys es va aconseguir controlar el foc al nostre terme? Les flames estan a la genètica dels vallers i les valleres des que antigament van habitar les nostres muntanyes els primers éssers humans capaços de controlar un element tan incontrolable com el foc.

6.1. La meua València 6.2. Petjades de cendra 6.3. Deixa’t ploure 6.4. Poesia 6.5. Gea 6.6. Ella és artista 6.7. Cançó de bressol 6.8. Mareta 6.9. A la lluna 6.10. El cel negre 6.11. Com sempre 6.12. Eixe monument al carrer 6.13. Poder mirar-te 6.14. Una espurna

Vine a buscar-me a la plaça, al cor de la ciutat.

Busca’m a l’arena, en el foc de Sant Joan vora la mar.

Entre canyars de l’Albufera i d’arròs, camps.

Pinta taronges vora el Túria i el seu cabal.

Junt a l’olor a gesmil i de ciències i arts, nostra ciutat.

Que Estellés et conte poemes a cau d’orella

dalt les Torres de Serrans.

Cuida de la meua terra

dels meus records i estima-la.

Cuida la meua València, vida.

Cuida-la per si no torne mai.

LA MEUA VALENCIA

He nascut i moriré al país del taronger, prop de l'Albufera i les barraques de canya, on tothom té un somriure enganxat a la faç. Un país ple de poesia, música i rondalles.

Al país d’horta banyada on sempre trobaré foc: de vegades bo, de vegades dolent, de vegades purifica, de vegades fa malbé. Però sempre marca l’inici d’un nou any faller.

I jo sols puc mirar-lo fixament, expectant. Captivada per les seues oníriques flames que em transporten a temps de bruixes, costums prohibits i càntics pagans.

De menuda no temia el foc, però l’edat m’ha donat una nova perspectiva, més madura i, alhora, més covard.

He aprés a no acostar-m’hi allà on s’amague el perill.

I prou.

PETJADES DE CENDRA

Deixa’t ploure. Permet que arriben els núvols i tapen el teu cel d’un obscur gris.

Relleva les seues gotes del dur treball d’esborrar aquell record de la teua memòria.

I que el seu rastre s’emporte tot el que no vols amb tu. Deixa’t ploure i no t’amagues. Crea rius i inunda mars.

Simplement recorda que es plou millor si tens algú amb qui ballar.

DEIXA’T PLOURE

Mentre eixos ulls blaus reflectisquen els meus en despuntar un nou dia,

mentre assaborisca la dolçor dels teus llavis en aquell bes que et devia,

mentre la teua mà li done caliu a la meua amb idolatria, mentre em digues coratjosa que m’estimes, hi haurà poesia.

Estima fort sense fer servir paraules.

Estima com ningú. No hi ha millor versió de mi que la que veig reflectida als teus ulls, ulls profunds com l’oceà, brillants com la lluna a l’aigua. I és que eres vida.

Ama del corral i del carrer però, sobretot, del meu cor.

Terra ferma d’on naix l’arrelament.

Perquè la terreta tira

però més ho fa el teu somriure de costat, gest modest com ho eres tu.

I és que vols ser petita quan eres univers.

Mai és fosc.

A dintre teu cap tota la llum del món. Celebres cada passa que faig encara que m’allunye del teu costat.

Però tot i que me’n vaig, estic. Per més que no estic, estic present.

I és que com soc d’independent gràcies a tu i quanta falta em fas.

Ja puc estar a qualsevol lloc que casa són els teus braços refugi, medicina, caliu, abric, escàpol, niu, complaença, delectació, gaubança. Amor a violari, amor com a regal.

I és que els teus braços són casa.

Ella és artista.

L’heroïna de tots el contes que contava, protagonista de la seua pròpia història, la mà que t’alça, el muscle en què plorar.

És preciosa, i no és perquè siga jo qui ho diga, és perquè no hi ha res més bonic que el seu cor.

Intel·ligent.

Serà el que fora i va ser el que va voler.

Valenta

i un sense fi més d’adjectius que ni les més belles paraules podrien definir. El millor d’ella:

és etèria

perquè l’art no s’asseca.

I, sens dubte, ella és art.

La carn tendra, la mirada afable. Li besa una galta, li acarona el front. Somia que un dia hi haurà un món millor i pensa en el futur de la seua filla. Dotze gotes cauen lentament al llençol, una per cada vegada que ha tingut por, una per cada vegada que ha escapat, una per cada vegada que ha hagut de tornar. Li canta una cançó de bressol, la que més li agrada a la menuda, i, en acabar, tanca la porta lentament per si així pot evitar els sorolls del carrer: les alarmes, els precs, les protestes silenciades.

Mareta, mareta, ahir vaig somniar, que ja no hi havia més guerres ni morts als carrers, que les dones eren lliures i cridaven al vent.

Mareta, mareta, ahir vaig somniar que agafades de la mà caminàvem cap a la llibertat.

Dorm amor meu, dorm.

Hi havia un bressol cobert amb un vell tapís.

Dorm amor meu, dorm.

Era per a que un nadó allí dormís.

La mare amb veu molt suau li cantava dolçament mirant als ulls del recent nascut i amb la seua fina mà l’acaronava mentre allí s’escoltava el cant d’un cucut.

Amor de ma vida, li diu.

L’amor dels seus ulls li somriu.

Amor, dorm a la vora del riu.

Amor, que ja ve l’estiu!

Dorm amor meu, dorm.

Hi ha un bressol cobert amb un vell tapís.

Dorm amor meu, dorm.

Era per a que un nadó allí dormís.

Renaix l’amor que dins va sentir ella quan el seu primer fill al món va parir. Creixeran junts i faran bona parella i trobaran mil coses per descobrir.

Correran, jugaran, riuran, ploraran i la vida als dos els separarà, i com a bons germans ells s’estimaran esperant quin destí és el que serà.

Dorm amor meu, dorm.

Hi ha un bressol cobert amb un vell tapís.

Dorm amor meu, dorm.

Era per a que un nadó allí dormís.

El bressol blanc i vell en un racó és guardat, el tapís gastat i polsós ha quedat

i afeblides les vides ja s’han mustiat esperant el moment que mai han comptat.

Dorm amor meu, dorm.

Hi ha un bressol cobert amb un vell tapís.

Dorm amor meu, dorm.

Era per a que un nadó allí dormís.

Li diré a la lluna que no vinga hui perquè el teu ser no estarà amb mi. Li diré que esborre el seu resplendor per si torne a tindre el teu candor.

Que deixe el cel negre esta nit i així el meu cor malferit guarde un record amb amargor: que un dia va ser digne del teu amor.

autora Rosa Corella

Però no a la lluna grisa, no a la coberta per la nit, a la lluna clara que embriaga el dia i decora el cel evitern.

A l’autora dels meus poemes, companya de camins.

Lluna mitja, lluna ompli, lluna sola i sense amics.

Permanent i eterna, mentre el sol se’n va.

Tu sempre et quedes amb mi, pulcra lluna, lluna ferma.

Que mai ningú opaque la teu blancor infinita.

Entrar a la plaça és començar a percebre allí el bell moment. És el dia màgic, realment, per a un fidel amant, un abraç. Com sempre, és pel mes de març.

Junts les peces heu de portar, com escriure al carrer i contemplar

allò gran del nostre sentiment.

Ens plena el cor l’acompanyament, com sempre un vespre de març, una a una les peces al braç, fem aquest envejable monument.

Ens plantem tots junts un moment, com sempre en el mes de març.

Tots junts no arribeu ni a imaginar com hem encaixat, en poc de temps, el somni màgic de tots els anys. Com sempre en el mes de març.

Era per març i cada temporada, dominant la son, obria les parpelles per a guaitar amb goig pel finestrell esperant el motiu de tanta gresca.

Arribava un camió i la plantava.

Deixava al carrer un gegantí monument. I restàvem de fer allò que era diari per veure al carrer un contacte sincer.

Ja ho deia el poeta entaferrant:

“Sense contacte personal, ni lírica ni amor”.

Serà una setmana intensa, fallera, sense cercar luxes, però amb molta passió. Solem deixar les cases i amb les bruses fem costum tot el veïnat a la nova situació.

Estem fets de foc i foguera a força de temps, que sabem que a la “cremà” del monument, cauran llàgrimes d’alegria pel treball ben fet, ni dormirem per veure la via pública decent.

Vaig a avançar hores de nou a l’espera fins tornar a veure en somni la primavera, sabedor que encara no és temps de veure falleres i, menys, el monument. Som gent de son ingent, esperant el somni faller.

EIXE MONUMENT AL CARRER

Insòlit

tot el que els ulls poden contar. Més que simples paraules que de poc valen ja.

Els teus recorden la mar i el cel ras: clars i recoberts de fi cristall.

Els teus recorden a estrelles i a sols enlluernats.

A cap mentida però sí, mitges veritats.

A dies d’estiu i nits de Nadal.

A que bé, qui sap.

Puc intentar mirar-te però no vore’t mai.

Una espurna, un llumí, una volva fa camí. Una espurna, un llumí, el cel sobre mi. Una idea, un instant, una passa endavant.

Una llàgrima, un final. I tots al seu costat.

Una espurna, Un llumí, La pólvora Es fa sentir. Una espurna, un llumí, cendra cau ací.

Una espurna, un llumí, un somni compartit. Una espurna, un llumí. Tot aplega a la fi.

Una història, un final, un pròleg engalanat. Un temps, un espai, un llibre acabat.

Dia de la Plantà

15 de març

Comencem un viatge èpic per dies assenyalats de l'any. Veurem distintes escenes i molts temes que reivindicar.

La falla ret homenatge als dies internacionals que volen donar rellevància a diversos temes socials.

Comencem pel més important i que mai hem d'oblidar. Per poder seguir endavant el planeta hem de cuidar.

Devem la vida a la Terra però sembla que no aprenem. Finalment l’heretaran desfeta si nosaltres no la cuidem.

El dia del xocolate no és un dels més celebrats, però en arribar falles és d'allò més esperat.

A un xocolate calent ningú se’n resisteix i si els fartons l’acompanyen: així sempre abelleix!

També les nostres mascotes tenen un dia internacional. Tinguen plomes, escates o potes totes són igual d'especials.

Recordeu ser responsables i tenir cura del vostre animal. Cal cuidar-lo sempre tots i cadascun dels dies de l'any.

Estimar qui vulguem sense por i endavant, això representa l’orgull LGBTI: tolerància i llibertat!

Que mai ningú impedisca a una altra persona viure feliç. Ompliu la ment de colors i deixeu de veure-ho tot gris!

