“A cegues” Míriam Picón i López / 2n de Batxillerat LLENGUA CATALANA_POESIA_3r PREMI Asseguda davant d’un banc de Plaça Catalunya espero a en Marc, un noi de vint-i-tres anys que he conegut a Tinder, la famosa aplicació per trobar parella. Mai hagués arribat a imaginar que estaria tan desesperada per conèixer gent nova. Vull creure que són les conseqüències de la pandèmia. Començo a observar a banda i banda, desesperada per tot arreu, per si la meva cita es presenta a l´hora convinguda. Només veig infants alimentant coloms. No el veig. Torno a mirar fixament les imatges que té posades al seu perfil per cinquè cop i comprovo que no coincideixen amb cap dels nois joves que transiten per la plaça. Els nervis s’apoderen de mi. El meu cap entra en un bucle de preguntes sense resposta. I si no volia quedar amb mi? I si ha preferit quedar amb una altra noia? Al cap i a la fi, no seria el primer cop que em fan ghosting. Després d’haver quedat amb algú de sobte desapareix de la teva vida, sense explicacions. La repetició d’un ghosting em genera encara ara per ara moltes inseguretats. Decideixo marxar de la plaça i trucar a la Laura, una amiga meva de la universitat, per anar a fer un cafè. Agafo el mòbil, em giro per anar direcció a Starbucks quan un noi d’uns vint anys es dirigeix cap mi: Ei, Maria. Per fi t’he trobat. Em pregunto qui deu ser. Clarament en Marc no és. En Marc no era ros, com a mínim al seu perfil? Aquest és moreno. No sé qui és, i tot així, una gran atracció em domina. El fet de que m’atragui fa que m’endinsi en l’aventura de fer-me passar pel personatge de la Maria. Entenc que ell, com jo, ha quedat amb una noia de Tinder. Comencem a parlar i em demana si em sembla bé el pla que havien fet per aquesta tarda. No sé què respondre. Els nervis tornen a atacar-me. M’intento tranquil·litzar i li proposo anar a veure la posta de sol a la Barceloneta com dos enamorats. Ell hi accedeix i a poc a poc li trec
225
