“La truja fina” Gal·la Martínez i Vinyeta / 5è A LLENGUA CATALANA_POESIA Un diamant preciós una joia perfecta. El duu la senyora truja, ella tan neta, que no li toqui la pluja! El diamant preciós i perfecte s’enfada, no és apte per a una truja! I la truja el deixa sota la pluja. La truja es penedeix, se’n va cap al carrer. -No et vull! -crida el diamant, de ben lluny. I la truja se’n va d’allí i presumeix el seu nou robí. El robí preciós i perfecte s’enfada, no és apte per a una truja. I la truja el deixa sota la pluja. I vet aquí, que ni un diamant ni un robí, la truja ja no pot lluir.
71