Un gran dia per celebrar als nostres avis i àvies dedicat. El temps amb ells cal aprofitar i tornar-los l'estima que ens han donat.

Els mercats tradicionals són motiu de festivitat. Allí trobarem productes de la millor qualitat.

La música ens dona alegria, ens ompli la vida de felicitat. Per això celebrem el seu dia en cada poble i ciutat.

El seté art l'anomenen i és una indústria gegant. A Tavernes ja no en queden: tots els cinemes van tancar.

A la Casa de la Cultura algun teatre veurem, cada vegada hi haurà menys si nosaltres no hi col·laborem.

Així que, en temps d’oci al cinema i al teatre anirem: gaudirem de l’espectacle i al sector impulsarem!

I fins ací el xicotet viatge pels dies èpics de l’any. Si en voleu saber més visiteu la falleta d’enguany!

6 de maig de 2022, un dia èpic. I tant que va ser èpic. Era un divendres i vaig rebre la telefonada més esperada: la meua amiga Alejandra a l’altre costat del telèfon m’anunciava que havia estat elegida fallera major infantil per al 2023, la qual cosa em dona l'oportunitat d’escriure a les pàgines del nostre llibret per a convidar-vos a disfrutar de les falles a la Dula.

Fallerets i falleretes, com sabeu les nostres delegades infantils treballen molt per a que gaudim al màxim de la falla, per això vos anime a participar en tot allò que ens preparen tant en falles com durant l'any. Vos assegure que les estones de falla acaben convertint-se en grans records de la infància, així que no s'ho penseu i disfruteu de la Dula!

Com sabeu, aquest any celebrem el 40é aniversari de la nostra falla, fet que hem d’agrair a totes eixes persones que des de 1983 han treballat o treballen per a que la Falla la Dula continue fent camí tot convertida en una falla molt nombrosa, però que guarda la mateixa essència que la va vore nàixer: ser una família. Moltes gràcies per deixar-nos esta herència tan bonica i que tant ens heu ensenyat a estimar. Esperem saber cuidar d’ella tal i com vosaltres, els nostres avis, àvies, pares i mares ho heu fet. No podríeu haver-nos fet millor regal!

El destí ha fet que per al 2023 ací a la Dula hàgem fet un equip que és una bogeria fallera. Estem amb moltíssimes ganes que la festa esclate per tot arreu i gaudirem tot portant el nom de la nostra falla allà on anem. Virginia, Salva i Emili: no puc estar més feliç de compartir aquesta aventura amb vosaltres i vull que aquesta felicitat es contagie a cada duler i dulera, grans i menuts, per a que junts fem de les properes falles uns dies de festa i sentiment d’eixos que ja mai s’obliden. La maquinària dulera ha treballat durant molts mesos per a oferir-nos unes grans falles, sols falta una gran participació. Vos esperem!

Als veïnat del nostre barri, volem agrair-vos la vostra paciència i animar-vos també a vindre a delitar-se amb nosaltres de la millor festa del món. Sereu tots i totes ben rebuts.

Bones falles 2023 a tothom!

Fallera Major Infantil

18 de març

LA TEUA PRIMERA VEGADA

Un dia èpic, especial, carregat de sentiment. Una ofrena màgica, enmig d'una setmana fallera màgica, la teua primera vegada…

Només setze dies havien passat des que et vam veure la careta per primera vegada aquell dimarts plujós de març en el qual els fallers i les falleres notaven encara la ressaca d'un dia de cavalcada. L'ambient faller era imparable ja al poble i, a més, aquell dimarts per si fora poc la família dulera augmentava. Alguna gent assegurava que no seria una fallereta qualsevol i la veritat és que s'equivocaven ben poc. Dies després ja estaves amb la bolcada fallera posada, tot enfilant el carrer major als meus braços, escoltada ben de prop pel teu avi i amb la mirada enamorada del teu pare que t'esperava a la plaça. Així es produïa la teua primera entrada a la plaça, envoltada per tota la teua falla.

El proper 18 de març tornaràs a fer una entrada especial a la plaça. Ho faràs com a fallera major infantil i nosaltres tornarem a estar ben a prop de tu, disfrutarem d’eixe somni que els tres tant hem desitjat durant anys i que, finalment, s'ha fet realitat.

Mar, volem que visques cada instant al màxim, com vius des de menuda cada moment a la falla. Et mereixes tot el que està passant aquest any perquè eres una personeta meravellosa i una dulera com hi ha ben poques. La teua il·lusió és la nostra i, per això, volem viure unes falles 2023 inoblidables. Moltes felicitats, Fallera Major.

ELS TEUS PARES, EMILIO I PURA

15 d’abril

LA CRIDA MÉS ESPERADA

El 15 d’abril de 2022, a més de ser un dia especial perquè era festiu i divendres sant, el telèfon de la tia Noe rebia una de les cridades més esperades per tu i per tots nosaltres. La nostra peladilla ja era oficialment candidata a ser la nostra fallera major infantil. A la fi, després de tant esperar-ho, el seu somni es faria realitat.

Saps que a la nostra casa sempre has sigut especial perquè eres l’única xiqueta i et fas de voler. Has passat de ser una xiqueta desimbolta i xarradora a ser tota una doneta responsable i constant en tot allò que fas.

Els iaios Pascual i Pura, el tio Jose, la tia Noe i Sergi estem molt contents de vore’t tan feliç. Viu cada minut intensament. Nosaltres estarem al teu costat este any i tota la vida perquè no et falte mai de res.

T’estimem molt, guapa!

2 de març

El 2 de març de 2010 la nostra família augmentava un poc més: venia al món la més menuda dels Fonseques. Una xiqueta espavilada des que va nàixer, una xicoteta revolució que no parava mai de moure's ni de xarrar, fallera més que els seus pares junts (i això ja és dir), una rossa perillosa i imprescindible que ens fa riure fins i tot quan està enfadada. Quines ganes tenim de veure’t gaudir de la teua falla com a fallera major. Felicitats, Mar!

FAMÍLIA FONSECA

9 de setembre

9 de setembre de 2013, eixe dia començàvem una nova aventura al col·legi Patronat. Allí ens vam trobar per primera vegada a la classe de Xelo. La majoria de nosaltres mai ens havíem vist i començàrem una amistat molt especial per a totes. Eixe fou el nostre primer dia totes juntes i no ens imaginàvem el que ens esperava.

Mar, tenim mil i una anècdotes per contar, han passat nou anys d’aquell dia: tres anys d'infantil, sis de primària i ara ja estem a l’ESO. I continuem com el primer dia. Algunes han passat a l'institut, però la gran majoria seguim al Patronat, sempre juntes i unides.

Eres amiga dels teus amics, simpàtica, divertida, comboianta, amb molt de geni, però les teues amigues et volem tal i com eres. Esperem que passes un any inoblidable i et desitgem que les falles del 2023 siguen les falles que mai oblidaràs.

Mar, estàs envoltada de gent que t'estima i nosaltres volem que disfrutes al màxim del teu any com a Fallera Major Infantil de la Falla la Dula.

Enhorabona!

LES TEUES COMPANYES DE L’ESCOLA

14 de març

Un dia especial per a la nostra quadrilla fallera: 14 de març de 2016. Candela s’havia apuntat a la Falla la Dula. Ara sí que estàvem al complet!

Des d’eixes falles ja no ens hem separat mai. A dia de hui seguim juntes disfrutant de les falles. Ni la pandèmia ni res ens ha pogut separar! Aquest any t’acompanyarem a tots els actes, ben orgulloses de poder dir que som amigues de la Fallera Major Infantil 2023.

LES TEUES AMIGUES DE LA DULA

1 de març

Impossible no enrecordar-me de tu quan comencen les mascletades de falles l’1 de març. Eixa xiqueta que des de ben menuda he relacionat amb els coets! T’he vist nàixer i créixer al voltant de la pólvora, sempre corrents per la falla, sempre jugant amb tots i, sobre tot, al costat de ta mare a qui estime tant.

T’has fet de voler des que vaig veure eixos ullots mirant-me com si tingueres ja coneixement des que eres xicoteta. Eres molt especial per a mi i este 2023 és molt important perquè tu eres la nostra Fallera Major Infantil i també perquè, com saps, Pau vindrà al món. Ara et toca a tu veure’l créixer i espere que la tia Mar li ensenye a gaudir de les falles i a tirar coets! Disfruta molt, Mar. T’estime.

Salutació President Infantil 2023

El 20 de març, el dia que acabaren les falles del 2022, va ser un dia molt especial per a mi perquè començava, per fi, després d’uns anys d‘espera, el meu càrrec com a President Infantil.

Fallerets i falleretes, vull dir-vos que enguany és un any molt especial per a mi, ja que per fi soc el President Infantil de la falla La Dula, en el seu 40é aniversari! Desitge moltes felicitats a tothom en aquesta data tan especial i m’agradaria agrairvos tot l’esforç que esteu fent perquè la nostra falla siga una de les més importants del poble.

La pandèmia ens ha obligat a deixar de gaudir de la nostra festa fallera durant dos anys, i és per això que ara més que mai hem de gaudir del que més ens agrada: les falles. Vos convide, tant a grans com a menuts, que participeu de tots els actes que les diverses delegacions ens preparen, perquè les falles són tot l’any.

Tinc la sort de compartir aquest any amb tres persones molt especials per a mi: Mar, Salva i Vir. Els quatre, juntament amb les nostres famílies, farem que el 2023 siga un any inoblidable.

Agafem forces que aquest any és el nostre.

Salutacions, ens veiem al barri de la Dula!

28 de desembre

L’últim diumenge de l’any 2008 de bon matí, arribava al món un xiquet ros i de galtetes rodones. Eixe moment va ser el principi d’una altra vida per a nosaltres. Una vida en la qual tot ja no era treballar, amics i festa, sinó casa, sofà i ser tres al llit a l’hora de dormir.

Emili, des del minut u has donat alegria allà on has anat, sempre amb eixe somriure a la boca i als ulls. Amb vint dies ja et posàrem el vestit de falleret i, des d’eixe dia, no has dubtat a participar de tot allò que s’ha fet a la nostra falla.

Has crescut envoltat sempre de gent que t’estima ja que, allà on has estat, has fet amics pel teu caràcter obert i bromista. És per això que tens colla a tots els llocs: amics de l’escola, amics del futbol, amics de la falla… I mira per on, una amiga teua de la falla és a qui portes del braç i la que viu amb tu aquest meravellós any. Heu sabut esperar i el temps us ha premiat amb el privilegi de viure junts aquest any tan especial. A Pura i a mi ens brillen els ulls cada vegada que veiem la complicitat que existeix entre vosaltres, eixa elegància en lluir els vostres vestits de valencians i, en definitiva, en veure les vostres cares de felicitat en tots els actes fallers als que assistim. Al costat de Salva i Vir feu, com tu dius, un gran equip i fareu del 2023 un any inoblidable per a tots.

