a representant, havia d'acceptar el càrrec i complir amb el seu paper. Tots els membres estaven obligats a combregar sempre que h i havia una celebració especial per a la confraria. Si un d'ells necessitava diners, l'associació l'havia d'ajudar amb el fons comú , i si no n'hi havia, els pabordes podien imposar una quota especial. La confraria tenia el dret de rebre, de qualsevol persona que vingués a vendre a Camprodon, quatre so us de plata. Sempre que un dels confrares o confraresses moria, se li deia una missa especial a la capella de Sant Eloi
de l'església parroquial. A les processons, un confrare elegit anualment era l'encarregat de portar la bandera de Sant Eloi. El dia del patró tothom havia de pagar dos sous de plata. Amb aquests estatuts quedava regulada la vida interna de la confraria, els aspectes relatius al treball i a la legalitat i també, en certa manera, la moralitat dels artesans de Camprodon. I diu la dita popular: "Sant Eloi, quan era petit era noi; de mitjà, va ser manyà; de mitjancer, va ser ferrer; i de gran ... va ser sant."
Confrares de Sant Eloi en 1699 Joan Cabanaeh, daguer Joan BenTan Petit, baster 10an Borrasser, muler Antoni Hortolà, mestre de cases Presidents anuals de la confraria
Pere Coma Josep Sentenaeh Joan Galceran
Ferrers
Josep Rovira Francesc Torrent Jaume Mirambell Josep Mirambell Ponç Laeot Ponç Cabanaeh Patllari Solà Jeroni Labrunyà, major de dies Josep Bertran Perit Pere Joan Faura Joan Bigu
Daguers 33
Basters Ferrer de claus
Salli Eloi és el parró
dels ferrers. els daguers i els ({l'gell/ers des dels
(emps mediem/s.
Jaume Pujol Benet Pujol Joan Pau Verd Raimon L1idera Bernardí Lacot Llorenç Guillaumes Mulers Patllari Borrasser Salvador Tomàs Bernat Gomar Gabriel Sitjar Gaspar Seguí Francesc Pena Benet BeJ10lieh
