24
n altre poder que aviat adquirí una certa entitat era el poder de la vila. En els primers temps, el monestir assumia tots els poders judicials i administratius, però en el transcurs dels anys la vila anà assolint franqueses i privilegis i es constituí en municipi.
Grafit del s. XIII a la Safa de Prehistòria de la Pia Almoina. Representa IlII gl/errer a cavall .
U
Des dels segles IX-X, Banyoles tingué una representació popular en l'administració municipal. En els primers anys es reunien en assemblea tots els caps de casa domiciliats a la vila i només podien fer reclamacions, segons allò acostumat, a l'abat. De mica en mica, aquest poder
s'anà consolidant. L'any 1253 els vilatans compraren a l'abat el monopoli del roldor. Deu anys després s'alliberaven dels mals usos. També en el s. XIII, el rei prometé la seva protecció als veïns quan l'abat no fes cas de llurs reclamacions.
s'autoanomenaren jurats, encara que l'abat els negà l'existència d'una Universitat (Ajuntament). Fou l'any 1303, després d'un llarg estira i arronsa, quan l'abat Bernat de Vallespirans concedí a la vila una Carta Municipal.
Des d'un primer moment, els homes de la vila desitjaven tenir un govern propi. Des del s. XIII es regien per un Consell de Prohoms o representants populars davant l'abat. L'any 1302 ja
A partir de llavors la vila es regí per un consell de 4 jurats i 10 consellers. El poble es podia reunir quan i on volgués (a l'església de Santa Maria dels Turers o a un altre lloc), però les di posicions de l'assemblea