Viu aquesta experiència amb intensitat i grava a la teua memòria tots els detalls, els quals es convertiran en boníssims records ja que ho teniu tot al vostre favor i la teua família estarà ahí fent possible que així siga.

SIGUES MOLT FELIÇ HUI I SEMPRE, FILL MEU. ET VOLEM.

ROSANA I JESÚS

25 de gener

Era diumenge 25 de gener de 2009, la presentació de la Falla la Dula. Feia exactament vint-i-set dies que havies arribat a les nostres vides i et trobaves a peu de passarel·la amb ta mare, vestit de falleret i preparat per a que et presentaren com a nou faller.

Si pense en el transcurs de la teua vida fins arribar a hui, només et veig rient, movent-te, cantant, ballant i fent bromes. Sempre tenies ganes de passar-ho bé i nosaltres, tot i que de tant en tant et demanàvem una estoneta de tranquil·litat, sempre ens deixàvem contagiar de la teua alegria i acabàvem tots ballant i cantant al teu costat.

No només t’ha caracteritzat la teua energia, sinó també la passió que des de ben menudet li has tingut a la teua falla. No volies perdre’t res: ni un acte, ni un dinar amb els teus amics de la falla, ni tan sols els playbacks. És cert que a casa les falles corren per la sang de quasi tots d’una manera molt forta i que ja hem tingut unes quantes experiències de representants, per això, quan vàrem saber que volies ser president infantil, a ningú li va estranyar gens.

Però pareixia que el moment no aplegara mai. A tu se’t va fer llarga l’espera, però a nosaltres, també. Ens moríem de ganes de veure’t a la falla com a president infantil perquè sabíem la il·lusió i les ganes que tenies i també sabíem de sobra que aquest càrrec estava fet per a tu.

Ara ha arriba el moment i, per això, has d’esprémer-lo al màxim. Has de riure, has de ballar i has de passar-ho com mai, encara que sé que et costarà ben poc ja que simplement has de ser com tu eres. Tete, els teus avis, els teus tios i els teus cosins tenim moltes ganes de viure aquest any amb tu i, sobretot, de veure’t feliç.

Et volem molt!

EVA SANSALONI

8 de setembre

Tot va començar un 8 de setembre de 2011 quan, des del primer dia d’escola, ens portàvem tan bé que ens passàvem el dia jugant junts. El que no sabíem era que aquella amistat perduraria fins tan lluny.

Ara, hem de dir que t'encanta passar temps amb tots els teus amics i amigues perquè entre el futbol i la falla, no pares mai!

Enguany ens centrem més a la teua falla, la Falla la Dula, ja que a la fi has pogut complir el teu gran somni de ser president. Volem que sàpigues que estarem amb tu per a tot el que calga, per a que ho disfrutes al màxim amb nosaltres.

Enhorabona, presi!

IRIS I AITANA

10 de setembre

Tete, des que et vas convertir en germà major el 10 de setembre de 2013 has assumit una gran responsabilitat: cuidar de la teua germaneta. Encara que de vegades ens barallem, fem una bona parella de germans. En aquest escrit vull dir-te que et vull molt, que t’acompanyaré en tot i que espere que t’ho passes d’allò més bé.

ALEXANDRA

3 de gener. Els tios que arriben tard

No, el títol no fa referència a l’hora d’arribar a les reunions familiars (que en alguna ocasió, també) sinó al dia en què et vam vore per primera vegada. I és que, eixe 3 de gener de 2009 ja feia quasi una setmana que havies vingut al món i nosaltres encara no havíem pogut complir amb eixa tradició de sostindre al braç, encara que fora per una xicoteta estona, al nounat. Tan desitjat, tan esperat, tan volgut i resulta que, en nàixer, hem d’esperar un munt de dies per poder vore’t. Sempre tindrem eixa espineta clavada.

Estàvem a Madrid per motius de feina i encara recordem l’alegria que ens va donar saber que havies nascut: el nostre primer nebot, per a qui havíem fet un gran nombre de plans, molts dels quals eren tan desficaciats com regalar-te un ordinador abans de fer l’any o fer-te faller de la Cambro, i d’altres que sí que vam poder fer com quedar-nos alguna nit amb tu per cuidar-te.

Estàvem al 2008 i, tal vegada tu i altres joves de la teua generació ara no ho podeu arribar a entendre, però aleshores no existia WhatsApp ni cap tipus d’aplicació que permetera l’enviament instantani de les fotos del teu naixement. Sí que hi havia correu electrònic, però encara no s’havien estés els mòbils intel·ligents i era necessari engegar un ordinador i descarregar la foto des de la càmera per a fer arribar la imatge, una feina, com veus, molt més lenta que el que es fa ara. Per això, l’espera encara es va fer més llarga. Sí, Emili, vam tardar sis dies en vore la teua careta per primera vegada.

A Madrid, parlàvem de tu a tota hora, com si ja res més importara i, tot i que estàvem bé perquè havíem decidit passar Cap d’Any allà, només pensàvem en tornar per a poder conéixer-te. Era el que ocupava les nostres converses. Teníem clara quina seria la primera feina en arribar: sí, anar a conéixer-te. Sense descarregar maletes, sense passar per casa a avisar als nostres pares que havíem arribat del viatge i estàvem bé. La primera parada del cotxe d’aquell dia va ser el teu pis del passeig Colom.

Com oblidar eixes hores. Eren dies amb un contrast de sentiments brutal a la nostra família i tu et vas convertir en l’escapatòria dels moments difícils que estàvem vivint, l’alegria que trencava el gris que s’havia instal·lat a casa unes setmanes abans. Tot i això, podíem amagar eixa emoció que ens donava poder, finalment, tindre’t als nostres braços i desitjar per a aquell ésser tan fràgil, tan menut, tan innocent, la millor vida possible i un camí on es compliren tots els somnis, com el de convertir-te en president de la teua estimada Falla la Dula.

GEMA BENAVENT I TONI ÁLVAREZ

Dia de la Terra

22 d’abril

Saps quin és l’origen del Dia de la Terra?

La data fou aprovada per l’ONU l’any 2009. Però hem de remuntar-nos a la dècada dels 60 per a trobar els seus orígens als Estats Units.

Es va celebrar per primera vegada arreu del món l’any 1990. I saps què va passar eixe dia? Doncs que va ser tot un èxit. Més de mil ONG organitzaren actes en 150 països als quals s'estima que assistiren 200 milions de persones.

I saps què va provocar aquell èxit?

El va provocar que els moviments ecologistes començaren a agafar més força.

Saps què es vol aconseguir amb la celebració del dia de la Terra?

Es pretén que siga un dia en el qual començar a prendre accions. A assumir hàbits que ajuden la Terra i a nosaltres mateixos.

Saps què podem fer per la Terra?

Fer ús racional de l’energia. Reduir la quantitat de deixalles i classificar el nostre fem.

Dades curioses del nostre planeta

1. La terra no és totalment redona

Malgrat que sempre s'ha dit que la Terra és redona, la veritat és que està aixafada pels pols a causa de la rotació i la gravetat que han fet que la Terra s'aplane dels costats.

2. Un dia no dura 24 hores

El temps que tarda el planeta en fer la volta al voltant del seu propi eix és de 23 hores, 56 minuts i 4 segons. Per això, cada 4 anys s'augmenta un dia més al calendari.

3. La zona més càlida i freda de la terra

La Vall de la Mort és el lloc més càlid de la Terra. Es troba situada al sud de Califòrnia. El lloc més fred és Oymyakon, a Sibèria.

4. Es pot veure la muralla xinesa des del'espai?

No, però sí que es pot observar un núvol de contaminació a Pequín, segons alguns experts.

5. Sols s'han descobert 80% de les espècies

Com que la Terra és l'únic planeta amb éssers vius, es diu que la ciència tan sols ha aconseguit descobrir-ne el 87%.

6. L'edat real de la Terra

Es calcula que la Terra té cinc mil milions d'anys aproximadament.

7. El planeta amb més lluentor

Gràcies al fet que el 70% de la Terra és aigua amb els seus estats: sòlid, líquid i gasos, permet que la llum del Sol es reflexe a l'espai i tinga més lluentor que cap altre planeta.

8. Formigues, les vertaderes colonitzadores

Les formigues han estat l’única espècie que ha colonitzat quasi tota la Terra, a excepció de l'Antàrtida i algunes illes remotes.

9. La gravetat no és la mateixa en tots els llocs

Es diu que cap a l'Equador la gravetat augmenta tot i que no és perceptible per als humans.

10. Escut protector

A diferència de la resta dels planetes, la Terra posseeix el seu propi escut protector entre les diferents capes de l’atmosfera.

autora Pura Palomares

Dia del Xocolate

13 de setembre

Quina dolçor de dia!

Hi haurà millor plaer que un bon got de xocolate? Possiblement sí, però aquest és, sens dubte, un delit que compartim la majoria de les persones.

No ens arrelarem als orígens del xocolate ni molts menys, ja que hi ha milers de varietats, gustos i sabors. Ens centrarem en el xocolate típic a les nostres festes falleres.

Sempre és motiu de celebració i en cada despertada, berenar o revetlla no falta als casals un xocolate ben calentet… i si l'acompanyem sucant alguna cosa dolceta o simplement amb un tros de pa, la satisfacció és plena!

Hi ha moltes maneres d'el·laborar-lo: antigament era típic cuinar-lo a foc lent en una olla, però tot ha anat modernitzant-se i, encara que continuem utilitzant l'olla, ara també podem degustar-lo d'una manera més ràpida, ja siga comprant-lo a la botiga en format precuinat o fent servir els famosos robots de cuina que tan ràpidament ho preparen tot.

Recepta del xocolate en olla (4 persones)

INGREDIENTS:

-250 g xocolate en pols

-1 litre de llet sencera

-4 g de sal

-50 g de sucre

-Opcional: 15 g de midó de blat (“maizena”)

PREPARACIÓ:

Per a començar, separeu un got de llet i barregeu-hi el midó de blat fins que no queden grums.

A continuació, poseu la resta de llet en una olla, a foc mitjà-alt, fins que arranque el bull. Quan comence a bullir, abaixeu el foc i tapeu l'olla. Afegiu el xocolate i el got que tenies separat amb la “maizena”. Pugeu a foc mitjà durant cinc minuts mentre remeneu la barreja. Passat aquest, temps anirà espessant, apagueu el foc i deixeu reposar una estona.

