Fira de bestia/" a la
56
I començament del s. XIX la indústria banyolina passava un bon moment. L'any 1803 existien 103 obradors de teixits ordinaris, 30 de cotó i lli, 4 de draps de llana, 55 de mitges de cotó, 50 de filar cotó, 3 papereres, 4 blanqueries i una fàbrica de sabó.
A
La Guerra del Francès (1808-1814) i la pèrdua espanyola de les colònies d'Amèrica va ser un cop molt dur per a la indústria. Entre 1840 i 1860 es produí la desaparició de les indústries més mecanitzades del ram tèxtil (fàbriques de teixits i filats i retorts) . Quedaren fàbriques papereres, blanqueries i obradors artesanals en el sector
tèxtil (llana, cànem , cotó i lli) , amb telers manuals. Desaparegueren fàbriques com les de Francesc Febrer, Anton M. Heris i Cia. , Pere Ramió (que s'instal.là a Salt) i Ramon Fort. En aquestes fàbriques més modernes treballaven gran quantitat de dones i nens, amb sous reduïts. L'any 1841 , a les fàbriques de filats, les de més operaris, hi treballaven 15 homes, 143 dones i 91 nens i nenes. En aquests moments començà una forta emigració de banyolins cap a Salt. Després , famílies senceres , marxarien a Barcelona, Girona, Anglès , Sant Feliu de Guíxols i
plaça de les Rodes als anys vint.
Palamós . S'incrementà la població dedicada al treball artesanal , a l'agricultura i sobretot els assalariats (jornalers, blanquers i paperers). Tot i així, els banyolins dedicats a l'agricultura no eren majoritaris. AI final del s. XIX, amb el · tancament de la fàbrica cotonera de Ribó i Cia, situada a can Rabassa (actual Cooperativa Agrícola) la crisi era evident. El tancament suposà deixar sense feina 300 obrers i acabà amb les esperances de desenvolupament industrial. No va ser de moment substituïda per cap altra
