144
“L’Alemanya dels meus somnis” Ariadna Bertran i Alsina / 3r d’ESO LLENGUA CATALANA_2n PREMI Aquell va ser un any fosc, molt fred i distant, ell encara ara ho recorda. En aquells temps de guerra la gent no tenia somnis ni aspiracions, tan sols poder sobreviure els consolava l’ànima i els alleujava la inquietud. Allà dalt, al seu poble, hi devien viure unes cinquanta famílies, potser. No us penseu que era gran cosa, però hi havia el just i necessari. En aquella vila de l’antiga Alemanya hi vivia un noi molt entremaliat. Tota la gent del poble el coneixia com a Olvy tot i que, és clar, aquest no era el seu nom, però a ell ja li estava bé. Podríem dir que s’hi sentia representat, li transmetia força, alegria, més o menys com era ell. L’Olvy en aquella època tenia uns quinze anys. Vivia amb la seva mare, mestressa de casa, amb el seu pare, que tenia una petita botiga de roba al centre del poble, i amb el seu germà gran, que estava a punt de fer divuit anys i ja guanyava els seus primers diners ajudant al seu pare a la botiga. Tots quatre eren feliços i estaven contents, de vegades ell i el seu germà es deien quatre coses, però tot quedava en un no res. A l’estiu, quan no hi havia classes, aquell poble era molt avorrit, per això l’Olvy i la seva família baixaven a la capital a passar uns dies de vacances. Però aquell any va ser diferent, a causa de la guerra, els seus pares es negaven a baixar a la capital. De manera que què podrien fer allà? La seva amiga, la Jane, que no venia d’una família gaire benestant, un dia tot caminant per els estrets carrers del centre, li va explicar que cada estiu, l’alcalde del poble projectava unes pel.lícules al vespre a la plaça major, que eren gratuïtes i per a tothom. Ell no pensava pas que això tingués massa èxit, la veritat, però com que no tenia res millor a fer s’hi va apuntar sense pensar-s’ho dues vegades. L’endemà, tot va començar com sempre. Res de nou. La seva mare el va llevar cap als voltants de les deu del matí. A l’Olvy li agradava llevar-se tard però sense passar-se, com deia ell, amb moderació. El seu germà i el
