“Dimecres de jazz” Júlia de Rocafiguera i Campdelacreu / 2n de Batxillerat LLENGUA CATALANA_PROSA_1r PREMI L’Àlex treballava en una cocteleria enmig de l’Eixample, més aviat per necessitat que no pas per plaer. Combinava la feina amb uns estudis universitaris que, evidentment, no es pagaven sols. Ja feia uns tres mesos, quan s’havia hagut de començar a pagar les coses ella mateixa, que havia decidit que necessitava trobar alguna font d’ingressos, ni que fos fent alguna feina d’allò més rudimentària. Una nit de borratxera amb els seus amics, com tantes altres, havien acabat entrant a la cocteleria i el propietari, aprofitant que l’Àlex tenia una gran habilitat per donar conversa a persones desconegudes i una aparença sincerament enlluernadora, li va oferir una feina com a bartender. Entre els efectes de l’alcohol, la pressió de la colla i la necessitat real d’aconseguir uns quants calers, l’Àlex va acabar acceptant la feina. I tres mesos més tard continuava allà, servint begudes i donant conversa a la clientela. Sense l’espurna que li provocava l’alcohol, al principi se li havia fet difícil deixar de banda la vergonya i parlar amb la gent de forma distesa, però al cap d’uns dies l’ambient jazzístic i l’aroma a còctel havien acabat fent que la seva faceta de noia enrotllada ressorgís. Barcelona convidava i acollia tot tipus de gent i sempre omplia els seus carrers de festa, fent que els atrafegats treballadors de clubs i de bars no poguessin ni respirar. Aquella nit de dimecres, però, les estrelles s’amagaven darrere núvols densos i un plugim molt fi netejava l’ambient carregat de la capital. Era una velada ensopida, al bar només hi havia un parell d’habituals i l’Àlex mirava distreta per la finestra, pensant que fins i tot el piano d’en Bill Evans sonava més distant que altres nits. Una parella s’havia col·locat davant de la vidriera del local, intentant aixoplugar-se sota el petit tendal que hi havia col·locat damunt la façana. Feia temps que l’Àlex no tenia cap relació estable amb ningú, i veure aquella parella que més o menys devia tenir la seva edat, va provocar que l’envaís un sentiment de nostàlgia. Tot i que mai havia estat rodejada de tanta gent com els darrers mesos, trobava a faltar algú que li remenés els cabells tendrament fins que un son profund s’apoderés d’ella.
217