Per a preparar el xocolate en qualsevol robot de cuina, els ingredients són els mateixos que a l'olla, sols variarà la quantitat depenent de la capacitat de cada robot.

I si pel contrari, decidiu comprar-lo fet, sols caldrà escalfar-lo.

Siga de la manera que siga, mengeu-vos un xocolate calentet i feu que el dia siga més dolcet!

Dia dels Avis

26 de juliol La història d’una xiqueta fallera

La història comença un 25 de novembre quan naix una xiqueta a una família molt fallera. Aquesta va ser introduïda al món faller gràcies als seus avantpassats. Els seus avis foren una gran referència per a tota la família, però especialment per a ella. Van ser ells qui van convèncer la mare per introduir la seua filla amb tan sols pocs dies de vida, a la seua família fallera. Un grup de gent que es considerava família per a ells, un lloc on passar bons moments i crear bons records.

La xiqueta vivia aquella il·lusió com ho feien els seus avis, perquè era el que li havien ensenyat. En passar el temps, la xiqueta va créixer i va conéixer el vertader món faller i la paraula falles. No tenia prou paraules per agrair els seus avis que li inculcaren aquella tradició que, al llarg dels anys, s’havia convertit especial per a ella. I el que sens dubte tenia clar és que en un futur faria conéixer aquella tradició transmesa de pares a fills, als seus nens.

A dia de hui, per a ella la paraula falles, no és tan sols un monument, sinó pólvora, foc, coets, festa, família, germanor, amistat, il·lusió, decepcions, rialles i també plors; però sobretot, un gran sentiment.

Els meus avis

Es preguntareu què són per a mi els meus avis, doncs ara ho sabreu.

Els meus avis són com els meus segons pares ja que sempre m’han donat suport en tot.

Sempre recordaré aquelles paraules que els vaig dir de menuda, que volia ser fallera de la Dula. No s’ho van pensar dues vegades i van fer que uns dels meus somnis es fera realitat. A ells no els agradava molt aquella festa, però per vore la seua neta feliç, van fer tot el que van poder i més. El meu primer vestit de fallera va ser un regal d’ells.

No es van perdre cap acte al qual jo assistia, sols per a vore la felicitat que duia damunt per ser allò que jo tant havia desitjat.

El dia de la presentació estaven més emocionats ells que jo. Fins i tot podríem dir que se’ls van escapar unes quantes llagrimetes de felicitat.

Tot el que he pogut viure amb ells ha sigut molt bonic i espere poder seguint sumant anys i somnis junts ja que són molt especials per a mi.

autora Andrea Brines

Dia del Llibre

festa molt esperada i celebrada en molts llocs. Però, d’on ve la tradició de regalar llibres i roses? Per què cau en 23 d’abril? Tot seguit resolem alguns dels dubtes més freqüents sobre aquest dia.

Per què Sant Jordi és el 23 d'abril?

Conta la llegenda que el 23 d'abril de l’any 303 va morir un cavaller cristià anomenat Jordi. Era un soldat romà que va ser martiritzat per no voler seguir les ordes de perseguir cristians. Després de la seua mort sorgiren moltes llegendes al seu voltant. La gent li tenia gran devoció i el dia de la seua mort va ser una data important del calendari cristià. Durant l'Edat Mitjana, el culte a la seva figura es va estendre per diversos territoris com ho demostra el fet que, l’any 1456, es va convertir en el patró de Catalunya. A més, tenim constància escrita que, al segle XVI, ja se celebraven festes en el seu honor el 23 d'abril.

Per què regalem roses?

La llegenda diu que, després d'un combat entre el cavaller i el drac, la bèstia va caure en ser travessada per l’espasa de Sant Jordi. La sang del drac va arribar a terra i, en aquell punt exacte, va créixer un roser que únicament floria el mes d'abril. D’ací ve el costum de regalar roses per Sant Jordi cada 23 d'abril.

autora Melanie Puig

Per què regalem llibres?

Mentre que la tradició de regalar roses a la persona estimada prové de l'Edat Mitjana, la de regalar llibres no va començar a sorgir fins als anys 20 del segle passat. La idea inicial va ser de l'escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l'editorial Cervantes, que va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters que es fera una festa per promoure la venda de llibres. La data triada va ser el 7 d'octubre de 1927. La festa es va celebrar també el 1929, durant l'Exposició Internacional de Barcelona.

Aquesta celebració va tindre tant d'èxit que es va decidir canviar de data i moure-la al 23 d'abril perquè, a banda de ser Sant Jordi, era un dia molt important per a la literatura: coincideix amb la mort de William Shakespeare, l'enterrament de Miguel de Cervantes i la mort de Josep Pla.

Teniu ganes que vos contem la llegenda de Sant Jordi, veritat? Dit i fet! Ací la teniu:

La Llegenda de Sant Jordi

Això diu que era, fa molts i molts anys, un poblet anomenat Montblanc que vivia completament atemorit perquè allí vivia un drac molt poderós perquè podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. Els cavallers més valents havien intentat véncer-lo sense èxit.

Davant del terror que el drac imposava a la vila i a tota la comarca, el rei va convocar tot el poble i van acordar donar a la bèstia un parell d’ovelles cada dia. En acabar-se les ovelles li donaren bous i cavalls, i quan ja no disposaven de cap animal, van decidir que, per sorteig, cada dia li entregarien una persona. El rei, com que era molt just, va incloure els membres de la seua família al sorteig.

Sabeu què va passar en fer el sorteig?

Li va tocar a la princesa, a la filla del rei entregar-se com a menjar del drac. Tot el poble va començar a plorar, però el rei no va voler que ningú es canviara per la princesa.

En entrar la princesa al bosc, es va topar amb un jove cavaller, armat de cap a peus i cavalcant en un cavall blanc. Li va dir que es deia Jordi i que venia d’altres terres per salvar-la.

En aquell punt es va presentar el drac. La lluita va ser llarga. La bèstia bramulava i treia foc però el cavaller el va ferir sota l’ala esquerra, on tenia el cor. Amb una cinta que tenia la princesa el van nugar i el van dur a la plaça del poble. Allí, davant de la multitud, el va rematar i el drac es va fondre. Al punt exacte on havia caigut la sang, va nàixer un roser de roses roges. Sant Jordi va agafar la més bonica i li la va oferir a la princesa. Després va eixir amb el seu cavall per la porta de la muralla, que encara hui és coneguda pel nom de portal de Sant Jordi. >

Name: _________________________________________________

ACTIVITAT SECCIÓ INFANTIL

Word Search

Sopa de lletres

UPKBGHDHHTXCBFGYIN

BPRINCESAMSAFEQORJ

OAYTLUTOWKDVHZICIM

WPBATPMZVXEALJSREU

WCYPWQACIMELXQCOZQ

FTDQGNFHUDYLMSAWBS

CLRDFCJSBZJERUSVEM

VMAADHSUCXERBUTMCZ

ELCWZRROSAFHNFEIOP

NXKCAREEQSDKYXLAEL

GFHRKLCIFUOZAELFXE

XDCSECVAKKTYHOXXVC

Find the following words in the puzzle. Words are hiddenand.

ACTIVITAT SECCIÓ JUVENIL

De segur que més d’una persona heu pensat: «Per què sabem el nom del cavaller i no el de la princesa?

Per què la princesa espera que la salven i no fa res per salvar-se? Per què voldria ser indefensa i no poder prendre decisions sobre la seua vida? Per què el cavaller ha de voler solucionar els problemes amb violència?» Els temps canvien i, per sort, les històries les llegim amb ulleres noves.

Per això, us proposem que feu fotos que mostren com actualment estem trencant amb els estereotips i els rols de gènere. Després les podeu pujar a l’Instagram de la Falla la Dula amb el hashtag #noemcontescontes

Dia de la Música

22 de novembre Què és per a tu la música?

“És divertir-nos.”

Valeria Rodríguez, 6 anys

“Llibertat”

Marc Zarzoso, 9 anys

“Una passió.”

Guillem Sansaloni, 11 anys

“Un conjunt de sons que formen una cançó.”

Asier Paredes, 10 anys

“Un poema cantant.”

Daniel Paredes, 10 anys

“Ballar”

Marta González, 6 anys

“Una cosa per a ballar.”

Neizan Paredes, 5 anys

“Música. Ballar i cantar.”

Alexandra Álvarez, 9 anys

“Diversió”

Marc Torres, 13 anys

“Per a convalidar.”

Pep Talens, 13 anys

“Art”

Sara Isidoro, 13 anys

“Tocar la flauta.”

Mar Fonseca,12 anys

“Sentiment i festa.”

Marta Espí, 13 anys

“Spotify”

Joan Cerdà, 12 anys

“Festa”

Valeria Palomares, 13 anys

“La música és com sona quan estàs molt content o molt trist. És com sonem per dins. Tot és la música.”

Roger Català, 7 anys

“Sons que poden ser de molts instruments o objectes.”

Marc Fernández, 9 anys

“És una combinació de sons. Hi ha de molts tipus, per exemple, la música que escoltem hui en dia i després està la música de les escales o de les coses teòriques.”

Alejandra Fernández, 13 anys

“Gràcia”

Daniela Talens, 7 anys

“Sentiments”

Xavi Talens, 11 anys

“Cantar coses i divertir-nos. Em fa feliç.”

Pablo Álvarez, 5 anys

“És passar-ho bé amb els amics. És alegria i és concentració.”

Ignasi Verdú, 10 anys

Dia del Cinema

11 de febrer

De quines pellícules parlem?

T’agrada anar al cinema? Encara que cada vegada la gent hi va menys, ja que hi ha altres mitjans per a veure pel·lícules (com per exemple Netflix o altres plataformes), la veritat és que no hi ha res comparat com anar al cinema i comprar-te una gran cistella de bufes per gaudir d’un bon film. Vos proposem un xicotet joc per a veure quant sabeu sobre cinema. Sereu capaços d’esbrinar de quines pel·lícules parlem? Comencem!

1. És el rei de la selva i fa tot el necessari perquè el regne animal no siga arruïnat pel malvat del seu oncle.

2. Va ser una adolescent molt desafortunada perquè es va quedar molt prompte sense pares i va haver de viure amb les seues germanastres i la seua madrastra. Per sort, un dia, un desig li fou concedit i va acabar sent la princesa del regne.

3. Encara que ell és de fusta, té un pare vertader. El nas li creix cada vegada que diu una mentida.

4. Ell és de color verd i no li agrada gens el Nadal. De fet, idea un pla per a poder fotre les festes nadalenques a la resta de gent.

