“Un acte d’amor” Emma Martín i Mateu / 6è B LLENGUA CASTELLANA_PROSA Era un dia solellós i màgic. Per a l’Arlet, cada dia era una sorpresa. Sempre aconseguia treure un somriure a qui ho necessités i si hi havia alguna cosa que no rutllava, constantment la distingies entre la colla repartint el seu optimisme i el seu somriure. Per a tothom del barri l’Arlet era una amiga de confiança, sobretot per a en Jan, el seu millor amic. Entre ells es complementaven a la perfecció. L’optimisme que tenia l’Arlet era el pessimisme que tenia en Jan, però això no era del tot dolent. Feia que ella ensenyés a viure sense preocupacions a en Jan, però ell també feia entendre a l’Arlet que no tot era de color rosa i que existia la paraula dolor, al món. Tot i això, la mossa no sempre l’escoltava. Ella volia viure la vida. Només tenia onze anys, però era una xiqueta molt espavilada i conscient que la vida és curta. Avui hem quedat tota la colla per jugar a futbol. És un diumenge càlid i tots tenim ganes de passar una bona estona. Hem estat tot el matí corrent d’una banda a l’altra fins a acabar esgotats; però jo em sento tan feliç i afortunada de tenir tantes amistats que en aquest instant, estirada sobre la gespa humida, sóc la minyona més alegre i cofoia del món. Més tard, passades les dues, he anat a casa a dinar. No us ho he comentat, però tinc uns pares meravellosos, sempre que vinc a casa em tenen preparat un plat deliciós que fa una olor tremenda. Es diuen Enric i Anna, i són doctors… Certament, no sé què faria sense ells: m’han donat suport en tot moment i sempre han estat al meu costat per animar-me. D’aquí ve la meva actitud positiva. Ara fa poc la mare se’n va anar a treballar a l’estranger. Sovint rebem missatges d’ella, però ara fa bastant que no en sé res. Una vegada havent dinat, el papa Enric i jo hem anat al Cirque du Soleil i, en poques paraules, ha estat una experiència al·lucinant. Quin fart de rialles que ens hem fet tots dos! S’han fet dos quarts de quatre i he recordat que havia quedat amb en Jan per berenar, així que m’he acomiadat del meu pare com si no hi hagués un demà, i amb un paquet de
91
