220
“Barcelona, 1920” Laura Valls i Masoliver / 2n de Batxillerat LLENGUA CATALANA_PROSA_2n PREMI Era trenc d’alba a Barcelona quan es va llevar. El fred de l’hivern traspassava les fines parets de l’àtic on hi havia la miserable habitació del nou majordom d’una de les famílies més poderoses de Barcelona. Era un home jove, alt i fort, acostumat a les llargues jornades laborals de les fàbriques situades al peu de la muntanya de Montjuïc. Feia un mes i mig que se li havia presentat l’oportunitat. Un dia, sortint de la fàbrica per tornar a casa, unes figures se li havien acostat pel darrera, l’havien encaputxat i dut a una nau abandonada. Allà va començar tot. Com la majoria de treballadors en aquells temps conflictius, era simpatitzant dels anarquistes i no tenia res en contra dels assassinats d’industrials que s’estaven convertint en habituals en els últims temps. I menys tenint en compte que els Senyors contractaven pistolers perquè fessin el mateix amb els treballadors que gosaven alçar la veu per reclamar millores laborals. Tot i així, no s’hagués imaginat mai que acabaria al bell mig d’aquell conflicte turbulent. Tampoc s’hi hagués volgut posar. El que el va portar a acceptar la proposta que li feien els anarquistes va ser la llei aprovada unes setmanes abans. La llei de fugues, en deien. Una vergonyosa màscara per legalitzar assassinats en massa de gent treballadora i innocent. Així doncs, no va haver-s’ho de pensar gaire. En poc temps havia esdevingut l’eix central que podria fer un canvi en el futur obrer. La seva tasca era ben senzilla: fer-se passar per un majordom d’un dels patrons més importants de Barcelona, obtenir informació del sindicat lliure, del qual el Senyor en formava part, i facilitar-la al seu enllaç a la CNT. Va ser necessari un mes per aconseguir que el fidel majordom que fins aleshores havia servit a la família, quedés de baixa permanent. En cap moment els Senyors van mostrar interès amb què li havia passat, al vell servent.