5. Era un nen normal fins que un dia va rebre una carta que el convidava a assistir a una escola de màgia i bruixeria. Era molt famós i ell no ho sabia, però prompte es va convertir en el millor mag de tots els temps.

6. Ella és una princesa amb poders per a generar gel. Durant la pel·lícula descobreix que els seus poders estan controlats per l’amor.

7. En la pel·lícula s’exploren les tradicions del dia dels morts, l’aspiració d’un xiquet per a convertir-se en músic en contra dels desitjos dels seus familiars i el poder de l’amor incondicional.

8. Una família que a poc a poc va descobrint que tots i cadascun d’ells té un superpoder, inclús el nadó. Tots junts combatran pel benestar de la població.

1. El rei lleó

2. La Ventafocs

3. Pintoxo

4. El Grinch

5. Harry Potter

6. Frozen

7. Coco

8. Els increïbles

autor Mario Soler

Dia dels Valencians i les Valencianes

9 d'octubre

El passat octubre els nostres dulerets i les nostres duleretes van celebrar al casal la festa dels valencians, el 9 d'octubre. Sabeu què commemorem eixe dia?

Celebrem que el dia 9 d’octubre de 1238, el rei Jaume I, el Conqueridor va entrar triomfant a la ciutat de València després de pactar amb el rei musulmà. Conta la llegenda que, en entrar a la ciutat el rei Jaume I i la seua dona, Na Violant d’Hongria, van ser obsequiats pels habitats d’aquelles terres amb cistells plens de fruites i hortalisses de l’horta de València. Els millors fruits estaven embolicats en mocadors de seda i van ser per a la reina. Des d'eixe dia ha romàs la tradició de celebrar Sant Dionís amb la mocadorà. Consisteix a regalar-li a la persona estimada un mocador de seda ple de massapans amb forma de fruites i hortalisses.

Saps com es fa la mocadorada? La xicalla dulera va aprendre amb les delegades infantils a elaborar el tradicional massapà de Sant Dionís. Vols conéixer-ne la recepta?

Recepta de la mocadorada

INGREDIENTS:

-250 g d'ametlla molta finament

-250 g de sucre de llustre

-2 clares d'ou tamany L

-15 ml de brandi (opcional)

- Sucre extra per a amassar

- Colorants alimentaris en pasta

Els nostres xiquets i xiquetes, a més d'elaborar els massapans, van poder embolicar i presentar els dolços de manera personalitzada per a la persona a qui li'ls anaven a regalar. De segur que seria algú molt estimat!

A més del taller d'elaboració de la mocadorada, la delegació infantil representà al casal una breu obra teatral que tractava sobre la història de Jaume I i realitzà un mural commemoratiu del 9 d'octubre per a adornar el casal. Mireu com de bé que ho vam passar!

Dia del Teatre

27 de març

Sabeu què són els sainets?

Heu sentit parlar alguna vegada dels sainets? No és una paraula que se senta molt actualment, veritat? Però heu de saber que, des de fa més de tres-cents anys, els sainets han sigut extremadament coneguts a les nostres terres.

No vos veig, però ja em puc imaginar les vostres caretes plenes de confusió. I, què és un sainet? Doncs un sainet és un peça teatral d’un acte que s’interpretava durant els esplais d’una obra més llarga. I, a més, normalment, eren de caràcter còmic, així que les rialles estaven sempre assegurades. Què vos sembla? A més que mantenien el públic entretingut fins que començara el següent acte de l’obra principal, eren molt divertits! A mi em sembla una combinació perfecta, si vos soc sincera.

Recordeu que al principi he dit que fa molts anys els sainets eren molt famosos? Podeu imaginar per què ara ja no ho són tant? Jo tinc una teoria, encara que no està del tot provada (m’haureu de dir després si esteu d’acord o no amb mi, espere les vostres respostes).

Bé, la meua teoria és que abans la gent anava molt més al teatre perquè era un dels pocs espais on es permetia que la gent gaudira una estona i oblidara les obligacions que els esperaven a casa. No obstant això, fa uns cent anys la seua influència va decaure una mica amb l’entrada d’altres entreteniments com el cinema i, més tard, la televisió o les plataformes de streaming. Per això, potser la gent no va tant al teatre i, per tant, no coneix els sainets.

Malgrat açò, crec que hauríem de canviar aquesta situació i fer un esforç per a revitalitzar el teatre i la cultura valenciana, ja que la tasca de les persones que es dediquen al teatre és impressionant! Si no em creieu, sols heu de pensar en la màgia que té cadascuna de les representacions teatrals i funcions, que són úniques i irrepetibles, ja que l’acció està passant just davant dels nostres ulls.

Per això, vull aprofitar perquè demaneu als vostres pares i mares que vos porten al teatre, perquè pugueu gaudir de la màgia que s’hi respira. El món necessita mantenir viu el teatre!

Així que vos proposem un repte d’Instagram que a continuació vos desglossem pas per pas:

1. Ves a veure alguna obra de teatre abans de març.

2. Penja una foto etiquetant el compte de la falla la Dula (@falla.la.dula) i amb el coixinet #laDulaambelteatre.

3. Recomana l’obra a algú.

Dia de la Mascota

4 d'octubre

Som Eros i Eira i aquesta és la nostra gateta Shuri. Té 5 anys, és molt juganera i un poc poregosa. Ell que més li agrada és que li donem snaks i caçar mosques.

Hola! Sóc Nico i aquesta és la meu gatet Floky. És de color gris atigrat i és un gatet molt carinyós. Allò que més li agrada és estar damunt de mi i que li faça carícies. Té 6 anys.

La gateta tricolor és la meua gateta Lola i el que més li agrada és dormir i jugar amb tot el que troba per terra. Lola té 9 anys.

ANDREA, SALVA, KAILA I COCO

JAUME,

Jack té 6 anys i pensa que és el germà menut de casa. Fem el que volem d’ell: fa de porter, canta i el que més li agrada és dormir. Si voleu veure com canta Jack quan Maria toca el clarinet, escanejeu el codi QR.

Som Andrea i Salva i tenim dos gossets: Kaila i Coco. Kaila té 4 anys i li agrada molt l'aigua. Coco té 3 mesets i la seua única missió actualment és desfer-ho tot.

Som Jaume i Gisella i ens agrada molt estar amb Holly.

EROS, EIRA I SHURI

NICO I FLOKY

NICO I LOLA

MARC I JACK

GISELLA I HOLLY

IZAN I MIKI

Miki té 6 anys i el meu pare ens el va regalar a ma mare i a mi. A Miki li agrada molt dormir i és molt dolcet. Quan algú de casa està malalt no es meneja del seu costat. En casa el volem com un més de la nostra família.

LUPE I KATANA

Katana és molt fallera ja que va nàixer el 19 de març de 2015. Farà 8 anyets el proper Sant Josep!!

Li agrada molt jugar, que li rasquen la panxeta i, també, passejar. És molt ben creguda i molt bona guardiana.

MAR, EMILI I KOBU

Som Mar i Emili i, malgrat que no tenim una mascota a casa, ens agraden molt. Aquest és Kobu, un gosset molt faller encara que té molta por als coets. És molt carinyós i tranquil. Allò que més li agrada és jugar amb les taronges.

JOAN, TOBY I REI

Hola, vos presente a les meues

mascotes: Toby i Rei. Toby és un gosset d’un any i el que més li agrada és jugar i divertir-se. És molt carinyós i li encanta compartir moments amb la meua família. Rei és una nimfa de 5 anys que ens alegra els dies amb el seu cant i, allò que més li agrada, és volar fora de la gàbia. Entre ells es porten molt bé i hi ha molts moments del dia que es posen a mirar-se de propet.

Mia només té un anyet. Li agrada molt que estiguem juntes; ens volem molt!

MARINA

El meu cavall Scruch té 7 anys però està amb la meua família des que tenia uns pocs mesets de vida.

JOSE

Aquesta és Kyra, una gata molt especial. Li agrada molt dormir i jugar. La volem moltíssim!

Es diu Thor i no és de raça, però és molt bo i li encanta jugar amb pilotes i globus.

MARINA I MIA

I SCRUCH

CLARA I KYRA

DAVID I THOR

I CHANEL

Esta és Chanel i, encara que només té uns mesets de vida, sempre ajude mon tio a cuidar-la!

NADIA, KINDER I MILKA

El gosset marronet li diuen Kinder i a la negreta, Milka. Els dos són molt nerviosets i els agrada molt que jugue amb ells i els traga a passejar pel carrer.

Lluna té 8 anys i és un poc nervioseta. El que més li agrada fer és córrer i jugar.

DAVID, GILVERT I LINDA

El gat negre és mascle li diuen Gilvert i la grisa és femella i li diuen Linda. Gilvert és molt dòcil i va amb tots però Linda és molt desconfiada i no va amb cap persona que no conega.

LUCCA I JOC

Joc és un gosset molt enèrgic i carinyós. No li agrada massa que vaja darrere d’ell, però Joc no m’ho té en compte i em deixa fer-li el que vulga. Carinyosament li dic “Jogui”.

Aquesta és Kira, una gosseta molt carinyosa a qui li agrada molt jugar.

DAVID

JOSE

JOAN I LLUNA

YAGO I KIRA

M’agrada molt estar amb el meu conillet Bunny. Em fa molt feliç!

Aquest és Coco i es relaxa molt quan el tinc als meus braços. El vull molt.

Sóc Marta i vos presente a la meua “gossa cosina” Sansa! Ens agrada molt anar a jugar i tenim moltes ganes que siguen falles.

Aquest és Syrio, el gosset de la meua família. Es preocupa molt per mi i li agrada estar al meu costat.

Aquesta és la meua gossa Lluna. Li agrada molt jugar, passejar i anar a caçar amb el meu avi. Però el que més li agrada és estar amb companyia.

A Coco li relaxa molt estar al meu braç.

JAUME I BUNNY

MARTA I SANSA

CLAUDIA I LLUNA

AARÓN I COCO

EDA Y SYRIO

ADRIANA I COCO

Dia del l’Orgull LGTBI

28 de juny

Cada 28 de juny se celebra el dia de l’Orgull per a reivindicar que ninguna persona ha d’avergonyir-se de qui és, siga com siga i estime a qui estime. Pot considerar-se l’orgull com l’amor propi o la estima que cada persona té de si mateix com a mereixedora de respecte i consideració. Durant aquest dia, són moltes les ciutats del món que munten una gran festa amb cavalcades plenes de colors per a celebrar-ho. També la bandera que commemora aquesta festa és molt colorida, ja que conté tots els colors de l’arc de Sant Martí, que simbolitzen que totes les diferències ens fan especials a cadascun de nosaltres i que totes i tots tenim cabuda en aquest món. Així que, en commemoració del dia en que se celebra l’estima entre totes les persones, hem preparat aquest dibuix perquè l'ompliu de colors, utilitzant aquells que més vos agraden! És hora de pintar!

autor Mario Soler

Dia del Mercat

16 d'octubre

La mestressa se'n va al mercat!

A la infància aprenguérem una cançó tradicional que no sols ens explicava que la mestressa anava cada dia al mercat, sinó que també la lletra ens servia per a ensenyar-nos els dies de la setmana.

Actualment el cantant infantil Dani Miquel en versiona una canviant el nom de mestressa pel de “masereta”. Comencem la nostra versió:

autora Ana Gómez

La mestressa se’n va al mercat! La mestressa se’n va al mercat!

El dilluns compra lluç! (malament ho té la mestressa per a comprar el lluç, ja que a Tavernes el mercat està tancat en dilluns!)

El dimarts compra naps

(Hui ja pot comprar naps i el lluç del dilluns.)

El dimecres compra nespres (Com que a l'hort de la família hi ha un nesprer, els collirà d'allí.)

El dijous compra ous

(I de bon matí que ha de baixar al mercat, perquè també munten paradetes a l'aire lliure, s'ompli de gent i, si s'encanta, es quedarà sense ous!)

El divendres, faves tendres

(Hui no cal matinar, el mercat està obert tot el dia.)

El dissabte tot m’ho gaste

(La mestressa aprofita per a gastar-ho tot cuinant.)

El diumenge tot m’ho menge

(Com que la mestressa és molt fallera, tot el que ha comprat durant la setmana ho porta el diumenge al casal

per a dinar i compartir-ho amb la resta de fallers i falleres.)

Dia de la Dona

8 de març

“NO” als prínceps blaus

Estava cansada d’escoltar sempre la mateixa cosa. Tots li deien, contínuament, com s’havia de comportar i com no. «No faces cap carassa», «deixa de córrer com si estigueres boja», «sigues més delicada», «sigues menys masculina…» Tots aquests més un llarguíssim etcètera de comentaris que havia de suportar cada dia.

Supose que vos estareu preguntant el perquè… Doncs, perquè Cornèlia, la protagonista d’aquesta història, era la princesa hereva d’un país petit amagat entre les muntanyes dels Apenins. Allí vivia sotmesa a un infinit nombre de regles que havia de seguir per tal de ser la princesa perfecta que els seus pares desitjaven. I, a més, des dels setze anys ja sabia qui seria el seu marit, perquè son pare havia emparaulat un matrimoni amb Jordi, l’hereu d’un altre regne veí. Un jove fastigós, si m’ho permeteu afegir. Cornèlia no guardava cap bon record de les vegades que havia coincidit amb ell, perquè aquest necessitava ser el centre d’atenció constantment i sempre estava dient com la protegia i que ella no podia viure sense ell. Però, això eren mentides, tot mentides.

Per tant, quan anunciaren que un perill planava sobre les muntanyes dels Apenins i que un drac intentava fer-se amb el seu domini, la princesa va decidir enfrontar-se personalment al perill i protegir les seues terres, perquè ja estava farta d’haver d’esperar asseguda com sempre. Consegüentment, va aconseguir arribar fins al cim on reposava el drac ja que havia agafat una de les motos que empraven els guerrers i que permetien pujar qualsevol superfície, encara que aquesta fora molt empinada.

No obstant això, en enfrontar-se al drac, allò que ella pensava que seria una batalla es va convertir en un fet que li canviaria la vida, perquè no l’esperava un animal ferotge i malvat com li havien fet creure, sinó una criatura amb seny i molta història al seu darrere. El drac, que va confessar que s’anomenava Joan, li contà a Cornèlia que ell no volia fer mal a ningú i que havia hagut de viure amagat des de feia uns anys perquè Jordi desitjava veure’l mort més que altra cosa en la vida. També estava molt preocupat, va afegir, pels de la seua espècie, perquè temia que Jordi els fera mal (tan cegat estava per la ràbia el príncep).

Després de la llarga conversa mantinguda, de la qual Cornèlia sempre guardà un bon record fins a l’últim dels seus dies, la princesa va decidir que parlaria amb son pare perquè habilitara un zona al regne on els dracs pogueren viure tranquils i en llibertat. Son pare fou fàcil de convèncer perquè, mentre ella estava a les muntanyes, va ocórrer un succés sobtat a palau que va trastocar tots els plans del rei: un soldat va descobrir que Jordi estava intentant atacar el regne. Per tant, després d’aquesta funesta notícia, el rei no va poder fer altra cosa més que escoltar la proposta de Cornèlia i prometre-li que mai més decidiria el seu futur per ella.

Pel que fa al príncep, Jordi, fou finalment acusat de traïció quan es descobrí que estava mantenint correspondència amb Felip, un dels reis més malvats que s’hi recorda, per a demanar-li ajuda en la conquesta del regne de Cornèlia, i per tal motiu hagué de fugir d’aquell lloc. Diuen els mercaders que van de poble en poble que l’última vegada que el van veure vagava perdut per les muntanyes, perquè, tot i que ell presumia que sabia orientar-se pels Apenins amb els ulls tancats, aquesta era una altra de les seues mentides.

I un poc per ací, un poc per allà, alguns personatges van canviar el conte…

Dia de les Aus Migratòries

14 de maig

Les aus migratòries són totes aquelles espècies d’aus (voladores i no voladores, aquàtiques o terrestres), que es desplacen, any rere any, a l’inici d’una determinada estació, per a arribar a altres regions del planeta en què poden cobrir satisfactòriament les seues necessitats alimentàries i reproductives.

Se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries com a campanya de sensibilització que recalca la necessitat de la conservació de les aus i els seus hàbitats. Es pretén ressaltar les amenaces a què s’enfronten les aus al moment de migrar, la seua importància ecològica i la necessitat de cooperació internacional per a preservar la vida salvatge.

Hi ha molts tipus d’espècies d’aus que migren per tal de sobreviure i reproduir-se i, gràcies a diferent estudis, sabem que les marjals valencianes solen ser una parada obligatòria per a moltes d’elles. Necessiten fer-ne alguna durant la ruta en aiguamolls d’alta qualitat, és a dir, on hi haja disponibilitat d’aliment i puguen estar sense molèsties. Així, reposen les reserves de greix i descansen dels llargs vols nocturns. Per això, necessitem que ajudes aquesta cigonya blanca a trobar l’Albufera perquè puga fer una paradeta durant el seu viatge. Seràs capaç d’ajudar-la?

autor Mario Soler

Dia de l’Orgull Friqui

25 de maig

Un friqui(de l'anglès freak, 'monstre, ésser deformat', en espanyol friqui o friki) és una persona obsessionada amb un tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir aquesta qüestió en una forma de vida. Normalment s'ha relacionat, sobretot, amb la informàtica, les pel·lícules i les sèries de ciència-ficció, fantasia i manga, a més del món del còmic, però el terme pot estendre's a qualsevol afició desmesurada.

Últimament hem descobert una nova espècie de friquis que no tenen res a veure amb guerres ni galàxies ni superherois. Sabíeu que existeixen friquis al món faller? És més, fent una investigació no precisament massa meticulosa, n’hem descobert uns quants, és a dir, que són fàcil de trobar amb només fer una ullada. Vos proposem llegir la descripció i curiositats de cadascun dels friquis dulers i investigar i descobrir per la falla quants en tenim.

Els veuràs especialment nerviosos el dia de la Plantà, tot i que ells o elles ja farà mesos que hauran memoritzat cada escena. Els agrada veure falles i examinar-les al detall, i les tertúlies entre ells estaran plenes de noms d'artistes. Amb tan sols veure un esbós sabran qui plantarà, qui li pinta a cadascú o qui l'haurà dissenyat. Són friquis dels monuments, i a la Dula no en són molts però els trobareu fàcilment.

Saben en cada ocasió quin complement s'ha de dur, si mantellina amb cos de mànega llarga o jupetí creuat amb torrentí curt. Espardenyes per als saragüells i el mocador a elecció. Per a elles, gran varietat de cossets i acabats, i per si fora poc, torna la moda a l'antiga. Per als friquis de la indumentària, un referent. Busca'ls posant mantellines, faixes o peces semblants. Estaran deixant-nos ben guapos i guapes abans d’eixir del casal.

Els encanten els relats, els poemes i les històries falleres. Han fet possible una gran evolució amb molta participació de ‘dulers’ i ‘duleres’. Descobreixen cada any més talent, sense anar lluny de la Dula els nostres friquis llibreters ens fan cada any tocar la lluna. Durant tot l'any els trobareu dedicats a buscar idees per tal de convidar a escriure la gent o a vigilar que la nostra llengua siga cuidada sempre.

Tots no són iguals de friquis, però alguns i algunes ho són, i molt, sempre aporten idees amb gran capacitat de superació. Són capaços de mobilitzar mitja falla i fer treballar a tothom per una mateixa il·lusió. Oferir el millor espectacle serà la seua obsessió i durant tot l'any pensaran com fer-ho: coreografies, muntatges, disfresses, decorats i projeccions. El musical de torn invadirà les seues vides i durant mesos a ell li ho dedicaran quasi tot. N’hi ha uns pocs per la Dula, friquis dels playbacks són, de segur que no cal que els busqueu molt.

És més cosa de xiquets això de passar-se els dies de falles fent esclatar coetets, però que els friquis de la pòlvora existeixen, és més que evident. Els veureu prop d'on es prepare una traqueta casera explicant als menuts com s'ha de fer. Als castells i mascletades no falten, i a primera fila si pot ser. friquis de la pòlvora sempre a punt per a fer sonar un masclet i per a celebrar amb una traca tot allò que ens isca bé.

Hem fet un repàs pels diferents tipus de friquis que a la Dula podreu trobar. És ben cert que no estan tots i que algun ens hem deixat: vos animem a descobrir-los per a seguir-los estudiant. També trobareu persones que són friquis de més d'una cosa o tal vegada de totes les que hem nomenat: eixos són friquis dulers, una cosa molt recomanada, perquè ser friqui de la Dula és molt especial!

NIT DE TOTS SANTS

29 - 31 d'octubre

Bon dia, classe. Sabeu que prompte tindrem la vespra de Tots Sants? Aquest any la treballarem de diferent manera. Què vos sembla si busquem informació sobre el seu inici, on es celebra, quin dia, quines persones ho celebren, etc.? M’agradaria que férem una exposició a tota la classe, ja que crec que la vostra definició no és la mateixa que tenim la gent més major.

—Per què dius això, Clara? —varen preguntar estranyats alguns dels alumnes de la classe.

—Prompte ho sabreu i eixireu de dubtes!

Júlia i Cesc no van poder resistir-se i quan van eixir de l’escola anaren a dinar a casa la seua àvia. Ella estava esperant-los amb el dinar a taula i en el moment d’entrar-hi, Cesc li va preguntar:

—Iaia, quina festa és Tots Sants?

—Mira tu! Veritat que si et dic “Halloween” ja saps de què estic parlant?

—Claaaar!!—varen contestar els dos a la vegada —Però, què ha de veure una cosa amb l’altra?

—Doncs cultura, tradició i gastronomia.

—Què dius, iaia! Quina cultura hi ha en el fet de disfressar-nos i menjar llaminadures?

—Doncs mirant-ho així, cap ni una! Però tranquils, aneu dinant que després ens posem mans a l’obra i em conteu allò que heu de fer.

Cesc era tan nerviós que no va poder ni acabar de dinar i va anar a buscar l’agenda en què s’havia apuntat tot el que havia dit la mestra.

—A vore, iaia, hem de treballar la festa de Tots Sants: com va començar, per què es fa, qui la celebra, en quins llocs la celebren... i moltes coses més perquè després puguem fer una explicació a tota la classe.

—Doncs obriu les orelles perquè la iaia sap molt d’aquesta història, més que la viquipèdia!

—El dia de Tots Sants és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels nostres avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre.

La creença tradicional és que l'1 de novembre els vius visiten els morts als cementiris. A més, és moment en què es mengen les castanyes, els panellets, ossos de sant o bunyols de vent, segons on visques tens la teua gastronomia. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països, de la mateixa tradició és un dia festiu.

—Iaia, i en quin moment es disfressen? va preguntar la Júlia.

—En aquesta part de la història no es disfressen. Però, voleu saber quina relació hi ha entre la vostra història i la meua?

—Sí clar, iaia! Els nostres companys han de saber-ho tot!

—Atents! Tots els 31 d’octubre es celebra una de les festes més cridaneres de l’any, en la qual tant els xiquets com els adults donen pas a la imaginació per a disfressar-se de figures terrorífiques. Si ens parem a desxifrar el significat de “Halloween” ens trobem en “vespres de Tots sants”, en les quals els celtes explicaven que era la unió entre els vius i els morts. Un dels dies màgics en què les ànimes en pena podien “fer de les seues”.

—Iaia, això ho dius per nosaltres quan ens disfressem a la falla?

—Ganduls! De veres, que s’ho passeu bé el dia de la festa de Halloween a la falla! Només voleu anar ben disfressats per a qui ningú vos conega i donar la màxima por a tots aquells que s’acosten. Demanar llaminadures per les cases i sopar tots junts al casal.

Vosaltres sí que s’ho munteu bé, sí!

—Iaia, doncs per a nosaltres també és una tradició, perquè la seguim cada any. A més, cada vegada més ens motivem més per a fer-la més espectacular. Les nostres delegades infantils ho tenen tot preparat per a fer-nos passar una vespra plena de terror!

—Ai, fills meus, com ha canviat tot! Però de segur que les vostres delegades infantils no saben fer eixos panellets que vos fa la iaia per Tots Sants. Veritat que no? Els bessons no podien parar de riure i sols van poder contestar que, agafant un poquet d’ací i un altre poquet d’allà, farien una barreja entre les dues festes i així tots contents!

Dia del lliurament dels Premis

17 de març

Quant saps dels nostres premis?

Encara que allò més important sempre és participar i gaudir, no podem negar que el dia del lliurament de premis és molt emocionant! Ben cert és que a la falla sempre celebrem aquest dia passe el que passe en la cerimònia dels premis, però també és cert que si ens donen un bon premi, millor. Vos proposem un joc per a veure quant sabeu sobre els premis de la Falla la Juguem?

Quin any va guanyar per primera vegada el primer premi la falla la Dula?

Quin és el premi més baix que ha obtingut mai la falla la Dula?

Quantes vegades ha guanyat el primer premi la falla gran sent artista Alfredo Bayona?

Quantes vegades ha estat guardonada alguna persona de la nostra falla amb el premi Lletra d’Or al millor article de llibret de Tavernes de la Valldigna?

Quin ha estat el premi més alt obtingut per la nostra comissió en els premis a la promoció i l’ús del valencià de la Conselleria d’Educació atorgats per la Generalitat Valenciana?

Quin ha sigut el millor resultat de Noel Hervàs des que planta la falla infantil?

Quantes vegades hem quedat segons amb la falla gran?

Quins foren els premis obtinguts en l’última cavalcada celebrada en l’any 2020?

Quantes vegades hem guanyat el premi a la millor carrossa en la Cavalcada del Ninot?

Quin és l’únic premi que no hem obtingut mai amb Alfredo Bayona com a artista de la falla gran?

SOLUCIONS

1. L’any 2005, la falla la Dula guanyava per primera vegada un primer premi amb la falla infantil. Si has pensat en l’any 2009, també és bona la resposta, ja que fou aquell any quan guanyava per primera vegada el primer premi a la falla gran.

2. El seté premi. Potser has pensat que era el sisé perquè a Tavernes només hi ha sis comissions falleres. Però l’any 1991. la falla la Marina, que actualment està dissolta, va plantar una falla infantil que participava en el concurs i es va posicionar per davant. Així que l’únic banderí amb el número 7 el tenim nosaltres al casal. El podeu veure dalt de l’entrada del passadís ocupant un lloc especial.

3. Cinc. Als anys 2009, 2010, 2011, 2016 i 2017.

4 Quatre. El primer fou Ximo Servà a l’any 2008, quan s’estrenava el concurs Lletra d’Or. Després, i quasi seguits, van ser guardonats Gustavo Verdú a l’any 2017, Noèlia Palomares a l’any 2018 i l’últim any, al 2022, Mario Soler.

El 13é premi. Va ser a l’any 2015 amb “El periòdic duler”.

El tercer premi que va obtenir a les falles de 2022.

Dues. I seguides. L’any 2013 amb una majestuosa falla del Carnaval de Venècia i l’any 2014 amb la falla del Japó, ambdues fetes per Alfredo Bayona.

En la Cavalcada del Ninot de l’any 2020 vam obtenir dos premis: millor comparsa adulta i millor crítica local.

Dues. L’any 2008 amb una carrossa de temàtica nadalenca on podíem veure un gran ninot de neu envoltat de regals a dintre d’un trineu i l’any 2010 amb una carrossa de temàtica valenciana on hi havia una barraca valenciana i una paella gegant.

El sisé. I esperem no obtenir-lo enguany.

I fins ací el xicotet test per a saber quant saps sobre els premis dulers. Esperem que hages aprovat l’examen. Si no és així, sempre pots estudiar dins del casal i anar memoritzar banderins. Al cap i a la fi, no és allò més important, però és història de la Dula.

autor Mario Soler

Dia contra escolarl'assetjament

2 de maig Reflexió

Dilluns sona el despertador i la xiqueta es desperta amb moltes poques ganes d’anar a aquell infern però va, ja que no té escapatòria. En arribar s’amaga per tots els cantons però la descobreixen i tornen a començar. La xiqueta sols desitja que arribe divendres per poder fugir d´aquell infern per a ella.

De vegades hi ha paraules que pareixen simples però amaguen terribles veritats. Dir bullying no significa sols insults sinó també rialles, burles i assetjament tant físic com psicològic. Aquesta paraula es queda curta per a tot el mal que pot arribar a fer a una o diverses persones. Poca de la gent que provoca aquests conflictes és capaç de posar-se a la pell dels altres. Em pareix molt trist que en aquest segle encara hagen d’ocórrer aquests fets que l’únic que provoquen és ferir a la gent. Cal intentar fer possible perquè aquests fets deixen d’ocórrer.

Dia de les Xarxes Socials

30 de juny

De segur que tots tenim alguna de les xarxes socials tan famoses que s’utilitzen hui en dia com són Instagram, Facebook i Tiktok i, qui diga que no, menteix.

Com tots sabem, les xarxes socials han entrat a les nostres vides de manera ràpida i ara és una de les ferramentes que més utilitzem per poder comunicar-nos amb els nostres amics o familiars que estan lluny de nosaltres. A banda, també és una de les ferramentes que molts influencers utilitzen per a poder treballar de diferent manera com publicant una foto o video, fent algun streaming o fent alguna col·laboració amb marques famoses.

Així que vos proposem un repte a Instagram, Facebook i Tiktok que a continuació vos desglossem pas per pas:

1. Escanejeu el codi Qr.

2. Ensenyeu-vos el ball.

3. Graveu-vos amb algun complement faller.

4. Pengeu el vídeo tot etiquetant el compte de la Falla la Dula a totes les xarxes socials i amb els coixinets #laDulaalesxarxessocials #elreptedelaDula

Cançó: La Ferida, La Fúmiga (0:42 - 1:04)

Al següent codi QR podeu trobar els passos que heu de realitzar per fer el vídeo.

Dia de Nadal

25 de desembre

Amb l’arribada de Nadal, tornen els llums als carrers i les decoracions a les cases. Per això, al casal de la Dula vam organitzar un taller d’allò més divertit perquè els dulerets i duleretes pogueren crear les seues pròpies decoracions nadalenques, que van quedar molt boniques! Vos deixem ací una guia pas per pas de com les vam fer perquè pugueu renovar l’any vinent la vostra decoració!

La família neu

Necessitarem:

> Una cartolina blava

> Pintura líquida blanca

> Retoladors

Passos a seguir:

1. Retalleu la cartolina per donar-li forma de cercle.

2. Poseu un poc de pintura en un plat de plàstic i banyeu-vos la palma de la mà.

3. Plasmeu la mà emblanquida a la cartolina (recordeu que la part inferior de la palma ha de coincidir amb una de les vores del cercle).

4. Deixeu-ho assecar.

5. Dibuixeu amb els retoladors cercles xicotets en cadascuna de les falanges per donar-los forma de ninot de neu.

6. Escriviu sota els ninots el nom de la vostra família de neu o l’any en què l’has creada!

Estreles de cartró

Necessitarem:

> Rotllos de paper del vàter

> Tisores

> Retoladors

1. Talleu els rotllos de vàter en trossos d’1 cm de gruixut aproximadament.

2. Feu dos talls separats per uns 0.7 cm a cadascuna de les puntes de les tires de manera que l’espai llevat forme un triangle buit.

3. Creeu grups de tres tires i poseu-los uns dins dels altres de manera que, en menejar les tires sobre el propi eix, es forme una estrela.

4. Pinteu l’estrela i decoreu-la.

5. Nugueu un cordó en un dels extrems per poder penjar-ho a l’arbre.

Bola de neu màgica

Necessitarem:

> Un pot de cristall

> Una fotografia prèviament plastificada

> Pistola de silicona

> Tub de silicona

> Aigua

> Purpurina en pols

Passos a seguir:

1. Apegueu la fotografia a la part interior la tapa del pot amb la silicona.

2. Afegiu una culleradeta de purpurina al pot.

3. Ompliu d’aigua el pot.

4. Tanqueu el pot i sacseu-lo!

Com podeu veure a les imatges, queda genial!

Dia de l'esport

6 d'abril Saps quin esport és?

Encara que només hi ha una dia internacional de l’esport, sabem que practicar-lo quasi tots els dies és molt saludable per a nosaltres. Tant menuts com majors hem de fer esport i divertir-nos tot practicant-lo. És igual quin t’agrade; tots són bons! Individual o en equip, però que siga divertit! Quin practiques tu?

A veure si està per ací! Seràs capaç d’endevinar-los? Estem segurs que sí!

1. Cinc contra cinc en la pista solen jugar boten el baló amb la mà i es tracta d’encistellar.

2. Amb casquet i ulleres hauràs de competir i amb esforç per sota l’aigua, ser el més ràpid del teu carril.

3. L’elegància i la tècnica el jurat estarà puntuant, sobre rodes a la pista i amb música sonant.

4. Molts són els qui corren, però només dos han de parar la pilota que tots els altres a la porteria volen fer entrar.

5. Dos equips a la pista boten un baló a la mà. Ací no hi ha cap cistella però porteria i porters, sí que hi ha.

6. Un esport molt antic, tradicional valencià. Ves espai amb els dits i en raspar no et faces mal.

7. Sol ser en pista llisa i molt veloç has de ser. Hi ha distintes modalitats i saltant tanques també pot ser.

8. Necessites que siga hivern sinó no el practicaràs. I si és la primera vegada, segur que un bac cauràs.

Solucions:

1. Bàsquet

2. Natació

3. Patinatge

4. Futbol

5. Handbol

6. Pilota valenciana

7. Atletisme

Dia de la Infància

20 de novembre

Candela Puig Grau

Candela Escrihuela Martínez

Carla Izquierdo Gómez

Daenerys Crespo Zanón

Daiana Penadés Belenguer

Dani Garcia Rodriguez

Daniel Paredes Vrsecka

Daniela Puig Grau

Daniela Talens Martínez

David Ruiz Blasco

David Izquierdo Gómez

Delia Talens Chorro

Didac Llamas Penadés

Eda Muñoz Rodriguez

Eiden Solanes Camarena

Eira Andrés Ausina

Emili Álvarez Grau

Emma Álvarez Martínez

Enrique Bononad Garcia

Enzo Sapena Sánchez

Aaron Tirado Rodriguez

Abril Tur Ciscar

Adriana Servà Grau

Aina Lapiedra Hernández

Aina Espí Benavent

Ainhoa Cavas Camarena

Ainhoa Grau Lomas

Ainhoa Enguix Perez

Aitana Soler Bascón

Aleix Climent Canet

Alejandra Fernández Martínez

Alex Selfa Pons

Alexa Lorente Castellblanque

Alexandra Cristobal Herrero

Alexandra Álvarez Grau

Alvaro Rodriguez Canet

Amaia Corella Arlandis

Andrea Rusu Cueva

Andrea Brines Fons

Andreu Serra Artés

Anna Clemente Tur

Ariadna Soler Gimeno

Asier Paredes Ferrando

Asier Grau Ibañez

Cesar Solanes Gadea

Clara Cantus Enguix

Clara Miñana Palomares

Claudia Fernández Almiñana

Claudia Raya Grau

Claudia Fons Mahiques

Claudia Maria Vidal Salinas

Connor Ochoa Merenciano

Coral Selfa Pons

Cristian Solanes Camarena

Eric Llinares Escrihuela

Eros Andrés Ausina

Ferran Martí Magraner

Gala Laparra Almiñana

Gala Chova Belenguer

Gemma Zarzoso Vercher

Gerard Gimeno Lozano

Gerard Brines Fons

Gisela Minguez Martí

Guadalupe Torres Gimeno

Guido Puig Al Saghir

Guillem Sansaloni Vercher

Ian Grau Ibañez

Ignasi Verdú Peris

Irune Gonzalez Rodriguez

Isidoro Martínez Peris

Izan Sánchez Perez

Jaume Cantus Enguix

Jaume Minguez Martí

Javier Clemente Talens

Joan Cerdà Almiñana

Joan Ripoll Vercher

Joan Vidal Boscà

Joan Lapiedra Hernández

Joan Estornell Rodriguez

Jose David Perez Urban

Jose L. Femenia Escribano

Juan Manuel Chiva Morant

Julen Laparra Almiñana

Julia Llinares Artés

Kendji Teri Salavert

Lara Garcia Saiz

Laura Martínez Londoño

Leyre Hernández Cereza

Leyre Camarena Grau

Lluc Talens Peris

Lola Fons Ruiz

Lucca Soler Sansaloni

Maia Dopazo Rodriguez

Mar Fonseca Palomares

Marc Torres Benavent

Marc Fernández Martínez

Marc Zarzoso Vercher

Marc Cava Estruch

Marco Palomares San Juan

Maria Bononad Garcia

Maria Bolo Muñoz

Marina Oliver Martí

Marta Ruiz Blasco

Marta Gonzalez Delfa

Marta Espí Vercher

Martí Vercher Talens

Martín Nieto Ortiz

Martína Llinares Escrihuela

Mateo Garcia Saiz

Mia Palomo Rubio

Miquel Sirerol Benavent

Rafa Grande Corella

Rodrigo Fons Ruiz

Roger Català Puig

Ruben Gonzalez Delfa

Salva Ferreres Escriva

Salva Almiñana Cueva

Salva Solanes Camarena

Sara Paredes Vrsecka

Sara Isidoro Garcia

Sergi Herrera Palomares

Silvia Chofre Tàrrega

Valeria Palomares Laparra

Valeria Rodriguez Canet

Valeria Brines Cardona

Valerià Saiz Sifres

Victor Talens Peris

Nadia Hernández Navarro

Nadia De La Rosa Cremades

Naiara Borrull Ferrando

Naomi Grau Monteiro

Nasio Grau Garcia

Nayara Crespo Zanón

Neizan Paredes Ferrando

Nerea Vercher Cordoba

Nico Garcia Selfa

Nil Blasco Estruch

Noa Palomo Rubio

Pablo Álvarez Martínez

Pau Soler Soler

Pau Rodriguez Corella

Pau Alcantara Borràs

Pau Ferreres Escriva

Pau Ausina Bataller

Paula Escandell Borràs

Paula Cavas Camarena

Paula Pardo Escrihuela

Paula Ferrando Sánchez

Paula Bolonio Escrihuela

Pep Talens Fons

Pol Mafé Hernández

Pol Blasco Estruch

Xavi Talens Martínez

Xavi Villacañas Coscollà

Xavi Espí Benavent

Yael Paredes Zapata

Yago Poves Mollà

Zoe Dopazo Rodriguez

36 13 d'abril Alex

Dia de la Cremà

19 de març

—Vine i deixa’m que et lleve eixes llagrimetes… Pensàvem que aquest moment no arribaria mai, però totes les coses tenen un principi i un final. Veritat que sí, Alejandra?

—Així és... En aquest moment encara estic dalt del núvol vivint el nostre any, un núvol del qual no m’agradaria baixar mai. Però com bé has dit, totes les coses s’acaben. Em venen al cap tots eixos moments que hem passat junts i que mai els oblidaré. Per cert, recordes aquell maig de 2019 que em vàreu telefonar per dir-me que havia sigut elegida Fallera Major Infantil?

—I tant! Aquell dia no em vas mirar ni a la cara. Tenies molta vergonya ja que sols eres una xiqueta i encara no ens coneixíem. I tu, recordes quan varen eixir les nostres mares per a donar-nos una sorpresa a la presentació?

—Sí, sí! Recorde la cara que se’ns va quedar quan vàrem vore quina de les dos ho feia millor.

—Ai, Joan! I aquella vesprada que l’artista faller estava muntant la nostra falleta? Per a mi va ser un gran moment! Què pensaves tu en eixe moment?

—Doncs que no hi havia una falleta més bonica que la nostra. Ens la miràvem i no ens la véiem! I què tal el dia dels premis quan estaven tots junts a l’envelat tot esperant que ens donaren els nostre?

—Uf! Màxima adrenalina! No m’haguera esperat mai que la nostra bonica falla pujara al pòdium. Va ser un moment molt èpic per a tots els dulerets i duleretes.

—I ara què, Alejandra? Tenim davant de nosaltres les flames més vives que en qüestió de segons transformarà la nostra falleta en cendres, i ara sí, tot haurà acabat. Però abans que tot acabe, vull donar-te les gràcies per tots eixos moments viscuts, per donar-me la teua amistat, que de segur que serà per sempre.

I, com no, gràcies per haver sigut tu la meua acompanyant en aquest viatge tan llarg que hem fet. Viatge que ens ha deixat veure el nostre canvi de xiquets a adolescents i que ha fet que la nostra amistat siga per sempre. Perquè, saps una cosa? Jo ja puge a la comissió major! I a tu encara et queden uns anys a la comissió infantil. Però ja pots estar tranquil·la, que prompte continuaré sent el teu faller, qui t’acompanye en cada presentació, en cada cercavila i com no, en eixa bonica ofrena de flors que tant ens va agradar. La nostra amistat fallera serà per a sempre. T’estime molt, Alejandra.

—Gràcies, Joan, per estar sempre ahí! No haguera pogut tindre millor acompanyant. Sols et demane que cada 15 de març ens trobem al nostre banquet per veure com l’artista faller torna a muntar un monument que farà feliç a altres dos persones.

Fins prompte, Joan!

Alejandra i Joan

PUBLICITATS

• Limpieza Industrial

• Control de Accesos

• Conserjería

• Carga y Descarga

• Servicios aEmpresas y Comunidades

comercial@pegasussoluciones.com www.pegasussoluciones.com Soluciones Integrales S.L

Mónica: 679 952 026

Belén: 636 280 377

C/Xeraco 1. Entresol 3 46760. Tavernes de la Valldigna

@puntirepunt Punt i repunt

puntirepunt@gmail.com